dimecres, de desembre 29, 2010

+ $ X -TV

En el mitja televisiu l'oferta en català té cada cop menys espai, dins de l'oferta de Digital TV sols hi ha la versió de TV3 Int, dins del TDT, si ens posen a sumar les cadenes que arriben amb un mínim de qualitat de senyal seran unes 5 o 6 de mes de 50, però aquest no és el tema d'avui, un altre dia ja ho veurem.
A nivell d'Espanya, l'oferta és molt mes amplia, però de dubtosa qualitat i des de avui lo de dubtosa ja crec que sobra.En el seu dia Prisa, va decidir donar el salt a la televisió i Cuatro era la cadena mes progre del panorama, un altra manera de fer, un public mes minoritari, però segurament mes fidel que el d'altres cadenes. Un referent eren les noticies on ja sols per imatge semblaven molt mes avançats que la resta. Amb el temps Cuatro, va anar deixant la porta oberta a programes menys intelectuals i buscar audiència, reallitys,late shows, etc, començava la mimetització per semblar-se mes a la resta. Per aquelles dates CNN+, que sols emitia en la plataforma Digiatal +, va començar a emetre en obert i quedar-se al menys amb la part de la informació d'una certa qualitat que ja Cuatro estava deixant a banda. En aquestos temps que l'unic que interessa de la tv a nivell de fer diners és el futbol, la gran guerra mediatica, Tele5 es menja part del pastis de Prisa i es queda amb Cuatro i tindran un altra cadena on poder vendre el seu ...diguem producte. Els senyors de Tele5 han vist que Prisa també tenia un canal de 24h d'informació (i entrevistes i actualitat en general), com que no sabien que fer-ne han decidit carregar-se'l de dalt a baix i així poder emetre 24h de GH.Felicitats Mercedes Milà ara tens tota una cadena de segona, o tercera fila per tu soleta i el teu experiment sociològic. Els mortals hem tornat a perdre.

diumenge, de desembre 19, 2010

...un cafe con leche?

Bajabas envuelto en tu batín a cuadros colorado haciendo malabarismos entre el cazo, las tazas y tus manos ya no tan firmes, tu sonrisa era traviesa y cómplice, nos buscabas uno por uno y nos ofrecías esa mezcla de café recalentado y leche hervida a la que tú te atrevías a llamar café con leche, el azúcar ya lo he puesto nos decías mientras esperabas nuestras palabras de aprobación. Nuestros labios siempre se quemaban y la manos temblaban sujetando las tazas de Duralex. Solía hacer frió, el mismo frió que hace una noche como la de hoy, pero ahora ya no hay esas pausas para saborear el que seria sin duda el mejor café con leche.

divendres, de desembre 17, 2010

Campanya Creu Roja Joventut


Creu Roja Joventut Gandesa-Móra d'Ebre-Ascó ha engegat la Campanya de Recollida de Joguines Reis'2010. L'objectiu d'aquesta Campanya és doble:
1- Conscienciar a la població de la importància pedagògica de la joguina.
2- Aconseguir que tots els infants puguin gaudir d'una joguina nova, independentment de la situació econòmica familar.
Si voleu col·laborar podeu fer la vostra aportació de Joguines Noves i Material Escolar entre altres lloscs a:
Joguines Carreres de Móra d'Ebre

dijous, de desembre 16, 2010

Verbàlia


El joc és una capsa plena de més de 50 jocs lingüistics. N'hi ha de solitaris i per a qualsevol grup de persones i n'hi ha per jugar en equip. N'hi ha per a totes les edats. Es una col.lecció de jocs per a tota la gent a la que li agrada jugar amb les paraules.
Contingut: 3 taulells de joc, 200 lletres, 204 sí...l·labes, 120 marcadors de fusta, 6 faristols, 4 Llibretes de puntuacions, 4 Llapis, 2 sacs de tela i un llibre amb les regles de més de 50 jocs.

Màrius Serra i Roig (Barcelona,1963) és escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor i enigmista. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Col·labora habitualment amb el diari Avui, i és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística. Actualment és el que du l'espai Enigmàrius d'El Matí de Catalunya Ràdio.

Oriol Comas i Coma (Barcelona, 1956). Filòleg de formació. És expert i col·leccionista de jocs de tauler. Des de 1985 ha creat i produït més de cinquanta jocs de taula i de carrer per a institucions, ONG, universitats, periòdics i empreses. Ha estat el responsable de l’àmbit del joc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Per Sant Jordi de 2005 va publicar el seu llibre El món en jocs, sobre la història dels jocs de tauler.

Jugadors: 1-40
Duració: 30-120 minuts
4+ anys

El podreu trobar a: http://www.casalacarreres.com

dimarts, de desembre 14, 2010

Silenciar la veritat?

Poc temps...

Bones gent... com que en aquest mes, servidor està com una mica liat, entre una cosa i altra, no pas per que estigui de vacances, mes aviat tot lo contrari, així que poc temps tinc per actualitzar el bloc, així que us deixo uns minutets musicals per fer alguna cosa, i mira que tinc ganes de parlar, però al mateix temps una mica de mandra.


dimecres, de desembre 08, 2010

Explicacions

La gràcia del darrer lipdub recau en el fet que és el primer que ha estat gravat amb tecnologia 3D, que deu tenir la seva part de gràcia, però com que de moment les pantalles de PC encara son planes i d'aquesta tecnologia no tinc massa eines per casa, tinc que esperar a veure una versió en 3D d'aquí uns any i dir (amb veu de abulelo Cebolleta)...ah jo quan era jove, hi havia una cosa que feia de tant en tant que era escriure en una cosa que en dèiem blocs i vaig posar un vídeo, (noi tu saps que és un vídeo? ), d'una gent d'un poble que es deia Porrera, que tenien una associació Cultural que es deia Lo Cirerer, i que no se sap com doncs van aconseguir a través d'un dels fundadors contactar amb algú de tv3 (si, els catalans teníem televisió i en català, encara que no t'ho creguis) i van venir uns de Polònia, no que fossin polacs, era un programa d'humor, i un senyor que deia quin temps faria, i un altre que es veu que encara canta malgrat estar sempre retirat, Llach li diuen, i uns nois que s'en van anar desprès d'això de gira pel Japó i que van fer un acustic, també va anar pel poble un tal Miquel Gil, que era un cantant de Valencia quan a València encara parlaven la llengua del tio Canya, ai fill quins record, em fagi gran.

divendres, de desembre 03, 2010

dimarts, de novembre 30, 2010

Dedicatoria

Mira que parlo poc de futbol, però veure a Pique aixecar la ma i saludar amb una maneta a la grada, això no te preu, quina pujada d'adrenalina, ia això que faltaven els amics de sempre veient el partit. Queda lliga, queda de tot, però uns juguen a futbol i els altres de l'esport en fan un espectacle.
Per cert, perdre es lleig, però s'ha de saber encaixar les derrotes, jo ahir mateix vaig felicitar al lider de CiU local , mal em peses i el Madrid no ha sapigut perdre ni estar al lloc després del partit. Un cop acabat el partit els jugadors del Madrid han rebut ordre de llei de silenci, senyors sou professionals i us deveu a la gent que paga per veure, molta cosa a aprendre de l'esport professional americà,.... per aprendre de futbol que mirin jugar al Barça.





diumenge, de novembre 28, 2010

Moments per pensar

Les normes no escrites diuen que toca felicitar al vencedor, i a la tercera ha anat la vençuda i l'hereu de Pujol, serà el president de la Generalitat, i l'actual govern ha patit una gran davallada, sobretot els socialistes i Esquerra.
Son moments per veure quines coses s'han fet malament, que segur que no son poques, malgrat que com em diu la història viscuda, ens dedicarem a fuetejar-nos sense miraments.
Fa estona que intento ajuntar paraules per fer una entrada digna, però no les trobo així que com deien fa molts anys, en castellà: "Malos tiempos para la lírica".


dissabte, de novembre 27, 2010

III Jornada de Manga, Anime i Oci Japonès.

Irasshai, entitat cultural de la ciutat, organitza el cap de setmana 27 i 28 de novembre, a La Palma, la III Jornada de Manga, Anime i Oci Japonès.

Aquestes jornades començaran a les 11 del matí i finalitzaran a les 21h. L'entrada és totalment gratuïta.

En aquestes jornades hi podrem trobar:

·Codplay

· Karaoke

· Nines Japonenes

· Videojocs

· Arts Marcials

· Actuacions

· YU.GI.OH!

· Magic

· Gastronomia

· Projeccions

· Concursos

· Gimcana

· Softcombat

· Mangatica

· Tallers

· DDR

Jornada


+IÓ

dijous, de novembre 25, 2010

Tots volen alguna cosa i no volen altres.

S'acaba la campanya i poca cosa nova ens han aportat els partits polítics, però si que ens han deixat clar el que volen i el que no volen:
CiU: Vol manar sola i no tenir que triar el dia de la foto a qui portar-se el llit, no es mulla ara, ni tampoc desprès. Volen que els votin tots.
PSC:..aquestos voldrien tenir mes força, però lo que ha passat és que el PSOE se'ls ha menjat i el PSOE no vol el tripartit, no vol avançar en lo que ells diuen catalanisme i volen lo impossible que és guanyar sols, per això volen que tots els que no es diguin catalanistes els votin.
Esquerra: Vol ser la novia que tots volen, vol poder decidir el futur president i el futur de Catalunya amb el dret a decidir, vol continuar i no vol que la força del vot independentista es dispersi.
PP: Aquestos volen que tots els demés perdin, i quant mes millor, passi lo que passi son els que mes clar diran que han guanyat, per que es segur que el tripartit difícilment i el PSOE tindrà una derrota que anuncia la fi del zapaterisme. Volen tenir la clau de la caixa i festejar a la pubilla. No volen immigrants il·legals, o màfies il·legals, no volen separatistes, i en general no ens volen, llavors per que els vota la gent?
Iniciativa: (i tot lo que segueix), volen continuar en el seu món, on pel fet de ser verd implica que t'agrada l'herba, mantindran la seva quota i volen continuar vivint el tripartit, malgrat ningú ja cregui en aquesta formula i no volen marxar cap a casa, que pel camí es poden perdre.
Ciutadans: Volen que el tripartit desaparegui i viure en un altra realitat, no volen que Convergència guanyi, segur què es queixaran de lo que hagi passat sigui lo que sigui. Volen viure en castellà i no volen viure amb els catalans, son prou estranys, amb lo fàcil que és viure en castellà a Catalunya.
Fins aquí els que estan al Parlament fins a data d'avui, segons els seus diputats, ara els que conec que es presenten sense representació parlamentaria en ordre alfabètic per que no s'enfadi ningú.
Alternativa de govern: Se suposa que si volia ser una alternativa alguna cosa sembla esta fallant, vol estar present entre els que estan decebuts del Psc, però que no votarien nacionalista ni al PP, no es vol treure la tovallola, per que no vol escàndol, vol ser present a la campanya però no ho ha aconseguit (gairebé).
Cori: Vol la provocació, el castic el vot de la gent cremada de la política i que vol un canvi de joc, no volen fer riure, volen riure's. També volen follodromos i altres coses.
Escons en blanc: Volen que els votis i no volen anar al parlament així es veuria el seu esco en blanc.
Partido Aragones: Volen que Catalunya sigui Aragó, que deuen no voler? ahh si a tots nosaltres.
Partido Castellano: Em fa por el que deuen voler aquestos, els de dalt encara pot tenir una lògica, però aquestos sembla que volen fer riure.No volen saber on estan.
Partido Gay, lésbico, bisexual, transexual y heterosexual/Todos somos iguales: Volen donar-nos pel cul com professionals del tema (segons el seu mateix lema), volen que algun membre de les taules electorals es sufoqui, i que el que fa les paperetes es cansi posant el seu nom, volen que tots siguem iguals, no volen mes intrusisme laboral del món polític.
Partit per Catalunya: Volen que ens equivoquem, per que no m'he equivocat, volen lo mateix que els altres que penseu però no son els mateixos.
Pirates de Catalunya: Volen llibertat a la xarxa, que tornin els Bucaneros, Sandokan i les pelis d'Errol Flynn. No volen limitacions a la difusió de la cultura i altres coneixements.
Plataforma per Catalunya: Estos volen a tots fora de casa, fins i tots a ells mateixos, ens volen rosos, d'ulls blaus i amb la ma aixecada. No volen les festes de moros i cristians d'Alcoi.
Reagrupament Independentista: Vol la independència i la vol ja, vol que Esquerra s'apenedeixi d'alguns dels seus errors (Montilla?). Vol el vot també mes històric indp (Catalunya Lliure, etc). No vol perdré temps estant amb Espanya.
Solidaritat Catalana per la Independència: Vol que Catalunya sigui mes que un club, vol també aquells vots independentistes enfadats amb Esquerra i els que creuen que Ciu no garanteix prou el nacionalisme. Vol la independència pensant mes en el sentit de que estem perdent diners estant en Espanya. No vol a Maria La Piedra.
Fins aquí un petit recull, si algú dels partits que m'he deixat es vol posar en contacte que m'ho digui i expliqui el que vol i no vol, no ho he fet en mala fe, sols per ignorància o droperia.
Que vull jo? Vull votar i no vull que el meu vot sigui sols un vot, ja que és la meva aportació per aconseguir una Catalunya millor. Ara no ens falleu.









dissabte, de novembre 20, 2010

Nautikissima 2010


Des de Facebook m'ha arribat aquest anunci, que potser us pot interessar, en tot cas es una bona causa, si no sabeu que fer avui a la nit

EL CLUB NÀUTIC MÓRA D’EBRE, EN COL•LABORACIÓ AMB ELS QUINTOS DEL 92, TENIM L’HONOR DE PRESENTAR-VOS LA “NAUTIKISSIMA 2010”
DIA: 20 DE NOVEMBRE LLOC: SALA LA DEMOCRÀCIA DE MÓRA D’EBRE HORA: 23:30 FESTA HOUSE & REMEMBER A CÀRREC DE: - IVAN VERDI (RESIDENT PACHITO SALOU) - MIKE BROTHER (DJ LOCAL) - DJ RADIAL ( AQUÍ TE PILLO AQUÍ TEMAZO ) ENTRADES A 3€ AL MATEIX LOCAL EN TAQUILLA PARKING DAVANT DEL MATEIX LOCAL SALA AMB VIDEOPROJECCIONS, LÀSER SHOW, DOS BARRES, GUARDARROBA, MOLT D'ALCOHOL I ENTREPANS PER ALS MÉS RESISTENTS!! FESTA PER A LA COL•LABORACIÓ EN LA COMPRA D’UN LLAGUT PEL CLUB NÀUTIC

divendres, de novembre 12, 2010

Vídeo frikada

...cullons amb la otaku, com balla, quina memòria coreogràfica, ho clava. És una frikada, però per treure's el barret.


