Subvencions juvenils per la Ribera d'Ebre

Reconec que escric potser en un moment calent, i que feia molt de temps que no volia parlar de temes polítics, però avui he sentit la realitat un altre cop de ser una comarca que no existeix pel aquest Govern.

Tots sabeu que sóc membre de l'associació juvenil Baronia d'Entença i les activitats que fem son poques o moltes, interessants o sols per una colla de frikis, però es fan coses i mantenir una associació val diners: cartelleria, material, premis o un local social, que l'ajuntament mai ens ha cedit. No li reclamo a l'actual que ens cedeixi un, quan l'antic govern es va passar dues legislatures sense fer-ho.

Ara be, una part del funcionament de l'associació es genera amb diners públics i per tal cosa existeixen les subvencions, aquest any l'associació n'ha demanat per dues bandes per diferents activitats:

-Consell comarcal de la Ribera d'Ebre: Se'ns va denegar per manca d'interès de l'activitat proposada, que va ser Un Somriure de Clicks 2011, mes de mil visitants (xifra similar a les visites del castell de Móra d'Ebre) van pensar diferent. Un dels altres motius que van fer valer com motiu de denegació era que com que hi ha retallades i no hi ha diners per activitats, centrar-se en associacions que figuraven en l'històric de les subvencions, o sigui no demanar durant 8 anys diners al consell comarcal ens ha perjudicat.

-Direcció General de Joventut: Aquesta és la subvenció de mes diners que hem demanat cada any des de la nostra creació com entitat, amb diferenta sort cada anys segons el projecte, però sempre reben alguna cosa. Aquest any la Generalitat ens ha denegat la subvenció per baixa puntuació. D'acord no hi ha diners, s'ha de tancar l'aixeta i segurament hi ha molta mes tasca social a fer en el sector de la joventut que fomentar el frikisme.

Entenc que les associacions del nostre estil és un hobbi i en temps de crisis hem de ser els primers en rebre la tancada d'aixeta, però vull fer referència a la resolució d'aquest any de la DGJ sobre les subvencions, s'han repartit 923612€ que son diners, d'aquests a la Ribera d'Ebre han tocat 728€ que corresponen al CERE, d'un projecte de 1831€ per fer activitats juvenils, o sigui un 40% de les mateixes.

Les xifres estan tretes d'aquí, potser els encarregats de joventut de la comarca, haurien de pensar que alguna cosa s'ha fet malament, o no s'ha motivat al mon associatiu, o no se l'ha ajudat a fer els projectes.

Per fer una comparació el Casal infantil i juvenil de la Fundació Mariana de Sant Boi de Llobregat ha rebut 11000€ per oci alternatiu.

Avis per aquells que vulguin comentar: Sou lliures de dir el que vulgueu i algú aprofitarà per rajar de la meva persona, però si heu de dir res, signeu amb el vostre nom i dieu que feu vosaltres per la gent jove.

Desesperació

Frikisme? col·leccionista? Assassí en serie?

1:59 min. no te preu.

Vist a : http://juanmadelman.blogspot.com/

II Fira de Modelisme i Wargames

Doncs demà toca agafar la furgo i camí de les terres de ponent a participar , en part com feina en part com oci en la II fira de Modelisme i Wargames de Les Borges Blanques.

L'any passat ja hi vam fer cap, podeu veure les fotos aquí. Aquest any promet creixer en participants i en activitats, de fet fa molt bones sensacions. Hi haurà una recreació de la batalla de Kursk, un torneig de Warhammer 40k, simuladors de vols, partides introductòries a diferents wargames, una miqueta de tot plegat per passar una bona estona.

Si us agrada el tema us hi esperem i si feu cap doncs passeu a saludar que no costa gaire.

Matant l'Odi

Les xarxes socials estan fetes per tafanejar i passar l'estona lúdicament, però també son un arma per mobilitzar i estar informat.
En aquestes darreres hores he vist dos casos que fan pensar sobre l'odi i la manca d'acceptar als altres, no parlo dels diferents ja que tots som iguals.
Per una banda un amic ha vist com per enèsima vegada el seu treball en l'art de la fotografia rebia la visita intolerant del gestor que mira amb els ulls que confonen la naturalitat, l'art,un cos nu, amb la mirada bruta d'aquell que no sap que està mirant. És enveja? És intransigència? És manca d'educació? En tot cas la seva mirada desprèn odi quan vol escudar-se amb la protecció.
L'altre cas ha sigut una fotografia, aquesta:


m'ha sobtat la joventut i he buscat a la xarxa, els fets son terribles lo que en teoria comença amb una xerrada en un pub entre nois de 21 anys, acaba amb una acarnissada agressió a en Matthew, deixant-lo moribund lligat a una tanca, on el van trobar en estat de coma, morint pocs dies desprès.
Els motius de l'assassinat no son altres que la orientació sexual d'en Matthew. Els assassins compleixen cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional.
Peró la societat que ha fomentat aquest odi, en aquest cas l'església baptista de Westboro, continua viva i fins i tot va arribar a fer manifestacions durant el funeral d'en Matthew amb pancartes com: "Matt es podreix a l'infern", "Deu odia als gais"i fins i tot volien fer un monument per recordar el fet. Sembla increïble, però aquesta és la societat en la que vivim, on l'odi ens mata si no el matem nosaltres amb la paraula.

Desig a l'ombra

Reconec que no sabia que era el Shadow Art, però queda prou clar al final del vídeo, que he vist a Pildoras de comunicación, un resultat curiòs, i una marca de cervesa Newcastle Brown Ale que crec que val la pena seguir a nivell publicitat, i no ser tant repetitiu amb la cançoneta de l'estiu com unes altres.

VIII Jornades de jocs

Podeu consultar la informació a: http://labaronia.tk/

Cartell Jordi Alfonso (gràcies crack)

Clemency 2011

Un recull de fotografies del viatge a la exposició de Clemency (Luxemburg)

Playmodiator

Fantàstic curt fet amb figures de Playmobil, tota una currada d'hores de feina, per un resultat brillant, però de tant sols 5 minuts visibles.

Viure als abres

Tarzan, segons la visió de Hollywood, vivia dalt dels arbres, i un cop va tenir el suport de la Jane, aquesta li va donar aquell toc femení a les cases que li feia falta. Tom Sayer també tenia una casa dalt d'un arbre i segurament molts quan éreu mes petits, amb un palet, un tros de fusta per aquí un altre per allà teníeu alguna coseta similar a una cabana dalt d'un ametller. Aquesta gent han fet d'un joc d'infants un modus vivendi, o s'han passat una mica.
Us deixo un parell de fotos, però podeu trobar moltes mes i crec que val la pena que doneu un cop d'ull aquí.




Fotos: http://www.collthings.co.uk/

Lego i El senyor dels anells

Hi ha joguines que fomenten la imaginació, la creativitat i la feina en equip, una mostra és Lego, un joc de construcció que inspira a una bona quantitat de gent a recrear qualsevol cosa, com és el cas de la batalla als peus de les muralles de Gondor del llibre El Senyor dels Anells. Senzillament brutal, no es que no vulgui escriure gaire, però és millor veure les fotos.

