La setmana passada, com ja us vaig comentar en el seu dia , va tenir lloc la Festa de les Tres Cultures, o com millor dit Móra Morisca. Des de sempre he intentat participar organitzant actes de l'estil friki, però reconec que com la majoria de la gent del poble, som visitants de la Fira, mes que no participants. Aquest any he tingut l'honor, el plaer, de ser convidat a participar des de dins amb una colla de agerridus almogàvers que malgrat ploure a bots i barrals, van sortir dissabte a la nit a animar la festa, i diumenge a tornar-hi. Omplir els carrers i els mercadals, de so de timbals, gralles i crits de Desperta Ferro. Personalment m'ho vaig passar molt be (això ara sembla una redacció d'un crio de bàsica). No se si voleu que m'enredi a explicar el transfons dels almogavers, però si ho voleu avui no és el dia, en tot cas us deixo un link al bloc que ha creat un tal Josmar, i on s'està encarregant de fer un recull d'informació de la xarxa sobre aquest guerrers que van atemorir a tota la Mediterranea. També podeu veure mes fotos al sempre rebel bloc de l'Alba.Per cert això nomès ha fet que començar, malgrat que la Festa ja ha pasat.Per una Festa del poble i pel poble: Desperta Ferro!!!
Josmar "el calçons curts"
Els abanderats dels almogàvers
L'almogàver mes cridaner i posteriorment afonic
A la de 3, cridem
Senyera al vent
Quina colla...
dissabte, de juliol 19, 2008
Es busca un artista del photoshop
Una mica de mala idea si que ha tingut el fotògraf d'aquesta foto, però s'ha de reconèixer que en si és una base per poder fer qualsevol cosa amb el photoshop. Reconec que estic molt dropo fent entrades. Dema faré una sobre els almogàvers de Móra. La foto és de El Periodico, i la noticia doncs, és el viatge del Sant Pare a Austràlia.
He apadrinat un animalet
Com podeu veure a la franja del costat, ara tinc un porquet, si li doneu alguna massana (pomes no gracies) i li regeu amb el txismi txismi que te dons ho agrairé. Si algú te tomaques i/o pa, que avisi que farem la matança quan estigui prou maco. D'això se'n diu fer una entrada tonta.
divendres, de juliol 18, 2008
Apunts ràpids
Avui si que toca: Felicitats Nelson!!
Benvinguts almogàvers al mundillo dels blocs (en breu una entrada en condicions).
Frase del dia: La situació és al migdia, dos cotxes s'han estampat davant de casa, s'ha sentit un crit, surto a la finestra i veig com un cotxe estava just al carril esquerra de baixada del carrer tenia el morro destrossat, ja que s'havia empotrat contra el lateral dret d'una furgoneta. El conductor del cotxe, un paio alt, fort, ample surt emprenyat dient que l'altre anava molt ràpid; el conductor de la furgoneta d'origen magebri se'l queda mirant una mica acollonit, i li diu: “Tienes un seda grande com un burro”. La inteligencia i la lògica han guanyat a la força bruta. Val a dir que el magebri tenia totes les raons i mes, felicitats company :D.
Com ja va dir algú: “Por que no te callas” Felip Puig, d'acord que Montilla pot tenir mil fallos, i al Polonia ens en fotem dels seus errors, però segurament que el seu esforç, ajudarà a molta gent a treure's la vergonya i intentar parlar català. Si pocs que ho parlem encara els hi fotem traves.
Fugint de mases i recuperant el temps
Quan és pot dir que encara no eren ningú, els Sopa de cabra, van venir a tocar al poble, en la ja desapareguda, com gairebé totes, discoteca La Factoria, (una disco que al principi tenies que tenir el passe VIP, per poder accedir-hi i que el meu esperit no em permetia tenir-lo, o potser és que tenia por que no me'l donegessin), no sabia qui eren i vaig passar d'anar-hi. Poc desprès va caure a les meves mans, i gràcies al Ramonet, una cinta d'un grup que també cantava en català, cosa molt rara per aquella època ( i per aquesta), de fet en català crec que a banda dels cantautors històrics nomès em sonava una cançó del Loquillo, una de la Eva Cobo com a BSO d'una peli (si erem de moderns els catalans), i els Duble Buble . Sonaven divertits, picants, punyents, era la maqueta de Els Pets, una peça de col·leccionista a aquestes alçades de la història.
Amb el temps i el suport de la Generalitat la cosa va créixer i es va afegir un grup de tendència mes heavy com podria ser els Sangtraït i una cosa mes pop com els Sau, per cert fa uns dies el Pep Sala va tocar a Móra i no em va decebre, tot el contrari em va agradar força, si que vaig arribar tard i només vaig estar als grans hits, però era un concert amb fins benèfics i la cosa va anar com va anar.