dimecres, de novembre 10, 2010

Mala dinàmica

Estem calentets al poble, qualsevol cosa que es fa es magnifica i la gent depenent del color dels seus vots, es posiciona a un extrem o a l'altre, es critica per criticar i es defensen coses que si fossin fetes per l'altra banda, també es criticarien.
Vivim en una batalla constant, amb eines com la xarxa social, els blocs, on tot s'hi val, i ens fem mal, com poble però ara també com persones. Tot plegat ha sortit de mare, i entre tots hem de fer que això canvi de rumb.
Com poble hi ha mils coses i actituds a millorar, i fins i tot la gent ens podem queixar, tenim el dret a dir lo que no estem contents i denunciar les coses mal fetes; però com bon ciutadans, també podem construir i aportar, ser actius i no sol passius.
Ens cal sentir-nos millor com poble, i sobretot com persones, ens cal riure. Aquest any Tono Hernandez, el nostre pregoner, ens va fer riure i molt, al nostre pregó de Feste Majors, no eren paraules per sols un dia, i per fer passar l'estona, son coses per recordar cada dia, i encara que ha fa molts dies que es va penjar a la xarxa, us deixo una còpia, de fet es un vídeo que podeu escoltar tots, els de fora poble també, i segur que tindreu una estona d'humor intel·ligent, de critica, de fer poble.
El pròxim cop, mireu de fer poble, no de acribillar-lo per totes bandes.

dissabte, d’octubre 30, 2010

Eines de comarca

Estic veient el futbol, aquest gran mostre mediàtic i Villa ha fet un gol, un golas, això segurament la majoria de la gent ja ho sap, és la força de la televisió i el poder de convocatòria d'aquest esport, en canvi poca gent s'ha assabentat de l'acte de presentació del diari de la Ribera, tal i com us anunciava ahir, a la sala hem sigut poca gent, els polítics han fet acte de presència, que és la seva feina, encara que no se'ls reconeix les hores que perden en mil actes.
Primer ha parlat Sànchez Cervelló, historiador flixanco que ha fet un repàs de la premsa comarcal, rica sobretot en l'època d'abans de la Guerra Civil, però minimitzada actualment a La Veu de Flix i a La Riuada. Acte seguit el torn de parlar ha estat per en Xavier Bru de Sala, que ens ha recordat que pels barcelonins el sud poc importa, però que va sent hora de fer-nos valer, ens ha lligat mes amb el Delta que no pas la nostra realitat, però ja estem acostumats.
El director del Diari, Carles Figuerola ens ha parlat del valor de la proximitat, de saber que passa al poble, que en el fons és lo que ens importa, mes que no pas lo que pot passar a l'altra banda del món. Ell i el seu equip tenen ganes e il·lusió, creuen en la premsa escrita, en el fet d'anar a l'estanc a comprar-lo i seure a casa per sentir l'olor a tinta i passar fulls, per això no tindran versió digital, un acte de compromís contra la velocitat de la xarxa.
Un cop amb el diari a les mans, s'ha de dir que han començat forts, amb una exclusiva en una entrevista a Duran i Lleida, confirmant que el magatzem de residus anirà a Zarra, esperem que sigui veritat, durant el vinet i la coca posteriori, les noticies de la ràdio s'han fet reso i ha sigut rebut en aplaudiments al vestíbul.
Esperem que la gent confii, que cregui en la comarca, que ens estimem com comarca i com a poble, tenim una eina, ara ens toca treballar.

Benvinguts


Avui (per dissabte 30) a partir de les 8 del vespre a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre es presentarà el primer número de El Diari de la Ribera, curiosament no és diari si no que serà setmanari i està fet per la mateixa gent que fa El Diari del Priorat.
S'ha de ser prou valent tal i com estan les coses per mirar de dur endavant una empresa com aquesta, fer premsa comarcal a unes comarques on no hi ha un nivell prou alt de població, i suposo que tampoc d'un excés de noticies.
Quan obro un Diari de Tarragona acostumo a buscar la secció de la comarca i amb una mica de sort surt una noticia del poble, si son dolentes solen ser mes continuades i fins i tot portada, fa por quan la Ribera surt en portada, no acostuma a ser per res de bo, però en general és un diari per la gent del triangle del Camp.
A l'Ebre,setmanari la presència és una mica major, però també patim les conseqüències d'estar fora de l'eix Tortosa / Amposta, així que som comarca de segona divisió (motius econòmics i de repercussió).
Ara és hora de veure com pot tirar endavant aquesta iniciativa que podria servir per unir-vos com comarca i donar un copet d'empenta a tots plegats.
A base de petits passos es fa el camí.
Per un altra banda, malgrat que em sembli un fet important a nivell local i comarcal, no he trobat cap referència a la web de l 'ajuntament (fora de servei), a la del consell comarcal, ni a la bloc esfera comarcal, ni a tots els grups de facebook, dec ser un bitxo raro, ai no....sóc un bitxo raro.

Mes Lipdub

.... una entrada poc currada abans del pont, un lipdub, també a Vic, menys currat que el de la Uni, però amb uns altres factors interessants ;). Tot és possible.


diumenge, d’octubre 24, 2010

Fira modelisme i wargames a Les Borges Blanques

Mirant el bloc de The Catalan Wargames Resource, em vaig assabentar de la primera edició d'aquesta Fira, així que avui vaig fer una escapada i anar-hi, us deixo unes fotos:



divendres, d’octubre 22, 2010

Quins morritos...

Ser de dretes no hauria de ser un pecat, es sol una visió diferenta i respectable
de la societat a la que poden tenir els anomenats d'esquerres, malgrat que a l'hora de la veritat tots fan polítiques centrades per mirar de que tothom estigui satisfet, però a la pell de brau ser de dretes es mes aviat ser un altra cosa i
quan et va la marxa et va, son coses que es duen dins i no es pot evitar, per molt que diguis que el PP és un partit de centra dreta moderada, està ple d'antics amants d'altres temps i membres de falange reciclats, i que quan s'escalfen no hi ha qui els pari.
Jose Mari ja va mirar amb lascívia l'escot de la periodista mentrestant li col·locava un boli, i pel seu cap estava imaginant, lo que gaudiria col·locant un altra cosa entre aquells pits, brutttt (per ser brut no cal ser de dretes). Alguna cosa ha de tenir la profunditat de Castella, que fa sortir els sentiments i els ardors del seus polítics,
ara li ha tocat el torn a l'alcalde de Valladolid, la nova ministra li fot calent i ho te que dir, vol sexe oral amb ella que com sabeu no és sexe, però al mateix temps en la seva perversió el motiu de fer-lo trempar no és un altre que li recorda a uns dibuixos animats, pervers personatge aquest León de la Riva, quan acabi la seva vida política segurament es vestirà de mascota i anirà als aniversaris dels nens repartint llaminadures, o continuarà amb la seva altra passió (la foto li delata).

dijous, d’octubre 21, 2010

....i van 4

Quatre anys des de Inici, el primer dels post que vaig escriure en aquest bloc, desprès han vingut mes de 300, alguns ben dolentots i mancats d'ingeni, molt de vídeo de youtube, coses robades d'altres llocs, opinions no sempre encertades i coses que han canviat molt des de que les vaig escriure.
Fa quatre anys venien eleccions, ara tornen, semblo el bloc de la vida del Montilla a la Generalitat, però espero durar-hi mes que no pas ell.
...va no segueixo que em posaré tonto i diré tonteries, son 4 anys i continuem.
Salut i pago una ronda.

