Tutorial

Sempre va be una mica d'ajuda, en cas de dubtes ;)

ElmOO

Madonna va escandalitzar part dels 80's i dels 90's (desprès ja no ens agafava tant de sorpresa) amb polèmiques, vídeos, llenceria i actitud provocadora. Però amb un mercat tant devorador, va decidir cedir el cetre del golferio pop en un lliurament de premis de la MTV amb el famós petó a la Britney, i el no tant famós a la Cristina (maleit realitzador que et vas fixar en el ex de la Brit). Semblava que la reina del pop tenia la successió clara, però com a tota les bones cases, sempre hi ha baralles per les herències, i la quantitat de candidates a ser la nova reina del pop, creix a maneres exponencials, a les ja anomenades, li podem sumar tota una col·lecció de noms: Lady Gaga, Amy Winehouse, Miley Cirus, Katy Perry, i un llarg etc. Algunes canten millor o pitjor, unes altres fan vídeos on lo que menys importa és la cançó i es dediquen a vendre imatge, altres fan de la seva vida una carrera a l'auto destrucció plena de sexe, drogues, i altres vicis (llegir vicis amb cara que faria Torrente i a poder ser babejant el teclat). Tot val per tal de ser noticia i tenir una portada, o una entrada en aquest bloc. Totes aquestes estrelles del pop, son altament mediatiques entre la canalla mes joveneta i no es estrany veure com participen en programes destinats a un public infantil o en series de la Disney. La setmana passada Katy Perry va ser la convidada al Sesame Street (si, encara el fan, malgrat no tenen a Espinete), però la direcció va decidir vetar el programa, per que la cantat duia un escot massa provocador per la mentalitat curta dels americans. Mireu la foto i jutgeu aquí.
Segons la web d'A3 TV (google m'ha enviat allí quan buscava la imatge) "Seguro que Katy Perry empieza a tener más cuidado con sus escotes a partir de ahora. " Si ells ho diuen potser si que serà així però em sembla que no l'han encertada, lo bo que tenen els americans és que poden ser molt censors en una cadena, o fer que en una de les cadenes mes carques, com és la Fox, siguin els que emeten els Simpsons (segona entrada seguida que parlo d'aquesta sèrie). Be, com que ja m'allargo massa tot per dir que en Saturday Night Live, han aprofitat l'avinentesa i han portat a la Katy Perry a fer-li una entrevista, de la que no m'he pilat res de res de lo que diuen, ni falta que fa, però està clar vull una samarreta de l'Elmo, que jo en tenia una quan jugava a Second Life

Foto: http://www.antena3.com
Vídeo: http://www.radioflaixbac.cat

Pit Stop

A la Formula 1, et treuen les rodes en 3 segons, a Manresa el vidre i lo que t'hagis deixat a la vista, en un plis plas (li ha passa a un amic aquest darrer cap de setmana) Cè, cuidadin...
Aquestos sons uns que s'avorrien i van donar-li voltes de com sortir al youtbe i aqui estan.

L'Enfonsament de Warhammer

De 4 en 4

Com que els tenia ganes de penjar i em feia una mica de mandra, fer quatre entrades els pujaré tots quatre de cop per així fem feina, i no sumarem visites sense to ni so, per cert ja son mes de 15 mil que tampoc està tant malament, i aquest any he arribat a fer mes entrades que en tot l'any anterior... estic que em surto. (posar aquí cara de tonto)

Vinga el primer vídeo es un Lipdub fet per la Universita de Vic. Que és un Lipdub? No és la nova edició digital de la mítica revista porno Lib, ni un nou pintamorros. És una vídeo gravat en forma de tràveling, on la gent fa un playback, sense ser famosos, i on es sol mostrar el lloc de feina o d'estudi. La gracia és que surti molta gent fent lo que li roti a veure qui fa la parida mes gran, o els que s'ho curren millor M'atreviria a dir que el vídeo dels U2 Sweetest Thing n'és una mostra, però en el camp amateur el mes famós crec que es va fer a Montreal, però aquest gravat a Vic, te coses força interessants i que tampoc està tant malament lo que es fa a casa.

El segon és lligant amb l'entrada anterior, sobre la cervesa. El vaig trobar donant un click a veure el bloc següent i em va portar a Plugim Constant (aprofito per fer la falca de torn). És l'anunci de la marca mes "Codorniu" de les cerveses catalanes, l'altra li dona mes aviat per fer vídeos amb portes de futbol de la lliga anglesa. L'anunci no deixa de ser la versió light de l'anunci de l'any passat, canviat Formentera per Menorca, i els trios per parelles ben bufones. Ens presenta unes platges de postal, semblen mes de la peli de "the beach" que no de les illes, la pasta que te la gent per anar amb el seu veler, uns estius de somnis perduts al mig de la Mediterrània, molt bonics, molt utòpics, i no pot haver anunci sense cançó que aspira a ser cançoneta de l'estiu pijillu. Fa ràbia de tant bonic que es tot.... però be ens cal una banda australiana per posar-hi la musica.
Aquí el màrqueting ha fet que aquesta banda en la seva pàgina d'entrada utilitzi l'anglès, el castellà i el català. Per desgracia la marca Damm se n'oblida dels seus orígens, en l'etiquetatge i en la presència al mercat.
Lo que hem dit ràbia però potito:

Vinga un altre vídeo, aquest l'he vist al blog de La Llumenera, és un anunci, però curradet, que costa fins i tot saber que anuncien.

