tag:blogger.com,1999:blog-363899472024-02-07T18:30:49.728+01:00Xavz´s CafeCafe,copa,puro,partida de cartes i diari.xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.comBlogger447125tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-46684710838225689482023-11-19T20:26:00.005+01:002023-11-19T20:26:51.428+01:00Clàudia Pallisé o com sacsejar al personal. <div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1Ppxa8eUQjosk5CT_QjIEvpaMQRSrHZmNFWZ0iSrbZWhf9awQsu6OO9HZDhRuiSRSNkOU1pf72DWHulsxSvQdVF4Nnd9qQfbOp1uGxSd9hIF7ok8RCeyDehFvpYT2km8rukIjIzz9QWws1wYQl9BDyOUOOH1qxFcJ6TffW5LdAQ9hiGiQLYxgg/s204/cos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="204" data-original-width="153" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1Ppxa8eUQjosk5CT_QjIEvpaMQRSrHZmNFWZ0iSrbZWhf9awQsu6OO9HZDhRuiSRSNkOU1pf72DWHulsxSvQdVF4Nnd9qQfbOp1uGxSd9hIF7ok8RCeyDehFvpYT2km8rukIjIzz9QWws1wYQl9BDyOUOOH1qxFcJ6TffW5LdAQ9hiGiQLYxgg/w170-h227/cos.jpg" width="170" /></a></div> <span style="font-family: verdana;">Era el primer cap de setmana de juny d'aquest 2023, un diumenge solejat que prestava anar a plaça, fer un vermut, saludar gent, veure algun que altre espectacle, donar un cop d'ulls a piles de llibre, tot això acompanyats d'alguns dels autors donant volta entre els stands, era la Fira del Llibre Ebrenc. Entre els saludats uns vells coneguts de Tivissa dels que sempre bé de gust trobar i fer una mica de xerradeta, la seva filla havia escrit un llibre, et quedes pensant, si que se fan grans els fills dels altres, clar el nostre també. Al poc vaig veure una pila de llibres amb un cognom conegut, vaig mirar al pare i em va confirma que era el de sa filla, al cap d'una estona me'l signava l'autora entre begudes a taula. Imagino aquella sensació que encara et deu sobtar quan et demanen que dediquis un llibre que has escrit tú.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Estava llegint Surrender de Bono i no el vaig començar, tenia altres llibres per davant i no sabia quan li donaria un temps, no se per que, però a l'acabar la biografia vaig decidir començar amb <b>Aquest cos meu i nostre</b>. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Per començar, recordar que llegir en català se'm fa sempre una mica mes complicat que castellà, però es cert que tampoc és un català neutre, sino que està escrit en català actual, amb raïls del territori. Utilitza com un recurs molt recorrent el repetir paraules, lletrejant records de nena petita, parlar de la Cèlia tant en primera persona com des de una visió llunyana al mateix temps que propera, sense arribar a ser tercera, potser la escriptora sap que la qui parla és la mateixa Cèlia com fora del seu cos.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> El llibre el va pautan per diferents part del seu cos, amb tota la importància que tenen al capítol, molt trobats i molt conscients. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> És molt descriptiva, amb petits detalls, amb grans sensacions desde el fred siberià a la botiga de poble, els que som de poble, sabem (o sabíem. que això de ser de poble cada dia és mes estrany) el món que hi a la plaça, a la botiga on demanes tanda i et miren, on tots saben que has fet la nit abans o qualsevol xafarderia que pot destrossar-te. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Qui és la Cèlia? Una noia que es debat entre Barcelona i la Riba del Tormo, entre la filla de la model famosa i perfecta i els pagesos del poble, entre fugir del poble o tornar a refugiar-se, amb dubtes, amb pors, amb incerteses, però que malgrat tot aconsegueix una feina que li agrada, captar moments a través d'ull de la càmera de fotos i estar enamorada d'en Marc, fins que la vida li comença a trencar els plans, un embaràs sobtat que no arriba a sentir com tal fins que s'interromp de sobte. Un viatge de fugida, sense voler un retorn al mig de Siberia, <b><a href="https://www.google.com/maps/place/Vanavara,+Krasnoyarsk,+R%C3%BAssia,+648490/@60.3407291,102.2471162,13z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x5cece866c01b7533:0x59c77fe1a82c6b19!8m2!3d60.3394104!4d102.2965426!16s%2Fm%2F0p8v88t?entry=ttu" target="_blank">Vanavara</a></b>, us deixo el link al google map, us estalvio feina, un retorn a una Barcelona buida sense esperit, trobar-se amb una mare malalta terminal.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Cèlia de cop se n'adona que s'ha fet gran, que tot son pèrdues i ha de gestionar els dols. Ningú ens prepara dient que les coses poden anar malament, sempre diem allò de "Tot anirà bé" i no és cert la vida acostuma a fotre'ns bufetades amb la mà plena i com la Cèlia tots ho gestionem com podem, millor o pitjor, fugim, plorem, lluitem, aguantem davant la resta, però la resiliència és sols una de les eines que tenim quan el món se'ns ensorra, quan perdem una filla, com veient que la mare, tota poderosa ella (com totes les mares, no cal ser la pubilla de Catalunya) cau menjada per la malaltia, quan descobreixes que algú que estimes ja l'has deixat d'estimar i estem sols davant aquest dol meu i nostre.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> A banda dels dols de la Cèlia el llibre ens regala petites històries que embolcallen el relat:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">- Una nena que te ganes d'aprendre a llegir.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">- La vida extrema al mig del no res, però que la gent ha decidit viure envoltants de rens.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">- Les dificultats de no poder estimar a qui vulguis en un món rural tancat, ja sigui per diversitat sexual o per estimar tota la vida a un amor prohibit i impossible, entre altres històries.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Fins aquí tot sembla normal, és molt fàcil pensar que la Cèlia és un altre ego de la Clàudia,i a més ajuden molts detallas de casa, com la recepta de les aulives de la iaia Mercè, ho fica fàcil.... això és part de la seva història personar, però quan et diuen que no, que totes aquestes experiències de vida, de mort de dol, la Clàudia no les ha viscut amb primera persona ni tant sols properament, me quedo sense paraules. Descriu d'una forma molt visceral tot el que ens pasa quan ho vivim o morim vivint. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Aquest cos meu i nostre no ha estat fàcil de llegir per mi, m'ha disparat massa cops sota la meva línea de flotació. Fa mal, toca, transmet, et sorprèn<br />.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-22253692411690387762023-09-22T00:20:00.006+02:002023-09-22T00:22:11.497+02:00Rendir-se a Bono<div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> <b>Introducció </b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5Yzlu7Ov_n90wPVaUOwusrb-SPb793vGnrMDcbKCJWZSUu9rnxgVxoqaZUA50lqjxJIgsyrRdYfoD6lMiaJdROg3tboOcUdd-fizl1okgSAZa4XDCC-YcDZPWLxk3hgXuN_xJpjz9e0X20_-0m9QD3rugHTC47t90qmcGo-QQ9Ff7E-eU6O3Hkg/s928/20230917_232036.