dimecres, d’octubre 20, 2010

Esquena ampla

Una de les coses dels famosos és el preu de la fama i la necessitat de que parlin de tu, ja sigui be o malament. No es que vulgui parlar de la Belen, però com que hi ha gent que parla, o escriu, doncs unes línees dedicades.
Qui en conèix ja sabrà com sóc, que penso, com faig, de les meves frikades, del meu món, de la meva gent i dels meus errors també, és clar que faig coses malaments i que opino diferent que d'altres.
Clar que si algú em coneix, però diu coses que no son veritats, aquest doncs, sols parla per parlar, o desde la desconèixença, o les males influències, si és aquest el cas que pregunti i tindrà les respotes, si és que les vol saber o és que potser no l'interessen i per això no pregunta.
Però d'aquestos també n'hi ha que parlen per fer mal, des de el resentiment i des de ves a saber quins sentiments a aquestos tot el meu carinyo, la meva paciència i la meva esquena que es prou ampla, que amprenguin que la vida son 2 dies, i ja porten tres de visctus i com que de moment youtube és gràtis una bonica canço:


divendres, d’octubre 15, 2010

Sortir per TV·3 o els clicks

Han passat els dies i no he tingut gairebé temps de posar-me a escriure un post a petició de la Cé, sobre la experiència de sortir per la tele, o sobre els clicks no se quin dels dos temes volia que tractes. Així que no em quedarà un altra que parlar de les dues coses i fer una mica d'olla barrejada.
Fa dos anys, vaig descobrir Clickània, la fira dels clicks a Montblanc, l'any passat, vaig muntar el meu diorama de dracs i cavallers, i aquest any eren 4 dies de fira i he muntat la paradeta, o sigui que he fet de tot una mica.
La fira ha sigut tot un èxit, mes gent que mai, una burrada, no se d'on pot sortir tant gent i que els hi agradin els clicks. Però clar les coses que mouen tanta gent, porten la premsa i va venir TV3, em van dir,si volia dir algunes coses, sobre la meva col·lecció i sense por i sense pentinar-me ni afaitar-me vaig respondre a les preguntes de la periodista, confiat que no sortiria, o que era una mica per fer el bulto.
Dimarts a migdia el mòbil va començar tornar-se mig boig, entre missatges, trucades, "t'hem vist a la tele", i el meu ego anava creixent, sóc com la Belen Esteban, però en comptes de la "princesa del pueblo" sóc "el principe de los frikis". Vaig pel carrer i la gent continua dient-me ..."ei te vaig veure per la tele"; durarà molt?, quan deixarè de ser famosillu?, haig d'anar a Salvame?, vindrà l'Albert Om a gorrejar-me casa?
Us mantindré informats, i les fotos de la fira ja les pujaré en un altre estona i si voleu veurem per la tele...va feu l'esforç que pujar-lo ja era passar-me :D

.....si és un post sobre el meu ego i poca cosa mes, però per això es el meu bloc :D

dijous, d’octubre 07, 2010

Ens foten el pèl i els quartos


Que et fotin el pèl i els quartos ha de ser el colmo d'un perruquer, i això és el que li ha passat al que segurament és un dels perruquers mes mediàtics d'aquest, en Lluís Llongueras, sa filla (Cria Cuervos ...) i actualment presidenta de la empresa, li ha enviat un burofax, un acomiadament improcedent, sis mil euros i un aturat mes a la llista de l'Inem (o lel SOC), suposo que en breu el veurem desfilar per mil i un platons de televisió i fer-se una bestia televisiva.
Però com bon català...ves tu quina foto he trobat d'ell, ja deu estar acostumat a que ens fotin el pèl, ja sigui des de Madrid o des de casa nostra.
Fa uns dies va sortir la noticia de dos diputats al Parlament que van exercir com a tal un sol dia, per no dir un parell d'hores en el seu lloc de treball, però que la seva nomina durarà fins el desembre, ja ho deia la meva avia, poca feina i ben pagada.
Però la presa de pèl no s'atura fàcilment, vinga a demanar a la gent que s'apreti el cinturó i ara ens surten que s'apujaran el sou, l'IPC i tal..., però aquí callen tots com putes, de la mateixa manera que amb la quantitat que destinaran per escó i per vot gairebé 21 mil eurillus l'escó, i desprès volen que la gent no estigui cremada amb la classe política, i encara ens ompliran la televisió, els carrers de publicitat, que en alguna cosa s'hauran de gastar els 28 milions d'euros de la campanya per incentivar el vot, no seria mes fàcil estalviar-se aquest diners, i que els polítics (d'una banda i altra,es guanyessin a la gent amb els fets.
Estic per rapar-me o fer-me trenetes.

dimarts, d’octubre 05, 2010

Joguines d'un altre temps

No és cap novetat que m'agraden les joguines, i de fet en sóc una mica fricky, tant que m'han liat a ajudar a dur un bloc sobre el joguines i nostalgia d'elles, de fet diria que mes que ajudar a portar-lo directament, així que si alguns de vosaltres, estimats lectors s'anima a fer-me un petit comentari sobre alguna de les vostres joguines de no fa tant de temps, seria tot un detall. La pàgina està en castellà, però en aquell temps els dibuixos també ho erem i deiem "Puños Fuera", o "manos arriba".
Aquesta és l'adreça del bloc: http://jacnostalgia.blogspot.com/

Gràcies per endavant.

dissabte, d’octubre 02, 2010

Acció a la M-5

No és Bruce Willis rodant una película a Madrid, son dos conductors que han tingut una petita topada a la M5 madrilenya, però un dels dos no ho te massa clar i en comptes de fer el paper del seguro, es llança al damunt del capot del cotxe, treu la pistola, encanona a l'altre i ja tenim la història. El personatge un guàrdia civil de paisà, l'ajuden també com grans actors secundaris dos agentes de la policia municipal per acabar de donar mes espectacle. La víctima va i resulta que és un coronel de l'exercit. Aquesta gent està molt tensa, la culpa la tenim els catalans segur.

El vídeo és pot veure aquí (el volia penjar però surt descentrada la imatge)

divendres, d’octubre 01, 2010

ElmOO

Madonna va escandalitzar part dels 80's i dels 90's (desprès ja no ens agafava tant de sorpresa) amb polèmiques, vídeos, llenceria i actitud provocadora. Però amb un mercat tant devorador, va decidir cedir el cetre del golferio pop en un lliurament de premis de la MTV amb el famós petó a la Britney, i el no tant famós a la Cristina (maleit realitzador que et vas fixar en el ex de la Brit). Semblava que la reina del pop tenia la successió clara, però com a tota les bones cases, sempre hi ha baralles per les herències, i la quantitat de candidates a ser la nova reina del pop, creix a maneres exponencials, a les ja anomenades, li podem sumar tota una col·lecció de noms: Lady Gaga, Amy Winehouse, Miley Cirus, Katy Perry, i un llarg etc. Algunes canten millor o pitjor, unes altres fan vídeos on lo que menys importa és la cançó i es dediquen a vendre imatge, altres fan de la seva vida una carrera a l'auto destrucció plena de sexe, drogues, i altres vicis (llegir vicis amb cara que faria Torrente i a poder ser babejant el teclat). Tot val per tal de ser noticia i tenir una portada, o una entrada en aquest bloc. Totes aquestes estrelles del pop, son altament mediatiques entre la canalla mes joveneta i no es estrany veure com participen en programes destinats a un public infantil o en series de la Disney. La setmana passada Katy Perry va ser la convidada al Sesame Street (si, encara el fan, malgrat no tenen a Espinete), però la direcció va decidir vetar el programa, per que la cantat duia un escot massa provocador per la mentalitat curta dels americans. Mireu la foto i jutgeu aquí.
Segons la web d'A3 TV (google m'ha enviat allí quan buscava la imatge) "Seguro que Katy Perry empieza a tener más cuidado con sus escotes a partir de ahora. " Si ells ho diuen potser si que serà així però em sembla que no l'han encertada, lo bo que tenen els americans és que poden ser molt censors en una cadena, o fer que en una de les cadenes mes carques, com és la Fox, siguin els que emeten els Simpsons (segona entrada seguida que parlo d'aquesta sèrie). Be, com que ja m'allargo massa tot per dir que en Saturday Night Live, han aprofitat l'avinentesa i han portat a la Katy Perry a fer-li una entrevista, de la que no m'he pilat res de res de lo que diuen, ni falta que fa, però està clar vull una samarreta de l'Elmo, que jo en tenia una quan jugava a Second Life



Foto: http://www.antena3.com
Vídeo: http://www.radioflaixbac.cat

dijous, de setembre 30, 2010

Stony Curtis


Google, te l'habilitat i la gràcia, de jugar amb el seu nom i una efemèride del dia, ahir a la nit ens feia saber que The Flintstones, feia 50 anys.
Los Picapiedra, com els vam conèixer la nostra generació, son la versió de la classe mitjana, que compleix el somni (the american way) americà, transportat en el temps a una edat prehistòrica, amb un dinosaure creat per gairebé cada utensili de la casa, ja sigui el rentavaixelles, la trituradora de brossa i qualsevol màquina electrònica a l'us.
Pedro Picapiedra és segurament el pare televisiu de Hommer Simpson, la mateixa panxa, el mateix desastre com a pare, però tot cor, per l'altra banda la seva esposa Wilma Picapiedra, condemnada al paper de fidel serventa, encarregada d'obir la porta a cop de crits, pobra Wilma.... no, la de la sèrie no, la Wilma de El Portal, que tota la vida la gent l'hem cridada allargant el seu nom Wiiiiiiillllmmmmmmmmmmaaaaaaaaaa!!!.
50 anys i és una sèrie que encara ens pot fer riure i la prova van ser els intents de dur al cine fa pocs anys, amb mes o menys encert.
Doncs ahir a la nit, em va entrar el cuquet de fer aquesta entrada, però el dia anava avançant i no em posava a fer-la.
Durant la tarda llegint premsa digital he rebut un altra informació, la mort de Tony Curtis, i he vist que l'Aida, li havia dedicat una entrada al seu bloc. ....ummm desprès de sopar hauria de parlar d'ell
En una època plena de repressions i tabús sexuals els guionistes de Hollywood es van encarregar de fer que grans papers secundaris fossin ambigus amics amants amagats dels mascles mes mascles, com podia ser el cas d'Espartaco o Ben Hur.
Però si hi ha un paper, que farà que Curtis sigui recordat és a Nobody is perfect, una pel·licula que el primer cop em va semblar tant tonta, però que amb el temps he descobert com una de les joies del cine.
Ha arribat l'hora del sopar i les noticies de Cuatro (no em mateu) s'han fet ressò dels dos fets (també han nombrat a google), han pogut lligar-les, ja que Tony Curtis, va aparèixer com convidat a la sèrie de dibuixos animats, tal i com tabé fan ara als Simpsons (....si és que ja està tot inventat).
......be sols quedar dir Felicitats i Fins sempre, gràcies.


Foto: http://www.fanpop.com

Entrevista (en castellà)

Entrevista a un home de 70 anys:

A un hombre de 70 años le está entrevistando un periodista en plena calle.
El hombre entrevistado se expresa del siguiente modo:

Soy hijo de exiliados
Hasta los 27 años y poco antes de la transición no pude volver a España por culpa de Franco
A Mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo
Mi madre estuvo muchos años en silla de ruedas
Ahora tengo 70 años
Hace meses me sacaron el 30% de un pulmon
Mi mujer es immigrante
Tengo tres hijos con ella
De los tres solo trabaja una, la del medio...pero no cobra nada
Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.
La mayor se acaba de divorciar.
Mi yerno se daba a las drogas y al alcohol y la ha dejado con dos niños
El pequeño de mis hijos aún no se ha ido de casa además se ha casado con una divordiada y la ha traido a vivir con nosotros
Esa señora antes trabajaba, tenia un buen puesto, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada
Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo
Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y si me apuras... ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial.


El periodista pone los ojos muy redondos y comenta: Majestad, no creo que su situación sea tan mala.

dimecres, de setembre 22, 2010

True Blood

Ja van per la tercera temporada, va ser una serie que em van recomanar, però després de veure els primes capítols no li vaig trobar substància, però l'atzar li va donar una segona oportunitat i em vaig enganxar.
El sud dels EEUU, pobles rurals amb pagessots convivint amb vampirs, existeixen i deuen estar tots allí. Vudú, extremistes cristians, racisme sexe, dorgues, sang, una bona mescla que ja es veu amb l'opening (una de les altres coses per les que val la pena la sèrie) "Bad Things" de Jace Everett.





divendres, de setembre 17, 2010

VII Jornades de Rol i Estratèegia

Moment de fer el friki durant tot el cap de setmana (mes de lo normal) en les VII Jornades de rol i estratègia de la Ribera d'Ebre.
Podeu mirar les bases i els horaris a la web de l'associació i mentres mirar el cartellet.


Que no et fassi por reconèixer el teu costat friki.

Pit Stop

A la Formula 1, et treuen les rodes en 3 segons, a Manresa el vidre i lo que t'hagis deixat a la vista, en un plis plas (li ha passa a un amic aquest darrer cap de setmana) , cuidadin...
Aquestos sons uns que s'avorrien i van donar-li voltes de com sortir al youtbe i aqui estan.


dimecres, de setembre 15, 2010

No toquen, ni uns ni altres

Els partits quan es presenten a les eleccions, ho fan en vocació de guanyar, cosa totalment legitima, i en tot cas mirar de tenir els millors resultats possibles segons les seves expectatives.
A Espanya les opcions son dues clarament marcades: PSOE i PP, la resta de partits juguen amb millor o pitjor fortuna, a ajudar a majories mes contrastades.
A Catalunya el joc està entre: CiU i PSC, i la resta amb mes quota poden defensar un color o mes d'esquerres, de dretes o mes o menys catalanista, però fins ara els dos partits amb opcions mes clares de formar govern han sigut sempre els mateixos. Malgrat això el terme sociovergencia va guanyant força, de semblar una broma a fer que fins i tot la gran novetat d'aquestes eleccions, el sr Corbacho haguí fet unes declaracions on obre les portes a un govern sociovergent, clar que sols ho acceptaria si Montilla fos president de la Generalitat, lo que em porta a pensar:
-En el fons, quan comences una cursa, la vols guanyar, no empatar, si surts a empatar, acabes perdent-la. Aquestes declaracions ja van perdré vots al PSOE (en la mini versió catalana).
-Que les ideologies d'uns i d'altres no son tant diferents, ja que pots governar amb el teu màxim rival, o sigui que tots volen la cadira al preu que sigui i pactar és part de la política, el fi justifica els medis.
-Corbacho te una arma secreta que ningú a hores d'ara sap, però pensar que Mas, acceptaria ser el segon d'un govern de Montilla, que ha passat que no sabem?

Per un altra banda, cada dia queda mes evident que hi ha un sector de l'electorat, que havia sigut fidel a les sigles del PSC que es troba una mica orfe i que busca on posicionar-se, i els de CiU que de tontos no en tenen un pèl van i entrevisten a Pascual Maragall, al que no li costa gaire sumar al seu currículum un altra maragallada: "Ara toca Mas" titular que fa trontollar les bases socialistes. Que no ha sigut joc net de CiU, segur, que Maragall li tenia moltes ganes a Montilla, també.....però sr Montilla no podeu sortir a dir en un mitja public que tot plegat és joc brut.
I a partir d'aquí declaracions d'uns (CiU), altres (Pascual), el germa (Ernest), i el vei del 3er 1ª, i ja posats fins i tot aquest servidor diu la seva.
No se si tocarà Mas o Montilla o un altre, però hi ha massa coses que no toquen, i per moltes promeses de joc net, serà una de les campanyes amb mes sang i fetge, felicitats per als seguidors de True Blood, Spartacus, etc la sang continuarà.

dimarts, de setembre 14, 2010

Miquel Esteve

El bloc Alego, m'ho ha posat ben fàcil, penjant el vídeo de la que és la nova novel·la del moranovenc Miquel Esteve, Llinatge; vídeo que aprofito per compartir amb tots vosaltres, ja que el considero prou ben parit, com per fer-ne reso.
Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:


De fet l'entrada, la volia fer per comentar el llibre "Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt" que fa pocs dies he acabat de llegir. Havia llegit bones critiques en titulars, i havia guanyat en el seu dia, el XXV Premi de narrativa ebrenca, però com que les coses de casa no les acaben de valorar com es mereixen, i potser tendim a ser benvolents.
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.

Comunicat de premsa

Degut al comunicat oficial emes pel cap de premsa d'una important agencia, vull fer saber que no tinc res a veure amb l'embaras i ni ganes.


dilluns, de setembre 13, 2010

Negativitat política

Dilluns, desprès d'una Diada amb un diumenge pel mig, per poder pair les noticies, escoltant Catalunya Ràdio el Fuentes entrevistant al Felip Puig, i els tertulians que comenten els diferents actes, declaracions, i altres tonteries al cas. Que em queda de tot plegat?:
-Montilla, un cop esperant-me darrere un bus de Lleida, la te mes llarga que CiU (la manega), ja no és el govern, el Psc, o el tripartit, és la seva manega, i evitem parlar de si hi ha factors separadors o integradors. El seu nou fitxatge, el ministre Corbacho no li sembla malament un pacte amb Ciu, sols que amb Montilla president i ell amb una bona cadira, suposo que el cava del dia de la Diada estaria caducat.
-CiU han fet una costellada de diumenge, a Lleida,que fa mes de poble, total per dir lo que ja sabíem, "això ara no toca", ni tocarà mai per a ells, lo important és que quan menys es mogui peça millor, això si, també estan disposats a tornar al notari, a desfer lo signat, per allò de que mai se sap, i si s'ha de ballar amb la mes (...) doncs es balla, tot sigui per que Duran sigui ministre.
-Esquerra, i l'independentisme polític, continua barallat en lluites internes, quotes de poder, de pantalla i això alegra als partidaris de la dependència. Esquerra ha passat de política i independència, a lo segon per damunt de tot, com a estratègia per aglutinar vots de la societat, Carretero i amics continua amb les seves pataletes i l'amic Jan, passa de tot i se'n va a veure el futbol, ell sempre fent lo contrari de lo que li pertoca.
Total que ens tocarà anar a votar, per que és el nostre deure, i bla bla bla, però quina mandra que fot.


dissabte, de setembre 11, 2010

Matant la Diada

Al Govern li ha entrat la por a una jornada excessivament reivindicativa. Un model de jornada institucional, avorrit i mes digne d'un lliurament de premis que d'un acte d'un govern que vol reafirmar un estatut maltractat primer a Catalunya i desprès a Madrid. El discurs d'un president buscant el vot dels catalans que voten PSOE, per evitar al PP. L'ofrena de flors privada del veredicte de la població sobre qui mereix ser xiulat, escridassat, aplaudit, curiosament un any que no hi ha aquest problema, el PP decideix no anar-hi, però continua reclamant ser part del pròxim govern. Les manifestacions al Fossar prohibides pels jutges de l'audiència i controlada pels mossos amb excés de cel. Ciutadans fent un acte en castellà, davant el monument al president Terradelles, s'ho fan complicat aquestos també.
Per resumir trobo que volen callar la gent i ens hauríem de fer escoltar, encara que sigui en les pròximes eleccions, però per desgracia les dues opcions majoritàries: el servilisme del PSOE, i la versió pija del pujolisme no solucionaran les necessitats d'aquest país.

divendres, de setembre 03, 2010

..quan el barco s'enfonsa...


....les rates son les primeres en fotre el camp, i els polítics quan veuen que la cosa perilla i poden no repetir cadira, se'n busquen un altra.
Primer la "Trini" va voler imposar-se com candidata a Madrid pel PSOE i la feina feta fins llavors per altres possibles candidats se'n va a norris a favor de la nena bonica de los beautifuls boysa .
Celestino va ser nomenat per omplir una quota justeta de dos ministres catalans a Madrid, malgrat que els vots del PSC-PSOE a Catalunya, podrien aspirar a alguna cosa mes. Ha sigut segurament uns dels ministres de treball (llegir irònicament) que mes feina ha tingut i que pitjor l'ha feta. A Espanya les xifres de l'atur han arribat a uns % escandalosos, i sobretot a Catalunya (ummm això d'agranar cap a casa, diria que no), les polítiques que han fet han sigut mes pròpies de la dreta que cap altra feta pels seus antecessors. Amb una vaga general a les portes, Corbacho marxa de Madrid, acudint a la crida de Montilla, que tampoc ho veu massa clar que el PSC pugui fer govern a les pròximes eleccions a Catalunya, així que aquest fitxatge mediàtic reafirma mes la línia mes dura del PSOE en la región catalana.Estem apanyats.

dimecres, d’agost 25, 2010

L'Enfonsament de Warhammer

Echoes s'acomiada


....fills de la farandula, de les inquietuds, del veure el món des de aquet petit racó. De tota l'història de grups locals i comarcals, des de els mítics Sistema (rock & roll star, rock & roll boy, rock & rock)fins avui i amb el Graham Foster, (conegut com l'home que li deixen un amplificador i toca, toca, toca, mentres beu cervessa), fent una mica de guru, aquesta formació o ha sigut el grup que mes gratament m'han sorpres, fent una cosa diferenta, però sobre tot molt interessant i treballada.
Dos concerts, el solidari per Haití i al sota de copes, fan que els hi agrafis el gustet, però ara és el tercer al que podré anar-hi i resulta que serà el de comiat.
Aquesta nit a la plaça de dalt, a partir de les 12.30 ens direm fins aviat.
Gràcies per tot...sou molt especials.

Foto: http://www.myspace.com/echoesfromaway

diumenge, d’agost 22, 2010

Gegants menuts

Han passat uns quants anys des de que Móra es va omplir de gegants i una marea de gent cridant "falera, falera, falera gegantera!!!", Móra era Ciutat Gegantera, Comarques Catalanes, estava plena de figures i els nens i no tant nens mirant amb cara de babaus, tots aquells senyors medievals, reis moros, pagesos, manotes que desprès desfilarien per la població.
Va ser una trobada fantàstica i el fruit molt positiu, però segurament era la cima mes alta que es podia assolir. Va ser un acte que va donar molta feina, com totes les coses que s'organitzen i que es fan any darrere any, malgrat la gent de fora no ens adonem, per això vull escriure això sense afany de critica, sols com a comentari i convidar a qui pertoqui a una reflexió.
Els gegants com a tal son una de les mostres de cultura popular amb mes història al nostre poble, no som poble de castells, ni bastons, ni similars, i com tal potser es mereixen un dia dins la Festa Major. Crec que en un dissabte abans de la setmana de festes, no s'havia fet mai, i tot i que pensava que seria una bona idea, pels negocis locals, vist lo que va succeir ahir, crec que ha estat un error, i dels errors se n'aprèn.
Han faltat colles, les anunciades, crec que ja eren poques de per si, i si d'aquestes cinc no es presenten, alguna cosa s'ha fet malament, potser a nivell local, o potser a nivell de mon casteller.
La batucada inicial va ser prou animada, felicitats per la tria, però se'm va fer molt estrany gairebé no sentir, gralles, timbals i bombos, ni veure parelles de gegants, de "les de que sempre venen".
Cert que hi ha crisis, i que la filosofia d'ara et visito i ja vindràs tu al meu poble, costa de complir, però lo d'ahir crec que no era una trobada gegantera, al menys no d'un vila que porta ja 26 trobades.



dijous, de juliol 29, 2010

Elmer Figueroa Arce tenia raó


El gran poeta porto-riqueny, Elmer Figueroa Arce, conegut pel seu alies Chayanne, en una de les seves obres mestres, "Torero":

En els primers versos que hem triat s'alaba allò que s'en diu temple, i que és una virtut que s'ha de tenir en la plaça i en la vida i molt necessària per aquest ofici:

"si hay que ser torero
poner el alma en el ruedo no importa lo que se venga"


I com a visió de lo que passaria , ell ja ho deia fa molt de temps:

"que ya no duermo y desvarió
que el humor ya me cambio
"

Tot això be degut que el torero català, Enrique Guillén, que en breu ja no podrà treballar en el seu estimat país (ains no, allà si que podrà torejar), en un atac d'espanyolisme i defensa de l'ofici l'ha empres a osties contra una seu d'Esquerra a l'Eixample de Barcelona. Esta clar que ara si que Espanya es trenca, tant tenir por de l'Estatut, i és la prohibició dels toros lo que ho aconseguirà, quan te temps hem perdut doncs amb l'Estatut, si era així de fàcil.
Un altra cosa a pensar és el per que els hi toca rebre sempre als mateixos, el pes d'esquerra dins de la votació no deixa de ser simbòlic, però els hi ha tocat a ells rebre els cops.
Per la seva part el PSC, continua sent devorat pel sector mes PSOE carca i ranci, que està mes aprop del PP que de l'esquerra social i nacionalista que ens volien vendre, pobrets...
A la fi tots retratats.

dimarts, de juliol 27, 2010

De 4 en 4

Com que els tenia ganes de penjar i em feia una mica de mandra, fer quatre entrades els pujaré tots quatre de cop per així fem feina, i no sumarem visites sense to ni so, per cert ja son mes de 15 mil que tampoc està tant malament, i aquest any he arribat a fer mes entrades que en tot l'any anterior... estic que em surto. (posar aquí cara de tonto)

Vinga el primer vídeo es un Lipdub fet per la Universita de Vic. Que és un Lipdub? No és la nova edició digital de la mítica revista porno Lib, ni un nou pintamorros. És una vídeo gravat en forma de tràveling, on la gent fa un playback, sense ser famosos, i on es sol mostrar el lloc de feina o d'estudi. La gracia és que surti molta gent fent lo que li roti a veure qui fa la parida mes gran, o els que s'ho curren millor M'atreviria a dir que el vídeo dels U2 Sweetest Thing n'és una mostra, però en el camp amateur el mes famós crec que es va fer a Montreal, però aquest gravat a Vic, te coses força interessants i que tampoc està tant malament lo que es fa a casa.




El segon és lligant amb l'entrada anterior, sobre la cervesa. El vaig trobar donant un click a veure el bloc següent i em va portar a Plugim Constant (aprofito per fer la falca de torn). És l'anunci de la marca mes "Codorniu" de les cerveses catalanes, l'altra li dona mes aviat per fer vídeos amb portes de futbol de la lliga anglesa. L'anunci no deixa de ser la versió light de l'anunci de l'any passat, canviat Formentera per Menorca, i els trios per parelles ben bufones. Ens presenta unes platges de postal, semblen mes de la peli de "the beach" que no de les illes, la pasta que te la gent per anar amb el seu veler, uns estius de somnis perduts al mig de la Mediterrània, molt bonics, molt utòpics, i no pot haver anunci sense cançó que aspira a ser cançoneta de l'estiu pijillu. Fa ràbia de tant bonic que es tot.... però be ens cal una banda australiana per posar-hi la musica.
Aquí el màrqueting ha fet que aquesta banda en la seva pàgina d'entrada utilitzi l'anglès, el castellà i el català. Per desgracia la marca Damm se n'oblida dels seus orígens, en l'etiquetatge i en la presència al mercat.
Lo que hem dit ràbia però potito:



Vinga un altre vídeo, aquest l'he vist al blog de La Llumenera, és un anunci, però curradet, que costa fins i tot saber que anuncien.



I per acabar un toc de somnis, de ràbia i de que amb poques paraules es poden dir moltes coses, malgrat que n'hi ha que no ens volen escoltar. (per cert a la web d'Omnium hi ha penjada un altra versió del mateix vídeo).




dilluns, de juliol 26, 2010

Avui, cervesa


En comptes del cafetonet de desprès de dinar, us convido a assaborir una cervesa artesanal, el seu nom Anjub 1907. La vaig veure per primer cop durant la Móra Morisca a la botiga de la Conxi, i em va cridar l'atenció, per que el seu nom em sonava a alguna cosa i no sabia que era ben be, i si era un llibre de l'Andreu Carranza. La Conxi em va explicar que eren uns nois de Vinebre que a casa seva ja en feien fa anys de cerveses artesanals, i desprès d'una pausa ara en tornen a fer. Aquest cap de setmana al Sota de copes el Lluís me la va oferir com alternativa a la Moritz, i va ser un encert provar-la. És d'un gust diferent però interessant i molt recomanable.
Per trobar una foto he pregat a San Google i m'ha sortit aquest bloc: Viajes Cerveceros. Com era normal de preveure el nom de la cervesa 1907 ens porta a la riada mes famosa del segle passat en aquestes contrades.

dimecres, de juliol 21, 2010

Es ven moto


Aquest cap de setmana passat,al mundial de motociclisme, per segon cop a la història, els pilots catalans han copat el primer lloc del podi i la històrica marca Derbi va aconseguir la victòria número 100 de la seva història en la competició.
Un altra bona noticia pel motociclisme català és que 25 anys desprès la marca catalana Ossa torna a fabricar motos. La empresa de moment contarà amb 25 treballadors i la seva primera moto la TR 280i, una moto de trial.
Aquestes noticies no deixen de demostrar que aquest és un país de motos i de venedor de motos... o si algú te algun dubte sols cal mirar l'actitud del diputats del PSC dins del grup PSOE a Madrid, en la darrera votació. No han sigut capaços de votar lo mateix a Barcelona que a Madrid, no se si és que la traducció estava mal feta o que ens volen prendré el pel. Ens enganyen amb la seva presència a la mani, amb el seu discurs de catalanistes de costellada (o de Mc Donald's), potser va sent hora que aquells que es diuen Socialistes de Catalunya, mirin el mapa per saber que és Catalunya, i si la resposta és una bonica regió d'Espanya, llavors que no es venguin cap mes moto i reconeguin que no son res mes que una secció del PSOE.

