Matant l'Odi

Les xarxes socials estan fetes per tafanejar i passar l'estona lúdicament, però també son un arma per mobilitzar i estar informat.
En aquestes darreres hores he vist dos casos que fan pensar sobre l'odi i la manca d'acceptar als altres, no parlo dels diferents ja que tots som iguals.
Per una banda un amic ha vist com per enèsima vegada el seu treball en l'art de la fotografia rebia la visita intolerant del gestor que mira amb els ulls que confonen la naturalitat, l'art,un cos nu, amb la mirada bruta d'aquell que no sap que està mirant. És enveja? És intransigència? És manca d'educació? En tot cas la seva mirada desprèn odi quan vol escudar-se amb la protecció.
L'altre cas ha sigut una fotografia, aquesta:


m'ha sobtat la joventut i he buscat a la xarxa, els fets son terribles lo que en teoria comença amb una xerrada en un pub entre nois de 21 anys, acaba amb una acarnissada agressió a en Matthew, deixant-lo moribund lligat a una tanca, on el van trobar en estat de coma, morint pocs dies desprès.
Els motius de l'assassinat no son altres que la orientació sexual d'en Matthew. Els assassins compleixen cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional.
Peró la societat que ha fomentat aquest odi, en aquest cas l'església baptista de Westboro, continua viva i fins i tot va arribar a fer manifestacions durant el funeral d'en Matthew amb pancartes com: "Matt es podreix a l'infern", "Deu odia als gais"i fins i tot volien fer un monument per recordar el fet. Sembla increïble, però aquesta és la societat en la que vivim, on l'odi ens mata si no el matem nosaltres amb la paraula.

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

ElmOO

Madonna va escandalitzar part dels 80's i dels 90's (desprès ja no ens agafava tant de sorpresa) amb polèmiques, vídeos, llenceria i actitud provocadora. Però amb un mercat tant devorador, va decidir cedir el cetre del golferio pop en un lliurament de premis de la MTV amb el famós petó a la Britney, i el no tant famós a la Cristina (maleit realitzador que et vas fixar en el ex de la Brit). Semblava que la reina del pop tenia la successió clara, però com a tota les bones cases, sempre hi ha baralles per les herències, i la quantitat de candidates a ser la nova reina del pop, creix a maneres exponencials, a les ja anomenades, li podem sumar tota una col·lecció de noms: Lady Gaga, Amy Winehouse, Miley Cirus, Katy Perry, i un llarg etc. Algunes canten millor o pitjor, unes altres fan vídeos on lo que menys importa és la cançó i es dediquen a vendre imatge, altres fan de la seva vida una carrera a l'auto destrucció plena de sexe, drogues, i altres vicis (llegir vicis amb cara que faria Torrente i a poder ser babejant el teclat). Tot val per tal de ser noticia i tenir una portada, o una entrada en aquest bloc. Totes aquestes estrelles del pop, son altament mediatiques entre la canalla mes joveneta i no es estrany veure com participen en programes destinats a un public infantil o en series de la Disney. La setmana passada Katy Perry va ser la convidada al Sesame Street (si, encara el fan, malgrat no tenen a Espinete), però la direcció va decidir vetar el programa, per que la cantat duia un escot massa provocador per la mentalitat curta dels americans. Mireu la foto i jutgeu aquí.
Segons la web d'A3 TV (google m'ha enviat allí quan buscava la imatge) "Seguro que Katy Perry empieza a tener más cuidado con sus escotes a partir de ahora. " Si ells ho diuen potser si que serà així però em sembla que no l'han encertada, lo bo que tenen els americans és que poden ser molt censors en una cadena, o fer que en una de les cadenes mes carques, com és la Fox, siguin els que emeten els Simpsons (segona entrada seguida que parlo d'aquesta sèrie). Be, com que ja m'allargo massa tot per dir que en Saturday Night Live, han aprofitat l'avinentesa i han portat a la Katy Perry a fer-li una entrevista, de la que no m'he pilat res de res de lo que diuen, ni falta que fa, però està clar vull una samarreta de l'Elmo, que jo en tenia una quan jugava a Second Life