I per acabar un toc de somnis, de ràbia i de que amb poques paraules es poden dir moltes coses, malgrat que n'hi ha que no ens volen escoltar. (per cert a la web d'Omnium hi ha penjada un altra versió del mateix vídeo).

Yin Yang

I com que el Dimoni no tindria res a fer sense un Deu.

No ho puc evitar

Això de tenir amics que no coneixes de res al facebook, fa que puguis veure coses que mai t'imaginaries, o si que la ment és molt perillosa. A Arizona (USA), fan un festival emulant el renaixement europeu, com que allò típics que tenen poca història i la copien de la resta. És una bonica festa, a lo Móra morisca, però amb el toc americà. Per posar un exemple prou clar uns dels patrocinadors no podria ser un altre que Pepsi.
Per tots aquells que vulguin anar-hi encara estan a temps de comprar un bitllet i veure que hi ha grans ofertes pels nens, amb el cupó que adjunto.
Si en voleu saber mes podeu visitar: http://www.royalfaires.com/arizona/ i si no podeu veure aquest vídeo per fer-vos una idea de com m'ha cridat l'atenció.
Consells per veure el vídeo, amb l'àudio encara que sigui fluixet i esperar al final que és lo que em fa gracia... are u ready?

És molt dur ser Beyonce

Cantar, ballar, estar sempre impressionant, ser la número és molt difícil, a mes la gent et veu com model a seguir i imitar, però de Beyonce sols hi ha una, la resta son pures imitadores, que es tapen la cara de vergonya, però desprès algun amic et penja el vídeo a youtube, i és que de cabrons el món n'està ple, com que ja els hi fan una mica de vergonya us deixo el link directe, que l'embed l'han tret :D
Ara quan els hi surti un de l'SGAE, ja veuràs com se'n riuran.

Wow per a nens i nens mes grans

Va ...no us farà por entrar-hi que té la seva gràcia el vídeo. Qui mes qui menys algun cop haurà vist algun orc gegantí amb una destral, o una bestia amb la cresta del MR.T, o com jo que vaig jugar a tots els Warcrafts, amb el seus: yes, my lord!!!, u're under attack!!!", etc, confeso que al nou, que te fama de ser el millor joc per multijugador online, encara no he jugat, per que els servidors pirates mai m'han fet gràcia i els de pagament doncs tampoc. De fet si jugo, a part dels jocs del facebook, és al Tibia, encara que estigui una mica oblidat. Al bloc de Playmondo he vist, aquest tràiler de lo que serà un joc online per nens inspirat en Playmobil,... frikisme ensucrat per a tots els públics (menys als que no els hi agradi):

American Show

Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints.
Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final.
Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços.
Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"

Violació de drets a la intimitat

Utilitzar internat a la feina, en us personal, és una cosa que mes qui menys ha fet. Saber les noticies del teu equip al diari esportiu favorit abans d'arribar a casa, veure la cotització de borsa, mirar el youtube el darrer vídeo de tal cantant, buscar els teus amics de pre-escolar al facebook i la cosa mes bàsica de totes, revisar el correu. Si tens Internet a la feina i no el tens censurat, segur que ho has fet mes d'un cop o et passes el dia directament fent-ho. Això si, el dia que vingui la tele a la teva feina tingues cura de que no et passi lo que a aquest treballador de Macquarie Bank. El vídeo es posa interessant a partir del 1.05min. i el pobre treballador al carrer, per "viciosillo".

Retorn amb música

Any nou, bloc vell i abandonat amb poca inspiració, així que de moment tirarem per lo fàcil i penjarem un vídeo que no es que sigui lo millor, però total...
Darrerament estic escoltant força estona de música en català, aquella llengua vinguda a menys que parlem quatre indis de la reserva i pocs mes, i entre aquestos grups de nova fornada, un cop ja gairebé jubilats els Sopa, Pets i resta la gent destaca als Manel com la gran referència, però a mi ni fred ni calor, si no estan mal, però tampoc son tant com diuen, en canvi aquestos amics de les arts no ho fan pas tant malament.

Era Michael Jackson un extraterrestre?

