La importància del nom

Avui és tot sants, els sants donen nom a la gent. Escollir un nom no és pas una eina fàcil, abans s'acostumava a posar el nom dels iaios, padrins, patrons locals o nacionals,bíblics, sant del dia (quina sort vaig tenir que es van equivocar de dia)  i altres. Amb el temps s'ha perdut aquestes costums i es va començar amb noms de tots els estils: Cantants, actors, esportistes etc, però ja és casualitat que es donin aquestes coincidències, com a la lliga de segona brasilera, en un canvi de l'Atlecico Goianiense.

Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

L'USAP a la Catalunya Sud

...que consti que la Catalunya Sud no és allò que diuen Terres de l'Ebre, si no lo que hi ha al sud dels Pirineus.
Va això serà una entradeta ràpida que tinc poc temps i aquesta tarda vaig a Barcelona, però no a veure rugbi.
Catalunya sempre ha sigut un raconet al mon en la innovació a la practica d'esports, amb mes o menys seguiment, però també tenim la sort o la desgracia de tenir un esport, el futbol i un equip el FCB, que devora mediaticament a la resta.
El rugbi és un esport on Catalunya va participar amb selecció pròpia en competicions oficials fins el 22 de febre del 41 que el franquisme ho va prohibir. S'han fet alguns intents de tornar-hi però com sempre la federació espanyola hi posa pals a la roda i pressiona als estaments oficials, però en un esport on hi ha una gran sensibilitat per les nacions sense estat (qui no ha sentit a parlar de les 6 nacions?) crec que és un bo camí per començar a caminar.
Per l'altra banda, tenim que un dels equips punters a Europa és l'USAP de Perpinyà (dels qui ja vaig parlar aquí) i avui ens regalen, crec que no es pot dir d'un altra manera un partit de quarts de final de la Heineken Cup (la Champions del rugbi) contra el Toulon, 30 mil seguidors de l'Usap, 10 mil del Toulon i 10 mil entrades venudes aquí ompliran de senyeres l'estadi Lluís Companys.
Aprofitem aquest regal, gaudim de rugbi d'alt nivell i pensem en el futur tenim molt camí per endavant, però també bons companys de viatge.
Mes informació a: http://usapabarcelona.cat/

Badminton Jedi

Algun dia els esports seran així? Que la força ens agafi confessats.



Vist a:http://www.puntogeek.com/

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

Es ven moto

Aquest cap de setmana passat,al mundial de motociclisme, per segon cop a la història, els pilots catalans han copat el primer lloc del podi i la històrica marca Derbi va aconseguir la victòria número 100 de la seva història en la competició.
Un altra bona noticia pel motociclisme català és que 25 anys desprès la marca catalana Ossa torna a fabricar motos. La empresa de moment contarà amb 25 treballadors i la seva primera moto la TR 280i, una moto de trial.
Aquestes noticies no deixen de demostrar que aquest és un país de motos i de venedor de motos... o si algú te algun dubte sols cal mirar l'actitud del diputats del PSC dins del grup PSOE a Madrid, en la darrera votació. No han sigut capaços de votar lo mateix a Barcelona que a Madrid, no se si és que la traducció estava mal feta o que ens volen prendré el pel. Ens enganyen amb la seva presència a la mani, amb el seu discurs de catalanistes de costellada (o de Mc Donald's), potser va sent hora que aquells que es diuen Socialistes de Catalunya, mirin el mapa per saber que és Catalunya, i si la resposta és una bonica regió d'Espanya, llavors que no es venguin cap mes moto i reconeguin que no son res mes que una secció del PSOE.