Foto: http://www.antena3.com
Vídeo: http://www.radioflaixbac.cat

True Blood

Ja van per la tercera temporada, va ser una serie que em van recomanar, però després de veure els primes capítols no li vaig trobar substància, però l'atzar li va donar una segona oportunitat i em vaig enganxar.
El sud dels EEUU, pobles rurals amb pagessots convivint amb vampirs, existeixen i deuen estar tots allí. Vudú, extremistes cristians, racisme sexe, dorgues, sang, una bona mescla que ja es veu amb l'opening (una de les altres coses per les que val la pena la sèrie) "Bad Things" de Jace Everett.

BEAT L.A.!!!!!

És l'hora de treure les dents i mossegar fort al ben mig del cor de L.A..
Setaè partit, lo que s'ha jugat fins ara, la història, les estadístiques, tot pot valer o no, però aquí tornem a estar per animar als nois de verd, als hereus dels Rusell, Bird i companyia. Est vs Oest , equip contra estrelles individuals, sobrietat en front del show.
Que ens sentin cridar: BEAT L.A., que els hi entri la por !!!!

Ja tornem a ser

Els Celtics tornen a jugar una final de la NBA... i per mes morbo un altre cop contra els Lakers, es repetirà el resultat de fa dos anys?, es podran venjar el Lakers?... espero que no. A l'inici de temporada semblava tot decantat per que els Lakers repetirien el triomf de l'any anterior, i que els Celtics no arribarien a la final, i ves per on els Lakers han patit molt mes de lo esperat i els Celtics ho han tingut, al menys als Play Off, força mes còmode. Torna l'espectacle de l'esport. Qui hi hauria de dir noies vestides de verd a Boston, tot evoluciona (no se si a bo o dolent)

No ho puc evitar

Això de tenir amics que no coneixes de res al facebook, fa que puguis veure coses que mai t'imaginaries, o si que la ment és molt perillosa. A Arizona (USA), fan un festival emulant el renaixement europeu, com que allò típics que tenen poca història i la copien de la resta. És una bonica festa, a lo Móra morisca, però amb el toc americà. Per posar un exemple prou clar uns dels patrocinadors no podria ser un altre que Pepsi.
Per tots aquells que vulguin anar-hi encara estan a temps de comprar un bitllet i veure que hi ha grans ofertes pels nens, amb el cupó que adjunto.
Si en voleu saber mes podeu visitar: http://www.royalfaires.com/arizona/ i si no podeu veure aquest vídeo per fer-vos una idea de com m'ha cridat l'atenció.
Consells per veure el vídeo, amb l'àudio encara que sigui fluixet i esperar al final que és lo que em fa gracia... are u ready?

American Show

Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints.
Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final.
Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços.
Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"

Dia de la Marmota

Els americans son tan cafres, que tenen un dia dedicat a la marmota (ahir), be de fet és una tradició d'un poble de difícil pronunciació (i també difícil de copiar i pegar). Segons la tradició al pobre animalet el treuen del seu forat on tranquil·lament hiverna, si veu la seva ombra és que fa sol i s'asusta i queden sis setmanes de fred, o si no la primavera esta a punt d'arribar. També és una peli de Bill Murray, on el pobre es veu involucrat en un bucle temporal.
Però tot aquesta parafernalia, per explicar que el govern també te la seva marmota, un dia ens diu que ens jubilarem als 67 anys, la gracia que em fot (i això que sóc autònom) o que caldran 25 anys per calcular la pensió, 10 anys mes dels que tocava. Així que Zapatero ha tret la seva marmota en forma de ministre Corbacho, i com que ha vist que fa fred, ha dit que de moment no ha dit res. Sort que fa fred que si ens descuidem ens la colen.

