Ai Espanya, carinyo

Tenim nova cançó de l'estiu, post Chonis de Castefa?

La gent fem caure murs.

Tranquils que no és pas el vídeo de campanya de l'Albert Riera amb música d'en Sabina.

Juguem

.. avui estic original amb els noms de les entrades i fins i tot aquest se sembla a un altre que ja he fet. ^^

Be desprès d'estar el darrer cap de setmana a Les Borges Blanques en la Segona fira de Modelisme de la que podeu trobar dos bons reportatges al bloc d'en Rvbicon i al d'Oci Lierget, qui sap si no es trobarem a Vilafranca a les IV Jornades?... Ja ho veurem de moment el cartell és aquest:

Juga !!!

.... en català també és possible, Devir ha llançat una campanya de publicitat. Aquest firma ha fet una forta aposta en la distribució de jocs en català: clàssics com Catan o Carcassone i altres mes propis com Castellers o Verbalia.

Visualment una idea simple però genial:

Els podeu trobar a: http://www.casalacarreres.com/

Subvencions juvenils per la Ribera d'Ebre

Reconec que escric potser en un moment calent, i que feia molt de temps que no volia parlar de temes polítics, però avui he sentit la realitat un altre cop de ser una comarca que no existeix pel aquest Govern.

Tots sabeu que sóc membre de l'associació juvenil Baronia d'Entença i les activitats que fem son poques o moltes, interessants o sols per una colla de frikis, però es fan coses i mantenir una associació val diners: cartelleria, material, premis o un local social, que l'ajuntament mai ens ha cedit. No li reclamo a l'actual que ens cedeixi un, quan l'antic govern es va passar dues legislatures sense fer-ho.

Ara be, una part del funcionament de l'associació es genera amb diners públics i per tal cosa existeixen les subvencions, aquest any l'associació n'ha demanat per dues bandes per diferents activitats:

-Consell comarcal de la Ribera d'Ebre: Se'ns va denegar per manca d'interès de l'activitat proposada, que va ser Un Somriure de Clicks 2011, mes de mil visitants (xifra similar a les visites del castell de Móra d'Ebre) van pensar diferent. Un dels altres motius que van fer valer com motiu de denegació era que com que hi ha retallades i no hi ha diners per activitats, centrar-se en associacions que figuraven en l'històric de les subvencions, o sigui no demanar durant 8 anys diners al consell comarcal ens ha perjudicat.

-Direcció General de Joventut: Aquesta és la subvenció de mes diners que hem demanat cada any des de la nostra creació com entitat, amb diferenta sort cada anys segons el projecte, però sempre reben alguna cosa. Aquest any la Generalitat ens ha denegat la subvenció per baixa puntuació. D'acord no hi ha diners, s'ha de tancar l'aixeta i segurament hi ha molta mes tasca social a fer en el sector de la joventut que fomentar el frikisme.

Entenc que les associacions del nostre estil és un hobbi i en temps de crisis hem de ser els primers en rebre la tancada d'aixeta, però vull fer referència a la resolució d'aquest any de la DGJ sobre les subvencions, s'han repartit 923612€ que son diners, d'aquests a la Ribera d'Ebre han tocat 728€ que corresponen al CERE, d'un projecte de 1831€ per fer activitats juvenils, o sigui un 40% de les mateixes.

Les xifres estan tretes d'aquí, potser els encarregats de joventut de la comarca, haurien de pensar que alguna cosa s'ha fet malament, o no s'ha motivat al mon associatiu, o no se l'ha ajudat a fer els projectes.

Per fer una comparació el Casal infantil i juvenil de la Fundació Mariana de Sant Boi de Llobregat ha rebut 11000€ per oci alternatiu.

Avis per aquells que vulguin comentar: Sou lliures de dir el que vulgueu i algú aprofitarà per rajar de la meva persona, però si heu de dir res, signeu amb el vostre nom i dieu que feu vosaltres per la gent jove.

II Fira de Modelisme i Wargames

Doncs demà toca agafar la furgo i camí de les terres de ponent a participar , en part com feina en part com oci en la II fira de Modelisme i Wargames de Les Borges Blanques.

L'any passat ja hi vam fer cap, podeu veure les fotos aquí. Aquest any promet creixer en participants i en activitats, de fet fa molt bones sensacions. Hi haurà una recreació de la batalla de Kursk, un torneig de Warhammer 40k, simuladors de vols, partides introductòries a diferents wargames, una miqueta de tot plegat per passar una bona estona.

