Havies decidit descansar un breu moment recolzant la teva esquena en una de les columnes del pont d'aquest encreuament d'autopistes. Necessitaves silenciar els batecs del teu cor que compartien el ritme amb una respiració esgotada. Et calia prendre aire i recuperar forces per poder fer almenys una carrera més, les mans van buscar les teves cuixes amagades sota una faldilla massa estreta per córrer, maleint una i mil vegades l'haver triat aquest outfit, per anar a una trobada que sàvies des d'un inici que no sortiria bé i que en l'últim instant vas decidir cancelar. Semblava que la teva respiració havia començat a normalitzar-se, respiraves profundament, un parell de vegades, els teus dits es van barrejar pel teu pèl i vas aprofitar per fer-te una cua amb la teva melena gairebé albina.
Mirant cap als carrers que tenies davant teu, semblava un barri industrial, magatzems tancats alguns per les altes hores de la nit, altres abandonats des de temps que van ser millors a la zona, el trànsit es reduïa a algun escàs cotxe circulant amb pressa segurament per arribar a casa i sense cap mirament per esquitxar un asfalt inundat de tants sots com tolls.
Vas fer més exercicis de respiració, per calmar-te alhora que reposaves, van passar segons, necessitaves pensar, creure que ja havia passat el perill. Buscant la teva calma per trobar el silenci de la nit, diverses mirades al teu voltant buscant el teu perseguidor que semblava haver desaparegut per fi després de l'últim tram de la carrera, de sobte o al teu costat dret un petit soroll que et va sobresaltar, només era una rata de la mida d'un gat
que s'escorria entre restes d'ampolles, cartrons i ferralla apilats seguint una tanca oxidada, desunida i amb més forats que les teves mitges. Després del petit ensurt que et va provocar l'enorme rosegador vas decidir abandonar el refugi que et proporcionava la columna. Just en aquell instant vas notar com el teu braç esquerre et cremava i un raig calent de sang sortia d'una ferida, alhora escoltaves la bala, pel teu cap vas pensar allò de que si l'escoltes no és la que t'ha matat i vas començar a córrer cap l'altre costat del carrer amb totes les teves forces, al teu voltant van xiuxiuejar almenys un parell de bales, corries sense parar, sense mirar creuant el carrer de doble carril, escoltant com un cotxe et pitava i segurament maleïa, alhora que et queia una tromba d'aigua a sobre, corries, només podies córrer, quan un soroll estremidor d'un cop i un parell de frenades et van obligar a girar el cap, assolint a veure un cos inert sobre el terra i un cotxe creuat en meitat de la calçada, més sorolls de frenades dels cotxes es van acumular, clàxons sonant, malediccions, crits demanaven que algú truques a una ambulància. Vas deixar de córrer, just en doblegar un parell de carrers, sense rumb fix, unes sirenes s'escoltaven ja a la llunyania, estaves esgotada, el braç començava a doldre't un horror, necessitaves arribar a algun lloc, però el carrer estava completament desert, cap senyal de vida en aquell polígon, al lluny et va semblar veure el camió de les escombraries com anava carregant la brossa dels diferents contenidors. El cansament t'anava omplint el teu cos i vas buscar acostar-te a una zona de contenidors propera, esperant que els escombriaires et recollissin com un rebuig més després d'una nit infernal. Els teus ulls mig tancats van veure que al voltant dels contenidors havien deixat acumulats diversos mobles d'oficina, cadires i taules acumulades, t'aniria bé asseure't vas pensar. En aquell instant va ser quan se’t va creuar la mirada d'uns ulls vermellosos que s'alçaven davant teu deixant veure un tors d'un home nu amb un drac gegant que l'embolicava i et deia "has trigat però ja estas aquí".
Foto : IA
