La importància del nom

Avui és tot sants, els sants donen nom a la gent. Escollir un nom no és pas una eina fàcil, abans s'acostumava a posar el nom dels iaios, padrins, patrons locals o nacionals,bíblics, sant del dia (quina sort vaig tenir que es van equivocar de dia)  i altres. Amb el temps s'ha perdut aquestes costums i es va començar amb noms de tots els estils: Cantants, actors, esportistes etc, però ja és casualitat que es donin aquestes coincidències, com a la lliga de segona brasilera, en un canvi de l'Atlecico Goianiense.

Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

.. i ells que en tenen?

Doncs hi ha comentaris que serveixen per dos blocs diferents, ara també podem utilitzar el mateix vídeo per dues entrades diferents, ai no que no es ben bé el mateix:

Dedicatoria

Mira que parlo poc de futbol, però veure a Pique aixecar la ma i saludar amb una maneta a la grada, això no te preu, quina pujada d'adrenalina, ia això que faltaven els amics de sempre veient el partit. Queda lliga, queda de tot, però uns juguen a futbol i els altres de l'esport en fan un espectacle.

Per cert, perdre es lleig, però s'ha de saber encaixar les derrotes, jo ahir mateix vaig felicitar al lider de CiU local , mal em peses i el Madrid no ha sapigut perdre ni estar al lloc després del partit. Un cop acabat el partit els jugadors del Madrid han rebut ordre de llei de silenci, senyors sou professionals i us deveu a la gent que paga per veure, molta cosa a aprendre de l'esport professional americà,.... per aprendre de futbol que mirin jugar al Barça.

La pela no me la pela

Dos entrades seguides parlant d'esport...ja semblo el Marca, però amb millor qualitat de públic... (si no us ensabono no entreu).
La noticia, no se si ha creat polèmica o és que la gent li sua, o discutim per tot, que ja ho tenim en aquest paí i en el del costat, també en això ens assemblem i força.
S'ha fet pública la xifra que cobraran els "de la roja" per si guanyen el mundial de futbol, 600 mil eurillus, i he fet números així una mica tontos:
600 mil eurillus per 23 jugadors.... vinga possarem que entre tot l'equip tècnic sumen com 2 jugadors, i els números seran mes bonics dona un total de: 15.000.000€. Aquesta és una xifra considerable, per un moment tots els que tenim DNI d'Espanya, sumarem per dir que la població de l'estat son 50 milions, contant criatures, jubilats, etc... la divisió es fàcil i ens toca pagar 0,30€ per persona si Espanya guanya el mundial.
30 centims que son les 50 peles d'abans, poca cosa podrem comprar, potser per mi son assumibles, un altra cosa és que ho vulgui pagar o no, per sentir-me agraït per l'esforç dels jugadors, però és immoral que es vagin carregant tot els beneficis socials, els sous de la gent, els projectes d'ajuda a la dependència i en canvi és l'estat que mes diners ofereix.
I no sols son els 600 mil euros per barba, estan cobrant també dels seus equips, i això serien com unes hores extres, la publicitat que veurem fins la sopa i a cobrar tot en algun paradís fiscal.
Jo també vull jugar a la Roja.

Yin Yang

I com que el Dimoni no tindria res a fer sense un Deu.

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.