Recordo que tota la gent havíem descobert de cop els grups en català, malgrat que molts eren de qualitat, al menys discutible però per alguna cosa vam començar a arrossegar-nos d'una banda a altra de la geografia catalana seguint a uns i altres, cridant, bevent, creant himnes generacionals (teníem que menjar-nos el món i de pas canviar-lo una mica)saltant una festa continua, que segurament a nivell del país va tenir el seu zenit amb el concert al Palau San Jordi, però que personalment va ser amb les Festes de la Candelera de Valls del 91, ja que van ser dos concerts en dilluns, però que estava el pavelló a rebentar de gent. D'aquells concerts sobretot em va fer gràcia un grupet gairebé novell que venien de El Vendrell, que havien tret un disc i que una antiga professora de l'institut els havia portat a judici per una cançó, el jutge va fer retirar del mercat el disc (un altra peça de mini col·lecció) i els hi va prohibir tornar-la a cantar, que no tocar, així que la van interpretar i el public la vam cantar.
Be la història de tots aquest grups, mes o menys la heu anat seguint, s'han fet documentals al 33, concerts d'aniversari, DVD, etc , però hi ha algun que altre grup d'aquell moment que malgrat semblar una segona fornada, que aportaven mes qualitat i diversitat no van saber arribar al gran públic, potser també per que no eren pel gran públic. Corria l'any del Cobi (continuavem sent moderns), i malgrat continuar seguint els grupets catalans, em vaig deixar seduir per un altre estil de música, un altra estètica (que no vaig acabar d'adaptar),escoltava grups de l'estil The Mission, Jesus and Mary Chain, The Cure el negre augmentava en el meu fons d'armari, però no mes enllà dels texans i les samarretes, reconec que m'hagués agradat donar el pas i trencar els motlles, però un té moments que s'acovardeix. En tot aquell canvi va ser quan vaig descobrir un grup català diferent, contuntent, trencador i que fins i tot sonava fora de Catalunya, ja que aquell mes de juny havien actuat a Moscow (així els vaig descobrir), eren els Kitsch,un grup de Banyoles, per desgracia els vaig perdre la pista, i no vaig poder ni veure'ls en directe, però van deixar un llegat de cançons, videos, i que per gracies a Google i Youtube podem recuperar.
Així per començar hi ha el video d'Oració que segurament és lo que millor engloba la seva manera de ser, encara que a data d'avui la seva lletra no és massa políticament correcta:
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop,
l'escalfor de cossos menuts i fràgils.
Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels,
tacar de sang les meves mans infames.
El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.
Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants,
tacar de sang les meves mans infames.
Deixeu que els nens vinguin a mi.
No sóc cap critic musical ni res, sols he volgut deixar una petita ressenya sobre una època, i un grup, si vols saber una miqueta mes et deixo alguns bloc que en parlen:
Historia d'una obsesio (molt personal i si busques també parla de La Dama se Esconde, un altre grup també poc conegut que algun dia hauré de parlar d'ells)
Malgrat sembla que havien desaparegut, Kitsch continua viu, fan concerts, fan anys, treuen discos amb portades que donen sentit al seu nom, i algun dia se'ls reconeixerà la seva feina per un rock en català en qualitat, potser els seus inicis van ser millor que la seva continuació, però això ja sol pasar.
Per desgracia crec que fan falta molts aires nous en el panorama actual, i si aquell moment vam sobreviure a lo que serien comarques, ara sobrevivim gràcies a les Illes o al País València.
I clar...tenia que possar un clip Oració, malgrat la possible polemica...crec que visualment i musicalment és el millor clip que tenen:
dimarts, de juliol 15, 2008
El castell de Móra versió pessebre
Fa una colla d'anys, quan anava a l'institut, o potser al cole, ens van dur a visitar Catalunya en Miniatura, que era...be és una colecció de maquetes d'edificis representatius del nostre petit país. Si ja de per si Catalunya és un país petit en miniatura hauria de ser minuscul, però ja llavors costava veure tot lo que tenien fet, i per lo que he vis a la seva web, no s'assembla res a lo que vaig visitar i és el mes gran del món en el seu genere. Suposso que qui va tenir la idea debia de ser el típic pessebrista que es va quedar sense lloc a casa, per fer lo que volia fer i va crear el parc. Avui buscava una imatge per parlar de la Móra Morisca i m'ha sortit la foto del castell de Móra en aquest parc. Això vol dir que la gent continua anant en excursions escolars (encara cantaran allò de: "señor condutor toque el pito", o "una sardina, dos sardinas...." crec que ara van tots amb els seus ipod o similars escoltant xunga xunga a tot volum). En fi que m'ha fet gracia veure el castell de Móra, i sembla que en millor estat que el real, tot i que ara s'esta recuperant la torre fusellera, per convertir-la en un espai d'interpretació de les guerres carlines. Doncs poca cosa mes a dir, lo que volia dir ja ho dire mes tard que m'he desinspirat una mica, i us deixo una cançoneta per escoltar:
dissabte, de juliol 12, 2008
Tres mons, una manera de veure la història