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="928" data-original-width="696" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5Yzlu7Ov_n90wPVaUOwusrb-SPb793vGnrMDcbKCJWZSUu9rnxgVxoqaZUA50lqjxJIgsyrRdYfoD6lMiaJdROg3tboOcUdd-fizl1okgSAZa4XDCC-YcDZPWLxk3hgXuN_xJpjz9e0X20_-0m9QD3rugHTC47t90qmcGo-QQ9Ff7E-eU6O3Hkg/s320/20230917_232036.jpg" width="240" /></a></div><b><br /></b>Avui (pel dissabte) he sortit de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre desprès d'una nit de control rutinaria per una petita infecció, però m'ha servit per acabar de llegir les darreres pàgines de <b>Surrender</b>, un llibre escrit per Bono i que ell va decidir començar a escriure desprès d'un ensurt al Hospital Mount Sinai de Nova York, d'hospital a hospital, és tant sols una petita coincidencia, però està clar que tots tenim moment trencadors dels quals necessitem mirar endarrere per mirar endavant i que molts d'ells estan vinculats a les estades als hospitals. Ja que hi som, aprofito per donar gràcies a la gent que hi treballa, un tracte genial i molt proper, però he vingut a parlar d'un llibre, no el meu, el de Bono també conegut per Paul David Hewson, per no confondre amb el polític espanyol, per uns un fantasma de la solidaritat o un excèntric messiànic, per altres una estrella.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Quan vaig veure la noticia que havia tret un llibre sobre les 40 cançons de la banda U2, pensava que seria quelcom més tècnic, com explicant cada cançó, com se va compondre, com anava la gira, amb fotos, il·lustracions, dius allò "ah..sembla xulo" i arriba l'aniversari i te'l regalen :) , quan el tens a les mans dius... "uf.. gairebé 700 pàgines per endavant".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">A les pestanyes del llibre ja diu que és una història d'amor amb la seva parella, la Eli que es coneixen desde l'època de l'institut, no sembla lo més normal en una estrella del pop rock mundial.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><b>Bono, el music</b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Aquest llibre em desmonta una mica el Bono que vaig conèixer sent un adolescent que vinculava <b>Sunday Bloody Sunday</b> a una cançó de militància política en la lluita armada de l'Ulster, lluita de catòlics versus protestants que la colla traslladàvem amb enveja a l'independentisme catalanista. Un punk rock reivindicatiu a cop d'una base rítmica que ha marcat una època. Però res més llunt en el fons era un crit a la pau, cosa que no li va ser fàcil amb el temps.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">U2 és una de les grans bandes que he pogut veure en directe, en aquest cas al Vicente Calderón de Madrid, amb <b>The Ramones</b> de convidats sorpresa, però que formava part d'un selectiu grup que els anomeno els disc on el negre predomina: The Joshua Tree i Rattle and Hum, </span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #111111;">Live in the City of Light, 101, etc. Reconec que els vaig perdre la pista i que em vaig quedar clavat en aquella època i vivim del record en comptes de buscar, arriscar e innovar una cosa que Bono si que ha intentat fer en la seva carrera, tot arrossegant la banda tot buscant el so on vol anar, per acabar reinventant-se tornant a uns nous orígens, potser haure de veure que han continuat fent aquest darrers anys. </span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">El llibre pas a pas se converteix amb un repàs de l'historia de la música, tots els que surten ho són i si no surts, potser no ets tant important com et penses. Parla amb respecte de tots, de tothom ha après i parla amb respecte i admiració, notes curioses:</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">- Voler ser com Elvis fent d'Elvis</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">- El messianisme de Jim Kerr</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">- Contundència de Ramones</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">- Que Bruce et justifiqui que contis: 1, 2, 3, 14. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">- L'amistat trencada i l'amic perdut que va ser Michael Hutchence</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">I sobretot parla dels companys de la banda com els millors musics per poder fer la banda, un grup que és coneixen desde el Mount Temple School i que han aguantat units per 40 anys, amb les seves crisis. I recordeu que és un baríton que volia ser un tenor.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><b>Bono, personatge i activista</b></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Se n'ha fet una mica de mofa de tots els llocs, campanyes, concerts solidaris ONG i similars on sempre apareixia Bono pel mig. Som una societat massa avesada a criticar, ho veiem tot malament i no fem res per canviar. Si un multimilionari dona 1 milió d'euros, és que és poca cosa per ell, però potser nosaltres no donem 1€ ni per casualitat, fem campanya de sofà i postureig o participem en una rifa a veure si ens toca alguna cosa. Llegint Surrender he descobert amb detall la quantitat d'accions, reunions, trobades, intents per poder deixar un món millor que el que vam trobar i que a vegades les accions venen de gent que no t'ho penses, com els plans activats per l'administració republicana, a la que tots sempre hem criticat, crec que demostra que ni els bons són tant bons, ni els dolents tant dolents, però sobretot que cal que tots aportem el nostre petit gra de sorra per millorar el planeta dels desastres que el sacsegen. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Ser una estrella mundial del Pop Rock, té alguns avantatges que la majoria de mortals no tenim, amb sort podrem creuar-nos en la nostra vida amb un o dos personatges rellevants a l'historia, però Bono ha tirat d'agenda i ha intercanviant idees, projectes, converses amb líders mundials com Mandela, Gorbachov, Clinton o Bill Gates. Ser un líder no és fàcil, però amb els seus, també se n'aprèn. M'ha semblat curiosa una anècdota, o se parla que en el seu dia Mandela i el seu partit demanaven socialitzar la recol·lecció dels diamants de Sudàfrica, fins que algú va pensar que si tothom podia excavar el preu del diamant cauria en picat degut a la saturació del mercat i que era millor continuar donant l'explotació a mans privades. A la fi el món es mou per diners i gràcies a molts projectes solidaris, s'ajuda a que el moviment dels llocs mes desafavorits i sobretot Àfrica, el gran continent pobre en diners, però ric en tants coses. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><b>Bono </b></span></span><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><b>místic</b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Bono va néixer a Dublín els anys 60, una època complicada per ser catòlic i irlandés, però ells ja ho tenen això, marcar la seva fe per revindicar el seu nacionalisme enfront als protestants unionistes de l'Úlster, l'etern conflicte amb tants de morts al cementeri. En una època tant convulsa sembla estrany que U2 amb una mescla de protestants, catòlics i de tot una mica, pugues tirar endavant. però no sols això, fins i tot en part Bono ha pogut arrossegat la banda en el seu camí a la recerca personal de la veritat i la llum. Admiro la capacitat que tenen els anglosaxons de saber versicles de la <b>Biblia</b>, i trobar-li el sentit, amb lo que em costa a mi seguir un sermó. Però Bono no es queda sols amb el cristianisme, també busca en altres religions i troba respostes. Imagino que cal ser irlandès per poder entendre-ho. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Em quedo amb el comentari sobre el llibre d'Elies i el so del silenci escrit a les parets del metro.