La pela no me la pela

Dos entrades seguides parlant d'esport...ja semblo el Marca, però amb millor qualitat de públic... (si no us ensabono no entreu).
La noticia, no se si ha creat polèmica o és que la gent li sua, o discutim per tot, que ja ho tenim en aquest paí i en el del costat, també en això ens assemblem i força.
S'ha fet pública la xifra que cobraran els "de la roja" per si guanyen el mundial de futbol, 600 mil eurillus, i he fet números així una mica tontos:
600 mil eurillus per 23 jugadors.... vinga possarem que entre tot l'equip tècnic sumen com 2 jugadors, i els números seran mes bonics dona un total de: 15.000.000€. Aquesta és una xifra considerable, per un moment tots els que tenim DNI d'Espanya, sumarem per dir que la població de l'estat son 50 milions, contant criatures, jubilats, etc... la divisió es fàcil i ens toca pagar 0,30€ per persona si Espanya guanya el mundial.
30 centims que son les 50 peles d'abans, poca cosa podrem comprar, potser per mi son assumibles, un altra cosa és que ho vulgui pagar o no, per sentir-me agraït per l'esforç dels jugadors, però és immoral que es vagin carregant tot els beneficis socials, els sous de la gent, els projectes d'ajuda a la dependència i en canvi és l'estat que mes diners ofereix.
I no sols son els 600 mil euros per barba, estan cobrant també dels seus equips, i això serien com unes hores extres, la publicitat que veurem fins la sopa i a cobrar tot en algun paradís fiscal.
Jo també vull jugar a la Roja.

Ja tornem a ser

Els Celtics tornen a jugar una final de la NBA... i per mes morbo un altre cop contra els Lakers, es repetirà el resultat de fa dos anys?, es podran venjar el Lakers?... espero que no. A l'inici de temporada semblava tot decantat per que els Lakers repetirien el triomf de l'any anterior, i que els Celtics no arribarien a la final, i ves per on els Lakers han patit molt mes de lo esperat i els Celtics ho han tingut, al menys als Play Off, força mes còmode. Torna l'espectacle de l'esport. Qui hi hauria de dir noies vestides de verd a Boston, tot evoluciona (no se si a bo o dolent)

A mi em Barrufa

Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant.
Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala.
Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.

American Show

Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints.
Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final.
Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços.
Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"

Impresentable

Avui és un dia carregat de connotacions esportives, aprofito per felicitar a Rio, crec que és mereix una oportunitat, la ciutat, el país, el continent de poder fer uns jocs que potser no seran els mes tecnològics, els mes massius, els mes mediatics, però si que li posaran tot el cor i les ganes.
Però ara no he entrat amb ganes de parlar del tema, si no d'un vídeo que acabo de veure al facebook, sóc ferrarista, sols cal mirar una mica mes avall, admiro a la gent escandinava per la seva extrema educació, crec que l'esport està carregat de molta pressió, però tanta?. Us deixo el vídeo i ja m'ho direu.

Tengo una corazonada

Vinga abans de que sigui ja massa tard em mullaré sobre el tema olímpic i la tria de la ciutat seu pels Jocs del 2016. Recordo el cop d'il·lusió (fins i tot em volia presentar a algun esport) que va representar el saber la decisió d'atorgar la celebració dels jocs " ...a la ville de Barcelona, España" (si, España), i que va deixar molt clar el presentador de tve, Barcelona España, si que desprès ens pensem altres coses (som uns sueñatortillas )i per si de cas ja s'espavilen just després de la noticia de vendre la monto amb la Expo de Sevilla.
Tota una joia veure aquest vídeo de TVE, com canvien les coses, mireu els pentinats de la gent, els Seat Panda, el civisme de la gent a les Rambles (com quan ara guanya el Barça alguna cosa) comproveu que aquell cop,ni presidents de la C.A (Jordi "l'Avi" ), president de govern (Felipe "el Carismatico"), ni reis que estaven a Valladolid que la reina tenia que ser investida Dra. Honoris Causa (sense comentaris).
Ara a l'altra banda el desplegament d'aquest cop, tant de premsa com de politics, si guanya Madrid serà la .... i si no és tornarà a presentar per Madrid 2020 i així fins que els hi donin. Realment tant em fa si li donen o no, crec que Obama, perdó Chicago te molta força, Rio seria una aposta interessant, però potser arriscada i Tokio és Tokio per lo bo i per lo dolent. El cor em diu Rio, el cap Chicago.
Si surt Madrid ....serà tota una sorpresa, això si sabem que al menys no es presentaran al 2020 i un cop passat el 2016 ens deixaran tranquils... o potser voldran un Forum?