Durant aquest cap de setmana a Móra d'Ebre, te lloc una festa, o segurament millor dit una fira mercat d'ambientació medieval: La Mora Morisca, el seu lema sempre ha sigut; Tres visions un sol món i fa referència a que a la població en aquella època hi vivien en convivència les tres grans cultures del moment (en aquesta part del món) ,cristians, hebreus i musulmans. Aquesta petit racó del planeta, ha sigut per la seva particularitat, frontera natural i zona de pas riu amunt riu avall, la qual cosa afavoreix una certa facilitat per albergar gent de tots els tipus, igual com en el seu temps ho van ser les ciutats amb ports. El dia a dia feia que la manera de viure fos natural, i es que els que un dia manaven adoraven a la creu, però el poble feia dos dies pregava en direcció a la Meca. La Gent sempre lo que ha volgut es estar tranquil·la, tenir el seu hortet, poder anar fent que qui dia a dia any empeny. Aquesta situació de convivència de les tres cultures, m'ha fet en recordar d'una peli que prometia molt, i al final per desgracia va quedar en una cosa mediocre: Kingdom of Heaven de Ridley Scott, sobre la ciutat de Jerusalem Urshalim-: أورشليم , que per si algú no sap vol dir Ciutat de Pau, Ciutat Santa o coses similars, ja que es important per la seva simbologia per totes tres religions. Per desgracia lo que durant anys era una ciutat de convivència de religions, de gent, de cultures ara, be segurament des de fa molts anys, que algú va voler recuperar per us propi el culte de la ciutat ha esdevingut un focus d'atracció de problemes, de guerres, d'injustícies, venjances, revenges, i disputes per un pam de terreny. Una ciutat partida per dos estats, dos maneres de pensar que estan en guerra orient contra occident, o això és els que alguns volen que la gent cregui. Sols son excuses pel poder, per la terra, per la simbologia. Però l'únic que pateix les conseqüències és la gent del poble, que a la fi tant li fa qui mani, ells seguiran ressan als deus del seus pares, i treballant la terra com feien abans. Fa uns dies sortia a la premsa, la notícia que Iran disposava de misil que podien arribar fins Israel i això sembla un inici de l'escalada militar a la zona, que ja de per si esta prou calenta, on lo únic que sembla que te sentit (tontos no son) és el petroli, i es pot passar per damunt de tot. Aixecar governs com el de Sadam quan era el gran enemic del país dels Aiatol·là, per al cap d'uns anys tornar a derrocar-lo, amb la consegüent pèrdues humanes de tots els bàndols, però sobretot de civils, de la gent que les guerres no li van ni li venen. Em va interessar força i crec que està molt ben parida una peli de Stephen Gaghan on George Clooney, interpreta a un agent de la Cia que es desviu per solucionar un canvi generacional en una dinastia d'un petit emirat, i deixa clar que interessa mes no defensar la democràcia en favor de qui es mes fàcil de manipular, una missatge directe a la política americana i els seus aliats.
Hem canviat de Deus de Religions ara el gran Deu és el Dolar, el Petroli, el Capitalisme exagerat; però malgrat tot encara queda gent, com la Rachel Corrie, que va perdre la seva vida amb un megafon a la seva ma com única arma, i lluitant contra una màquina que volia derruir unes cases per poder donar pas a una nova colonització. Amb lo fàcil que seria que tots tornessim a viure pacificament, com en aquella época en que conviviin les tres cultures en la Móra Morisca.
dissabte, de juny 28, 2008
Concert d'aniversari
Anit a Londres va tenir lloc un mega concert de festa d'aniversari, els britànics son força valents a l'hora de muntar un cotarro, i portar a totes les estrelles ja siguin musicals o de la faràndula en general. Ahir el personatge era una persona que es va passar uns quants (27) pres. Els motius eren lluitar per que la població negra de Sud-Àfrica tingues al menys alguns drets. Advocat, politic, membre del MK, president elegit del seu país i convertit amb el temps amb un símbol de la lluita dels drets humans a nivell mundial, guanyador de diversos premis: Nobel de la Pau, Príncep d'Astúries, etc Ja deus saber que el personatge en qüestió és en Nelson Mandela, i el proper dia 18 de juliol farà 90 anys, que ja és dir. Jo també puc dir que l'he tingut bastant a prop, encara que no tant com un altra guanyadora del Premi Nobel de la Pau (Mare Teresa de Calcuta). El moment va ser en un concert a Barcelona, on el grup principal era Simple Minds, creador d'un dels himnes dedicat a Mandela. De teloners estaven New Model Army, i Seguridad Social, per qüestió de horaris la sortida al públic es va fer durant l'actuació de Seguridad Social, però que hi farem (crec que va ser el 22 de juliol del 91 al San Jordi). De fet ell va venir a veure'ns, no com van fer la majoria dels jugadors del Barça en la seva estada a Pretoria. Be, m'estic allargant una mica mes de lo normal, el fet d'aquesta entrada era fer-vos saber que hi ha una pàgina on podeu enviar la feliticació d'aniversari, es vol que sigui la mes gran mai feta. Suposo que si. També fer notar que alguns periodistes els hi cal una mica mes de documentació (a mi molta mes segur, però jo no cobro XD), es van posar a la venda 46664 entrades, que era el seu numero de pres i no pas els dies que va estar tancat (pobre, serien uns 128 anys). Per avui ja n'hi ha prou, però com que no el puc fer a ell cap regalet, lo faig a vosaltres amb dos cançonetes en comptes d'una:
I ara Jim Kerr i els seus nois en un altre mega concert dedicat a Mandela en temps mes dificils:
ups...se m'escapava, voldria fer també una petita menció d'un gran oblidat de la lluita dels drets dels oprimits, segurament per que la seva lluita buscava canvis mes radicals i mes directes de la societat. Steve Biko, no pot rebre grans concerts, grans premis, no va poder sortir de la presó, va morir en ella. Malgrat tot ens pot quedar en la memòria Cry Freedom, i una genial canço d'en Peter Gabriel.