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><b>Bono i la familia</b></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Lo normal seria dir que U2 és la familia de Bono i segurament una banda és quelcom similar a una familia, però no parlarem d'ells ara.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Tal i com va explicant, queda clar que és un home marcat per la familia, la pèrdua de la seva mare Iris, que era el seu pilar (si ens fan falta les mares) una relació complexa amb el seu pare, com no un irlandès molt irlandès que no sabia que fer sol amb dos fills adolescents. Ens costa tant revindicar la referencia paterna fins que som pares i entenem llavors moltes coses. Un germà gran en continu conflicte, lo normal.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">I per acabar hi ha la familia que tries, i sembla que Bono va fer la millor tria que podia fer el, Ali. Una parella de la que desconeixia completament de la seva existencia i que desprès de uns 40 anys continua al seu costat, en una vida que no és fàcil, on la presència d'una altra (la banda), la fama, els excesos, l'activisme no deu haver estat fàcil. La resta d'humas tenim altres problemes i també aguantem que hi farem.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><b>Conclusió</b></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Doncs fins aquí aquestos petits comentaris, d'un llibre que m'ha costat força de llegir, no ha estat una lectura fàcil, però que li he anat agafant estima i carregant bateries per escoltar una mica d' U2.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Recomano la lectura pausada, buscant referències, escoltant les cançons, valdrà la pena.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #111111; font-family: verdana;"><span style="background-color: white;">Nota: Ja estic millor de la infecció.</span></span></div><div style="text-align: left;"> </div>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-78606807607284756022023-09-07T20:30:00.001+02:002023-09-07T20:30:17.641+02:00El plaer de llegir diferent<div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Podria dir que al menys per mi el record de El Mago de Oz, en aquest cas <b>El Bruixot d'Oz</b>, (que no Ot) em transmet a una pel·lícula on la Judy Garland em feia dormir en un dels grans musicals clàssics del cinema americà, crec que mai havia acabat de veure-la sencera, sabia que també era un clàssic de la literatura infantil americana, però no li havia donat massa atenció, segurament era molt més fàcil llegir un SuperMortadelo que la història d'aquest viatge una mica psicodèlic amb un lleó, un espantaocells, un llenyataire i una nena, que ja no era tan nena, en un món carregat de personatges estranys com ells sols. O sigui que amb la de llibres que tinc per endavant per llegir difícilment em posaria amb un que la pel·lícula se'm feia soporífera. </span></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaqv1I44bmUhi2vLaQH1a9HSQbiMLdSsJosrrC5Hu17eN37i1-kP_nTAwrk2h_Y4z9tA7zhDoiA4snjoEiLfZSgsoYCxv0LsEPnbatpw7hIw-CnzcjtNInE4L8-CREAmUUlltXuJut2XkwIb3UOZfp789erqGVwek5JyfR3_TYO7DHM9i6JMenew/s581/20230907_162953.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaqv1I44bmUhi2vLaQH1a9HSQbiMLdSsJosrrC5Hu17eN37i1-kP_nTAwrk2h_Y4z9tA7zhDoiA4snjoEiLfZSgsoYCxv0LsEPnbatpw7hIw-CnzcjtNInE4L8-CREAmUUlltXuJut2XkwIb3UOZfp789erqGVwek5JyfR3_TYO7DHM9i6JMenew/s320/20230907_162953.jpg" width="240" /></a></div><span style="font-family: verdana;">..però vet aquí que un dia la comercial de l'editorial Combel de llibres amb la que treballo a la botiga (si..a <a href="http://casalacarreres.com/" target="_blank">Casa la Carreres</a>) em va presentar una col·lecció nova que havien tret de llibres clàssics per petis lectors, la qualitat era molt alta, les il·lustracions prou curioses, en aquest cas de <a href="http://www.ibanbarrenetxea.com/" target="_blank">Iban Barrenetxea</a> i em vaig decidir a comprar, per vendre, està clar, però al mateix temps hi ha moments que sóc botiguer i també client a l'hora i amb un fill en edat per poder llegir el llibre va fer cap a casa.<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">D'entrada hem d'ubicar el llibre a l'any 1900, pocs anys desprès d'un altre clàssic Alice, i crec que alguna relació en un món fantàstic han de tenir.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Desconeixia completament la figura de L.Frank Baum, però si que va tenir interès en poder crear literatura per nens. Recordem nens de principi del s XX i ho va aconseguir se va convertir en un dels <b>clàssics</b> de la literatura americana. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">La història a aquesta alçada crec que és difícil fer un spoiler, però resumint no deixa de ser una faula on l'autor ens vol dir que dins nostre tenim lo que volem, que no ens cal res mes, però que sempre cal algú que ens ho recordi o ens ho faci veure. I un viatge de recerca on el veritable objectiu és conèixer als companys i els lligams que crea l'amistat.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Però tant me fa l'historia, el cervell, el cor, el coratge o tornar a Kansas, desitjos que es repeteixen en bucle, per que els nens i nenes ho recordin lo millor de tot i que no té preu és poder llegir capítol a capítol al capçalera del llit d'Ot, que estigui preocupat de que <b>Dorothy</b> no pugui tornar a casa, de que es perd tontament un desig amb els micos voladors.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Ha estat un plaer que no te preu, a veure quina nova aventura ens trobem.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-26840401419038120522023-08-02T19:57:00.003+02:002023-08-02T19:57:13.146+02:00Acomiadar-se d'un somriure<div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Ahir va ser un dia estrany, dur. Vam arribar a casa carregats de llàgrimes, somriures, abraçades i amb un buit immens. Havíem anat a acomiadar-nos d'una amiga, aquell tipus de persona que no la coneixes i et conquereix amb el seu somriure, la seva mirada i els seus cabells esbojarrats, et guanyava amb un simple "Hola". </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Hem coincidit un grapat de cops, no és aquell tipus d'amistats que tens de petits, ni l'amic de la colla de cada cap setmana, però es feia estimar com ningú. Et portava al seu terreny, t'acollia i ja no podies despegar-te d'ella. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Vermell, violeta i groc, no son sols colors polítics que la definien són també colors de vida, foc i alegria. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> Hem de ser "disfrutoneros" per que ella ho voldria així.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-33689920413269187532023-04-23T00:47:00.001+02:002023-09-07T20:31:20.406+02:00Otel<p> </p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;">
Gairebé encara no havia tancat la porta del vehicle que el taxi ja
havia arrancat , esquitxant a la vorera restes d’aigua de tot un
vespre plovent. Es quedà mirant el cartell de neó on sols se llegia
la paraula otel, mentrestant al seu cap repetia les paraules que el
conductor amb un marcat accent estranger li havia dit: «senyoreta,
crec que aquest no és un bon lloc per passar-hi la nit». A la seva
cara es dibuixà un somriure.
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;">La recepció no li
va decebre: poc il·luminada, una moqueta carregada de pols, plantes
de plàstic i darrere el vidre el reflex d’una televisió amb el
volum exageradament alt. El personatge darrere la finestrella també
complia amb tots els tòpics i no hagues pogut dir que li feia mes
repuls si el seu físic, la seva vestimenta o el to de veu amb el que
si hi dirigí: «ja l’estan esperant» al mateix temps que li
allargava un clauer de fusta amb el número 15. «Pujant al primer
pis a la dreta» , però ella ja havia començat a pujar les escales.
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;">Els graons de fusta
anaven cruixint sota el seu peus, va anar avançant amb presa pel
passadís, esquivant alguna taca al terra sospitosa, no va poder fer
lo mateix amb les olors, així va plantar-se davant de la porta amb
el número 15, introduí la clau lentament, obri la porta i accedí
dins la cambra. La porta del lavabo estava mig oberta, la llum encesa
i el soroll de l’aigua de la dutxa caient. Va entrar poc a poc,
l’habitació estava plena de vapor d’aigua, sota l’aigua es
veia un cos d’home, nu, alt, fort una esquena molt ampla amb un
tatuatge d’un gran drac vermell amb les ales obertes, escopint foc
per damunt l’espatlla, el cabell curt i platejat.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;">L’aigua va deixar
de cauré, l’home havia tancat l’aixeta, però continuava
d’esquenes a la porta ,es va fer un silenci que ell va trencar
amb les seves paraules: «sempre he sabut que vindries a buscar-me,
t’esperava fa estona, potser dies, inclòs anys però al final
aquí estàs, a que has vingut?». Es va fer una petita pausa, ella
buscava amb recel qualsevol imprevist que pogués sorgir i trenques
les seves intencions, la seva ma va buscar sota la roba una pistola
petita, la va agafar amb fermesa i apuntant a aquella esquena
decorada amb el drac li va dir «ja saps a que he vingut», la seva
veu va sonar forta, clara i nítida com el clic de l’arma al moment
de ser muntada, va respirar, dos cops profundament, va col·locar el
dit al gatell i li digué «he vingut a matar-te», de sobte l’home
va girar-se, ella li va poder veure una cara, on uns ulls vermells
com el foc li miraven fixament i li deien «n'estàs segura?»</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;">Bona dia Sant Jordi,
2023</span></p>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-22121601704121031912022-11-14T12:55:00.000+01:002022-11-14T12:55:12.825+01:00Gundesa<p><span style="font-family: verdana;"> Si m'arriben a dir fa sis mesos que tornaria a anar a un concert de Gun, no m'ho creuria i encara menys que fos aquí al costat de casa ,a Gandesa. Va ser tota una sorpresa quan Pep Monné va penjar el cartell a Facebook. Gun, encara que tant "sols" eren els teloners dels Rolling Stone a la gira Urban Jungle, l'any 90 van ser el meu primer concert en tot un estadi Olímpic força ple. En aquesta cas el pavelló de Gandesa va ser el lloc triat per trobar-nos fans de la banda i les velles glòries de la zona. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Al concert del 90 em van sorprendre molt , era un grup just que començava a sonar a les formules radiofòniques, amb el seu primer disc <i>Taking on the world</i>. De fet sempre deia que jo havia anat a veure'ls amb ells, mes que als Stones, que ja eren unes figures en el final de la seva carrera, han passat més de 30 anys i encara hi son, ningú pot amb els Stones. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Durant la seva trajectòria, Gun ha patit diferents canvis, la marxa del cantant Mark Rankin segurament el mes destacat. Malgrat tot, actualment la banda la lideren els germans Gizzi, Dante com cantant i Giulano a la guitarra.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Lo que em va sorprendre fa 32 anys va ser un directe potent amb molta guitarra. En el seu temps ells deien que eren com els Gun'n roses, però sense roses. Aquesta força no l'han perduda i durant tot el concert les guitarres no es van aturar, amb molts solos <i>fan service</i> a càrrec de Tommy C Gentry que el públic vam saber gaudir.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">L'avantatge de tenir un concert així, amb un públic al voltant de les 400 persones, és que els musics s'apropen molt a la gent, van aconseguir connectar molt fàcilment, i tenir paraules per diferents coneguts que tenien entre el públic, jo mateix tenia a les seves parelles al costat. Crec que van estar molt còmodes en aquest format, inclòs durant els bisos Dante va baixar i es va abraçar i saludar als coneguts entre el públic.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Una nit perfecta, confesso que m'ho vaig passar molt bé i em vaig quedar amb ganes de repetir, no se quan, ja que </span><span style="font-family: verdana;">Gandesa, ni en general les terres de l'Ebre no acostumen a tenir artistes d'aquestes dimensions, ja han passat els temps que a Falset venia un Joe Cocker o a Móra uns The Major Blues Band (banda una mica desconeguda, però carregada de grans musics). Sols puc agrair</span><span style="font-family: verdana;"> a la organització la feina que han fet.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Long life Rock'n'Roll !!!</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;"> <br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGQbpPbTacs5tKoXXaJq6HPEfZjzIHjo_pXyFTLhZ3qQC0FnhgGNzY-GjrB8PXGVe9GOls27Rg5E9hpRR2ewMpS5e8xpKSAFik9sm8pQa7UM0utPcRkAJdKCVqUDHpxUQ59q77M7sOhcUL9jqwr8-qJ0AWn9IDs1yN7M91LJU6_hRfaUFlQPQ/s768/gun.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="768" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGQbpPbTacs5tKoXXaJq6HPEfZjzIHjo_pXyFTLhZ3qQC0FnhgGNzY-GjrB8PXGVe9GOls27Rg5E9hpRR2ewMpS5e8xpKSAFik9sm8pQa7UM0utPcRkAJdKCVqUDHpxUQ59q77M7sOhcUL9jqwr8-qJ0AWn9IDs1yN7M91LJU6_hRfaUFlQPQ/s320/gun.jpg" width="320" /></a></span></div><p></p>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-15573957890582673702022-01-21T19:04:00.002+01:002022-01-21T19:04:35.485+01:00Tornada<p> <span style="font-family: verdana;">No prometrem res, com hem fet ja altres cops però en un món que cada cop el llegir se perd, fa dies que li dono voltes a tornar a escriure una mica per aquí, segurament per que quedi en un núvol i ja, però millor allí que enlloc, que ja ho deia el gran filosof Shrek: "mejor fuera que dentro".</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjCNU8z9esbY1N8YIHbL3yfZ8cZL9_nUhogzaW9Gz8SueK8FD9OOzLItkK_1qc4lfsoyr_I64bRHUZYpMkD6Yc4JBEojI6iVAj1yr8xsN1HSaTpYjFV5UIwdL53QcXCP0XXl18uUTRTrmeDJrMX29zM047NSACowEDb4wVKdeuXtKjzqTKbtdE=s768" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="747" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjCNU8z9esbY1N8YIHbL3yfZ8cZL9_nUhogzaW9Gz8SueK8FD9OOzLItkK_1qc4lfsoyr_I64bRHUZYpMkD6Yc4JBEojI6iVAj1yr8xsN1HSaTpYjFV5UIwdL53QcXCP0XXl18uUTRTrmeDJrMX29zM047NSACowEDb4wVKdeuXtKjzqTKbtdE=s320" width="311" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-23553211360340657212018-06-01T01:25:00.003+02:002018-06-01T01:25:45.624+02:00Nit blava<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estimat lector, si encara entres algun a visitar-me, buscant les meves paraules sols puc que donar-te les gràcies i pensar que deus ser una mica boig, una mica romàntic i segurament mes tens en millor consideració que jo mateix, disculpem si avui utilitzo un altre cop aquest raconet meu per despertar-me del meu moment somni i escriure, aquest cop un petit conte, un conte que no és per Ot que seria lo mes fàcil a aquestes alçades, ni pet tu, potser tampoc per qui va dirigit i sols és un conte que escric per mi. Deixa que l'escrigui pensant en aquesta persona i que les lletres siguin fàcils per ella. Intentaré tornar mes sovint. En un principi volia que fos una poesia visual, però no sóc l'amo de les meves mans.</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrEzJZbBS5B7rRSxixiNKupSNvkaUVzsBfznvN0Pq94XZiGFTOTAnC2C31iEZhlESdwmpG6wFH4HvvrOl4ACc0X1q8QPBf3quTC4Cl2ls2552loF84hgJsZkC8sWd1_wcxd_LduQ/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrEzJZbBS5B7rRSxixiNKupSNvkaUVzsBfznvN0Pq94XZiGFTOTAnC2C31iEZhlESdwmpG6wFH4HvvrOl4ACc0X1q8QPBf3quTC4Cl2ls2552loF84hgJsZkC8sWd1_wcxd_LduQ/s1600/baixa.jpg" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>En las noches mas azules, podrías sorprender la luna llena iluminando tu ventana. Si te fijases mirando hacia el norte verías atravesando la silueta de la luna a un viejo galeón pirata, como salido de un viejo cuento, esos cuentos que se quedaron abandonados, aguantando como el polvo se acumula sobre ellos en una estantería de una librería cerrada para convertirse en una tienda de roba de una franquicia absurda.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Lo normal seria que te pidiera que abrieras los ojos y te fijases bien en la cubierta del barco, para llevar la contraria te pediré que los ojos los cierres, no quiero que descubras el secreto, no quiero que veas ese momento en el que Hook se deshace de su traje de pirata para ponerse unas mallas verdes, se retira la mascara de malvado corsario para dejar al aire su cara de niño, toma su garfio lo guarda en un pequeño cofre del que saca una bolsita con un bordado donde se ve una C con una alas decorándola. Hook se queda en el barco mientras Peter vuelve a surcar la noche volando hacía las ventanas abiertas para poder volver a encontrar a su compañera de juegos en la Isla de Nunca Jamas, queriendo ver a Wendy asomada esperándolo para reir, saltar, vivir.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Peter pasaba noche tras noche buscando a Wendy, hay días que regresaba a su barco triste por que no había encontrado la ventana abierta , otros días Wendy parece triste, preocupada, sin los ojos brillantes que Peter recordaba, algunos tenían un momento para recordar que los unía. </i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Esta noche cuando Peter llego a la ventana de Wendy, se fijó que estaba abierta, pero ella no se percato de su presencia, por encima de sus hombros Peter se fijó como Wendy abría un cofre decorado con unas O que se entrelazaban bailando con otras letras, los ojos de él se fijaron que no era como las anteriores cajitas decoradas en colores vistosos que escondían muñecas, detallitos afelpados o cualquier recordatorio de la niña que era Wendy. No le sorprendió lo que apareció dentro del baúl,ni que en un reflejo sobre el metal se reflejará una sonrisa traviesa en los labios de su niña. Esa sonrisa le hizo ver que Wendy ya no era esa niña que conoció en la isla, había cambiado, se alejó pensativo también sonriendo y pensando por que se conocieron cuando decidió ser simplemente Peter eternamente y no cuando disfrazado de Hook surcaba los cielos buscando sirenas en las noches azules?.</i></span><br />
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la mañana, poco después de despertarse Wendy se fijó en una nota que decía:</span></i><br />
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Wendy te esperaré siempre, aunque te hagas mayor</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. </span></i></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-43673577887367634282015-08-21T12:39:00.002+02:002015-08-21T12:39:51.853+02:00El teu somriure s'ho mereixHan passat gairebé 8 mesos i no he trobat el moment de posar-me al davant d'un ordinador i explicar tot el que sento des de que estàs amb nosaltres. Tampoc sabia que posar, l' auto-exigengia segurament em sobrepassa i no trobo les paraules per explicar-ho tot i be.<br />
Estàs al meu costat, mirant-me des de la teva petita presó. Em mires no se si a mi o buscant la música que faig sonar desde el youtube. Si, ets petit, però ja no tant, ets fort i ens fas dèbil a nosaltres, ens esgotes cada dia però ets la nostra força per seguir endavant, el teu somriure ens ompli, les teves carotes, les poses davant la càmera.<br />
He hagut de patir un petit ensurt de res per venir aquí i dir-te que ets lo mes maco que podré tindré mai. Ets el somriure que ens ajuda a amagar les llàgrimes. T'estimem, t'estimo.xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-2048926998297196402013-12-20T02:06:00.004+01:002013-12-20T02:06:57.664+01:00Petit i valent<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A hores d'ara, hauries d'estar fent-te gran i fort al teu <i>saquito</i> i no és així, un altre cop una habitació fosca, un silenci trencat per paraules que provoquen ferides que sagnen llagrimes. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de el primer dia vas ser mes petitet de lo que tocava, però ningú s'imagina lo que podies arribar a omplir-nos. Teníem por, no ho escampàvem, però al mateix temps en teníem tantes ganes de fer-ho saber i quan tot semblava que podria començar a ser mes tranquil, ho va deixar de ser,, brusc i dolorós. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Eres presumit i et van fer tot un book de fotos, en blanc i negre és clar per sortir encara mes afavorit, guapet és poc, però sobretot eres molt obedient agafant-te fort i mes fort, lluitant per continuar com et deia la mama.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara no fa un mes i ja tenim massa aprop unes altres dates a la que ens havies d'ajudar a defensar-nos i no podràs fer-ho, haurem de ser nosaltres ara els valents, ha sigut, és i serà massa difícil, però moltes gràcies carinyo per intentar ajudar-nos. </span>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-30481055148638999472013-11-01T15:06:00.000+01:002013-11-01T15:06:01.316+01:00La importància del nom<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui és tot sants, els sants donen nom a la gent. Escollir un nom no és pas una eina fàcil, abans s'acostumava a posar el nom dels iaios, padrins, patrons locals o nacionals,bíblics, sant del dia (quina sort vaig tenir que es van equivocar de dia) i altres. Amb el temps s'ha perdut aquestes costums i es va començar amb noms de tots els estils: Cantants, actors, esportistes etc, però ja és casualitat que es donin aquestes coincidències, com a la lliga de segona brasilera, en un canvi de l'Atlecico Goianiense.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfzaYdW5G0BSP68ss81q4O_o2GcTRdh7tuXLkiXQSa5sk3BPKsaxRFL50AdF9XAm5mloo052seaOd7ZLXb0E6oPdsVbgx3XKsWZhGkIA3A8_uGCaxErD8heA4UI5fJhtqjpz_gPg/s1600/futbol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfzaYdW5G0BSP68ss81q4O_o2GcTRdh7tuXLkiXQSa5sk3BPKsaxRFL50AdF9XAm5mloo052seaOd7ZLXb0E6oPdsVbgx3XKsWZhGkIA3A8_uGCaxErD8heA4UI5fJhtqjpz_gPg/s1600/futbol.jpg" height="155" width="320" /></a></span></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-73123794600184396992013-10-26T12:58:00.002+02:002013-10-26T12:58:37.633+02:00Una mica d'estil <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja tocava una entrada xorra. Un dels ganxos que tenen els anuncis és una cançó que hagi sigut un èxit o que se't quedi al cap, en aquest cas es la cançó que ves va sonar l'any passat i que segurament tots en un moment o altre hem versionat, si no ho has fet és que el teu grau d'alcohol en sang era massa alt i no et recordes. Bé, si a la música li acompanyen unes quantes <i>lolites</i>, en aquest cas resulta que les Mocha Girls són filipines, però podrien ser japos, xines o coreanes, i el factor ment bruta que la majoria de vosaltres teniu i tenim una campana que pot funcionar, similar a aquella de <i>pontelo, ponselo</i>, però al segle XXI.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/L8jnUMQnO_s" width="480"></iframe></span></div>
xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-89063704343218460902013-10-26T00:28:00.002+02:002013-10-26T00:29:55.832+02:00Flama de germanor<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ahir dissabte al consell comarcal de la Ribera d'Ebre dins dels actes del 75è Aniversari de la Batalla de l'Ebre, vaig assistir (encara que una mica tard, per coses de feina) a la rebuda de la Flama de Germanor. Aquesta Flama recorre les quatre capitals ebrenques i terminarà el seu viatge el proper 16 de novembre a Corbera en un acte d'homenatge als supervivents de la Batalla de l'Ebre.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Són petits gestos per recordar aquells que durant 115 dies van participar en una de les batalles, o carnisseries, mes importants que han tingut lloc al país en l'època moderna.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYKvvixWkeldFi6sufN_4bNF_6Tqb6gaTkbVFpsskJmB1LgzHfqfuSfqfJQLbZTMcl3QH5gi_ESK_VXKWh9sKFLWSi4BiQNIE1cZ7cqKkcKVp_5gdQL-9dSU8Lc3heJk1yioLjQA/s1600/DSC_0246.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYKvvixWkeldFi6sufN_4bNF_6Tqb6gaTkbVFpsskJmB1LgzHfqfuSfqfJQLbZTMcl3QH5gi_ESK_VXKWh9sKFLWSi4BiQNIE1cZ7cqKkcKVp_5gdQL-9dSU8Lc3heJk1yioLjQA/s1600/DSC_0246.jpg" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">També us deixo un vídeo de Xeic que es diu, Biberons de combat,:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/9TwJvPrQPFY" width="459"></iframe></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">He trobat gent a faltar a l'acte, ho sento.</span></div>
<br />
<br />xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-66995394052422705882013-10-24T23:58:00.001+02:002013-10-24T23:58:53.860+02:00Castormobil<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estimats ja podreu demanar la nova joguina d'aquest Nadal. Alguns il·luminats van decidir que per variar les terres de l'ebre i els seus voltants eren el lloc mes ideal per poder fer de les seves. Desprès d'uns quants ensurts en forma de terratrèmols de diferents intensitats, sembla que s'han adonat que hi ha certes línies vermelles no es poden traspassar, malgrat que aquest cop han anat un pam mes enllà de lo permès. Senyors potser ja n'hi ha prou. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcC-n2qar6fteh17wKHSYoQj8SiefsNlDhKODy-38rxeP0G6XwO4cbaekBuKgdO_d39VScCzMePLkjVhe6zBujiErubgpBkqjeH0oTKSAgsU7R4QScd3EVEjpC_zFjnW9lCMG18g/s1600/IMG-20131024-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcC-n2qar6fteh17wKHSYoQj8SiefsNlDhKODy-38rxeP0G6XwO4cbaekBuKgdO_d39VScCzMePLkjVhe6zBujiErubgpBkqjeH0oTKSAgsU7R4QScd3EVEjpC_zFjnW9lCMG18g/s1600/IMG-20131024-WA0000.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-18073091353682620522013-10-24T00:34:00.001+02:002013-10-24T00:39:13.756+02:00Red Bull te trenca els ossos<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Red Bull va entrar al mercat de les begudes a base de molta publicitat al món de l'esport diguem que diferent i uns anuncis a la televisió amb molta força, saben vendre la marca, el logo i associar-ho al risc.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El risc segurament és un mal us d'aquesta beguda o això diuen alguns que altres, però no entraré ara a jutjar els valors de la beguda, si no penjar un vídeo del que en fa gala la marca d'esports alternatius i molt d'espectacle.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mai m'he aclarit pujat dalt de dues rodes, vaig perdre l'interès en les bicis quan tenia que passar de les tres a les quatre rodes, vaig haver d'esperar massa entre el tricicle de BUH a poder pujar a la bici del meu germà, quan vaig tenir l'edat que podia pujar-hi, estaven de moda les Panther i no en van voler comprar cap, així que vaig esperar als 18 per tenir cotxe.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Desprès d'esta parrafada, per omplir una mica, us deixo el vídeo que han fet aquesta gent, deu ser veritat que et dona ales i que tenen un àngel vigilant-los. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nens i altres no ho intenteu a vostres cases.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/NxYvJAQyH3s" width="459"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<br />