,

La elección de Barcelona como sede olímpica de 1992

Noooooo !!!!! (encara que ja es sabia fa dies)

Ja s'ha fet public, un secret dels boxes de la F1, que els comentaristes ja feien dies que anaven dient, i mes des de que el senyor Botín va anunciar el contracte de suport publicitari amb la marca italiana. A mi això de la F1 m'agradava molt, be lo suficient per llevar-me a hores estranyes quan érem els 4 gats que seguíem al canal 33 aquest esport, desprès va venir la generalització i l'eufòria per Alonso, fins i tot qui em mirava estrany quan no dormia per les curses ara se les empassa totes i fins i tot els entrenaments. Això ja va fer que m'allunyes una mica, si que Schumi ens anava donant grans alegries, potser fins i tot massa i des de que va marxar ja no és lo mateix malgrat algun que altre triomf amb calor de samba i fred finès, però la Ferrari és guanyadora i necessitava tornar a ser competitiva i amb els dos pilots actuals no deixava de ser una bona escuderia. Com serà el futur no ho se, em costarà molt ser ferrarista.
Parlant de Ferraris qui no enyora també aquest?

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.

White Men Can't Jump

Aquest peculiar titul de pel·licula que en castellà es va traduir com "Los blancos no saben meterla", va ser una dels primeres pel·licules que va fer Woody Harrelson, que abans havia triomfat a la petita pantalla com cambre del mític Cheers. En aquesta peli ens mostraven una mica tot el fet del basket al carrer o més conegut street ball. Aquesta modalitat es crea als ghetos negres de les grans ciutats, es un bàquet molt més ràpid, agressiu, un punt (bastant gran) de xuleria, provocació i molt bocamoll rondinant.
Quan era un jovenet i vaig marxar a fer les amèriques vaig tenir la oportunitat de veure com se les gastaven, aquells nois de la meva edat, de raça negra, però que em treien un pam i tot eren musculs, amb les seves pintes de pandillers, va ser tota una expèriencia.
Ara l'street ball eta bastant millor vist, suposo que com a tot, els barris continuen sent ghetos, però diguem que és la forma de practicar el bàsquet al carrer, i fins i tot grans estrelles de la NBA, fan els seus bolos, amb partidets d'aquest estil. Això és lo que li ha passat al base titular dels Nets, Devin Harris, que s'ha vist sorprès per un jugador local Stuart Tanner, d'acord que el factor sorpresa no te preu....però sempre podrà dir que li va fer un canyo a un NBA. I no ha fet la smashada, com Woody a la peli, però els blancs estant aprenent a possar-la?

Casta de Lleó

A la lliga espanyola de Primera Divisió (ara se'n diu Liga BBVA), hi ha un equip que te una característica que el fa diferent de la resta dels equips, la seva ferma aposta per la cantera i en segona opció en jugadors de la seva zona. Fugint de la bogeria desenfrenada que fa que la resta de clubs comprin jugadors estrangers i obliguin als nois de la casa a tenir que fer les maletes i buscar-se la vida. L'Athletic de Bilbao ha patit darrerament per mantenir la categoria, molt mes de lo que els seus seguidors (i jo mateix) voldrien. De fet és juntament amb el Barça i el Real Madrid l'únic equip que s'ha mantingut des de l'inici en la màxima categoria, i també ha sigut molt destacable la seva trajectòria a la Copa. Això un any van decidir crear la samarreta mes horrible que podien dissenyar, que podeu veure aquí al costat....sense comentaris, entre taques de ketchup i anunci d' Special K.
Però no m'he posat a parlar de l'Athletic per tractar el tema de la samarreta, si no per que avui un jugador professional ha fet un gest que és al menys estrany; Joseba Etxebarria, és qui mes ha corregut per la banda dreta d'aquest club durant els darrers quinze anys, gairebé tota la seva carrera profesional, exceptuant els seus inicis a la Reale, i malgrat haver tingut diverses ofertes dels "grans" s'ha mantingut fidel a uns colors, a un club, a un projecte a una mentalitat diferent de l'esport, segurament una visió mes amateur que no pas professional. Doncs Joseba ha decidit que vol jugar 500 partits amb el seu club, fita que aconseguira la propera temporada (2009/10) i quan aquesta s'acabi penjar les botes, en comptes de reclamar una revisió de contracte aquest any i com agraïment a l'afició, jugarà sense cap cost pel club, un crack si senyors. Imagineu a Raul o a Xavi fent això?....
Aupa Joseba, Aupa Athletic!!!

Dragons catalans i no estic parlant de frikis!

Estava llegint una estona lo carrer del riu, interessant bloc riberenc, tot s'ha de dir, quan he vist una entrada que fa referència a un esport que aquí a casa nostra és una mica desconegut, davant el monopoli del futbol, però que a bona part d'Europa es gairebé tant important, i per extensió a molts països amb influència britànica, el rugbi en la seva modalitat de "rugbi a XIII". Temps enrere em vaig fer un fart de mirar el torneig de les 5 Nacions, que ara son 6 i és un esport que tenia el seu cuquet.
Dins del rugby a XIII, s'està jugant una competició que és la Superleague, que vindria a ser (si no m'erro) com una "Champions" i dels sis equips un és català, es diuen els "Dragons Catalans", ja sabem que pel tema de San Jordi, el drac és una de les besties amb vinculació a Catalunya.Si us enrecordeu també hi havia un equip que es deia Dragons però era de futbol americà i que per desgracia no va aconseguir cuallar a casa nostra (i vaja pifia quan es van passar a dir FC Barcelona Dragons), segurament ens faltava un enemic del tipus "los castizos de Madrid", i ara aquest equip esta perdut per Alemania..ara es diuen Cologne Centurions (gràcies wiqui).
Be tornem als Dragons Catalans, doncs han començat aquesta lliga amb victòria i com a ferms candidats al títol i no em podeu negar que fa patxoca veure una graderia així en un camp d'esports:

I lo curiós és que l'equip no esta al principat si no que és de Perpinyà, però ja hauria de ser normal....ja que en el fons son catalans com nosaltres, com els del sud, del nord, de l'esquerra i de la dreta i encara que costi parlar català passat els Pirineus, per la meva petita experiència puc dir que es possible, o sigui que tenim un equip català (Els Segadors crec que és el seu himne) a la Superleague.
Missatge als cules de pro que em llegeixen: Ens hem equivocat d'equip i d'esport, al rugbi juguen les nacions (Escòcia, Gales, Anglaterra... ) i no els païssos.
I possats a imaginar ... un equip de catalans amb pinta d'almogavers serien dels pocs que farien tremolar als All Black:

Manifestació

Reconec que vaig veure la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, malgrat tot és un esdeveniment i un espectacle, a banda de la demostració que som uns incults i que no sabem quines son les banderes dels països i molts ni sabien que existien. Simbòlicament anava fent de tant en tant algun comentari de "Free Tibet". Com a espectacle em va agradar la primera part amb les percussions i el final que mig vaig endevinar l'esportista (s'ho mereixia Li Ning) i com seria la encesa, realment espectacular el recorregut simulant el papir al voltant de la part superior de l'estadi.
No crec que sigui culpa dels esportites, ni tant sols dels xinesos, els problemes que tenen amb els drets humans, les culpes son dels governs i de qui va aceptar la seva candidatura malgrat totes les incidencies. Puc anar escrivint sobre els problemes, se que és una mica en sac buit, i també el fet que m'he apuntat a una ciber manifestació per protestar, lo important és que algú ens escolti i obri els ulls a la realitat, que no fa tant d'aquesta fotografia:

