Fa dies que volia parlar del tema, la gran final de la lliga NBA, però entre una cosa i altra, ja siguin els premis Brillantes o els Cafetonets, i també ho reconec una mica influenciat per la gran pressió mediàtica, on sols es parlava dels Lakers de Gasol, em feia tenir el cor en un puny. He tornat a vibrar amb unes finals, tornar a llevar-me a les tantes de la matinada o fins i tot no anar a dormir, però era un clàssic entre els clàssics. Els Celtics tornaven a lluitar per l'anell i amb opcions clares desprès de dos dècades sense aparèixer. I si es tenia que jugar una final, cap rival millor que L.A.
Per gent com lo xanquer, comentar que això és un de les rivalitats històriques, com pot ser un Boca vs River, ...vale si el topic Madrid-Barça. Son passions fora de cap sentit de lògica.
Ha sigut una final d'altes dosis de patiment, de remuntades, de basquet, d'espectacle, ballarines, mates, faltes, pressió, defensa.
Les estadístiques de la lliga regular donaven guanyador als Celtics, però sempre estava el factor Kobe mes la novetat Gasol, els periodistes de C+ van agafar partit per L.A., també gatorade va dir la seva:
Doncs al final la prudència ha fet el seu fruit i avui ja puc treure la eufonia, i fins i tot el pin de la col·lecció (el pit també). Però que consti que no m'he pujat al carro, que ja ho vaig dir a principi de temporada.
Els Celtics han tornat, han guanyat contra el millor rival, estan aquí no se fins quan però som els Campions!!!.
...per cert una foto que parla de la Història dels Celtics (amb permís del gran Larry).