<br /></div>
xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-21954693253301145922013-10-16T22:55:00.001+02:002013-10-16T22:55:34.037+02:00150 mil peces de Lego donen per molt<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Gràcies a <a href="http://www.abadiadigital.com/">Abadia Digital</a> per trobar a <a href="http://www.mymodernmet.com/profiles/blogs/lotr-helms-deep-battle-scene-lego">My Modern Net</a> una entrada on ens presenten un diorama realitzat amb 150 mil peces de Lego i mes de 1700 figures, en poques paraules: una <i>currada</i> brutal.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"> Panoràmica espectacular:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2vhX9Ecvz6EXVMFIy73DOPHyaDJVzqcvDVZNRjsCDqxEOizf1rZoBeC1cTGScpX7xbgqdkWXhBJOIdbG7Z0aXpkeX8F3YXk0KUl3w70saWQ9mMMAuicPVygRyjEMG-k91u5ycg/s1600/lotrlegobuild01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2vhX9Ecvz6EXVMFIy73DOPHyaDJVzqcvDVZNRjsCDqxEOizf1rZoBeC1cTGScpX7xbgqdkWXhBJOIdbG7Z0aXpkeX8F3YXk0KUl3w70saWQ9mMMAuicPVygRyjEMG-k91u5ycg/s320/lotrlegobuild01.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB1wy7UBO5DClZu5jhwLSbwn5AFAIjwV8hd2V2lbqFBTFizC4m5QEyRx8lfauI3V-_2zB4CGTjBND_Ja9p8sOQ856kFoIr0V0EfEu7Sc0O1ocIPC6Ma1iMjcWvyPohG1OD4iLMjA/s1600/lotrlegobuild03.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB1wy7UBO5DClZu5jhwLSbwn5AFAIjwV8hd2V2lbqFBTFizC4m5QEyRx8lfauI3V-_2zB4CGTjBND_Ja9p8sOQ856kFoIr0V0EfEu7Sc0O1ocIPC6Ma1iMjcWvyPohG1OD4iLMjA/s320/lotrlegobuild03.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">El detalls d'humor que no faltin</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcMCaQfVCmPCZ3FPoDK0VBAdBf6ApQaM9X0RyGg7sJT-KpjDH6rnOHtkNbxUyykgyUSuIzrXWW4bGTV_We8SS6GYUw_0fznlC0FW9OaVVThzdKeaQnZzcqSCnTAaz0hkK1t6SRxw/s1600/lotrlegobuild07.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcMCaQfVCmPCZ3FPoDK0VBAdBf6ApQaM9X0RyGg7sJT-KpjDH6rnOHtkNbxUyykgyUSuIzrXWW4bGTV_We8SS6GYUw_0fznlC0FW9OaVVThzdKeaQnZzcqSCnTAaz0hkK1t6SRxw/s320/lotrlegobuild07.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyZ5nRX2t0eeU7t9ny7R5rhF7EFupybUir1B59o6Xo-JypYJ9BWQPYDxhGowPRzwLbXIXy6kg6jd5IM63_x0q0eUl5bbwL1oHwKUSf2linvjFYyL5sDHGVmqZROhszbG8cZpnyZw/s1600/lotrlegobuild09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyZ5nRX2t0eeU7t9ny7R5rhF7EFupybUir1B59o6Xo-JypYJ9BWQPYDxhGowPRzwLbXIXy6kg6jd5IM63_x0q0eUl5bbwL1oHwKUSf2linvjFYyL5sDHGVmqZROhszbG8cZpnyZw/s320/lotrlegobuild09.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">I jo que flipo amb el meu únic elf....</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPwksuTXJQL8r6ENaBUpMo4wkgnjWlnyWaQ31_rrqxb2T8U-z2Oy8-nKBvcbVSSeC4lJ98rmCQ9rBAlOC9XON3aNZUtDkWAcRvljKfnav3rNL1H4Kh0wJ-TFJbrAiQ1G7-8aYdjg/s1600/lotrlegobuild11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPwksuTXJQL8r6ENaBUpMo4wkgnjWlnyWaQ31_rrqxb2T8U-z2Oy8-nKBvcbVSSeC4lJ98rmCQ9rBAlOC9XON3aNZUtDkWAcRvljKfnav3rNL1H4Kh0wJ-TFJbrAiQ1G7-8aYdjg/s320/lotrlegobuild11.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Els autors són Rich-K & Big J, sols queda felicitar-los per la seva feina. </span>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-35889512090010009052013-10-16T01:40:00.001+02:002013-10-16T01:40:21.489+02:00Torno a tu<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He vingut a tu, moltes nits amb el cor fred, buscant acariciar-te amb els meus dits intentant explicar coses que els meus llavis no sabien expressar i sempre m'has acceptat, diria que m'esperaves, sempre has estat obert i bondados amb mi, molt mes del que segurament mereixo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Ets un amic, una amant, un mur de les pregaries, sempre fidel en els meus moments mes dolents, massa dolents</span>, <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">tant com per plorar amb mi en la foscor del menjador</span>, <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">envoltats de silencis similars als d'ara. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Havies de ser un punt d'alegria, d'opinió, de trobada, una taula amb una cadira sempre buida al costat per aquell qui volgués seure a compartir alguna cosa, i escrivint això torno a pensar en les buidors que tinc, que tenim i les estranyes sensacions que ens desdibuixen un somriure mig amagat que aviat espero entenguis, secrets que guardo en una caixeta tancada amb gomes i un arbre dibuixat a la tapa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He tornat a tu, fa uns dies que et llegeixo, que recupero moments, que t'endreço, em diràs que no cal que són entrades que ningú mirarà, però jo si que et miro, com part del meu passat, present i futur, ets part de mi.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No se com seràs a partir d'ara, espero temps mes dolços, musiques de fons, riures absurds, i sentiments que sols entenem nosaltres i pocs més. </span>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-76507737463043099552013-10-12T23:17:00.003+02:002013-10-12T23:17:51.076+02:00Revisió<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja us haureu adonat, lo abandonat que el tinc, ja acostuma a ser massa normal, substituït per altres formes de comunicar-se o per simples silencis.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He aprofitat la post migdiada que tocava avui, per començar a retocar algunes coses del passat, endreçar entrades, canviar etiquetes. La feina està molt endarrerida, però tampoc tinc presa i m'ha servit per recuperar pensaments i coses del passat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'he aturat en aquesta <a href="http://cafexavz.blogspot.com.es/2007/05/tot-un-personatge-encara-no-se-el-per.html">entrada</a>, dedicada a tot un personatge que anava pel món ballant, o alguna cosa similar, i m'he aturat a veure que feia aquest home, i es veu que encara continua. El primer viatge va ser merament per passar-ho be i com que va triomfar va cridar l'atenció d'una marca de xiclets que el va patrocinar. I encara continua robant somriures i passos de ball, allà on va. Llastima que a Síria, encara es tinguin que amagar les cares, les ballarines.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/Pwe-pA6TaZk?list=PL5BB211B0618B088E" width="480"></iframe> </span></div>
xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-32278667506915623112013-06-09T19:31:00.001+02:002013-06-09T19:31:09.847+02:00Esperant el busUns no sabem fer anar ni el copiar i pegar i altres són prou ingeniosos i ràpids.
