Estem calentets al poble, qualsevol cosa que es fa es magnifica i la gent depenent del color dels seus vots, es posiciona a un extrem o a l'altre, es critica per criticar i es defensen coses que si fossin fetes per l'altra banda, també es criticarien.
Vivim en una batalla constant, amb eines com la xarxa social, els blocs, on tot s'hi val, i ens fem mal, com poble però ara també com persones. Tot plegat ha sortit de mare, i entre tots hem de fer que això canvi de rumb.
Com poble hi ha mils coses i actituds a millorar, i fins i tot la gent ens podem queixar, tenim el dret a dir lo que no estem contents i denunciar les coses mal fetes; però com bon ciutadans, també podem construir i aportar, ser actius i no sol passius.
Ens cal sentir-nos millor com poble, i sobretot com persones, ens cal riure. Aquest any Tono Hernandez, el nostre pregoner, ens va fer riure i molt, al nostre pregó de Feste Majors, no eren paraules per sols un dia, i per fer passar l'estona, son coses per recordar cada dia, i encara que ha fa molts dies que es va penjar a la xarxa, us deixo una còpia, de fet es un vídeo que podeu escoltar tots, els de fora poble també, i segur que tindreu una estona d'humor intel·ligent, de critica, de fer poble.
El pròxim cop, mireu de fer poble, no de acribillar-lo per totes bandes.
2 comentaris:
Tot i que en principi m'agrada més la vida rural que la urbana, sempre he pensat que si visqués en un poble ara no em parlaria amb la meitat dels meus convilatans.
Un pregó del tot diferent. A Barcelona vam tenir moguda amb un pregó del tot inesperat del Joan Margarit. L'Hereu encara no sap quina cara posar.
Publica un comentari a l'entrada