divendres, de desembre 20, 2013

Petit i valent

A hores d'ara, hauries d'estar fent-te gran i fort al teu saquito i no és així, un altre cop una habitació fosca, un silenci trencat per paraules que provoquen ferides que sagnen llagrimes. 
Des de el primer dia vas ser mes petitet de lo que tocava, però ningú s'imagina lo que podies arribar a omplir-nos. Teníem por, no ho escampàvem, però al mateix temps en teníem tantes ganes de fer-ho saber i quan tot semblava que podria començar a ser mes tranquil, ho va deixar de ser,, brusc i dolorós. 
Eres presumit i et van fer tot un book de fotos, en blanc i negre és clar per sortir encara mes afavorit, guapet és poc, però sobretot eres molt obedient agafant-te fort i mes fort, lluitant per continuar com et deia la mama.
Encara no fa un mes i ja tenim massa aprop unes altres dates a la que ens havies d'ajudar a defensar-nos i no podràs fer-ho, haurem de ser nosaltres ara els valents, ha sigut, és i serà massa difícil, però moltes gràcies carinyo per intentar ajudar-nos.

divendres, de novembre 01, 2013

La importància del nom

Avui és tot sants, els sants donen nom a la gent. Escollir un nom no és pas una eina fàcil, abans s'acostumava a posar el nom dels iaios, padrins, patrons locals o nacionals,bíblics, sant del dia (quina sort vaig tenir que es van equivocar de dia)  i altres. Amb el temps s'ha perdut aquestes costums i es va començar amb noms de tots els estils: Cantants, actors, esportistes etc, però ja és casualitat que es donin aquestes coincidències, com a la lliga de segona brasilera, en un canvi de l'Atlecico Goianiense.





dissabte, d’octubre 26, 2013

Una mica d'estil

Ja tocava una entrada xorra. Un dels ganxos que tenen els anuncis és una cançó que hagi sigut un èxit o que se't quedi al cap, en aquest cas es la cançó que ves va sonar l'any passat i que segurament tots en un moment o altre hem versionat, si no ho has fet és que el teu grau d'alcohol en sang era massa alt i no et recordes. Bé, si a la música li acompanyen unes quantes lolites, en aquest cas resulta que les Mocha Girls són filipines, però podrien ser japos, xines o coreanes, i el factor ment bruta que la majoria de vosaltres teniu i tenim una campana que pot funcionar, similar a aquella de pontelo, ponselo, però al segle XXI.

Flama de germanor

Ahir dissabte al consell comarcal de la Ribera d'Ebre dins dels actes del 75è Aniversari de la Batalla de l'Ebre, vaig assistir (encara que una mica tard, per coses de feina) a la rebuda de la Flama de Germanor. Aquesta Flama recorre les quatre capitals ebrenques i terminarà el seu viatge el proper 16 de novembre a Corbera en un acte d'homenatge als supervivents de la Batalla de l'Ebre.
Són petits gestos per recordar aquells que durant 115 dies van participar en una de les batalles, o carnisseries, mes importants que han tingut lloc al país en l'època moderna.


També us deixo un vídeo de Xeic que es diu, Biberons de combat,:


He trobat gent a faltar a l'acte, ho sento.


dijous, d’octubre 24, 2013

Castormobil

Estimats ja podreu demanar la nova joguina d'aquest Nadal. Alguns il·luminats van decidir que per variar les terres de l'ebre i els seus voltants eren el lloc mes ideal per poder fer de les seves. Desprès d'uns quants ensurts en forma de terratrèmols de diferents intensitats, sembla que s'han adonat que hi ha certes línies vermelles no es poden traspassar, malgrat que aquest cop han anat un pam mes enllà de lo permès. Senyors potser ja n'hi ha prou.
 

Red Bull te trenca els ossos

Red Bull va entrar al mercat de les begudes a base de molta publicitat al món de l'esport diguem que diferent i uns anuncis a la televisió amb molta força, saben vendre la marca, el logo i associar-ho al risc.
El risc segurament és un mal us d'aquesta beguda o això diuen alguns que altres, però no entraré ara a jutjar els valors de la beguda, si no penjar un vídeo del que en fa gala la marca d'esports alternatius i molt d'espectacle.
Mai m'he aclarit pujat dalt de dues rodes, vaig perdre l'interès en les bicis quan tenia que passar de les tres a les quatre rodes, vaig haver d'esperar massa entre el tricicle de BUH a poder pujar a la bici del meu germà, quan vaig tenir l'edat que podia pujar-hi, estaven de moda les Panther i no en van voler comprar cap, així que vaig esperar als 18 per tenir cotxe.
Desprès d'esta parrafada, per omplir una mica, us deixo el vídeo que han fet aquesta gent, deu ser veritat que et dona ales i que tenen un àngel vigilant-los. 
Nens i altres no ho intenteu a vostres cases.







dimecres, d’octubre 16, 2013

150 mil peces de Lego donen per molt

Gràcies a Abadia Digital  per trobar a My Modern Net  una entrada on ens presenten un diorama realitzat amb 150 mil peces de Lego i mes de 1700 figures, en poques paraules: una currada brutal.