Vist a: Abadia Digital , però no us podeu perdre: Mocpages

Bloc monotemàtic

Doncs si, entre que tots son vídeos i la majoria surten coses frikis, és lo que hi ha, reconec que estic molt frívol, doncs si..per alguna cosa el bloc és meu.

Vist a AbadiaDigital.com

Semblant

Casualitats de la vida.... desprès de tornar a fer una entrada al bloc he fet una repassada als blocs que segueixo (o gairebé podria dir seguia, demano perdó a la meva llarga absència) i em trobo a bloc Blue Heart Sinking un altra campanya de Greenpeace, en aquest cas fent referència al proveïdor de paper i cartró per embalatge que utilitza Mattel, Asia Pulp & Paper, involucrada en la desforestació de Indonesia.
Un toc d'humor amb Ken com a protagonista, ara que tot semblava que les coses entre Barbie i Ken s'estaven arreglant.

Contra publicitat

Com passa el temps i de cop recordes que tenies un bloc...si aquest mateix. Be els motiu de tornar a escriure es demostrar el poder de la publicitat i les seves conseqüències. La mara de cotxes Volkswagen va fer fa temps un gran anunci amb el poder de la força, el podeu veure aquí. Se'n van fer parodies i avui he trobat a Pildoras de Comunicación, aquesta campanya de Greenpeace aprofitant l'exitos anunci. En aquesta campanya Greenpeace critica l'empresa d'automòbils, la manca de compromís envers la reducció d'emissions de C02.

La campanya la formen dos vídeos i una web.

...que la força ens acompanyi.

Temps

Tot és qüestió de temps, uns lluiten pel seu minut de glòria, altres tenen tota una vida vivint en la "seva" glòria.
Jo tampoc la vaig votar i no m'agrada.

Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

Spanish contra-revolution

Primícia d'aquest bloc
500 terroristes etarres acompanyats de Bin Laden (o similar) s'han concentrat a totes les places, manipulats per un maquiavèl·lic vice-president del govern.
La raó d'aquest moviment de gent que s'estan quiets no és altre que protestar en una acampada en desacord amb el darrer concert de Justin Bieber.
(to be continued)

Va de birres

Com que a Barcelona sembla que s'ha posat d'acord per fer una baixada dels preus de tan apreciat liquid, per fomentar-ne l'us suposo de les grans manades d'anglesos famèlics d'alcohol aprofito per penjar aquest vídeo.

Barna Click 2011

Anima Iniqua

Encara que precipitadament, per la manca de temps per escriure que em dono darrerament i potser també una mica amb la por de la responsabilitat, us vull convidar (19:30h d'avui inauguració) a que us deixeu sorprendre.
El lloc: Per si sol, el Poble Vell de Corbera d'Ebre mereix una visita, un petit racó de la Terra Alta, castigat per la crueltat d'una guerra que molts volen oblidar. Un Poble mort que va saber renàixer i convertir-se en un recordatori i un espai d'art, de pau, de memòria.
L'obra: Fins que no ho vegi poc puc dir, se que hi ha el llibre, una joc de paraules i fotografies, un missatge, un model, unes textures damunt la pell, i se que ens espera una exposició que desconec, però que tinc ganes de veure, conjuntament amb la resta d'obres que fan la Biennal d'Art.
L'astista: Aurelio Monge, aquesta reconec que és la part mes complicada de l'entrada, ja que em calen paraules per saber expressar-me com ignorant en la matèria...però ja que m'hi poso, doncs endavant. L'Aurelio no és pintor, ni escultor, tampoc és escriptor i crec que tampoc és music, de lo que si que estic convençut és que és un amant de lo que fa, meticulós, rigorós i que amb moltes hores d'observador aconsegueix que els nostres ulls vegin l'obra que el seu ull ha vist amagat darrera un objectiu. La seva mirada ens porta a l'escultura d'anatomies mes clàssiques i a la llums i a la foscor tenebrosa, al mes pur estil de Caravaggio, (que millor que la foscor per veure la llum?); els seus escrits ens portaran missatges breus però directes, i un llibre no sol portar música, però crec que dins la església s'aconseguira un ambient colpidor, però ja ho dic jo no sóc pas critic i tots sou prou grandets per pensar lliurement.
La persona: L'Aureli (si, el vaig conèixer així) va venir ja fa molts anys a la botiga, carregat de somnis, idees, piràmides de Stargate (era d'Stargate?), enamorat de la ciència ficció, de llibres que la gent coneix ara per ser trilogies de cinema,i castigat amb els viatges a fer olives,amant de les rabioses novetats tecnològiques, l'Aureli era ( i és, potser fins i tot ara mes) diferent a la resta.Estava convençut que aquest noi s'havia perdut, que coi podia estar fent un friki d'aquest nivell a un poblet com Miravet.
El temps ens ha anat fent coincidir sempre a petites pinzellades de les que he apres molt mes de lo que ell es pot imaginar: com dirigir una partida de rol (tot i lo díficil que son els jugadors), , com tenir clar com vols dur el teu negoci (no cal fer-se ric, sols estimar lo que fas), com defensar la teva terra, malgrat no hi haguis nascut, però un dels darrers cops ja em va deixar bocabadat.
Quan viatges en tren, des de Móra fins a Barcelona, molts cops pregues per anar sol, que et deixin dormir i no trobar-te a ningú que et doni xarrera tota l'estona, però a vegades la por és que siguis tu qui no deixi dormir al teu company de viatge. En el meu darrer viatge vaig coincidir amb l'Aureli, tot carregat amb material fotogràfic camí d'una sessió de fotos a Barcelona, ara fotògraf? , però si era guia, botiguer, dissenyador, que coi fa ara fent fotos? que no en te prou de mals de caps? M'explica els seus projectes, les seves aventures als museus, la seva paciència per poder captar un moment, un angle impossible i em dono compte que sap molt de lo que parla, que li brillen els ulls, que sap que ara és un provocador que colpeja a qui mira les seves obres i fins i tot orgullós de que no agradin a tots, ells s'ho perden. Potser ell no es va adonar ( o si, que és molt viu) però em va deixar flipant, gràcies pel viatge, gràcies per fer lo que fas, però sobretot ser com ets.
Foto: Aurelio Monge.
Mes informació: http://mgartstudio.blogspot.com/

