Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm

Dedicatoria

Mira que parlo poc de futbol, però veure a Pique aixecar la ma i saludar amb una maneta a la grada, això no te preu, quina pujada d'adrenalina, ia això que faltaven els amics de sempre veient el partit. Queda lliga, queda de tot, però uns juguen a futbol i els altres de l'esport en fan un espectacle.

Per cert, perdre es lleig, però s'ha de saber encaixar les derrotes, jo ahir mateix vaig felicitar al lider de CiU local , mal em peses i el Madrid no ha sapigut perdre ni estar al lloc després del partit. Un cop acabat el partit els jugadors del Madrid han rebut ordre de llei de silenci, senyors sou professionals i us deveu a la gent que paga per veure, molta cosa a aprendre de l'esport professional americà,.... per aprendre de futbol que mirin jugar al Barça.

Coses pendents

En feia mandra escriure i ho faré tot d'una queixant-me, típic de la gent d'aquest país, de coses que no m'han agradat en aquestos dies:

- Que a TV3 es carreguin l'horari del Crackòvia post Madrid-Barça per entrevistar a un polític, tant em fot el color i el tupe. A la gent segur que l'interessa menys lo segon que lo primer.

- Que per una vegada que es perd un partit la gent vulgui afusellar a Guardiola i al Barça, som una colla de malcriats, si es guanya de conya, però si es perd tampoc n'hi ha per a tant. A banda tot lo que tingues a veure que els hi va sortir tot de cul.

- S'ha mort el pare de la gran frase de l'olimpisme de BCN'92, doncs ja està, li tocava, ha viscut prou be, i quin favor ens va fer?...o als JJOO, va haver de possar calers de la butxaca o va fer mes gran a La Caixa?. No li vull cap mal, però el seu passat tampoc era per fer-lo català de l'any. Va saber sempre estar a l'equip guanyador.

- Molt parlar dels tribunals, de l'Estatut, tot cares boniques però aquí ningú mou una peça, fins quan?.

- Collons Evo Morales, li has fet un favor als teus enemics, per que quan porteu dos dies manant us trastoqueu tant?.

- Les teles van carregades de Belen Esteban i de com matar un Narco, o com desintoxicar-se, cal tanta porqueria?.

- Apagada analògica i el TDT va com una merda, a mes desapareix la tele local (que gairebé mai he mirat), però a canvi hem d'aguantar teles del Baix Ebre que son un toston.

- Per que tots volen ser de les terres de l'Ebre, que s'ens ha perdut?

- Si avui es per exemple dia 1, i ens hem de veure a partir de demà d'aquí un mes, per que la buròcrata que amablement pago amb els meus impostos diu que no que no és el dia 2 si no el dia 1?

Ja m'he desfogat, au pos!!!

A mi em Barrufa

Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant.
Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala.
Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.

Fora de joc

Els que tant us fa el futbol, que se que sou uns quants passareu de llarg d'aquesta entrada, i encara remugareu, el paio aquest no fa res i ara lo que fa primer es parlar de futbol, i ara que ja gairebé ningú se'n recordava.
Ha sigut un any de canvis importants, en lo club mes gran de casa nostra, i que per bo o per dolent la majoria seguim, com abanderat d'una guerra sempre perduda. Alló de ser mes que un club, però quedem segon mes vegades que primers, abans era culpa dels que manaven i ara que resulta que el president del govern i el cap de la oposició, son tots dos del Barça, tampoc rasquem bola.
Anem per feina, la entrada en si, que suposo que alguns me la castigaran amb tarja vermella directa, espero que serveixi per acomiadar a uns quants jugadors.
Ronaldinho: Va venir, el vam veure, va triomfar i ara ha fotut el camp, per que estava cansat, i preferia la Pizza i l'escalopa a la milanesa que no pas el pa amb tomaca i fuet de Vic. Es un jugador que transmetia electricitat, somriures, ohhhhhs de la graderia, i grans imatges a la pantalla. Com a tots els cracks també se'l sobrevalora una mica, i quan fan una jugada prou maca, la veus 100 vegades a la tele, però no et recordes de que en tot el partit potser no ha fotut cop, clar si la jugada acaba en gol, tot es perdona, son coses d'aquest esport que lo important es posar-la dins. Era una màquina de vendre samarretes, i Natillas Danone, de fer filigranes, i aixecant la sempre negativa afició de Can Barça.
Decco: Aquest noi portuguès, ash no... brasiler, ash no .... si que és portuguès, ja ..prou!. Era un dels tres mini jugadors del Barça, juntament amb Xavi (jo no, l'altre), i Iniesta, això si en versió cabrejada i amb una facilitat per fer les faltes justes en el moment adequat, i les que l'arbitr es tallava de xiular. No se si es va adaptar a ser un crack, sense el protagonisme desitjat , però alguna cosa va faltar sempre per que acabes de connectar amb el public. També tenia ganes de provar coses noves, o passar-se el dia sota la pluja de Londres.
Thuram: Quan va arribar a can Barça, va ser mes en conseqüència del fitxatge de Zambrotta i el descens de categoria de la Juventus a la sèrie B italiana. No era ja el jugador que demostrava la contundència i velocitat de la seva etapa al Parma o a la Juve, però és un bon tio, ha marxat per la porta de darrere, i segurament, jo el primer ens hem assabentat per que no ha pogut fitxar pel PSG, degut a un problema cardíac. No és pot tenir un cor gran, i Lilian ho havia demostrat algun cop amb el seu posicionament polític i social, segurament o al menys m'agradaria saber d'ell mes endavant, crec que potser amb la importància que té el seu nom a França pugui fer alguna cosa.
Zambrotta: Com que no volia jugar a la sèrie B, va venir a passar alguns dies per Barcelona, on tampoc ha arribat al nivell de joc de l'anterior mundial, ja ha tornat a Italia que és lo que volia.
Oleguer: El dia que va dir que ell era català, va ser la seva sentencia de mort, es va iniciar una campanya en contra d'ell que juntament amb algunes lesions li va fer ser apartat de la titularitat. Potser no és el millor central, ni el millor lateral, però va posar tant dins com fora del terreny de joc la seva millor voluntat. Curiosament ara jugarà a la cantera del Barça, no al mini estadi a l'Ajax, amb un altre català Gabri. Tot plegat ara que al Barça no queden holandesos (els tenen tots al Madrid). Per cert us recordo que la marca esportiva Kelme el va treure el patrocini i que vam fer-li boicot, no aneu ara a comprar coses d'aquesta marca, que les coses quan es fan es fan.
Ja crec que no ha marxat mes gent, i si és així ja m'he cansat del tema, a tots ells bon viatge en els seus destins.
Un breu afegit, Oleguer no va voler anar a la selecció, però altres jugadors si que van seguir la crida del seleccionador, i desprès d'un any mediocre a l'equip, guanyen l'Eurocopa i van cridant Viva Espanya. Son prou lliures de fer lo que vulguin, però que desprès no es venguin cap moto, ja que a la selecció catalana no poden anar-hi mai que els hi fa mal el dit, la ungla, o estan cansats. Mercenaris tots plegats.

Dank je Frank

Hi ha moments que aquest bloc es monopolitza, ja sigui per parlar de política, de atrocitats humanes, de no dir res i ara sembla gairebé un bloc de futbol, per fer-ho una mica menys evident, en comptes de buscar la foto típica de fins ara l'entrenador del Barça, Frank Rijkaard he decidit que quedaria mes exòtica una de la seva filla, la foto és ne blanc i negre, o sigui que molt color no te, però contra gustos.
El pare de la xiqueta és dels pocs que pot dir que ha guanyat una Copa d'Europa, encara que ara es diuen Champions, amb el Barça, com entrenador. És un tio tranquil, amb la imatge de jamaicà fumant herba, i no és de Jamaica, si no de Surinam (la majoria ni idea d'on cau en un mapa). Ha fet coses bones, molt bones amb l'equip, i també ha tingut alguns errors, però en general marxa amb el public al seu favor, malgrat la darrera temporada, i els darrers ridículs.
Quan es guanya tots guanyen, i quant es perd tots hauríem de perdre, però malgrat tot, aquesta temporada l'entrenador no ha estat el culpable, i si ho ha sigut ha estat en una petita part. La gent va parlar ahir al camp, contra Laporta, els "cracks", i les seves actituds.
En fi Frank has deixat unes temporades per la història del club, això no t'ho pot treure, i una imatge d'elegància com persona i un estil en la teva manera de vestir, amb toc fashion, suposso que record de la teva època a Milano.
Sort en la teva vida i gracies.

Substitut per Messi

A can Barça, al començament de temporada, tenien un problema, una davantera de luxe, els 4 fantàstics, o sigui que sobrava gent de tant bons que eren, i l'entrenador no sabria a qui posar. Per coses del cruel destí, de fantàstics pocs n'hem vist, entre lesions, baix rendiment, Copa Africa, Copes Sitges, i altres mals de caps. Ara semblava que es podria gaudir de tots quatre plegats, mes en Bojan i el pobre Messi, la torna a liar la troca i a lesionar-se. No se quin paper li toca a Messi dins dels 4 fantàstics, però si és el de Mr Fantastic, crec que li he trobat un bon substitut:

Ja se que voldríeu un de la Jessica Alba....però haureu d'esperar....d'acord no sere tant dolent.

...per anar fent

El tipus d'interès de les hipoteques ha pujat, no se quan de temps porta pujant, i lo que li queda, això farà que mig país estigui amb l'aigua al coll, i l'altre serà que tenen la sort de viure en casa del pares o alguna formula semblant. Que vivim en un mon bestialment consumista esta clar, no hi ha canalla que no tingui la seva paga al cap de setmana, el seu mòbil, i que aspiri a ser famós en un OT de torn, la societat del consum en fase extrema, encara que segurament els nostres nets diran lo mateix, cadascun de nosaltres ens escandalitzem de l'època que ens toca viure. Però que volem?, si és la cosa mes normal, avui fullejant el diari (potser millor dit pantallejant el diari) em trobo que la dona, o la ex-dona o ni ella sap que d'en Paul McCartney li demana en concepte de divorci una cosa així com 10 mil lliures al dia, que ve a ser uns 15 mil euros diaris, que venen a ser un munt de duros al dia.
Que fer amb tants de diners, i cada dia per mes inri:D'entrada riure's de l'anunci d'una marca de cotxes que et diu: "imagina que cada dia al matí tens 1440€".
Podries fitxar al Ronaldinho pel Liverpool, segurament molts t'ho agrairien, però clar per a que el volen aquest ara els de Benitez si ja han eliminat al Barça.
Crec, però que lo millor que es podria fer és contractar un psicòleg pel trauma que tens per la ruptura.
...i si no saps que fer, fes un raconet sota la rajola.

Una cosa si que tindràs si aconsegueixes aquests diners, tanta gent com pot entrar a Anfield cantant:

Never walk alone

Volia copiar la lletra però potser es mereixen que la cantin ells, ja que com afició ens han donat un bany mes gros que al camp, que ja es dir. La gravació és del dia del partit.