S'ha especulat molt sobre aquest tema, fins i tot a MIB li donaven credibilitat al rumor que assenyalava com persona d'un altre planeta al cantant, al mite, al col·leccionista de coses estrambòtiques, a l'home emmascarat, a la màquina de fer diners en vida i en mort. Aquest cap de setmana al cine del poble faran la peli, que no és per res però dubto molt que hi vagi, però mai esta malament fer d'agenda cultural local, pels qui no vulgueu anar o no pugueu, que tot pot ser també us deixo aquest vídeo:

El rei del KFK

Representatiu del rock irreverent "made in Madrid", provocador de masses amb la cara pintada, va tocar al poble quan era el Rey del Pollo Frito i li van tirar ous, segurament va gaudir, progre entre els progres i desprès personatge televisiu amb gent com el Padre Aceves, Pilar Rahola o Aramis Fuster, entre altres individus. Donat de savi de barri d'un Vallekas, del que segurament ara no el troba ni amb el google maps. Membre de la sempre prestigiosa SGAE i defensor de la lluita contra la pirateria, quan segurament la seva joventut està plena de cintes de K/ gravades de la ràdio. Un music és aquell que fa musica, i te dret a guanyar-se la vida dignament, però desprès de 20 anys sense fer res digne en el mundillo, fins i tot sortir amb la cua entre les cames al Viña Rock 2006, (curiós el vídeo esta tancat desprès d'una denuncia...)Doncs aquest personatge, en un altre atac de divisme, creient que això d'auto nomenar-se "rey del pollo frito" tenia alguna cosa a veure amb la monarquia espanyola ha decidit emular-los i disparar contra El Jueves....la resposta i el contraatac estan en marxa:



....llarga vida al R&R....i a l'humor

Com que fa dies que no publico, un vídeo que dona moltes voltes

Un bourbon a la teva salud Willy

Segurament va ser un error que Willy Deville neixes a Stamford, (Connecticut), si existeix una ciutat que encarna el seu estil, la seva manera de viure ha de ser Nova Orleans; De Ville tenia un toc mestís, canalla, romàntic, uns vestits trets d'un armari d'un altra època, uns micròfons que servien de suport per rosers trepadors a la recerca de donar un altre perfum a la seva veu, un toc de guitarra trencat i una veu bruta amb sons de tabac i licor.
Per la majoria de nosaltres va ser un hit , "Demasiado Corasón", el que ens va acostar aquest personatge a les nostres vides. Una cançó, un èxit ,un estiu, i un record. Impulsat per la febre compradora va arribar a les meves mans el Live de 1993 i em va deixar descobrir un bon grapat de cançons, fàcils d'escoltar i que fàcilment et donen ganes de gaudir.
Ara, com han dit des de la seva discogràfica Willy s'ha anat amb Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders; segurament la festa serà de les que fan història.

I al vuitè dia el món va fer un pet

De petits ens van explicar la versió de la creació del món, segons la tradició catòlica, amb el temps ens han anat explicant diferents versions, tantes que fins i tot es podria fer un concurs de "A veure qui la diu mes grossa", (en se d'un que ara estirà pensant que és ell qui la te mes grossa, però no parlem d'això colla de mal pensats). Una de les versions mes esteses sobre la creació del món i de fet de l'univers està feta pel Stephen Hawking i per explicar-lo d'una manera fàcil, seria així, no havia res fins que va haver una gran explosió que va donar lloc a l'Univers. Sincerement... começo a tenir una edat, però tampoc em recordo de com va começar aquest món, se que segons el Grasset el Món s'acaba (i la informació és una selva). Tota aquesta parrafada per parlar del Big Bang, (ja em val també a mi) i de fet ni això, vull parlar d'una serie de TV, The Big Bang Theory, que ara és pot veure a no se encara quines cadenes, per que amb això del TDT un no sap que està veient. Fa ja molt de temps un amic em va ensenyar el tercer capitol de la serie, i em va encantar, tot i ser en versió original subtitulada, que he de reconèixer que te un puntazo millor que la traduida (normal). La serie és una frikada del 15 i ja fa molts dies que en volia parlar, però sempre etre una cosa o altra havia quedat ajornada. Imagineu una serie mitica com Friends, canviem NY per LA i en comptes de 3 nois i 3 noies raretes, per 4 nois molt frikis i una noia de poble perduda a LA. En comptes de dialegs entendibles per la majoria, hi possem teòries de cordes, fisica per donar i vendre, Star Trek, Halo i Flash Gordon i tindrem els personatges de la serie.
Us deixo un video per que us aneu fent una idea de lo que podeu (o no) veure.
Si us enganxa ja m'ho direu:

Casar-se

Qui diu que casar-se no és una cosa bonica?... al menys aquest també s'ho han passat força be. Felicitats ;)

Entrada bailonga a la boda

Joguines trencades

Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:

..i per que no?

Doncs fent zapping pel YOUTUBE, m'he trobat això i per que no compartir-ho?: