Era tan fea

Visc una mica en un mon com el de Peter Pan, lluitant per no fer-me gran, i com un bona medicina em serveix conviure amb gent com la meva neboda. Ahir em va passar aquesta cançó al mòbil, i avui m'he dedicat a buscar-los per youtube. SI us voleu riure una mica, ja sabeu, (també tenen mes cançonetes i versions de la mateixa). Així descobrim sempre nous valors :D

Coses a dir

No ho pot evitar, les anotacions de la Mònica son les d'una dona, d'esquerres, i per mes mal de cap mestra. Per coses de les nostres vides, quan vaig deixar d'escriure, ella va tornar a agafar la seva venada blocaire, a veure si coincidim una mica. Per cert Mònica, mira que no fer acte de presència a la presentació del llibre del Xavi Vendrell, ash.... Deixe'm que et robi un vídeo de Rodamons, i recordarem aquelles nits de cervesa amb el teu germà a la taverna. Ja és curiós ara que Móra esta plena d'anglesos no tenim una taverna, i la Lord ja no s'assembla a aquell pub amb estil.

Ribera Rock 07

Està clar que no és el gran festival de tardor de musica rock que la gent estava esperant, però és lo que hi ha, la gent som els que som i està clar que estem on estem. Docs aquest dia 12 torna a Miravet, al casal tornarà el Ribera Rock, diuen que a partir de les 23.00 h, però històricament ha començat sempre a deshora, però intenteu ser puntuals i si encara no ha començat gaste-us uns eurets a la barra, que ja que l'entrada es gratuïta que menys, oi?. El programa esta replet de grups rock de la comarca que al final acostumen a ser la mateixa gent que veus a tots els concerts i que com tots saben lo millor és el caos que es forma al final en alguna cosa que vol ser un fi de festa. Doncs qui pugui i vulgui ja sap on anar aquest dia 12. Sort i llarga vida al R&R.

Rectificar

Fa uns dies publicava un vídeo d'un grup pop spanish on es feia referència a un grup que és diu Stereo Total i la meva ignorància o la mandra de buscar a google, em va fer pensar que seria un grup pop dels 80 espanyol, però la curiositat m'ha pogut he buscat alguna cosa per aquí i per allà, i si és un grup pop, però actual, una mica multicultural i raros com tots els grups pops i com no podia deixar-ho passar uns deixaré un vídeo per que m'odieu una mica mes.

Calexico, un nou descobriment

Ni idea, ni sabia que existeixin, ni que fos el nom d'una ciutat californiana, per mes dades, però un cop mes. he de rendir-m al gran fet cultural que és el youtube, ja dec ser el bloc sucursal amb mes aportacions al dia d'avui. Diuen que és musica Indie, doncs que sigui musica indie a mi m'ha agradat, el que l'ha penjat no ha deixat l'embed, o sigui que haure de fer clik, així li pujaran les visites suposo, que ja esta bé, oi?. Doncs be espero que us agradi aquesta mescla de so Indie, amb una cantant francesa, mariachis de fons. Per cert si busque una mica també han cantat amb Amparanoia, doneu-me temps que ja veure que tal esta això, però promet.

Això d'on ha sortit?

Youtube és dolent per la salud pública, així que he trobat això que es el típic grup pop spanish de colors cridaners, tonada fàcil i en fi son fans de Stereo Total, que deu ser un grup pop de quan la tele era en blanc i negre. Reconec que em sonen d'alguna cosa....cada dia dec estar pitjor per pujar aquestes coses al meu bloc.
 

New York

Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:

...per anar fent

El tipus d'interès de les hipoteques ha pujat, no se quan de temps porta pujant, i lo que li queda, això farà que mig país estigui amb l'aigua al coll, i l'altre serà que tenen la sort de viure en casa del pares o alguna formula semblant. Que vivim en un mon bestialment consumista esta clar, no hi ha canalla que no tingui la seva paga al cap de setmana, el seu mòbil, i que aspiri a ser famós en un OT de torn, la societat del consum en fase extrema, encara que segurament els nostres nets diran lo mateix, cadascun de nosaltres ens escandalitzem de l'època que ens toca viure. Però que volem?, si és la cosa mes normal, avui fullejant el diari (potser millor dit pantallejant el diari) em trobo que la dona, o la ex-dona o ni ella sap que d'en Paul McCartney li demana en concepte de divorci una cosa així com 10 mil lliures al dia, que ve a ser uns 15 mil euros diaris, que venen a ser un munt de duros al dia.
Que fer amb tants de diners, i cada dia per mes inri:D'entrada riure's de l'anunci d'una marca de cotxes que et diu: "imagina que cada dia al matí tens 1440€".
Podries fitxar al Ronaldinho pel Liverpool, segurament molts t'ho agrairien, però clar per a que el volen aquest ara els de Benitez si ja han eliminat al Barça.
Crec, però que lo millor que es podria fer és contractar un psicòleg pel trauma que tens per la ruptura.
...i si no saps que fer, fes un raconet sota la rajola.

Una cosa si que tindràs si aconsegueixes aquests diners, tanta gent com pot entrar a Anfield cantant:

Never walk alone

Volia copiar la lletra però potser es mereixen que la cantin ells, ja que com afició ens han donat un bany mes gros que al camp, que ja es dir. La gravació és del dia del partit.

Depressions d'èxit
El dia 13 de febrer, just quan feia 33 anys Robbie Williams va ingressar en una clínica per tractar la seva addicció als anti-depressius, ja abans havia tingut problemes greus amb altres substancies i amb l'alcohol. Part de la seva biografia és la de un noi rebel, inconformista, amb problemes familiars, un bad boy. Diuen que aquesta addicció és deu al poc èxit del seu darrer disc, de no haver estat al premis brit de la música anglesa, etc. Avui he trobat aquest cançó, My Way, que abans ja havien cantat altres grans, com poden ser Frank Sinatra, Elvis, etc, gent com el Robbie amb grans problemes amb les addicions i segurament en el fons tots mancats d'afecte. Comentant la noticia d'aquest ingrés m'havien dit que no entenien el per que uns cantants famosos han de necessitar anti-depressius, ja ho deia Urquijo, cantant de Los Secretos, "me convierto en vulgar al bajar de cada escenario". Realment desprès de tenir tot un public com el del Royal Albert Hall posat en peus cantant amb tu deu ser increïble, però al dia següent la sensació de soledat, la necessitat de tornar a omplir un teatre i que a la gent li agradi encara mes, i que d'aquí una setmana lo mateix, i d'aquí un mes, un any, condemnat a agradar sempre. Sort Robbie.

A Margalida

Ja fa un temps, són tants anys que ni em recordo, vaig descobrir una veu que cantava una cançó, el seu nom estava dedicat a una noia, aixì ho deia el titol, la lletra personalment no l’acabava d’entendre pas, però tenia alguna cosa que em va agradar. Amb el pas dels anys, he anat descobrint, la veu i les cançons de Joan Isaac, he descobert també qui era aquell amant el nom del qui s'havia de cridar ben fort, i també quines son les banderes negres al vol.
Ara la cançó ha sigut recordada de l’amnèsia d’aquest país, en motiu de la pel·lícula “Salvador”, no entraré a parlar d’una pel·lícula que encara no he vist, altres ja han polemitzat sobre l’absència de la cançó; però malgrat tot, voldria ser positiu, l’estrena de “Salvador” ha servit per que al menys la gent recordi la figura d’un jove anarquista assassinat per una dictadura enrabiada i ferida de decadència, ha servit per que la gent continuí recordant i fins i tot descobrint. A mi tot aquest fet m’ha servit per descobrir casualment, mentrestant fullejava, el diari AVUI del dia 25 d’octubre, qui és aquesta Margalida Bover. He de reconèixer que m’ha captivat, ja veus amb unes quantes paraules, i una foto de portada en un diari, ha aconseguit transmetre’m part de la seva vida i la manera que ha tingut de viure-la. Segurament no ha sigut una vida gens fàcil, però segurament és una vida molt plena e intensa.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.