Recordeu que cada dia hem de pensar que és el nostre anniversari e intentar ser feliços i al mateix temps lluitar per que tothom pugui ser feliç.
dijous, de juny 26, 2008
Himnes
Hi ha països que no tenen lletres als seus himnes nacionals, i es passen la seva interpretació amb el nanannanana!!!! i ara li han adornat amb altres coses i acaben amb cançons mes normals de revetlla de Festa Major . Avui quan comenci el partit de futbol, hi ha uns que ja guanyaran, la lletra la van canviar, però és dels himnes mes impressionants que hi ha, al meu gust, i no vull ser malèvol per aquesta nit. Идем Россия
Calico
No se si va començar com un projecte final de carrrera, com una colla de frikis fent una gracieta mirant de fer un Torrente dels superherois. Peró en poc temps va ser tota una referencia de seria feta per la xarxa, per si encara no ho saps ja ha començat la temporada 2008. Si ha tornat Herois no podia faltar Calico.
Tibia i jo
Un dels motius que em va dur a jugar en xarxa, va ser el fabulós joc Age of Empires, en la seva segona edició Age of Kings. Vaig descobrir que diferent és jugar contra la màquina en comptes de contra unes màquines de jugadors. D'aquí la meva salutació a aquell gran clan que vam fer, los GM (el nom era entre Guerreros de la Muerte o General Motors). Fins i tot vaig fer un esborrany de pàgina web, quins temps aquells!. Fins i tots ens vam descarregar la seqüela des de una dreça IP d'un americà, en angles a 56kb durant un cap de setmana sense tarifa plana, com les d'ara. Del AoE, vaig passar al Tibia, un joc al que em va viciar el meu cunyat. Amb poc temps va causar furor per tot el poble els crios jugaven a Tibia, i vaig tenir fins i tot una oferta per 300€ pel meu personatge, ....que tonto vaig ser de no vendre´l. Com totes les modes, son efimeres, i la gent es va passar al Conquer Strike,al Mu online, al Lineage 2, al Wow, alguns dels quals també vaig provar, amb millors gràfics, mes 3D, en comptes del 2D en visió rara del Tibia. Vaig seguir sent fidel al meu personatge de Tibia, i desprès d'alguna etapa de deixadesa, d'altes de molt frikisme,de ser vilment assassinat, en fi puc dir que continuo jugant i ahir vaig arribar a pujar de nivell magic (ML) fins a 7, que per un Knight esta força be. Estava tant content que em vaig fer una foto, i vaig quedar molt afavorit. Tibia Rules!
Pagines blanques de blocs amics
Fent referència, a l'entrada anterior de no saber on vaig o d'on vinc, o les meves intencions; aquesta entrada serà només per fer conèixer blocs d'altra gent que conec, però que per motius desconeguts encara no els havia linkat des de aquí: L'illa de la Independència: D'illes el mon n'està ple,i moltes famoses per platges, posta de sol, complexes turístics, per estar plena de fumetes, però no és coneguda cap que hagués passat gairebé desapercebuda per un estat colonialista com l'espanyol, i fa gairebé un any va ser explorada per uns intrèpids exploradors i declarada independent. Com la majoria d'estats te la premsa controlada i aquest bloc és el clar exemple.
Fotografia feta per algun espia infiltrat
Jordi Alfonso: Aquest individu d'entrada juga a despistar, ja que fill d'un personatge famós del poble com és Santi Alfonso, no és diu com ell, i això que és el fill gran, en canvi el petit si que es diu Santi com el pare, tot un pla maquiavèl·lic per despistar a la població i no saber mai qui és qui. Tenen alguna cosa a amagar?. Segurament, s'ha passat bona part sense sortir del seu mon que és la plaça de l'Estrella de Móra d'Ebre, segurament la coneixeu per que és la plaça de la verbena pre-festa major de Móra. I tot això realment us importa?....si, ja se que la majoria ja ho sabíeu. I que és un artista, en el sentit que es dedica a dibuixar i ens va fer el logo del club i tal i qual i alguna cosa mes. Una mica pinta gamberillo també la té. Si voleu veure que fa, doncs aneu al seu bloc.