L'USAP a la Catalunya Sud

...que consti que la Catalunya Sud no és allò que diuen Terres de l'Ebre, si no lo que hi ha al sud dels Pirineus.
Va això serà una entradeta ràpida que tinc poc temps i aquesta tarda vaig a Barcelona, però no a veure rugbi.
Catalunya sempre ha sigut un raconet al mon en la innovació a la practica d'esports, amb mes o menys seguiment, però també tenim la sort o la desgracia de tenir un esport, el futbol i un equip el FCB, que devora mediaticament a la resta.
El rugbi és un esport on Catalunya va participar amb selecció pròpia en competicions oficials fins el 22 de febre del 41 que el franquisme ho va prohibir. S'han fet alguns intents de tornar-hi però com sempre la federació espanyola hi posa pals a la roda i pressiona als estaments oficials, però en un esport on hi ha una gran sensibilitat per les nacions sense estat (qui no ha sentit a parlar de les 6 nacions?) crec que és un bo camí per començar a caminar.
Per l'altra banda, tenim que un dels equips punters a Europa és l'USAP de Perpinyà (dels qui ja vaig parlar aquí) i avui ens regalen, crec que no es pot dir d'un altra manera un partit de quarts de final de la Heineken Cup (la Champions del rugbi) contra el Toulon, 30 mil seguidors de l'Usap, 10 mil del Toulon i 10 mil entrades venudes aquí ompliran de senyeres l'estadi Lluís Companys.
Aprofitem aquest regal, gaudim de rugbi d'alt nivell i pensem en el futur tenim molt camí per endavant, però també bons companys de viatge.
Mes informació a: http://usapabarcelona.cat/

Ara moren a Libia els que...

Ara moren a Líbia, els que abans morien a Bagdad, Bòsnia o Vietnam, continuen morint i nosaltres ens ho mirem en un silenci covard i còmplice.
Som una generació que ha perdut els somnis, la platja ens queda massa lluny i ens fa mandra aixecar els adoquins.
Els nostres fills no ens recriminaran que el temps ens haguí vençut, que siguen uns derrotats, sols ens recordaran que no vam lluitar, que no vam alçar les nostres veus i que ens vam quedar a casa.

Foto: Actualidad Orange

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Sang, fetge i Bollywood japonès

Ha tocat sessió de cinema al sofà de casa, de divendres a la nit, entre veure lo de sempre i alguna cosa diferenta l'hi ha tocat el torn a un d'aquells canals que no saps d'on han sortit i em trobo amb una pel·licula de colors grisos ambientada al Japó del segle XIX, samurais cecs , bandits, geishes, duels,assassinats, partides de daus,transvestisme, prostitució infantil, i que el menú indicava com comèdia.eing?, d'acord hi havia un personatge tontet que sempre posava la pota, que és un recurs molt típic d'aquest tipus de cine i alguna mena balls que no saps que hi fan en mig de la història, però el final de Zaoitichi no te preu, sembla tota una demostració multicultural.

Badminton Jedi

Algun dia els esports seran així? Que la força ens agafi confessats.



Vist a:http://www.puntogeek.com/

Responen

Sembla que quan aquest pobre blocaire parla de política les visites es disparen i els comentaris omplen les entrades, la qual cosa suposo que vol dir que la resta d'entrades son molt avorrides i que a la majoria de la gent no els interessen, però malgrat tot, això és com un bar on es pot parlar de tot, per que parlant la gent ens entenem, encara que pensem coses molt diferents i això que sembla molt retòric per mi no deixa de ser part de la meva manera de ser.
Com us he dit tancant la darrera entrada, vull respondre una mica a la resta de gent que ha anat comentant.
Els partits els formen els votants i la gent que milita, no és gens fàcil donar la cara molt cops per un partit i encara menys quan venen maldades. Per desgracia als pobles vivim una lluita constant amb desgast de gent i d'idees. Als que algun cop heu votat la mateixa opció doncs gràcies per confiar en que la gent triada ho faria be, al menys crec que ho han fet lo millor que han pogut, amb molts errors, com tots en fem, amb coses de novells, o defensant postures personals diferents a la meva.
Segurament Esquerra ha sigut la millor demostració de tot allò que no s'ha de fer en política local o nacional, ja que el gran error és no creure en ella mateixa, però tampoc és un partit a que se li perdoni la mes mínima, som els nostres pitjors jutges, però algun cop potser n'aprendrem. D'altres en fan d'igual o de mes grosses i ho saben diluir molt millor.
Hi haurà votants com alguns dels que heu comentat que no tornareu a votar per aquesta opció, si us hem fallat és normal que no ho feu, desitjo que sigui quina sigui la opció que trieu la continueu votant, ja que voldrà dir que ho faran molt be, ja sigui per Móra o per Catalunya i això és bo per tots.
Que a altres cases també treballem pel millor pel país també ho se, i també tenen els seus errors, o solucions diferents que les que jo defenso, en tot cas a l' anònim en qüestió gràcies per creure en aquest petit bloc per fer-ne difusió.
A la Cè me l'estimo massa, així que un petonet per ella.
I a en Bernat: faldilles o infraestructura son errors personals, no d'un partit per desgràcia massa comuns, per altra banda no se quina és la espassa que il·lustra el bloc, però sempre és millor una tassa de cafè i una tertulià, a la que esteu convidats.

Relliscada

Fa molts anys vaig fer d'introductor a un acte de presentació de les llistes d'Esquerra a la comarca, la sala de la Democràcia estava ple fins la bandera, el motiu mes important era la presència d'una star de la televisió del moment, Pilar Rahola. Per algun racó de casa hi ha alguna fotografia de la llista de Móra amb la llavors diputada on nos desitjava molta sort en la batalla que se'ns presentava.
Ens va faltar un puntet de sort, però vam ser una llista boja per la nostra mitjana d'edat i una mica valenta pel nostre atreviment. Ens vam quedar a uns deu vots de poder entrar en l'ajuntament, fent una campanya sense ni un duro de pressupost.
Tot això per explicar que malgrat tot, el fet de compartir aquelles hores amb algú, em va fer sentir una certa admiració idíl·lica.
Al poc temps Esquerra patia una de les seves famoses mogudes i Rahola era declarada enemiga número 1 de bona part de la executiva actual i les dues bandes entraven en una guerra que encara és viva.
Fa uns dies va sortir a la premsa que la vice-presidenta havia tingut un petit error al seu currículum, un oblit el tenim tots, amb tot l'enrenou que es va produir la Rahola va aprofitar per atacar al esquerreta mes piju, en Jordi Portabella i acusar-lo de també mentir sobre la seva carrera de biòleg. Pifiada de la Pilar, i molt pitjor la seva excusa als matins.
Tot això per dir que no val la pena passar-se tota la vida en peus de guerra, per molta estrella de la televisió que et pensis ser.

La lluna

Va que fa una nit prou maca u val la pena veure una estona la lluna, i en versió festa major de diumenge a la tarda a la plaça de dalt, amb els pares al Bar Deporte/ Piano, i un parell de nens corrent de banda a banda.

Duke Nukem

Fuma puros, va a sales de striptease, diu tacos, pixa i pega cops de puny com cap altre, torna Duke Nukem un videojoc poc correcte com la vida mateixa. Tot un mite dels primers jocs d'estil shooter.