Casta de Lleó

A la lliga espanyola de Primera Divisió (ara se'n diu Liga BBVA), hi ha un equip que te una característica que el fa diferent de la resta dels equips, la seva ferma aposta per la cantera i en segona opció en jugadors de la seva zona. Fugint de la bogeria desenfrenada que fa que la resta de clubs comprin jugadors estrangers i obliguin als nois de la casa a tenir que fer les maletes i buscar-se la vida. L'Athletic de Bilbao ha patit darrerament per mantenir la categoria, molt mes de lo que els seus seguidors (i jo mateix) voldrien. De fet és juntament amb el Barça i el Real Madrid l'únic equip que s'ha mantingut des de l'inici en la màxima categoria, i també ha sigut molt destacable la seva trajectòria a la Copa. Això un any van decidir crear la samarreta mes horrible que podien dissenyar, que podeu veure aquí al costat....sense comentaris, entre taques de ketchup i anunci d' Special K.
Però no m'he posat a parlar de l'Athletic per tractar el tema de la samarreta, si no per que avui un jugador professional ha fet un gest que és al menys estrany; Joseba Etxebarria, és qui mes ha corregut per la banda dreta d'aquest club durant els darrers quinze anys, gairebé tota la seva carrera profesional, exceptuant els seus inicis a la Reale, i malgrat haver tingut diverses ofertes dels "grans" s'ha mantingut fidel a uns colors, a un club, a un projecte a una mentalitat diferent de l'esport, segurament una visió mes amateur que no pas professional. Doncs Joseba ha decidit que vol jugar 500 partits amb el seu club, fita que aconseguira la propera temporada (2009/10) i quan aquesta s'acabi penjar les botes, en comptes de reclamar una revisió de contracte aquest any i com agraïment a l'afició, jugarà sense cap cost pel club, un crack si senyors. Imagineu a Raul o a Xavi fent això?....
Aupa Joseba, Aupa Athletic!!!

Exclusiva Mundial

Demà al matí el jugador del Manchester, Cristiano Ronaldo farà públic que ha fitxat per l'equip de la seva vida el Manchest.. upsss no, el Real Madrid. Segurament ningú es creurà aquesta noticia, però com que la majoria de la premsa esportiva fa dos mesos que parla de lo mateix, he cregut oportú dir la meva,si la encerto podre dir que ja ho deia jo, i si no doncs m'emprenyare amb tota la colla de periodistes que m'han estat enganyant. Lo curiòs és que ara es veu que l'unic fitxatge que ha fet el Madrid és una model que vindrà a substituir la "Spice pija". I a can Barça aquestes coses per que no passen?. Si som mes que un club no estaria malament una mica mes de marro, que aquí sols és parla de les festes per Sitges i si ara el Germa Samuel es queda o no es queda, o si hem de fer que Leo fassi la volta al mon per segon cop en dos dies i ara a mes cabrejat.
La foto que he triat es d'en Cristiano Ronaldo, sense samarreta per que no s'estima els colors i per que així potser aumento el meu públic femeni.