<iframe width="480" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/BRAM8MpqIeA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-65134802069058577362013-05-30T22:10:00.002+02:002013-05-30T22:12:46.934+02:00Ai Espanya, carinyoTenim nova cançó de l'estiu, post Chonis de Castefa?<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/JTZchuqCopE" width="480"></iframe><br />xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-5899318816785170012013-05-24T12:41:00.001+02:002013-05-24T12:41:39.504+02:00Record LegoS'ha de reconeixer que quan hi ha diners per publicitat i un bon producte, l'èxit età garantit. Fa un parell d'anys vaig veure com feien l'anterior record al parc de Legoland a Alemania, però no hi ha color, comparat amb aquest monstre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip7B6VU5k-hegTgUitf52IrMMzdwgjRWf_ccdSIyFH0DADni65KRbm6xig699q3ij76wh-03LkTuANkH1onHrTIMeuV8TO72GLhBtQ7BSc-LnBb7-vsZ8Vi8SyRWMc7OjKzw-IZA/s1600/182908_10151463351018403_1067666365_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip7B6VU5k-hegTgUitf52IrMMzdwgjRWf_ccdSIyFH0DADni65KRbm6xig699q3ij76wh-03LkTuANkH1onHrTIMeuV8TO72GLhBtQ7BSc-LnBb7-vsZ8Vi8SyRWMc7OjKzw-IZA/s400/182908_10151463351018403_1067666365_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<i>Segur que hi jugaríem posant peça sobre peça.</i>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-72361747195220701302013-03-27T00:47:00.001+01:002013-03-27T00:47:55.678+01:00Flors<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwya5TZAoxuL9-mTAuL_dAPumUJEvhPzzmaWMrBszPUE9E9_CQj56YOGYAd1VsS90acsETo5urW5L-Yqkdt9_D6jTFa8aYvOfjLHSt0BWF3OfXCjGMznTKWVKwOVdbvJ335FK2PA/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwya5TZAoxuL9-mTAuL_dAPumUJEvhPzzmaWMrBszPUE9E9_CQj56YOGYAd1VsS90acsETo5urW5L-Yqkdt9_D6jTFa8aYvOfjLHSt0BWF3OfXCjGMznTKWVKwOVdbvJ335FK2PA/s320/images.jpg" /></a>Ho vam decidir per tu, no et vam deixar triar. Potser per que també són les meves preferides i per que el roig és escandalós com tu havies de ser.<br />
Ahir les vaig veure per primer cop en aquest inici de primavera, van sortir per tu, justament ahir, elles saben per que van sortir just ahir, nosaltres també ho sabem.xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-51095393827317198042013-01-13T01:00:00.002+01:002013-01-13T01:00:57.103+01:00La princesa dels meus somnis Ara farà uns nou mesos que vam saber que venies, ja portaves un de camí. Vam parlar de fer-ne seguiment public, publicar tot lo que anàvem coneixent de tu, però vam creure que era millor no fer-ho. Aquesta nit tinc la necessitat d'escriure't, malgrat se que no em pots llegir, dir-te coses que no podràs sentir, i tenir-te un altre cop entre els meus braços envoltant-te.
Tal i com avançaves fen-te gran dins la panxona de la mamà, la gent em deia que ja em podria anar preparant a no dormir, que els teus plors em desvetllarien i jo tot sobrat responia que no, que segur que dormiria ben tranquil, com m'equivocava, les nits són molt mes difícils de lo que em podia imaginar i lo que no em deixa dormir és el silenci nocturn.
Tenia que contar-te mil contes que mai ningú abans havia explicat, de princeses,dracs bons i herois atípics, naus i mons inventats, llocs màgics, aventures, fantasies per fer-te dormir i com no,també cantar-te el "son soneta vine aquí..." cada nit, fins que m'enganyessis fent-me creure que ja dormies.
Ens portaves l'alegria, les il·lusions, el fer-nos estar millor que mai, tots t'esperàvem, però nomes vam poder estar amb tu els nou mesos, i les dues hores que et vam tenir. No vam poder sentir el teu batec del cor, el dia 26 a les 18.28h però ens vam quedar amb els teus 52cm,(que llarga!!!) , els teus 3,110 kilos, els teus cabells foscos, els "papitos", el nasset igual que la mamà quan era petita, els meus llavis, el "hoyuelo", els dits de la ma tot llargueruts com si ja sabessis que a casa hi havia un piano, la berruga vermelleta a la mà, els dits dels peus típics dels Liviano, tota una nineta, la mes guapa de totes.
Se'ns fa tot molt difícil sense tu, bona nit princesa. xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-5952384929134355652012-11-09T17:08:00.002+01:002012-11-09T17:08:23.487+01:00La gent fem caure murs.Tranquils que no és pas el vídeo de campanya de l'Albert Riera amb música d'en Sabina.
<iframe width="480" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/gsUjMupRFfA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-36389947.post-91700137159100582002012-11-07T00:25:00.000+01:002012-11-09T17:09:11.942+01:00Una mica de recullDesprès d'una mica de zapping per la tele i per la resta de blogs de la gent que segueixo, i veient que molts han caigut duran la meva absència :( us deixo una quantes coses que m'han agradat així a un ràpid cop d'ull.<br />
Super Mario:<br />
25 maneres de morir segons Mario. Vist a http://pons007.wordpress.com/ <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0uAgk7RWpaBI2yn8frSjjQH3KoAOo6WtJnLwN0ubP6gGMN-KQdCBN1QfIFWcPJWmQxURrNcmp9z0ktbdL6upFWCqB5as-Rte_WQ3qXLRkrGk1BvUjTUhJVVga0iZ9UiTSBb1KuQ/s1600/25_years_of_dying_by_thebourgyman-d38r826.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0uAgk7RWpaBI2yn8frSjjQH3KoAOo6WtJnLwN0ubP6gGMN-KQdCBN1QfIFWcPJWmQxURrNcmp9z0ktbdL6upFWCqB5as-Rte_WQ3qXLRkrGk1BvUjTUhJVVga0iZ9UiTSBb1KuQ/s320/25_years_of_dying_by_thebourgyman-d38r826.jpg" width="163" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
I una figura feta a partir de cartutxos de videojocs, vist a http://www.abadiadigital.com/</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1G_2Eube7kwcccIEZHkBGpSUN-MOXo97Zyr47Wqge-vlm7o4rYUqoKNXP2orlRrlQaCnZE2yldeRHpuz4xbTLeIbHhFte1DZb8l7yPRt5rGZhimN1PPFqE9ie9RCCP_5dgIth6Q/s1600/super-mario-bros-cartuchos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1G_2Eube7kwcccIEZHkBGpSUN-MOXo97Zyr47Wqge-vlm7o4rYUqoKNXP2orlRrlQaCnZE2yldeRHpuz4xbTLeIbHhFte1DZb8l7yPRt5rGZhimN1PPFqE9ie9RCCP_5dgIth6Q/s320/super-mario-bros-cartuchos.jpg" width="308" /></a></div>
<br />
Ara un parell de videos de Lego<br />
<br />
De http://pons007.wordpress.com/ <br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/GkKgDfrWl0I" width="480"></iframe> <br />
<br />
Y de : http://pildorasdecomunicacion.wordpress.com/<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Bsn-wW7EVsw" width="480"></iframe><br />
<br />
I ja per acabar encara que sigui una mica tard com decorar una carabassa de Halloween<br />
<br />
<object height="354" width="630"><param name="movie" value="http://d.yimg.com/nl/movies/site/player.swf"></param>
<param name="wmode" value="opaque"></param>
<param node="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="flashVars" value="vid=30999097&lang="></param>
<embed width="480" height="354" src="http://d.yimg.com/nl/movies/site/player.swf" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="vid=30999097&autoPlay=true&volume=100&enableFullScreen=1&lang="></embed></object><br />
<br />
Au...ja està fins ara..<br />
<br />
<br />
<br />
xavihttp://www.blogger.com/profile/06959377887169897775noreply@blogger.com0