La força en hora baixes

Dues mostres que el costat fosc ja no és lo que era (haurem d'estar previnguts):

Litterarum i Fira del llibre ebrenc

Anunci de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum fet per Alfredo

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2011 from ArboreScentia on Vimeo.

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

Projectes

Crec que us pot interesar.

Me llamo Makiko. Soy una japonesa que vive en Madrid desde hace un año. Como sabéis, hubo un gran terremoto en Japón el viernes 11 de marzo. Este terremoto me ha afectado mucho emocionalmente. Hasta bien entrada la mañana del viernes no tuve noticias de mi gente, no sabía si estaban vivos o muertos. Japón se colapsó y durantes horas me fue imposible comunicarme con nadie. Aunque finalmente mi familia y amigos salieran ilesos, me sigue angustiando mucho ver las noticias que llegan desde Japón. Así que se me ha ocurrido una idea. El plan es que cada persona haga una grulla de origami. Para ayudaros, he hecho un vídeo explicando cómo se hace:

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

Después, me gustaría que cada uno se hiciera una foto con su grulla y me la mandara a ésta dirección: las1000grullas@gmail.com

En Japón solemos hacer 1.000 grullas para que se cumpla un deseo. Por eso necesito vuestra ayuda para animar a mi país y especialmente a la gente que está en las zonas más afectadas por la catastrofe. Una vez que tengamos las mil grullas, se las enviarémos a nuestros amigos del norte de Japón, que tanta ayuda y tanto ánimo van a necesitar.

Muchísimas gracias por vuestro interés y espero que, entre todos y con este esfuerzo, podamos hacer que se cumpla este deseo.

Arigato ありがとう Makiko 真紀子

Por favor, transmite este mensaje a todas aquellas personas que creas que puedan estar interesadas.

Cinema i premis

Pa Negre ha fet un petit gran pas per explicar que parlar en català no ha de ser una carrega o un impediment a l'hora de fer cinema de qualitat. Com diria Mou, a Barcelona es fa bon teatre i per això hi ha grans actors i actrius aixi com una cantera que sembla no tenir fi, tenim la mostra en els dos millors actors novells.
Jimmy Jump va poder saltar-se (acudit dolent) les mesures de seguretat, que no havien deixat passar a gent amb intenció de protestar per la Llei Sinde, i tenir uns altres segons de glòria intentant explicar un missatge davant la cara atònita de les actrius lliuradores del premi al mascle Bardem , segons que li donaran mes vida durant un temps, però que va ser criticat crec que innecessàriament per un presentador que hagués fet millor ignorant la presència, que en el fons és un col·lega ja que entre els dos s'han carregat a TVE en les darreres Eurovisions.
La Llei Sinde estava present, en els dies abans, en les hores abans, però poc mes, sols alguns cops d'ulls a favor d'alguns dels premiats i els discurs d'un president que s'acomiadava, en part va ser de lo millor de la gala.
Àlex de la Iglesia deixarà el càrrec i des de aquell dia Iciar Boallin vol postular-se com futura candidata, en cos present i sense cap pudor fent la pilota a una ministra amb nom de llei anti internautes.
El cinema espanyol s'ha equivocat de bàndol, triant a les grans distribuïdores que ens cobren una petita fortuna per veure les peli-cules en pantalla gran i crispetes de caramel, reconec que m'agrada el cinema al cinema, i que no sóc un usuari "abusiu" de les descarregues, i que em vaig deixar en el seu dia els meus duros en cintes de VHS i en DVD, de les que moltes estan per estrenar encara, però està clar que l'oci està canviant i si el cinema no s'adapta, al cinema sols es veurà l'Avatar de torn i poca cosa mes.... i desprès el Pa Negre diran que estava massa dur per rossegar.

Traduccions

Les cançons estan sempre allí, esperant-nos, contant-nos històries que mirem de fer nostres en els moments que egoistament volem que siguin nostres. Frases que sols un mateix entén i que l'altre pot mal interpreta, però calia que ho digues. No és això lo que estic buscant, no vull equivocacions, no vull errors.

.....
Contem els teus problemes, i els teus dubtes
Donant-me tot d'endins i cap en fora
.....
No t'oblidis de mi
.....

.. i ells que en tenen?

Doncs hi ha comentaris que serveixen per dos blocs diferents, ara també podem utilitzar el mateix vídeo per dues entrades diferents, ai no que no es ben bé el mateix:

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm

+ $ X -TV

En el mitja televisiu l'oferta en català té cada cop menys espai, dins de l'oferta de Digital TV sols hi ha la versió de TV3 Int, dins del TDT, si ens posen a sumar les cadenes que arriben amb un mínim de qualitat de senyal seran unes 5 o 6 de mes de 50, però aquest no és el tema d'avui, un altre dia ja ho veurem.
A nivell d'Espanya, l'oferta és molt mes amplia, però de dubtosa qualitat i des de avui lo de dubtosa ja crec que sobra.En el seu dia Prisa, va decidir donar el salt a la televisió i Cuatro era la cadena mes progre del panorama, un altra manera de fer, un public mes minoritari, però segurament mes fidel que el d'altres cadenes. Un referent eren les noticies on ja sols per imatge semblaven molt mes avançats que la resta. Amb el temps Cuatro, va anar deixant la porta oberta a programes menys intelectuals i buscar audiència, reallitys,late shows, etc, començava la mimetització per semblar-se mes a la resta. Per aquelles dates CNN+, que sols emitia en la plataforma Digiatal +, va començar a emetre en obert i quedar-se al menys amb la part de la informació d'una certa qualitat que ja Cuatro estava deixant a banda. En aquestos temps que l'unic que interessa de la tv a nivell de fer diners és el futbol, la gran guerra mediatica, Tele5 es menja part del pastis de Prisa i es queda amb Cuatro i tindran un altra cadena on poder vendre el seu ...diguem producte. Els senyors de Tele5 han vist que Prisa també tenia un canal de 24h d'informació (i entrevistes i actualitat en general), com que no sabien que fer-ne han decidit carregar-se'l de dalt a baix i així poder emetre 24h de GH.Felicitats Mercedes Milà ara tens tota una cadena de segona, o tercera fila per tu soleta i el teu experiment sociològic. Els mortals hem tornat a perdre.

Bon Nadal

...un cafe con leche?

Bajabas envuelto en tu batín a cuadros colorado haciendo malabarismos entre el cazo, las tazas y tus manos ya no tan firmes, tu sonrisa era traviesa y cómplice, nos buscabas uno por uno y nos ofrecías esa mezcla de café recalentado y leche hervida a la que tú te atrevías a llamar café con leche, el azúcar ya lo he puesto nos decías mientras esperabas nuestras palabras de aprobación. Nuestros labios siempre se quemaban y la manos temblaban sujetando las tazas de Duralex. Solía hacer frió, el mismo frió que hace una noche como la de hoy, pero ahora ya no hay esas pausas para saborear el que seria sin duda el mejor café con leche.