Fora de joc

Els que tant us fa el futbol, que se que sou uns quants passareu de llarg d'aquesta entrada, i encara remugareu, el paio aquest no fa res i ara lo que fa primer es parlar de futbol, i ara que ja gairebé ningú se'n recordava.
Ha sigut un any de canvis importants, en lo club mes gran de casa nostra, i que per bo o per dolent la majoria seguim, com abanderat d'una guerra sempre perduda. Alló de ser mes que un club, però quedem segon mes vegades que primers, abans era culpa dels que manaven i ara que resulta que el president del govern i el cap de la oposició, son tots dos del Barça, tampoc rasquem bola.
Anem per feina, la entrada en si, que suposo que alguns me la castigaran amb tarja vermella directa, espero que serveixi per acomiadar a uns quants jugadors.
Ronaldinho: Va venir, el vam veure, va triomfar i ara ha fotut el camp, per que estava cansat, i preferia la Pizza i l'escalopa a la milanesa que no pas el pa amb tomaca i fuet de Vic. Es un jugador que transmetia electricitat, somriures, ohhhhhs de la graderia, i grans imatges a la pantalla. Com a tots els cracks també se'l sobrevalora una mica, i quan fan una jugada prou maca, la veus 100 vegades a la tele, però no et recordes de que en tot el partit potser no ha fotut cop, clar si la jugada acaba en gol, tot es perdona, son coses d'aquest esport que lo important es posar-la dins. Era una màquina de vendre samarretes, i Natillas Danone, de fer filigranes, i aixecant la sempre negativa afició de Can Barça.
Decco: Aquest noi portuguès, ash no... brasiler, ash no .... si que és portuguès, ja ..prou!. Era un dels tres mini jugadors del Barça, juntament amb Xavi (jo no, l'altre), i Iniesta, això si en versió cabrejada i amb una facilitat per fer les faltes justes en el moment adequat, i les que l'arbitr es tallava de xiular. No se si es va adaptar a ser un crack, sense el protagonisme desitjat , però alguna cosa va faltar sempre per que acabes de connectar amb el public. També tenia ganes de provar coses noves, o passar-se el dia sota la pluja de Londres.
Thuram: Quan va arribar a can Barça, va ser mes en conseqüència del fitxatge de Zambrotta i el descens de categoria de la Juventus a la sèrie B italiana. No era ja el jugador que demostrava la contundència i velocitat de la seva etapa al Parma o a la Juve, però és un bon tio, ha marxat per la porta de darrere, i segurament, jo el primer ens hem assabentat per que no ha pogut fitxar pel PSG, degut a un problema cardíac. No és pot tenir un cor gran, i Lilian ho havia demostrat algun cop amb el seu posicionament polític i social, segurament o al menys m'agradaria saber d'ell mes endavant, crec que potser amb la importància que té el seu nom a França pugui fer alguna cosa.
Zambrotta: Com que no volia jugar a la sèrie B, va venir a passar alguns dies per Barcelona, on tampoc ha arribat al nivell de joc de l'anterior mundial, ja ha tornat a Italia que és lo que volia.
Oleguer: El dia que va dir que ell era català, va ser la seva sentencia de mort, es va iniciar una campanya en contra d'ell que juntament amb algunes lesions li va fer ser apartat de la titularitat. Potser no és el millor central, ni el millor lateral, però va posar tant dins com fora del terreny de joc la seva millor voluntat. Curiosament ara jugarà a la cantera del Barça, no al mini estadi a l'Ajax, amb un altre català Gabri. Tot plegat ara que al Barça no queden holandesos (els tenen tots al Madrid). Per cert us recordo que la marca esportiva Kelme el va treure el patrocini i que vam fer-li boicot, no aneu ara a comprar coses d'aquesta marca, que les coses quan es fan es fan.
Ja crec que no ha marxat mes gent, i si és així ja m'he cansat del tema, a tots ells bon viatge en els seus destins.
Un breu afegit, Oleguer no va voler anar a la selecció, però altres jugadors si que van seguir la crida del seleccionador, i desprès d'un any mediocre a l'equip, guanyen l'Eurocopa i van cridant Viva Espanya. Son prou lliures de fer lo que vulguin, però que desprès no es venguin cap moto, ja que a la selecció catalana no poden anar-hi mai que els hi fa mal el dit, la ungla, o estan cansats. Mercenaris tots plegats.

No ha pogut ser

Malgrat fer el millor futbol de la primera ronda, Holanda s'en va cap a casa, perdent contra el rival menys sospitat, si no fot pel seu entrenador talismà, especialitzat en classificar seleccions contra pronostic.
.. i ara amb qui puc anar?

Croatia pilla una turca

Semblo un corresponsal enviat a l'eurocopa, he vist part de lo que tenia que ser el final d'un partit de futbol,que semblava la recreació de guerres perdudes en el temps, al menys segons alguns locutors de ràdio, on mesclaven religió i futbol. Amb lo difícil que se li esta fent al govern turc d'intentar ser laic. Això si els croats tenien tota la pinta del centre europeu boig, begut que anava a re-conquerir Terra Santa dels infidels. La creu contra la mitja lluna, Europa contra un país que és massa islàmic pels europeus i massa occidental pels àrabs, i segur que la cosa aniria per llarg si ens posem a parlar de Lawrence (picada d'ull a Jordi) (lo xanquer no..per si de cas s'esta sentint al·ludit). En fin que un partit de poca qualitat, molta tensió i amb prorroga, això vol dir 90 minuts jugats + 30 de afegits.Minut 119, va Croàcia i gooooollll, gran cantada d'aquell porter que va estar per can Barça i que ningú se'n recordava Rustu, sembla tot fet i Turquia elminada però fent seu l'esperit que porta durant tota la competició al minut 121, van i marquen. Penals i acava aturant Rustu, de Villano a Super heroi (també havia fet la passada del gol).
Ja ho deien els iaios no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Per cert...si que és curiós que un equip com Turquia estigui jugant l'Eurocopa, pensant que bona part del seu territori és al continent asiàtic,que ja em sembla be, per que Istambul, Constantinoble o Bizanci son prou maques les tres i en canvi Catalunya no la pugui jugar, mosquejar mosqueja...