I al vuitè dia el món va fer un pet

De petits ens van explicar la versió de la creació del món, segons la tradició catòlica, amb el temps ens han anat explicant diferents versions, tantes que fins i tot es podria fer un concurs de "A veure qui la diu mes grossa", (en se d'un que ara estirà pensant que és ell qui la te mes grossa, però no parlem d'això colla de mal pensats). Una de les versions mes esteses sobre la creació del món i de fet de l'univers està feta pel Stephen Hawking i per explicar-lo d'una manera fàcil, seria així, no havia res fins que va haver una gran explosió que va donar lloc a l'Univers. Sincerement... começo a tenir una edat, però tampoc em recordo de com va começar aquest món, se que segons el Grasset el Món s'acaba (i la informació és una selva). Tota aquesta parrafada per parlar del Big Bang, (ja em val també a mi) i de fet ni això, vull parlar d'una serie de TV, The Big Bang Theory, que ara és pot veure a no se encara quines cadenes, per que amb això del TDT un no sap que està veient. Fa ja molt de temps un amic em va ensenyar el tercer capitol de la serie, i em va encantar, tot i ser en versió original subtitulada, que he de reconèixer que te un puntazo millor que la traduida (normal). La serie és una frikada del 15 i ja fa molts dies que en volia parlar, però sempre etre una cosa o altra havia quedat ajornada. Imagineu una serie mitica com Friends, canviem NY per LA i en comptes de 3 nois i 3 noies raretes, per 4 nois molt frikis i una noia de poble perduda a LA. En comptes de dialegs entendibles per la majoria, hi possem teòries de cordes, fisica per donar i vendre, Star Trek, Halo i Flash Gordon i tindrem els personatges de la serie.
Us deixo un video per que us aneu fent una idea de lo que podeu (o no) veure.
Si us enganxa ja m'ho direu:

És l'hora?

Per aquella tonteria que ens agafa als europeus vaig tenir un sentiment obamista fruit de tota la campanya mediatica i en el fons per que som així de tontos, o que potser l'altre bàndol és massa heavy per nosaltres. Però com bon culer, o potser per que tambe pensava que Kerry guanyaria a Bush, i va passar lo que tots sabem, estava segur de que al final Mc Cain se'n sortiria amb la seva i tot això de Obama era un bluff. Si tenia que apostar diners no ho tenia gaire clar per qui jugar-me les garrofes. Però de moment, als dos primers pobles sembla que la cosa va seriosament.El ruquet català guanyara a l'elefant?... la resposta a tots els diaris, ràdios, televisions, blocs ... i esperem que sa'cabi d'una vegada esta eterna elecció.

Pobre noi blanc

Ja hi som, esta clar que els europeus en general, que segur que a nivell individual hi ha de tots el colors, vam decidir que Obama era el "nostre" candidat. Ens vam creure la moto, i segurament encara ens la creiem, del canvi, de l'home negre a la casa blanca, i que com que Clinton va fallar-nos ( o no), aquest és el "nostre" nou JFK, i ves per on a aquest també se'l volen carregar. Han detingut a un parell de skins que planejaven assasinar-lo i ja que estaven possats doncs matar a 100 nens negres. La noticia te el seu to d'humor "negre", ja que la foto que circula acompanyant a l'individu l'han treta del seu myspace, i no te preu ( o sigui que no cal pagar per ella).
No se com deixen anar pel carrer a gent com aquesta, ni com és que ningú s'ha adonat abans de lo malament que deu estar aquest xicot, amb supermegarifledelamuerte (tot junt) i el tatuatge amb la esvastica, alguna cosa deu fallar.
Ni a les millos pelis, al menys Norton a American History X feia por, aquest....
Per cert si mireu l'article de La Vanguardia es fan una mica d'embolic amb els estats.

Collage endevinalles

En tots els temps ha sigut conegut l'afany dels poderosos de deixar constància de la seva presencia per que ser reconeguts en el pas del temps. Per exemple el bust de Nefertiti, la Gioconda, o tants d'altres. Els nord-americans en aquesta tendència acostumen a fer grans memorials als seus presidents. Clar se suposa que has de fer alguna cosa bona per que es recordin de tu. Com passarà al futur l'actual president?, Crec que alguns dels models que veureu a continuació son clars exemples:

Bush el ridiculitzat

Bush el culpable