S'han de pagar drets d'imatge?
Paula al País del sol naixent: O sigui la filla de Fernando i la Merche al Japó que ve a ser el mateix. Per coses de la vida, la Paula un dia va tenir que passar-se una bona temporada al Japó, i com en Hiro Nakamura, ni corta ni perezosa, se'n va anar. Lo que no sabia, era que mentrestant va estar pel Japó és va dedicar a fer un bloc de viatge, fa uns dies el va tornar a actualitzar, encara que fos per tancar el viatge. Espero que torni a veure mons, però per altres motius, que continuí fent blocs de viatges, o de la seva vida, o dels espectacles com el de Cats, que gairebé em fa plorar fa un parell de setmanes.
Mira que son rarets al Japó que les fotos les fan tortes
Per ara ja n'hi ha prou, que és hora de dinar, desprès penjo algun bloc mes, i els afegeixo al llistat. Salut.
Crisis d'identitat
Anit l'Aida em va dir que aquest bloc era cada cop mes semblant a un fotolog, però amb vídeos, precisament ara que de vídeos en penjo mes aviat pocs, desprès em va dir que semblava Lo Manicomi, per l'alt nivell de frikisme, que no per l'activitat que aquest home sembla que s'ha pres en serio el no penjar res al seu bloc. Suposo que en part els blocs tenen força quan son una veu d'opinió o quan son trencadors, o d'alt nivell fotogràfic o ves a saber. Amb el temps cada cop se menys per que el vaig fer, però em fa gracia anar penjant coses, per molt rares o molt vistes que siguin. No sóc cap crack en nivell de visites, ni de que la gent deixi comentaris a les meves entrades, però algun dia això potser canvia, mai se sap.
Star Wars i a ballar!!!!
... o com carregar-se un mite:
dimecres, de juny 25, 2008
Puntet a puntet
Encara que sembli no es una al·legoria a l'empat, no se si us recordeu de quan éreu criatures, i amb un rotulador anàveu fent puntet a puntet dibuixos, això seria la versió moderna i tecnològica d'anar fent dibuixos a base de pixels.
He fet una petita tria, però és que en tenen un munt aquí. Santa Paciència que tenen alguns.
dimarts, de juny 24, 2008
Coses de la Claire
Per qui no coneixi la Claire, be la Hayden Panettiere, és una de les protagonistes de la serie Herois. Serà que m'he llevat amb un punt de tonteria de la migdiada, però en plan marujeo és dels personatges menys creïbles que te la serie. Sempre he pensat que és molt mes gran de lo que ens volen fer pensar, encara que he descobert que "només" te 18 anys, o sigui que potser si que pot ser la animadora típica americana, i mes ha de ser repetidora de mena, anant sempre de punta a punta de país, escapant dels dolents. Be, a lo que anàvem com a actriu sembla que ha fet sempre de nena i amb vocació d'animadora amb un punt de cantant, per si venia alguna banda sonora. Es rossa, animadora, la filla perfecta i a mes és sap l'himne. La xiqueta promet, encara no se per a que, però alguna cosa farà. D'acord no seré tant dolent i us deixo un altre vídeo que llueix mes:
...que tremoli la Spears, que aquesta té superpoders, pobre Petrelli.
Nova peça de la col·lecció de naus de Star Wars
De moment és la tercera i darrera cosa que li prenc a la Lithane, per avu, que tampoc es qüestió de passar-se. La companyia d'efectes especials Industrial Light & Magic, (incís per donar condol al mon de cinema fantàstic en uns dies de retard) busca l'autor d'aquesta foto robada on es veuen els nous prototips de naus de les tropes imperials, per la pròxima trilogia. Això vol dir que hi ha pròxima wow!!!. Ah que no us ho creieu... normal, però si d'aquí 20 anys la fan no digueu que no estàveu informats.
Mes mitomania
Quan trobo un bloc nou, d'on poder treure suc, doncs que menys que fer-vos arribar alguna coseta d'aquestes que ens agraden. No es ben be robar si no prendre prestat. Aquí reconec que el pobre Senyor patata es una mescla entre Hellraiser, truita de patata i baicon, i un ninot vudú alt en colesterol.
Mites que cauen
Els Herois, ja no son lo que eren, no ho dic pas per la sèrie de Tv3 si no per que en general la força del Comicbook americà ha anant desapareixen, en una guerra no escrita contra el Manga japonès. Hi ha alguns que han passat al cinema per retrobar velles portades i glòries perdudes, amb mes o menys èxit. Fins i tot desprès de mort Superman va tornar a volar, llastima que Batman estigui perdent facultats, on para la seva part fosca, gòtica, i aquell toc entre l'humor i la seva relació amb Robin. Us deixo una foto que he trobat al bloc de Lithane de lo que és dedica ara aquest parell.
dissabte, de juny 21, 2008
No ha pogut ser
Malgrat fer el millor futbol de la primera ronda, Holanda s'en va cap a casa, perdent contra el rival menys sospitat, si no fot pel seu entrenador talismà, especialitzat en classificar seleccions contra pronostic. .. i ara amb qui puc anar?