Pudemos !!!

La televisió i en general la premsa espanyola, te la fabulosa atribució de fer candidat al triomf a qualsevol cosa que ompli el sempre sota mínims nivells patris. Rodolfo no va guanyar Eurovision, malauradament Andorra ni tant sols va passar la creba. Un cop enterrat la gosadia bonafontista, tocava una energia nova. Vam passar de la sobredosis del chiki ckiki, a ser bombardejats amb la Eurocopa de futbol, qualsevol anunci parla d'Insbruck, Podemos, La Roja Milagros, Lourdes, etc.
Espanya torna a ser la favorita per fer el gran paper, encara que no tots pensen igual:

Per sort això ja se acaba, ja queda menys pels quarts de final, i no se quin serà el pròxim super heroi "made in spain".
Vídeo: Eliminating Spain

Com diria Raphael: "es un escandalo"

Com sabeu fa gairebé un any, el jugador del Sevilla, Antonio Puerta queia fulminat en un camp de futbol i poc desprès moria. No ha quedat massa clar que va passar, ni els motius, cadascú que pensi i opini lo que vulgui, està clar que el mon del futbol no esta massa net de substancies estranyes.
Si per una cosa va servir aquesta mort, va ser el gran bombo que va fer parlar, de l'agermanament de les aficions del Betis i el Sevilla i per que la societat futbolera quedes tocada. El Sevilla va estar patint un inici de temporada nefast per culpa del trastoc. Ara la temporada s'acaba i s'ha muntat un partit d'homenatge, això ha sigut la gota que ha fet omplir la paciència de la familia Puerta. Cansats per una banda de l'abandonament patit per l'entitat i per la seva manca de delicadesa, han publicat aquest comunicat, que realment deixa al president Del Nido, al lloc que es mereix.
....Estic escrivint i el Sevilla ha respòs dient que entre altres coses el tema és per la herència del jugador, que si la dona, el fill, els pares. Judicis per la paternitat d'un fill nascut després de la mort del pare i gent que parla massa.
El mon del futbol no és lloc per esportistes, es un niu de serps.

...per anar fent

El tipus d'interès de les hipoteques ha pujat, no se quan de temps porta pujant, i lo que li queda, això farà que mig país estigui amb l'aigua al coll, i l'altre serà que tenen la sort de viure en casa del pares o alguna formula semblant. Que vivim en un mon bestialment consumista esta clar, no hi ha canalla que no tingui la seva paga al cap de setmana, el seu mòbil, i que aspiri a ser famós en un OT de torn, la societat del consum en fase extrema, encara que segurament els nostres nets diran lo mateix, cadascun de nosaltres ens escandalitzem de l'època que ens toca viure. Però que volem?, si és la cosa mes normal, avui fullejant el diari (potser millor dit pantallejant el diari) em trobo que la dona, o la ex-dona o ni ella sap que d'en Paul McCartney li demana en concepte de divorci una cosa així com 10 mil lliures al dia, que ve a ser uns 15 mil euros diaris, que venen a ser un munt de duros al dia.
Que fer amb tants de diners, i cada dia per mes inri:D'entrada riure's de l'anunci d'una marca de cotxes que et diu: "imagina que cada dia al matí tens 1440€".
Podries fitxar al Ronaldinho pel Liverpool, segurament molts t'ho agrairien, però clar per a que el volen aquest ara els de Benitez si ja han eliminat al Barça.
Crec, però que lo millor que es podria fer és contractar un psicòleg pel trauma que tens per la ruptura.
...i si no saps que fer, fes un raconet sota la rajola.

Una cosa si que tindràs si aconsegueixes aquests diners, tanta gent com pot entrar a Anfield cantant:

Never walk alone

Volia copiar la lletra però potser es mereixen que la cantin ells, ja que com afició ens han donat un bany mes gros que al camp, que ja es dir. La gravació és del dia del partit.