Campanya Creu Roja Joventut

Creu Roja Joventut Gandesa-Móra d'Ebre-Ascó ha engegat la Campanya de Recollida de Joguines Reis'2010. L'objectiu d'aquesta Campanya és doble:
1- Conscienciar a la població de la importància pedagògica de la joguina.
2- Aconseguir que tots els infants puguin gaudir d'una joguina nova, independentment de la situació econòmica familar.
Si voleu col·laborar podeu fer la vostra aportació de Joguines Noves i Material Escolar entre altres lloscs a:
Joguines Carreres de Móra d'Ebre

Verbàlia

El joc és una capsa plena de més de 50 jocs lingüistics. N'hi ha de solitaris i per a qualsevol grup de persones i n'hi ha per jugar en equip. N'hi ha per a totes les edats. Es una col.lecció de jocs per a tota la gent a la que li agrada jugar amb les paraules.
Contingut: 3 taulells de joc, 200 lletres, 204 sí...l·labes, 120 marcadors de fusta, 6 faristols, 4 Llibretes de puntuacions, 4 Llapis, 2 sacs de tela i un llibre amb les regles de més de 50 jocs.

Màrius Serra i Roig (Barcelona,1963) és escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor i enigmista. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Col·labora habitualment amb el diari Avui, i és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística. Actualment és el que du l'espai Enigmàrius d'El Matí de Catalunya Ràdio.

Oriol Comas i Coma (Barcelona, 1956). Filòleg de formació. És expert i col·leccionista de jocs de tauler. Des de 1985 ha creat i produït més de cinquanta jocs de taula i de carrer per a institucions, ONG, universitats, periòdics i empreses. Ha estat el responsable de l’àmbit del joc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Per Sant Jordi de 2005 va publicar el seu llibre El món en jocs, sobre la història dels jocs de tauler.

Jugadors: 1-40
Duració: 30-120 minuts
4+ anys

El podreu trobar a: http://www.casalacarreres.com

Silenciar la veritat?

Poc temps...

Bones gent... com que en aquest mes, servidor està com una mica liat, entre una cosa i altra, no pas per que estigui de vacances, mes aviat tot lo contrari, així que poc temps tinc per actualitzar el bloc, així que us deixo uns minutets musicals per fer alguna cosa, i mira que tinc ganes de parlar, però al mateix temps una mica de mandra.

Explicacions

La gràcia del darrer lipdub recau en el fet que és el primer que ha estat gravat amb tecnologia 3D, que deu tenir la seva part de gràcia, però com que de moment les pantalles de PC encara son planes i d'aquesta tecnologia no tinc massa eines per casa, tinc que esperar a veure una versió en 3D d'aquí uns any i dir (amb veu de abulelo Cebolleta)...ah jo quan era jove, hi havia una cosa que feia de tant en tant que era escriure en una cosa que en dèiem blocs i vaig posar un vídeo, (noi tu saps que és un vídeo? ), d'una gent d'un poble que es deia Porrera, que tenien una associació Cultural que es deia Lo Cirerer, i que no se sap com doncs van aconseguir a través d'un dels fundadors contactar amb algú de tv3 (si, els catalans teníem televisió i en català, encara que no t'ho creguis) i van venir uns de Polònia, no que fossin polacs, era un programa d'humor, i un senyor que deia quin temps faria, i un altre que es veu que encara canta malgrat estar sempre retirat, Llach li diuen, i uns nois que s'en van anar desprès d'això de gira pel Japó i que van fer un acustic, també va anar pel poble un tal Miquel Gil, que era un cantant de Valencia quan a València encara parlaven la llengua del tio Canya, ai fill quins record, em fagi gran.

Un altre lipdub

...però aquest amb sorpresa i convidats, qui ho tenia que dir.

Dedicatoria

Mira que parlo poc de futbol, però veure a Pique aixecar la ma i saludar amb una maneta a la grada, això no te preu, quina pujada d'adrenalina, ia això que faltaven els amics de sempre veient el partit. Queda lliga, queda de tot, però uns juguen a futbol i els altres de l'esport en fan un espectacle.

Per cert, perdre es lleig, però s'ha de saber encaixar les derrotes, jo ahir mateix vaig felicitar al lider de CiU local , mal em peses i el Madrid no ha sapigut perdre ni estar al lloc després del partit. Un cop acabat el partit els jugadors del Madrid han rebut ordre de llei de silenci, senyors sou professionals i us deveu a la gent que paga per veure, molta cosa a aprendre de l'esport professional americà,.... per aprendre de futbol que mirin jugar al Barça.

Moments per pensar

Les normes no escrites diuen que toca felicitar al vencedor, i a la tercera ha anat la vençuda i l'hereu de Pujol, serà el president de la Generalitat, i l'actual govern ha patit una gran davallada, sobretot els socialistes i Esquerra.
Son moments per veure quines coses s'han fet malament, que segur que no son poques, malgrat que com em diu la història viscuda, ens dedicarem a fuetejar-nos sense miraments.
Fa estona que intento ajuntar paraules per fer una entrada digna, però no les trobo així que com deien fa molts anys, en castellà: "Malos tiempos para la lírica".

III Jornada de Manga, Anime i Oci Japonès.

Irasshai, entitat cultural de la ciutat, organitza el cap de setmana 27 i 28 de novembre, a La Palma, la III Jornada de Manga, Anime i Oci Japonès.

Aquestes jornades començaran a les 11 del matí i finalitzaran a les 21h. L'entrada és totalment gratuïta.

En aquestes jornades hi podrem trobar:

·Codplay

· Karaoke

· Nines Japonenes

· Videojocs

· Arts Marcials

· Actuacions

· YU.GI.OH!

· Magic

· Gastronomia

· Projeccions

· Concursos

· Gimcana

· Softcombat

· Mangatica

· Tallers

· DDR

Jornada

+IÓ

Tots volen alguna cosa i no volen altres.