dijous, de juliol 15, 2010

Doble moral


Tradició o salvatjada?.
Si son curses de braus amb toreros, és una festa cruel i sanguinària, una demostració d'espanyolisme, i una salvatjada. Pobre brau que és utilitzat per divertiment de les masses.
En canvi si ets bou, et fan anar d'una banda a l'altra, el lliguen dos torxes al cap, t'envien a un plaça plena de jovenalla, alguns amb alguna copa de mes i pots acabar al canal, al mar, o ves a saber on, llavors no passa res, és una festa popular, un acte de demostració de que som les Terres de l'Ebre, i ja era hora que se'ns reconegues per la Generalitat com Patrimoni Festiu, aquest fet diferencial.
Els polítics de l'Ebre treuen pit, orgullosos d'aquest triomf, i tenen a les masses contentes de que gaudiran del seu particular circ. Anar en contra era un suïcidi polític, i no hi ha especie damunt la terra menys suïcida que el polític.
Continuo sense entendre per que la gent de la Ribera, està tant contenta de ser vegueria de l'Ebre

divendres, de juliol 09, 2010

Estatut




Podeu suar del vídeo tranquil·lament o com bons catalans patir-lo... però que consti que ens havien avisat.

Post XXX

.... va aquest post va dedicat al Josep (per que ell s'ho mereix)



Podria ser mes estens, però ja li va be la mida.
Que consti que era un link recomanat des de una pàgina de Madelman

Móra Morisca 2010.


Han passat 400 anys des de la expulsió dels moriscos, per ordre de Felip III, per recomanació del bisbe de Tortosa, Pere Manrique es va permetre quedar-se a les famílies d'origen morisc de Móra i d'altres poblacions veïnes. Amb el temps les confessions musulmana i jueva van desaparèixer, fins ser esborrades del nostre passat i legat històric.
Han passat quatre segles i la realitat quotidiana ha canviat, Móra ha crescut en població, la majoria de la població es batejada en la fe del cristianisme catòlic, malgrat bona part sols sigui usuari de les litúrgies tradicionals (les BBC i enterraments) i no pas practicant de la seva fe; hi ha altres confessions cristianes, i no parlo de Ca'l Protestant, tenim ortodoxes, evangelistes, i alguna mes que no conec; de jueus per la zona poca cosa mes que el rabí que s'encarrega del vi Kosher de Capçanes;i segurament la comunitat mes nombrosa dels nouvinguts, els musulmans.
La gent continua veient al musulmà com l'enemic, a ell, a les seves botigues, a la seva manera de vestir, al seu lloc per resar al seu Deu, que curiosament és el mateix Deu que els dels cristians i mes o menys el mateix al que resen els jueus.
Aquest cap de setmana a Móra es recrea una època on convivien les tres religions, una cosa semblant a la resta de mercats medievals que d'un temps cap aquí que han anant apareixent per la nostra geografia.
És un mercat, és una fira, son espectacles, és cultura i és història, la nostra història, i sobretot hauria de ser una lliçó de que podem conviure i aprendre del nostre veí, deixem les pors enrere i rebem als convidats.
Podeu trobar mes informació a: La Mora Morisca

dimecres, de juny 23, 2010

Un SomRIUre de Clicks 2010

Doncs ja gairebé hi som, un altre cop fent el friki, per no variar el costum i organitzant la segona edició de la exposició de clicks a Móra d'Ebre. Tindrà lloc durant aquest cap de setmana a La LLanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre.
Els horaris i les bases del concurs les podeu trobar a la web de la Baronia d'Entença, jo sols us puc convidar a que deixeu una mica els problemes i el mon real, i feu un viatge de retorn a la vostra infantessa... o si en el fons creieu que és una frikada digna de veure doncs us esperem.
Que trobareu? Doncs un munt de diorames de mida que va des de el 1.50m x 1.20m fins 4,80m x 1.20m. de tots els temes: romans, pirates, oest, la ciutat. També activitats pels mes petits, concurs de maquetes, jocs de pintura, etc
Encara vols mes motius?...Potser no t'he convençut, potser no t'agrada el tema, però lo important és fer coses i gaudir-ne. Com diuen..."cada loco con su tema".

...per cert si vols fer.ne una mica de difusió t'ho agraïren :D


dilluns, de juny 21, 2010

divendres, de juny 18, 2010

Hay cosas que solo ocurren en C +

Hi ha coses que sols passen a aquest canal de TV, estic mirant la final de la NBA, els Celtics estan guanyant, un partit travat i dur, no és fàcil guanyar a L.A., però si algú ho pot fer, son els Celtics...val fins aquí el "subidon". El tema d'aquest post a hores intempestives, és que a la mitja part en comptes dels típics anuncis, han soltat un especial dedicat als Bulls, però no als de Jordan, han posat un tros d'una "corrida" de toros.... de locos, la gent que mira el bàsquet no te gaire a veure amb la que li agraden els toros. Per compensar han fet també una promo d'uns curts eròtics fets per dones...
Tornem a veure el partit...salut

BEAT L.A.!!!!!


És l'hora de treure les dents i mossegar fort al ben mig del cor de L.A..
Setaè partit, lo que s'ha jugat fins ara, la història, les estadístiques, tot pot valer o no, però aquí tornem a estar per animar als nois de verd, als hereus dels Rusell, Bird i companyia. Est vs Oest , equip contra estrelles individuals, sobrietat en front del show.
Que ens sentin cridar: BEAT L.A., que els hi entri la por !!!!

dimecres, de juny 16, 2010

Ja no caldrà

Creieu les noticies d'ahir
tanqueu els ulls que no desapareixeran
ja no caldrà que torneu a cantar aquesta cançó
les botelles es trenquen en brindis d'alegria
els carrers plens de gent que senten com s'ha fet justícia
ahir va ser un dimarts de justícia
la justícia que va faltar en un dilluns de sang


dissabte, de juny 05, 2010

Espanyolitzant les colonies


Fa uns dies TV 3 ens va oferir un reportatge, sobre lo be que els hi va al Quebec, a Escòcia i als de Groenlàndia i lo meravellós que seria (és que serà ho veig molt xungo), una Catalunya sense Espanya, la realitat és ben diferent, vas als bars i les cartes continuen estant en castellà, els cambrers s'intenten aclarir en spanglish amb els guiris, però a tu no et parlen en catanyol per que els hi va vergonya, quan el seu anglès és força dolent també. Potser si que la solució es una Catalunya independent on el ball nacional sigui les sevillanes, la diada nacional el dia del Pilar, i la llengua sigui l'spanglish. En el fons tant cada cop me la sua mes tot, diguem que estic una mica desil·lusionat de tot plegat.
Però la cosa no va per qui, això era un petit pròleg, els catalans sempre hem tingut fama de tenir orgasmes d'enveja amb els bascos, però ara potser haurem d'aplicar allò de "quan vegis les barbes del teu veí ...". El govern basc ha decidit incloure la paraula ESPAÑA, en l'equip ciclista Euskastel Euskadi, amb l'excusa de que s'ubicaran millor en el mapa.
Els rumors indiquen que ara l'equip de futbol de Bilbao seran els toritos bravos de Bilbao, en comptes d'aixecar pedra els harrijasotzaile aixecaran paelles passades, i ves a saber quines gilpollades mes made in Patxi Lopes.
Tot sigui per la globalització.