En tots els temps ha sigut conegut l'afany dels poderosos de deixar constància de la seva presencia per que ser reconeguts en el pas del temps. Per exemple el bust de Nefertiti, la Gioconda, o tants d'altres. Els nord-americans en aquesta tendència acostumen a fer grans memorials als seus presidents. Clar se suposa que has de fer alguna cosa bona per que es recordin de tu. Com passarà al futur l'actual president?, Crec que alguns dels models que veureu a continuació son clars exemples:
El cap de setmana passat l'Alba a la fi ens va presentar al seu company, en Kepa, un chicarron del norte, ni tan chicarron ni tant del norte, sembla .... be que cony és un bon jan, no se si te bloc o no, si en te que vingui a buscar un Cafetonet Friky, però com que ens ho vam passar prou be, li vull dedicar una cançó:
Semblo un corresponsal enviat a l'eurocopa, he vist part de lo que tenia que ser el final d'un partit de futbol,que semblava la recreació de guerres perdudes en el temps, al menys segons alguns locutors de ràdio, on mesclaven religió i futbol. Amb lo difícil que se li esta fent al govern turc d'intentar ser laic. Això si els croats tenien tota la pinta del centre europeu boig, begut que anava a re-conquerir Terra Santa dels infidels. La creu contra la mitja lluna, Europa contra un país que és massa islàmic pels europeus i massa occidental pels àrabs, i segur que la cosa aniria per llarg si ens posem a parlar de Lawrence (picada d'ull a Jordi) (lo xanquer no..per si de cas s'esta sentint al·ludit). En fin que un partit de poca qualitat, molta tensió i amb prorroga, això vol dir 90 minuts jugats + 30 de afegits.Minut 119, va Croàcia i gooooollll, gran cantada d'aquell porter que va estar per can Barça i que ningú se'n recordava Rustu, sembla tot fet i Turquia elminada però fent seu l'esperit que porta durant tota la competició al minut 121, van i marquen. Penals i acava aturant Rustu, de Villano a Super heroi (també havia fet la passada del gol). Ja ho deien els iaios no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat. Per cert...si que és curiós que un equip com Turquia estigui jugant l'Eurocopa, pensant que bona part del seu territori és al continent asiàtic,que ja em sembla be, per que Istambul, Constantinoble o Bizanci son prou maques les tres i en canvi Catalunya no la pugui jugar, mosquejar mosqueja...
Em confesso com col·leccionista compulsiu vingut a menys, he fet col·lecions de tots tipus, clauers, encenedors, sobrets de sucre, pins, calendaris de butxaca, i mil coses mes. No se si com a part d'un síndrome de Diògenes prematur o per afany de posseir, que de fet be a ser lo mateix. Com que he anat canviat d'aficions, reconec que les he deixades una mica orfes, e inclòs alguna ha acabat sent regalada. També s'ha de dir que desprès de veure l'alt nivell de certs amics, com en Ramon Gurrera (a la foto) em veig tant petit i poc preparat que fins i tot no se si ja en sóc de col·lecionista. En fi que si voleu canviar els repés, i tot plegat aquest dissabte al Passeig del Pont de Móra d'Ebre hi ha la Và trobada. Els desitjo molts canvis, i si puc em passaré una miqueta.
Fer el gos seria fer alguna cosa semblant a no fotre cop, ser panxa contenta, en fi lo que fan la majoria d'amics meus, i que així els hi va que no actualitzen el seus blocs. (Intent de provocació). Una vida de gos: Tenia entès que era tenir una vida de patiments, d'arrossegar puces, menjar les restes dels ossos, però malgrat la famosa crisis que tothom parla hi ha molts gossos que viuen millor que la resta de éssers mortals, i ja no parlo del tercer mon, si això no és una vergonya... I segur que els hi va de fabula, per que tenen pàgina web i un bon assortiment. Fa dos dies la gent estalviava per comprar una casa, desprès van venir les hipoteques que pagaran els nets, qui pagara la hipoteca de la casa del gos?.
Hi ha bitllets de 500€, també coneguts com Bin Ladens per la seva poca aparició, per no dir gairebé nul·la. També heu sentit parlar dels petrodolars. Ens puja el petroli i ens anem tots a norris, acollonits si em permeteu estem tots plegats. Amb aquestes dues dades he arribat a la conclusió del poder que te mon islàmic en la nostra economia, o millor dit de quatre d'ells sobre la economia mundial. La resta de la població esta enclavada en una extrema pobresa, que porta a la desesperació i a l'extremisme, i genera odi envers els seus veïns propers o contra l'enemic clàssic. Tinc en exclusiva la darrera tàctica emprada per controlar la economia, encara que sigui com guerra psicològica la creació del Burka Dolar. Desprès d'això ja no se on anirem a parar. Se que hi ha altres models preparats, com poden ser el fantasmadelpacma dolar, wolverine dolar, etc, els podeu veure si feu click, i diria que si busqueu trobareu molts mes.
Sense por de semblar repetitiu, l'atzar del "bloc següent" m'ha dut a un bloc dedicat únicament al triomf dels Celtics, be si algú de vosaltres el vol veure: feu un click. Sols això.
Imagina que un dia vas pel carrer, i et trobes en un banc una càmera de fotografiar, d'aquestes d'utilitzar i llançar, i un cartell que digui:
Bona tarda, he deixat aquesta càmera aquí, per que puguis fer una foto, no és una broma, passa-ho be, tornaré a la nit a buscar-la salutacions.
Lo normal deus pensar és que el primer que pugui la prengui cap a casa, però es veu que va fer gràcia i el senyor en qüestió va poder recollir la càmera,i vet aquí que havien fotos com aquesta:..oi que és bonic l'amor? Si voleu veure mes de lo que fa la gent...i si algú vol fer-se una foto i enviar-a al Cafè o deixar una càmera al passeig del pont....
Sembla que aquestos dies tot son celebracions i festes, i de fet es per estar contents, de que dues persones: Del i Phyllis, que s'estimen des de fa mes de 56 anys, ara per fi es puguin casar. Esta clar que no els hi ha calgut mai un paper, o l'aprovació dels veïns, però segur que va ser un gran dia, per elles i per la gent que les estima. I com elles també moltes de les parelles que ja poden casar-se a California, fins i tots "personatges" mítics de Star Trek. Aconseguirem algun dia que ho pugem veure tot normal?.
Fa dies que volia parlar del tema, la gran final de la lliga NBA, però entre una cosa i altra, ja siguin els premis Brillantes o els Cafetonets, i també ho reconec una mica influenciat per la gran pressió mediàtica, on sols es parlava dels Lakers de Gasol, em feia tenir el cor en un puny. He tornat a vibrar amb unes finals, tornar a llevar-me a les tantes de la matinada o fins i tot no anar a dormir, però era un clàssic entre els clàssics. Els Celtics tornaven a lluitar per l'anell i amb opcions clares desprès de dos dècades sense aparèixer. I si es tenia que jugar una final, cap rival millor que L.A. Per gent com lo xanquer, comentar que això és un de les rivalitats històriques, com pot ser un Boca vs River, ...vale si el topic Madrid-Barça. Son passions fora de cap sentit de lògica. Ha sigut una final d'altes dosis de patiment, de remuntades, de basquet, d'espectacle, ballarines, mates, faltes, pressió, defensa. Les estadístiques de la lliga regular donaven guanyador als Celtics, però sempre estava el factor Kobe mes la novetat Gasol, els periodistes de C+ van agafar partit per L.A., també gatorade va dir la seva:
Doncs al final la prudència ha fet el seu fruit i avui ja puc treure la eufonia, i fins i tot el pin de la col·lecció (el pit també). Però que consti que no m'he pujat al carro, que ja ho vaig dir a principi de temporada. Els Celtics han tornat, han guanyat contra el millor rival, estan aquí no se fins quan però som els Campions!!!. ...per cert una foto que parla de la Història dels Celtics (amb permís del gran Larry).
No vinc pas ara de dinar, però és quan he pogut posar-me una mica:
Brillante al blog de la persona que conec amb mes blog, metrofotoblogs, pàgines de poesia i d'altres tipus que conec, i amb diferencia amb qualsevol altre: Encauats (no pot venir a recollir el premi per que te un virus a l'ordinador). Brillante per tots aquestos anys de lluita contra corrent, per aguantar al seu germa (espero que el Jordi no ho llegeixi... Jordi:és broma), per ser com ets, per haver aconseguit ser molt mes constant amb el teu bloc: Les Coses a dir de la Mònica (no pot venir a recollir per estar de Congrés). Brillante per que va ser un bon intent, però a veure si ara amb els premis aconsegueix tirar-se endavant: Vol que li contin un conte (tampoc poc venir pel mateix virus). Brillante per que te valor comprar-se un Subaru, tenir una novia a Asturies, jugar al Guitar Hero, i per que l'he vist créixer com persona i com friki a Juanlu (si no ve és que deu ser a Port Aventura).
Arribat a aquest punt voldria dir que estic molt indignat amb l'Alba per que no es val monopolitzar el donar premis a la gent que tinc jo als meus vincles, us ho valeu i ho sabeu. Així que no dona mes Brillantes i passo a donar els Cafetonets frikis:
Ja se que no te el disseny del Brillante..però a que mola :D?. Com funcionen els premis Cafetonets frikis? .... molt fàcil vens al meu bloc, (no poso link per que ja estàs) i et còpies la imatge by the face i m'ho fas saber signant al darrer comentari.
La resta de links que tinc al meu petit directori, crec que son molt dignes, fins i tot massa per mi, com per anar donant premis frikis; però com no vull trencar el ritme de donar 7 Brillantes atorgaréels 3 que falten al mes pur estil tongo. Agafaré la fletxa de "bloc següent". Brillante per que m'ha agradat el quadre que te com entrada i pel seu nom i per lo dificil que és trobar de casualitat un bloc en català : El camí a Itaca Brillante per que no tinc ni idea de que va, però ves per on el destí potser cruel, i per la internacionalitat de la xarxa, i per que no tinc ni idea de malai i el seu nom m'ha molta a: Official FiQ a.k.a Piduih Brillante per ser una persona honesta i "frentera", per ser fan dels Simpsons (per això sols ja ho mereix), per que Bucamaranga ha sortit campió aquest any: FLS Lo mejor del mundo
Felicitats a tots els guanyadors, vinguin o no a rebre el seu premi.
Suposso que he d'estar orgullós, malgrat no ser el dia de l'orgull friki, ja que em van donar fa uns dies, un premi per ser el friki preferit de l'Alba, encara que no se si és per ser friki o pels llibres que va guanyar amb el campionat d'Scrabble. Dons malgrat fa dies que n'era conscient, fins avui no m'he decidit de portar-lo a casa, i aquí el teniu:
Doncs ara ja puc fardar una mica, i tot seguit us explico de que va tot això, o sigui el copy/paste de torn.
Les normes son estes (entre parentesis i cursiva lo que diu ella, eh?) (jo ho possare en negreta ves):
- En rebre lo premi, s'ha d'escriure un post i mostrar el premi (ja ho he fet, i m'ha tret d'un apuro, que feia dies que no actualitzava....) (jo tampoc fa tant, però si: tocava), indicant el nom del blog o web de qui te'l regala, i enllaçar-lo al post d'aquest blog o web que et nombra guanyador ( o sigui, lo que ja he fet, no?, he dit que es de part del Yeti i per si de cas, l'enllaç el repetixo aqui) (això de copiar l'enllanç al yeti tindrà punts extres?) (per si no ho sabeu, apreteu la paraula "aqui", ok?) (si això mateix).
- Escollir un mínim de 7 blogs que creguis que brillen per la seua tematica i/o disseny. Escriure los seus noms i els enllaços. Avisar-los que han estat premiats amb el premi "BRILLANTE WEBLOG" (que bueno, això serà lo mes dificil, escollir-los... per cert, a mi el nom del premi em sona a producte de neteja, no se) (si és molt xungu triar... i lo del nom imagina que fos Mr Proper encara seria mes sonat)
- Com a opció, se pot exposar el premi amb orgull i tal, posant un enllaç i altres floritures. (ash la primavera)
A vore, ara vé la dificil feina de decidir-me.... es que tampoc sé si se pot repetir algu que ja el tingui, de fet, no se ni qui el te ni qui el deixa de tenir, pero bueno..... (...tornar-los quedar lleig oi?)
Vaig a dinar desprès els penjo... si vols un mentrestant dino demana :)
La televisió i en general la premsa espanyola, te la fabulosa atribució de fer candidat al triomf a qualsevol cosa que ompli el sempre sota mínims nivells patris. Rodolfo no va guanyar Eurovision, malauradament Andorra ni tant sols va passar la creba. Un cop enterrat la gosadia bonafontista, tocava una energia nova. Vam passar de la sobredosis del chiki ckiki, a ser bombardejats amb la Eurocopa de futbol, qualsevol anunci parla d'Insbruck, Podemos, La Roja Milagros, Lourdes, etc. Espanya torna a ser la favorita per fer el gran paper, encara que no tots pensen igual:
Per sort això ja se acaba, ja queda menys pels quarts de final, i no se quin serà el pròxim super heroi "made in spain". Vídeo: Eliminating Spain
Fa uns dies vaig rebre una revista on informava, sobre la posició que tenia una pàgina web en visites segons el ranking editat per Alexa, que deuen ser un senyors i senyores que es dediquen a contar la gent que entra als llocs. Com aquells que diuen que una manifestació son 30 mil o 6 mil. Segons aquesta gent aquest bloc, que jo tenia la sensació que ni tant sols sortiria, ocupa la molt meritòria xifra de ser el 25,464,315 del ranking. Molt o poc ...? No se lo important és que estic i que em pots llegir, o que hi ha algú que de tant en tant es mira les coses que dic, encara que sigui per casualitat. Ells mateixos ocupen el 20,592, sembla que s'ho miren mes que no pas el meu. Be lo important és participar, i enllaçant coses, doncs espero que vinguis a participar en el 2n Scrabble de les Terres de l'Ebre... mira a sota per mes informació.