S'acaba la campanya i poca cosa nova ens han aportat els partits polítics, però si que ens han deixat clar el que volen i el que no volen:
CiU: Vol manar sola i no tenir que triar el dia de la foto a qui portar-se el llit, no es mulla ara, ni tampoc desprès. Volen que els votin tots.
PSC:..aquestos voldrien tenir mes força, però lo que ha passat és que el PSOE se'ls ha menjat i el PSOE no vol el tripartit, no vol avançar en lo que ells diuen catalanisme i volen lo impossible que és guanyar sols, per això volen que tots els que no es diguin catalanistes els votin.
Esquerra: Vol ser la novia que tots volen, vol poder decidir el futur president i el futur de Catalunya amb el dret a decidir, vol continuar i no vol que la força del vot independentista es dispersi.
PP: Aquestos volen que tots els demés perdin, i quant mes millor, passi lo que passi son els que mes clar diran que han guanyat, per que es segur que el tripartit difícilment i el PSOE tindrà una derrota que anuncia la fi del zapaterisme. Volen tenir la clau de la caixa i festejar a la pubilla. No volen immigrants il·legals, o màfies il·legals, no volen separatistes, i en general no ens volen, llavors per que els vota la gent?
Iniciativa: (i tot lo que segueix), volen continuar en el seu món, on pel fet de ser verd implica que t'agrada l'herba, mantindran la seva quota i volen continuar vivint el tripartit, malgrat ningú ja cregui en aquesta formula i no volen marxar cap a casa, que pel camí es poden perdre.
Ciutadans: Volen que el tripartit desaparegui i viure en un altra realitat, no volen que Convergència guanyi, segur què es queixaran de lo que hagi passat sigui lo que sigui. Volen viure en castellà i no volen viure amb els catalans, son prou estranys, amb lo fàcil que és viure en castellà a Catalunya.
Fins aquí els que estan al Parlament fins a data d'avui, segons els seus diputats, ara els que conec que es presenten sense representació parlamentaria en ordre alfabètic per que no s'enfadi ningú.
Alternativa de govern: Se suposa que si volia ser una alternativa alguna cosa sembla esta fallant, vol estar present entre els que estan decebuts del Psc, però que no votarien nacionalista ni al PP, no es vol treure la tovallola, per que no vol escàndol, vol ser present a la campanya però no ho ha aconseguit (gairebé).
Cori: Vol la provocació, el castic el vot de la gent cremada de la política i que vol un canvi de joc, no volen fer riure, volen riure's. També volen follodromos i altres coses.
Escons en blanc: Volen que els votis i no volen anar al parlament així es veuria el seu esco en blanc.
Partido Aragones: Volen que Catalunya sigui Aragó, que deuen no voler? ahh si a tots nosaltres.
Partido Castellano: Em fa por el que deuen voler aquestos, els de dalt encara pot tenir una lògica, però aquestos sembla que volen fer riure.No volen saber on estan.
Partido Gay, lésbico, bisexual, transexual y heterosexual/Todos somos iguales: Volen donar-nos pel cul com professionals del tema (segons el seu mateix lema), volen que algun membre de les taules electorals es sufoqui, i que el que fa les paperetes es cansi posant el seu nom, volen que tots siguem iguals, no volen mes intrusisme laboral del món polític.
Partit per Catalunya: Volen que ens equivoquem, per que no m'he equivocat, volen lo mateix que els altres que penseu però no son els mateixos.
Pirates de Catalunya: Volen llibertat a la xarxa, que tornin els Bucaneros, Sandokan i les pelis d'Errol Flynn. No volen limitacions a la difusió de la cultura i altres coneixements.
Plataforma per Catalunya: Estos volen a tots fora de casa, fins i tots a ells mateixos, ens volen rosos, d'ulls blaus i amb la ma aixecada. No volen les festes de moros i cristians d'Alcoi.
Reagrupament Independentista: Vol la independència i la vol ja, vol que Esquerra s'apenedeixi d'alguns dels seus errors (Montilla?). Vol el vot també mes històric indp (Catalunya Lliure, etc). No vol perdré temps estant amb Espanya.
Solidaritat Catalana per la Independència: Vol que Catalunya sigui mes que un club, vol també aquells vots independentistes enfadats amb Esquerra i els que creuen que Ciu no garanteix prou el nacionalisme. Vol la independència pensant mes en el sentit de que estem perdent diners estant en Espanya. No vol a Maria La Piedra.
Fins aquí un petit recull, si algú dels partits que m'he deixat es vol posar en contacte que m'ho digui i expliqui el que vol i no vol, no ho he fet en mala fe, sols per ignorància o droperia.
Que vull jo? Vull votar i no vull que el meu vot sigui sols un vot, ja que és la meva aportació per aconseguir una Catalunya millor. Ara no ens falleu.

Nautikissima 2010

Des de Facebook m'ha arribat aquest anunci, que potser us pot interessar, en tot cas es una bona causa, si no sabeu que fer avui a la nit

EL CLUB NÀUTIC MÓRA D’EBRE, EN COL•LABORACIÓ AMB ELS QUINTOS DEL 92, TENIM L’HONOR DE PRESENTAR-VOS LA “NAUTIKISSIMA 2010” DIA: 20 DE NOVEMBRE LLOC: SALA LA DEMOCRÀCIA DE MÓRA D’EBRE HORA: 23:30 FESTA HOUSE & REMEMBER A CÀRREC DE: - IVAN VERDI (RESIDENT PACHITO SALOU) - MIKE BROTHER (DJ LOCAL) - DJ RADIAL ( AQUÍ TE PILLO AQUÍ TEMAZO ) ENTRADES A 3€ AL MATEIX LOCAL EN TAQUILLA PARKING DAVANT DEL MATEIX LOCAL SALA AMB VIDEOPROJECCIONS, LÀSER SHOW, DOS BARRES, GUARDARROBA, MOLT D'ALCOHOL I ENTREPANS PER ALS MÉS RESISTENTS!! FESTA PER A LA COL•LABORACIÓ EN LA COMPRA D’UN LLAGUT PEL CLUB NÀUTIC

Vídeo frikada

...cullons amb la otaku, com balla, quina memòria coreogràfica, ho clava. És una frikada, però per treure's el barret.

Mala dinàmica

Estem calentets al poble, qualsevol cosa que es fa es magnifica i la gent depenent del color dels seus vots, es posiciona a un extrem o a l'altre, es critica per criticar i es defensen coses que si fossin fetes per l'altra banda, també es criticarien.
Vivim en una batalla constant, amb eines com la xarxa social, els blocs, on tot s'hi val, i ens fem mal, com poble però ara també com persones. Tot plegat ha sortit de mare, i entre tots hem de fer que això canvi de rumb.
Com poble hi ha mils coses i actituds a millorar, i fins i tot la gent ens podem queixar, tenim el dret a dir lo que no estem contents i denunciar les coses mal fetes; però com bon ciutadans, també podem construir i aportar, ser actius i no sol passius.
Ens cal sentir-nos millor com poble, i sobretot com persones, ens cal riure. Aquest any Tono Hernandez, el nostre pregoner, ens va fer riure i molt, al nostre pregó de Feste Majors, no eren paraules per sols un dia, i per fer passar l'estona, son coses per recordar cada dia, i encara que ha fa molts dies que es va penjar a la xarxa, us deixo una còpia, de fet es un vídeo que podeu escoltar tots, els de fora poble també, i segur que tindreu una estona d'humor intel·ligent, de critica, de fer poble.
El pròxim cop, mireu de fer poble, no de acribillar-lo per totes bandes.

Pregó Festes Majors Móra d'Ebre per Tono Hernández from Fardatxo Power on Vimeo.