 Panoràmica espectacular:

 El detalls d'humor que no faltin

 I jo que flipo amb el meu únic elf....

Els autors són Rich-K & Big J, sols queda felicitar-los per la seva feina.

Torno a tu

He vingut a tu, moltes nits amb el cor fred, buscant acariciar-te amb els meus dits intentant explicar coses que els meus llavis no sabien expressar i sempre m'has acceptat, diria que m'esperaves, sempre has estat obert i bondados amb mi, molt mes del que segurament mereixo.
 Ets un amic, una amant, un mur de les pregaries,  sempre  fidel en els meus moments mes dolents, massa dolents, tant com per plorar amb mi en la foscor del menjador, envoltats de silencis similars als d'ara.
Havies de ser un punt d'alegria, d'opinió, de trobada, una taula amb una cadira sempre buida al costat per aquell qui volgués seure a compartir alguna cosa, i escrivint això torno a pensar en les buidors que tinc, que tenim i les estranyes sensacions que ens desdibuixen un somriure mig amagat que aviat espero entenguis, secrets que guardo en una caixeta tancada amb gomes i un arbre dibuixat a la tapa.
He tornat a tu, fa uns dies que et llegeixo, que recupero moments, que t'endreço, em diràs que no cal que són entrades que ningú mirarà, però jo si que et miro, com part del meu passat, present i futur, ets part de mi.
No se com seràs a partir d'ara, espero temps mes dolços, musiques de fons, riures absurds, i sentiments que sols entenem nosaltres i  pocs més.

dissabte, d’octubre 12, 2013

Revisió

Ja us haureu adonat, lo abandonat que el tinc, ja acostuma a ser massa normal, substituït per altres formes de comunicar-se o per simples silencis.
He aprofitat la post migdiada que tocava avui, per començar a retocar algunes coses del passat, endreçar entrades, canviar etiquetes. La feina està molt endarrerida, però tampoc tinc presa i m'ha servit per recuperar pensaments i coses del passat.
M'he aturat en aquesta entrada, dedicada a tot un personatge que anava pel món ballant, o alguna cosa similar, i m'he aturat a veure que feia  aquest home, i es veu que encara continua. El primer viatge va ser merament per passar-ho be i com que va triomfar va cridar l'atenció d'una marca de xiclets que el va patrocinar. I encara continua robant somriures i passos de ball, allà on va. Llastima que a Síria, encara es tinguin que amagar les cares, les ballarines.

diumenge, de juny 09, 2013

Esperant el bus

Uns no sabem fer anar ni el copiar i pegar i altres són prou ingeniosos i ràpids.

dijous, de maig 30, 2013

divendres, de maig 24, 2013

Record Lego

S'ha de reconeixer que quan hi ha diners per publicitat i un bon producte, l'èxit età garantit. Fa un parell d'anys vaig veure com feien l'anterior record al parc de Legoland a Alemania, però no hi ha color, comparat amb aquest monstre.


Segur que hi jugaríem posant peça sobre peça.

dimecres, de març 27, 2013

Flors

Ho vam decidir per tu, no et vam deixar triar. Potser per que també són les meves preferides i per que el roig és escandalós com tu havies de ser.
Ahir les vaig veure per primer cop en aquest inici de primavera, van sortir per tu, justament ahir, elles saben per que van sortir just ahir, nosaltres també ho sabem.

diumenge, de gener 13, 2013

La princesa dels meus somnis

Ara farà uns nou mesos que vam saber que venies, ja portaves un de camí. Vam parlar de fer-ne seguiment public, publicar tot lo que anàvem coneixent de tu, però vam creure que era millor no fer-ho. Aquesta nit tinc la necessitat d'escriure't, malgrat se que no em pots llegir, dir-te coses que no podràs sentir, i tenir-te un altre cop entre els meus braços envoltant-te. Tal i com avançaves fen-te gran dins la panxona de la mamà, la gent em deia que ja em podria anar preparant a no dormir, que els teus plors em desvetllarien i jo tot sobrat responia que no, que segur que dormiria ben tranquil, com m'equivocava, les nits són molt mes difícils de lo que em podia imaginar i lo que no em deixa dormir és el silenci nocturn. Tenia que contar-te mil contes que mai ningú abans havia explicat, de princeses,dracs bons i herois atípics, naus i mons inventats, llocs màgics, aventures, fantasies per fer-te dormir i com no,també cantar-te el "son soneta vine aquí..." cada nit, fins que m'enganyessis fent-me creure que ja dormies. Ens portaves l'alegria, les il·lusions, el fer-nos estar millor que mai, tots t'esperàvem, però nomes vam poder estar amb tu els nou mesos, i les dues hores que et vam tenir. No vam poder sentir el teu batec del cor, el dia 26 a les 18.28h però ens vam quedar amb els teus 52cm,(que llarga!!!) , els teus 3,110 kilos, els teus cabells foscos, els "papitos", el nasset igual que la mamà quan era petita, els meus llavis, el "hoyuelo", els dits de la ma tot llargueruts com si ja sabessis que a casa hi havia un piano, la berruga vermelleta a la mà, els dits dels peus típics dels Liviano, tota una nineta, la mes guapa de totes. Se'ns fa tot molt difícil sense tu, bona nit princesa.