Flama de germanor

Ahir dissabte al consell comarcal de la Ribera d'Ebre dins dels actes del 75è Aniversari de la Batalla de l'Ebre, vaig assistir (encara que una mica tard, per coses de feina) a la rebuda de la Flama de Germanor. Aquesta Flama recorre les quatre capitals ebrenques i terminarà el seu viatge el proper 16 de novembre a Corbera en un acte d'homenatge als supervivents de la Batalla de l'Ebre.
Són petits gestos per recordar aquells que durant 115 dies van participar en una de les batalles, o carnisseries, mes importants que han tingut lloc al país en l'època moderna.

 

També us deixo un vídeo de Xeic que es diu, Biberons de combat,:

He trobat gent a faltar a l'acte, ho sento.

Xosé Couso
La guerra d'Iraq porta a les seves esquenes una quantitat de morts ja no contada, malgrat en una darrera entrada indicava una pàgina on es porta un recompte de les víctimes tant civils com militars. hi ha un altra categoria de morts, son els periodistes, corresponsals de guerra que ens acosten les noticies a canvi de jugar-se la pell per poder capturar la imatge que ens sorprengui a l'hora de dinar, o a la portada del nostre diari. Son com mosques que van corren cantonada a cantonada, carregats de càmeres de tv, micròfons, i que malgrat que cap dels dos bàndols en conflicte els vol veure, normalment molesten al bàndol que no vol que sapiguem la realitat. El 8 d'abril del 2003 un tanc va disparar contra l'Hotel Palestine de Bagdad, on estava allotjada la premsa internacional, el resultat dos periodistes morts. Els motius segons la versió americana és que estaven rebent atacs des de allí. Ningú es va creure aquesta versió, i l'Audiencia Nacional va fer els tràmits per portar a judici als militars americans. És un cas complexe amb estires i no arronses amb el govern americà, però ara un fiscal en teoria progressista ha recorregut contra el processament, que mai es faria efectiu, dels militars americans. Fa uns anys Bush era el dolent i tots sortíem al carrer contra ell i la seva guerra. Ara ZP esta a la seva cadira,i ja no pot ser pancartista i ara potser toca ser amic del Bush, i aquest és un primer pas per la foto a la porta de la Casa Blanca.
S'ha tornat a fer una injustícia, i el gran surt indemne, que típic oi?. Bé sempre hi haurà un objectiu d'una camara , una ploma o una manifestació que vulgui defensar les causes justes, ja sigui a Bagdad, Madrid o Serra Lleona.
Xosé Couso, Miguel Gil, i tots aquells "ojos de la guerra", no tinc paraules per la vostra feina, una feina que os ha costat una vida. A tots aquells que estan en les trinxeres, esteu alerta.

La freda estadística

La fredor de les xifres, de la distancia, de l'oblid quan no veiem els telenotícies, de les guerres que son quotidianes. La invasió de l'Iraq la hem tingut gairebé a qualsevol moment penjada a la televisió, hi ha una quantitat impossible de conflictes en tots els continents que no tenen aquesta rellevància, és també la freda realitat. A la xarxa he trobat aquest lloc, esta en anglès però les lletres aquí no importen i les xifres no entenen d'idioma, doneu un cop d'ull i sentiu per un moment la fredor de les xifres recorrent la vostra esquena.