Eines de comarca

Estic veient el futbol, aquest gran mostre mediàtic i Villa ha fet un gol, un golas, això segurament la majoria de la gent ja ho sap, és la força de la televisió i el poder de convocatòria d'aquest esport, en canvi poca gent s'ha assabentat de l'acte de presentació del diari de la Ribera, tal i com us anunciava ahir, a la sala hem sigut poca gent, els polítics han fet acte de presència, que és la seva feina, encara que no se'ls reconeix les hores que perden en mil actes.
Primer ha parlat Sànchez Cervelló, historiador flixanco que ha fet un repàs de la premsa comarcal, rica sobretot en l'època d'abans de la Guerra Civil, però minimitzada actualment a La Veu de Flix i a La Riuada. Acte seguit el torn de parlar ha estat per en Xavier Bru de Sala, que ens ha recordat que pels barcelonins el sud poc importa, però que va sent hora de fer-nos valer, ens ha lligat mes amb el Delta que no pas la nostra realitat, però ja estem acostumats.
El director del Diari, Carles Figuerola ens ha parlat del valor de la proximitat, de saber que passa al poble, que en el fons és lo que ens importa, mes que no pas lo que pot passar a l'altra banda del món. Ell i el seu equip tenen ganes e il·lusió, creuen en la premsa escrita, en el fet d'anar a l'estanc a comprar-lo i seure a casa per sentir l'olor a tinta i passar fulls, per això no tindran versió digital, un acte de compromís contra la velocitat de la xarxa.
Un cop amb el diari a les mans, s'ha de dir que han començat forts, amb una exclusiva en una entrevista a Duran i Lleida, confirmant que el magatzem de residus anirà a Zarra, esperem que sigui veritat, durant el vinet i la coca posteriori, les noticies de la ràdio s'han fet reso i ha sigut rebut en aplaudiments al vestíbul.
Esperem que la gent confii, que cregui en la comarca, que ens estimem com comarca i com a poble, tenim una eina, ara ens toca treballar.

Benvinguts

Avui (per dissabte 30) a partir de les 8 del vespre a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre es presentarà el primer número de El Diari de la Ribera, curiosament no és diari si no que serà setmanari i està fet per la mateixa gent que fa El Diari del Priorat.
S'ha de ser prou valent tal i com estan les coses per mirar de dur endavant una empresa com aquesta, fer premsa comarcal a unes comarques on no hi ha un nivell prou alt de població, i suposo que tampoc d'un excés de noticies.
Quan obro un Diari de Tarragona acostumo a buscar la secció de la comarca i amb una mica de sort surt una noticia del poble, si son dolentes solen ser mes continuades i fins i tot portada, fa por quan la Ribera surt en portada, no acostuma a ser per res de bo, però en general és un diari per la gent del triangle del Camp.
A l'Ebre,setmanari la presència és una mica major, però també patim les conseqüències d'estar fora de l'eix Tortosa / Amposta, així que som comarca de segona divisió (motius econòmics i de repercussió).
Ara és hora de veure com pot tirar endavant aquesta iniciativa que podria servir per unir-vos com comarca i donar un copet d'empenta a tots plegats.
A base de petits passos es fa el camí.
Per un altra banda, malgrat que em sembli un fet important a nivell local i comarcal, no he trobat cap referència a la web de l 'ajuntament (fora de servei), a la del consell comarcal, ni a la bloc esfera comarcal, ni a tots els grups de facebook, dec ser un bitxo raro, ai no....sóc un bitxo raro.

Mes Lipdub

.... una entrada poc currada abans del pont, un lipdub, també a Vic, menys currat que el de la Uni, però amb uns altres factors interessants ;). Tot és possible.

Fira modelisme i wargames a Les Borges Blanques

Mirant el bloc de The Catalan Wargames Resource, em vaig assabentar de la primera edició d'aquesta Fira, així que avui vaig fer una escapada i anar-hi, us deixo unes fotos:

Nobody

Quins morritos...

Ser de dretes no hauria de ser un pecat, es sol una visió diferenta i respectable
de la societat a la que poden tenir els anomenats d'esquerres, malgrat que a l'hora de la veritat tots fan polítiques centrades per mirar de que tothom estigui satisfet, però a la pell de brau ser de dretes es mes aviat ser un altra cosa i quan et va la marxa et va, son coses que es duen dins i no es pot evitar, per molt que diguis que el PP és un partit de centra dreta moderada, està ple d'antics amants d'altres temps i membres de falange reciclats, i que quan s'escalfen no hi ha qui els pari.
Jose Mari ja va mirar amb lascívia l'escot de la periodista mentrestant li col·locava un boli, i pel seu cap estava imaginant, lo que gaudiria col·locant un altra cosa entre aquells pits, brutttt (per ser brut no cal ser de dretes). Alguna cosa ha de tenir la profunditat de Castella, que fa sortir els sentiments i els ardors del seus polítics, ara li ha tocat el torn a l'alcalde de Valladolid, la nova ministra li fot calent i ho te que dir, vol sexe oral amb ella que com sabeu no és sexe, però al mateix temps en la seva perversió el motiu de fer-lo trempar no és un altre que li recorda a uns dibuixos animats, pervers personatge aquest León de la Riva, quan acabi la seva vida política segurament es vestirà de mascota i anirà als aniversaris dels nens repartint llaminadures, o continuarà amb la seva altra passió (la foto li delata).

....i van 4

Quatre anys des de Inici, el primer dels post que vaig escriure en aquest bloc, desprès han vingut mes de 300, alguns ben dolentots i mancats d'ingeni, molt de vídeo de youtube, coses robades d'altres llocs, opinions no sempre encertades i coses que han canviat molt des de que les vaig escriure.
Fa quatre anys venien eleccions, ara tornen, semblo el bloc de la vida del Montilla a la Generalitat, però espero durar-hi mes que no pas ell.
...va no segueixo que em posaré tonto i diré tonteries, son 4 anys i continuem.
Salut i pago una ronda.

Esquena ampla

Una de les coses dels famosos és el preu de la fama i la necessitat de que parlin de tu, ja sigui be o malament. No es que vulgui parlar de la Belen, però com que hi ha gent que parla, o escriu, doncs unes línees dedicades.
Qui en conèix ja sabrà com sóc, que penso, com faig, de les meves frikades, del meu món, de la meva gent i dels meus errors també, és clar que faig coses malaments i que opino diferent que d'altres.
Clar que si algú em coneix, però diu coses que no son veritats, aquest doncs, sols parla per parlar, o desde la desconèixença, o les males influències, si és aquest el cas que pregunti i tindrà les respotes, si és que les vol saber o és que potser no l'interessen i per això no pregunta.
Però d'aquestos també n'hi ha que parlen per fer mal, des de el resentiment i des de ves a saber quins sentiments a aquestos tot el meu carinyo, la meva paciència i la meva esquena que es prou ampla, que amprenguin que la vida son 2 dies, i ja porten tres de visctus i com que de moment youtube és gràtis una bonica canço:

Sortir per TV·3 o els clicks

Han passat els dies i no he tingut gairebé temps de posar-me a escriure un post a petició de la Cé, sobre la experiència de sortir per la tele, o sobre els clicks no se quin dels dos temes volia que tractes. Així que no em quedarà un altra que parlar de les dues coses i fer una mica d'olla barrejada.
Fa dos anys, vaig descobrir Clickània, la fira dels clicks a Montblanc, l'any passat, vaig muntar el meu diorama de dracs i cavallers, i aquest any eren 4 dies de fira i he muntat la paradeta, o sigui que he fet de tot una mica.
La fira ha sigut tot un èxit, mes gent que mai, una burrada, no se d'on pot sortir tant gent i que els hi agradin els clicks. Però clar les coses que mouen tanta gent, porten la premsa i va venir TV3, em van dir,si volia dir algunes coses, sobre la meva col·lecció i sense por i sense pentinar-me ni afaitar-me vaig respondre a les preguntes de la periodista, confiat que no sortiria, o que era una mica per fer el bulto.
Dimarts a migdia el mòbil va començar tornar-se mig boig, entre missatges, trucades, "t'hem vist a la tele", i el meu ego anava creixent, sóc com la Belen Esteban, però en comptes de la "princesa del pueblo" sóc "el principe de los frikis". Vaig pel carrer i la gent continua dient-me ..."ei te vaig veure per la tele"; durarà molt?, quan deixarè de ser famosillu?, haig d'anar a Salvame?, vindrà l'Albert Om a gorrejar-me casa?
Us mantindré informats, i les fotos de la fira ja les pujaré en un altre estona i si voleu veurem per la tele...va feu l'esforç que pujar-lo ja era passar-me :D

.....si és un post sobre el meu ego i poca cosa mes, però per això es el meu bloc :D

Ens foten el pèl i els quartos

Que et fotin el pèl i els quartos ha de ser el colmo d'un perruquer, i això és el que li ha passat al que segurament és un dels perruquers mes mediàtics d'aquest, en Lluís Llongueras, sa filla (Cria Cuervos ...) i actualment presidenta de la empresa, li ha enviat un burofax, un acomiadament improcedent, sis mil euros i un aturat mes a la llista de l'Inem (o lel SOC), suposo que en breu el veurem desfilar per mil i un platons de televisió i fer-se una bestia televisiva.
Però com bon català...ves tu quina foto he trobat d'ell, ja deu estar acostumat a que ens fotin el pèl, ja sigui des de Madrid o des de casa nostra.
Fa uns dies va sortir la noticia de dos diputats al Parlament que van exercir com a tal un sol dia, per no dir un parell d'hores en el seu lloc de treball, però que la seva nomina durarà fins el desembre, ja ho deia la meva avia, poca feina i ben pagada.
Però la presa de pèl no s'atura fàcilment, vinga a demanar a la gent que s'apreti el cinturó i ara ens surten que s'apujaran el sou, l'IPC i tal..., però aquí callen tots com putes, de la mateixa manera que amb la quantitat que destinaran per escó i per vot gairebé 21 mil eurillus l'escó, i desprès volen que la gent no estigui cremada amb la classe política, i encara ens ompliran la televisió, els carrers de publicitat, que en alguna cosa s'hauran de gastar els 28 milions d'euros de la campanya per incentivar el vot, no seria mes fàcil estalviar-se aquest diners, i que els polítics (d'una banda i altra,es guanyessin a la gent amb els fets.
Estic per rapar-me o fer-me trenetes.

Joguines d'un altre temps

No és cap novetat que m'agraden les joguines, i de fet en sóc una mica fricky, tant que m'han liat a ajudar a dur un bloc sobre el joguines i nostalgia d'elles, de fet diria que mes que ajudar a portar-lo directament, així que si alguns de vosaltres, estimats lectors s'anima a fer-me un petit comentari sobre alguna de les vostres joguines de no fa tant de temps, seria tot un detall. La pàgina està en castellà, però en aquell temps els dibuixos també ho erem i deiem "Puños Fuera", o "manos arriba".
Aquesta és l'adreça del bloc: http://jacnostalgia.blogspot.com/

Gràcies per endavant.

Acció a la M-5

No és Bruce Willis rodant una película a Madrid, son dos conductors que han tingut una petita topada a la M5 madrilenya, però un dels dos no ho te massa clar i en comptes de fer el paper del seguro, es llança al damunt del capot del cotxe, treu la pistola, encanona a l'altre i ja tenim la història. El personatge un guàrdia civil de paisà, l'ajuden també com grans actors secundaris dos agentes de la policia municipal per acabar de donar mes espectacle. La víctima va i resulta que és un coronel de l'exercit. Aquesta gent està molt tensa, la culpa la tenim els catalans segur.

El vídeo és pot veure aquí (el volia penjar però surt descentrada la imatge)

ElmOO

Madonna va escandalitzar part dels 80's i dels 90's (desprès ja no ens agafava tant de sorpresa) amb polèmiques, vídeos, llenceria i actitud provocadora. Però amb un mercat tant devorador, va decidir cedir el cetre del golferio pop en un lliurament de premis de la MTV amb el famós petó a la Britney, i el no tant famós a la Cristina (maleit realitzador que et vas fixar en el ex de la Brit). Semblava que la reina del pop tenia la successió clara, però com a tota les bones cases, sempre hi ha baralles per les herències, i la quantitat de candidates a ser la nova reina del pop, creix a maneres exponencials, a les ja anomenades, li podem sumar tota una col·lecció de noms: Lady Gaga, Amy Winehouse, Miley Cirus, Katy Perry, i un llarg etc. Algunes canten millor o pitjor, unes altres fan vídeos on lo que menys importa és la cançó i es dediquen a vendre imatge, altres fan de la seva vida una carrera a l'auto destrucció plena de sexe, drogues, i altres vicis (llegir vicis amb cara que faria Torrente i a poder ser babejant el teclat). Tot val per tal de ser noticia i tenir una portada, o una entrada en aquest bloc. Totes aquestes estrelles del pop, son altament mediatiques entre la canalla mes joveneta i no es estrany veure com participen en programes destinats a un public infantil o en series de la Disney. La setmana passada Katy Perry va ser la convidada al Sesame Street (si, encara el fan, malgrat no tenen a Espinete), però la direcció va decidir vetar el programa, per que la cantat duia un escot massa provocador per la mentalitat curta dels americans. Mireu la foto i jutgeu aquí.
Segons la web d'A3 TV (google m'ha enviat allí quan buscava la imatge) "Seguro que Katy Perry empieza a tener más cuidado con sus escotes a partir de ahora. " Si ells ho diuen potser si que serà així però em sembla que no l'han encertada, lo bo que tenen els americans és que poden ser molt censors en una cadena, o fer que en una de les cadenes mes carques, com és la Fox, siguin els que emeten els Simpsons (segona entrada seguida que parlo d'aquesta sèrie). Be, com que ja m'allargo massa tot per dir que en Saturday Night Live, han aprofitat l'avinentesa i han portat a la Katy Perry a fer-li una entrevista, de la que no m'he pilat res de res de lo que diuen, ni falta que fa, però està clar vull una samarreta de l'Elmo, que jo en tenia una quan jugava a Second Life

Foto: http://www.antena3.com
Vídeo: http://www.radioflaixbac.cat