Si us agrada el tema us hi esperem i si feu cap doncs passeu a saludar que no costa gaire.

Spanish contra-revolution

Primícia d'aquest bloc
500 terroristes etarres acompanyats de Bin Laden (o similar) s'han concentrat a totes les places, manipulats per un maquiavèl·lic vice-president del govern.
La raó d'aquest moviment de gent que s'estan quiets no és altre que protestar en una acampada en desacord amb el darrer concert de Justin Bieber.
(to be continued)

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Responen

Sembla que quan aquest pobre blocaire parla de política les visites es disparen i els comentaris omplen les entrades, la qual cosa suposo que vol dir que la resta d'entrades son molt avorrides i que a la majoria de la gent no els interessen, però malgrat tot, això és com un bar on es pot parlar de tot, per que parlant la gent ens entenem, encara que pensem coses molt diferents i això que sembla molt retòric per mi no deixa de ser part de la meva manera de ser.
Com us he dit tancant la darrera entrada, vull respondre una mica a la resta de gent que ha anat comentant.
Els partits els formen els votants i la gent que milita, no és gens fàcil donar la cara molt cops per un partit i encara menys quan venen maldades. Per desgracia als pobles vivim una lluita constant amb desgast de gent i d'idees. Als que algun cop heu votat la mateixa opció doncs gràcies per confiar en que la gent triada ho faria be, al menys crec que ho han fet lo millor que han pogut, amb molts errors, com tots en fem, amb coses de novells, o defensant postures personals diferents a la meva.
Segurament Esquerra ha sigut la millor demostració de tot allò que no s'ha de fer en política local o nacional, ja que el gran error és no creure en ella mateixa, però tampoc és un partit a que se li perdoni la mes mínima, som els nostres pitjors jutges, però algun cop potser n'aprendrem. D'altres en fan d'igual o de mes grosses i ho saben diluir molt millor.
Hi haurà votants com alguns dels que heu comentat que no tornareu a votar per aquesta opció, si us hem fallat és normal que no ho feu, desitjo que sigui quina sigui la opció que trieu la continueu votant, ja que voldrà dir que ho faran molt be, ja sigui per Móra o per Catalunya i això és bo per tots.
Que a altres cases també treballem pel millor pel país també ho se, i també tenen els seus errors, o solucions diferents que les que jo defenso, en tot cas a l' anònim en qüestió gràcies per creure en aquest petit bloc per fer-ne difusió.
A la Cè me l'estimo massa, així que un petonet per ella.
I a en Bernat: faldilles o infraestructura son errors personals, no d'un partit per desgràcia massa comuns, per altra banda no se quina és la espassa que il·lustra el bloc, però sempre és millor una tassa de cafè i una tertulià, a la que esteu convidats.

Relliscada

Fa molts anys vaig fer d'introductor a un acte de presentació de les llistes d'Esquerra a la comarca, la sala de la Democràcia estava ple fins la bandera, el motiu mes important era la presència d'una star de la televisió del moment, Pilar Rahola. Per algun racó de casa hi ha alguna fotografia de la llista de Móra amb la llavors diputada on nos desitjava molta sort en la batalla que se'ns presentava.
Ens va faltar un puntet de sort, però vam ser una llista boja per la nostra mitjana d'edat i una mica valenta pel nostre atreviment. Ens vam quedar a uns deu vots de poder entrar en l'ajuntament, fent una campanya sense ni un duro de pressupost.
Tot això per explicar que malgrat tot, el fet de compartir aquelles hores amb algú, em va fer sentir una certa admiració idíl·lica.
Al poc temps Esquerra patia una de les seves famoses mogudes i Rahola era declarada enemiga número 1 de bona part de la executiva actual i les dues bandes entraven en una guerra que encara és viva.
Fa uns dies va sortir a la premsa que la vice-presidenta havia tingut un petit error al seu currículum, un oblit el tenim tots, amb tot l'enrenou que es va produir la Rahola va aprofitar per atacar al esquerreta mes piju, en Jordi Portabella i acusar-lo de també mentir sobre la seva carrera de biòleg. Pifiada de la Pilar, i molt pitjor la seva excusa als matins.
Tot això per dir que no val la pena passar-se tota la vida en peus de guerra, per molta estrella de la televisió que et pensis ser.