Exclusiva Mundial

Demà al matí el jugador del Manchester, Cristiano Ronaldo farà públic que ha fitxat per l'equip de la seva vida el Manchest.. upsss no, el Real Madrid. Segurament ningú es creurà aquesta noticia, però com que la majoria de la premsa esportiva fa dos mesos que parla de lo mateix, he cregut oportú dir la meva,si la encerto podre dir que ja ho deia jo, i si no doncs m'emprenyare amb tota la colla de periodistes que m'han estat enganyant. Lo curiòs és que ara es veu que l'unic fitxatge que ha fet el Madrid és una model que vindrà a substituir la "Spice pija". I a can Barça aquestes coses per que no passen?. Si som mes que un club no estaria malament una mica mes de marro, que aquí sols és parla de les festes per Sitges i si ara el Germa Samuel es queda o no es queda, o si hem de fer que Leo fassi la volta al mon per segon cop en dos dies i ara a mes cabrejat.
La foto que he triat es d'en Cristiano Ronaldo, sense samarreta per que no s'estima els colors i per que així potser aumento el meu públic femeni.

El primer medallista

Encara no han començat les olimpíades de Beijing, que és la ciutat que tota la vida s'havia dit Pekin que la polemica en fa escriure rius de tinta (que poètic que m'ha quedat), encara que fa ja molts mesos que la cosa funciona. Xina és la gran potencia que ha estat amagada darrere d'un sistema econòmic que no deixava massa marge al lluïment, però ja van dir que era el gran gegant dormit i fa temps que penso que el moment que ha triat per demostar al món que existia era la celebració dels Jocs Olimpics. Occident hem tingut la vergonya de deixar passar els fets que van ocurrir, a la plaça de Tiananmen a l'any 1989, no fa tant d'això però no hem volgut tornar a veure que els mateixos que ara parlen de Pau Olimpica, eren els que fa 20 anys va decidir elimiar a base de tancs les protestes estudiantils, com havia passat en totes les revolucions estudiantils. Univeristat i exercit sempre una contra l'altra i el poder de les armes fent callar a les plomes.
El mateix govern va ser el que va decidir expandir-se cap al Tibet, com que la Xina no és ja prou gran, l'interessava aquest petit país, (en comparació)i com que sempre ha estat un focus de conflicte per ser coixí entre els dos grans mosntres de l'Asia continental, Xina i India. Però a qui li interessa un país de monjos, ramaders, pagesos i poca cosa mes, però clar no es pot dir res contra la gran màquina de produir i el gran mercat de futur massa proper que representen tants i tants xinesos, total els tibetants ja es rencarnaran en alguna altra vida, i sino mala sort.
Des de que es va fer oficial el nomenament de la capital xinesa com organitzadora dels Jocs Olimpics, es van començar diferents moviments en protesta contra el govern xines i a favor dels drets humans. Ara ja hi som, i fins fa dos dies estaven prohibits tot tipus de comentari politic fet pels esportistes, no sigui que pixessin fora de test, de la macro expedició espanyola, hi ha un tal David Gomez, que ni tenia idea qui era, però per una entrada al seu bloc, s'ha fet famòs, no als nivells dels mediatics candidats a ser medalla d'or, però el noi s'ha guanyat tot el meu respecte i els millors desitjos a la seva prova que diria que és el Decathlon, però confeso que no ho tinc massa clar. No se si aquestos gestos sols son gestos però al menys cadascú aporta el seu granet de sorra com pot, i a veure si a qui els pertoca s'adonen i mouen peça.
Xina està allí, no pot canviar d'un dia a l'altre, però hem d'intentar-ho i es feina de tots. Això si tampoc ens passem o es tornaran pitjos que els nord americans.
...ara sols cal esperar que a les pròximes olimpiades, puguin participar amb les seves seleccions païssos con el Tibet i és clar Catalunya (encara que siguin a Madrid).
Ah i un altra cosa que he vist a lo carrer del riu, una cosa es que hi ha diferencies culturals, però hi ha coses que s'escapen una mica, per que una cosa es un souvenir, tota la tonteria que portens aquestos aconteiximents, però han fet un gra massa, clar que un pobre peixet deu ser poca cosa pel país del món amb mes condenes a mort, i val recordar que els USA, no estan tampoc massa endarrerits en aquest ranking.
Que la Pau Olimpica estigui amb tots nosaltres.