Litterarum i Fira del llibre ebrenc

Anunci de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum fet per Alfredo

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2011 from ArboreScentia on Vimeo.

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm

Moments per pensar

Les normes no escrites diuen que toca felicitar al vencedor, i a la tercera ha anat la vençuda i l'hereu de Pujol, serà el president de la Generalitat, i l'actual govern ha patit una gran davallada, sobretot els socialistes i Esquerra.
Son moments per veure quines coses s'han fet malament, que segur que no son poques, malgrat que com em diu la història viscuda, ens dedicarem a fuetejar-nos sense miraments.
Fa estona que intento ajuntar paraules per fer una entrada digna, però no les trobo així que com deien fa molts anys, en castellà: "Malos tiempos para la lírica".

Jornada

+IÓ

Tots volen alguna cosa i no volen altres.

S'acaba la campanya i poca cosa nova ens han aportat els partits polítics, però si que ens han deixat clar el que volen i el que no volen:
CiU: Vol manar sola i no tenir que triar el dia de la foto a qui portar-se el llit, no es mulla ara, ni tampoc desprès. Volen que els votin tots.
PSC:..aquestos voldrien tenir mes força, però lo que ha passat és que el PSOE se'ls ha menjat i el PSOE no vol el tripartit, no vol avançar en lo que ells diuen catalanisme i volen lo impossible que és guanyar sols, per això volen que tots els que no es diguin catalanistes els votin.
Esquerra: Vol ser la novia que tots volen, vol poder decidir el futur president i el futur de Catalunya amb el dret a decidir, vol continuar i no vol que la força del vot independentista es dispersi.
PP: Aquestos volen que tots els demés perdin, i quant mes millor, passi lo que passi son els que mes clar diran que han guanyat, per que es segur que el tripartit difícilment i el PSOE tindrà una derrota que anuncia la fi del zapaterisme. Volen tenir la clau de la caixa i festejar a la pubilla. No volen immigrants il·legals, o màfies il·legals, no volen separatistes, i en general no ens volen, llavors per que els vota la gent?
Iniciativa: (i tot lo que segueix), volen continuar en el seu món, on pel fet de ser verd implica que t'agrada l'herba, mantindran la seva quota i volen continuar vivint el tripartit, malgrat ningú ja cregui en aquesta formula i no volen marxar cap a casa, que pel camí es poden perdre.
Ciutadans: Volen que el tripartit desaparegui i viure en un altra realitat, no volen que Convergència guanyi, segur què es queixaran de lo que hagi passat sigui lo que sigui. Volen viure en castellà i no volen viure amb els catalans, son prou estranys, amb lo fàcil que és viure en castellà a Catalunya.
Fins aquí els que estan al Parlament fins a data d'avui, segons els seus diputats, ara els que conec que es presenten sense representació parlamentaria en ordre alfabètic per que no s'enfadi ningú.
Alternativa de govern: Se suposa que si volia ser una alternativa alguna cosa sembla esta fallant, vol estar present entre els que estan decebuts del Psc, però que no votarien nacionalista ni al PP, no es vol treure la tovallola, per que no vol escàndol, vol ser present a la campanya però no ho ha aconseguit (gairebé).
Cori: Vol la provocació, el castic el vot de la gent cremada de la política i que vol un canvi de joc, no volen fer riure, volen riure's. També volen follodromos i altres coses.
Escons en blanc: Volen que els votis i no volen anar al parlament així es veuria el seu esco en blanc.
Partido Aragones: Volen que Catalunya sigui Aragó, que deuen no voler? ahh si a tots nosaltres.
Partido Castellano: Em fa por el que deuen voler aquestos, els de dalt encara pot tenir una lògica, però aquestos sembla que volen fer riure.No volen saber on estan.
Partido Gay, lésbico, bisexual, transexual y heterosexual/Todos somos iguales: Volen donar-nos pel cul com professionals del tema (segons el seu mateix lema), volen que algun membre de les taules electorals es sufoqui, i que el que fa les paperetes es cansi posant el seu nom, volen que tots siguem iguals, no volen mes intrusisme laboral del món polític.
Partit per Catalunya: Volen que ens equivoquem, per que no m'he equivocat, volen lo mateix que els altres que penseu però no son els mateixos.
Pirates de Catalunya: Volen llibertat a la xarxa, que tornin els Bucaneros, Sandokan i les pelis d'Errol Flynn. No volen limitacions a la difusió de la cultura i altres coneixements.
Plataforma per Catalunya: Estos volen a tots fora de casa, fins i tots a ells mateixos, ens volen rosos, d'ulls blaus i amb la ma aixecada. No volen les festes de moros i cristians d'Alcoi.
Reagrupament Independentista: Vol la independència i la vol ja, vol que Esquerra s'apenedeixi d'alguns dels seus errors (Montilla?). Vol el vot també mes històric indp (Catalunya Lliure, etc). No vol perdré temps estant amb Espanya.
Solidaritat Catalana per la Independència: Vol que Catalunya sigui mes que un club, vol també aquells vots independentistes enfadats amb Esquerra i els que creuen que Ciu no garanteix prou el nacionalisme. Vol la independència pensant mes en el sentit de que estem perdent diners estant en Espanya. No vol a Maria La Piedra.
Fins aquí un petit recull, si algú dels partits que m'he deixat es vol posar en contacte que m'ho digui i expliqui el que vol i no vol, no ho he fet en mala fe, sols per ignorància o droperia.
Que vull jo? Vull votar i no vull que el meu vot sigui sols un vot, ja que és la meva aportació per aconseguir una Catalunya millor. Ara no ens falleu.

Mes Lipdub

.... una entrada poc currada abans del pont, un lipdub, també a Vic, menys currat que el de la Uni, però amb uns altres factors interessants ;). Tot és possible.

Ens foten el pèl i els quartos

Que et fotin el pèl i els quartos ha de ser el colmo d'un perruquer, i això és el que li ha passat al que segurament és un dels perruquers mes mediàtics d'aquest, en Lluís Llongueras, sa filla (Cria Cuervos ...) i actualment presidenta de la empresa, li ha enviat un burofax, un acomiadament improcedent, sis mil euros i un aturat mes a la llista de l'Inem (o lel SOC), suposo que en breu el veurem desfilar per mil i un platons de televisió i fer-se una bestia televisiva.
Però com bon català...ves tu quina foto he trobat d'ell, ja deu estar acostumat a que ens fotin el pèl, ja sigui des de Madrid o des de casa nostra.
Fa uns dies va sortir la noticia de dos diputats al Parlament que van exercir com a tal un sol dia, per no dir un parell d'hores en el seu lloc de treball, però que la seva nomina durarà fins el desembre, ja ho deia la meva avia, poca feina i ben pagada.
Però la presa de pèl no s'atura fàcilment, vinga a demanar a la gent que s'apreti el cinturó i ara ens surten que s'apujaran el sou, l'IPC i tal..., però aquí callen tots com putes, de la mateixa manera que amb la quantitat que destinaran per escó i per vot gairebé 21 mil eurillus l'escó, i desprès volen que la gent no estigui cremada amb la classe política, i encara ens ompliran la televisió, els carrers de publicitat, que en alguna cosa s'hauran de gastar els 28 milions d'euros de la campanya per incentivar el vot, no seria mes fàcil estalviar-se aquest diners, i que els polítics (d'una banda i altra,es guanyessin a la gent amb els fets.
Estic per rapar-me o fer-me trenetes.

No toquen, ni uns ni altres

Els partits quan es presenten a les eleccions, ho fan en vocació de guanyar, cosa totalment legitima, i en tot cas mirar de tenir els millors resultats possibles segons les seves expectatives.
A Espanya les opcions son dues clarament marcades: PSOE i PP, la resta de partits juguen amb millor o pitjor fortuna, a ajudar a majories mes contrastades.
A Catalunya el joc està entre: CiU i PSC, i la resta amb mes quota poden defensar un color o mes d'esquerres, de dretes o mes o menys catalanista, però fins ara els dos partits amb opcions mes clares de formar govern han sigut sempre els mateixos. Malgrat això el terme sociovergencia va guanyant força, de semblar una broma a fer que fins i tot la gran novetat d'aquestes eleccions, el sr Corbacho haguí fet unes declaracions on obre les portes a un govern sociovergent, clar que sols ho acceptaria si Montilla fos president de la Generalitat, lo que em porta a pensar:
-En el fons, quan comences una cursa, la vols guanyar, no empatar, si surts a empatar, acabes perdent-la. Aquestes declaracions ja van perdré vots al PSOE (en la mini versió catalana).
-Que les ideologies d'uns i d'altres no son tant diferents, ja que pots governar amb el teu màxim rival, o sigui que tots volen la cadira al preu que sigui i pactar és part de la política, el fi justifica els medis.
-Corbacho te una arma secreta que ningú a hores d'ara sap, però pensar que Mas, acceptaria ser el segon d'un govern de Montilla, que ha passat que no sabem?

Per un altra banda, cada dia queda mes evident que hi ha un sector de l'electorat, que havia sigut fidel a les sigles del PSC que es troba una mica orfe i que busca on posicionar-se, i els de CiU que de tontos no en tenen un pèl van i entrevisten a Pascual Maragall, al que no li costa gaire sumar al seu currículum un altra maragallada: "Ara toca Mas" titular que fa trontollar les bases socialistes. Que no ha sigut joc net de CiU, segur, que Maragall li tenia moltes ganes a Montilla, també.....però sr Montilla no podeu sortir a dir en un mitja public que tot plegat és joc brut.
I a partir d'aquí declaracions d'uns (CiU), altres (Pascual), el germa (Ernest), i el vei del 3er 1ª, i ja posats fins i tot aquest servidor diu la seva.
No se si tocarà Mas o Montilla o un altre, però hi ha massa coses que no toquen, i per moltes promeses de joc net, serà una de les campanyes amb mes sang i fetge, felicitats per als seguidors de True Blood, Spartacus, etc la sang continuarà.

Negativitat política

Dilluns, desprès d'una Diada amb un diumenge pel mig, per poder pair les noticies, escoltant Catalunya Ràdio el Fuentes entrevistant al Felip Puig, i els tertulians que comenten els diferents actes, declaracions, i altres tonteries al cas. Que em queda de tot plegat?:
-Montilla, un cop esperant-me darrere un bus de Lleida, la te mes llarga que CiU (la manega), ja no és el govern, el Psc, o el tripartit, és la seva manega, i evitem parlar de si hi ha factors separadors o integradors. El seu nou fitxatge, el ministre Corbacho no li sembla malament un pacte amb Ciu, sols que amb Montilla president i ell amb una bona cadira, suposo que el cava del dia de la Diada estaria caducat.
-CiU han fet una costellada de diumenge, a Lleida,que fa mes de poble, total per dir lo que ja sabíem, "això ara no toca", ni tocarà mai per a ells, lo important és que quan menys es mogui peça millor, això si, també estan disposats a tornar al notari, a desfer lo signat, per allò de que mai se sap, i si s'ha de ballar amb la mes (...) doncs es balla, tot sigui per que Duran sigui ministre.
-Esquerra, i l'independentisme polític, continua barallat en lluites internes, quotes de poder, de pantalla i això alegra als partidaris de la dependència. Esquerra ha passat de política i independència, a lo segon per damunt de tot, com a estratègia per aglutinar vots de la societat, Carretero i amics continua amb les seves pataletes i l'amic Jan, passa de tot i se'n va a veure el futbol, ell sempre fent lo contrari de lo que li pertoca.
Total que ens tocarà anar a votar, per que és el nostre deure, i bla bla bla, però quina mandra que fot.

Matant la Diada

Al Govern li ha entrat la por a una jornada excessivament reivindicativa. Un model de jornada institucional, avorrit i mes digne d'un lliurament de premis que d'un acte d'un govern que vol reafirmar un estatut maltractat primer a Catalunya i desprès a Madrid. El discurs d'un president buscant el vot dels catalans que voten PSOE, per evitar al PP. L'ofrena de flors privada del veredicte de la població sobre qui mereix ser xiulat, escridassat, aplaudit, curiosament un any que no hi ha aquest problema, el PP decideix no anar-hi, però continua reclamant ser part del pròxim govern. Les manifestacions al Fossar prohibides pels jutges de l'audiència i controlada pels mossos amb excés de cel. Ciutadans fent un acte en castellà, davant el monument al president Terradelles, s'ho fan complicat aquestos també.
Per resumir trobo que volen callar la gent i ens hauríem de fer escoltar, encara que sigui en les pròximes eleccions, però per desgracia les dues opcions majoritàries: el servilisme del PSOE, i la versió pija del pujolisme no solucionaran les necessitats d'aquest país.