Cinema i premis

Pa Negre ha fet un petit gran pas per explicar que parlar en català no ha de ser una carrega o un impediment a l'hora de fer cinema de qualitat. Com diria Mou, a Barcelona es fa bon teatre i per això hi ha grans actors i actrius aixi com una cantera que sembla no tenir fi, tenim la mostra en els dos millors actors novells.
Jimmy Jump va poder saltar-se (acudit dolent) les mesures de seguretat, que no havien deixat passar a gent amb intenció de protestar per la Llei Sinde, i tenir uns altres segons de glòria intentant explicar un missatge davant la cara atònita de les actrius lliuradores del premi al mascle Bardem , segons que li donaran mes vida durant un temps, però que va ser criticat crec que innecessàriament per un presentador que hagués fet millor ignorant la presència, que en el fons és un col·lega ja que entre els dos s'han carregat a TVE en les darreres Eurovisions.
La Llei Sinde estava present, en els dies abans, en les hores abans, però poc mes, sols alguns cops d'ulls a favor d'alguns dels premiats i els discurs d'un president que s'acomiadava, en part va ser de lo millor de la gala.
Àlex de la Iglesia deixarà el càrrec i des de aquell dia Iciar Boallin vol postular-se com futura candidata, en cos present i sense cap pudor fent la pilota a una ministra amb nom de llei anti internautes.
El cinema espanyol s'ha equivocat de bàndol, triant a les grans distribuïdores que ens cobren una petita fortuna per veure les peli-cules en pantalla gran i crispetes de caramel, reconec que m'agrada el cinema al cinema, i que no sóc un usuari "abusiu" de les descarregues, i que em vaig deixar en el seu dia els meus duros en cintes de VHS i en DVD, de les que moltes estan per estrenar encara, però està clar que l'oci està canviant i si el cinema no s'adapta, al cinema sols es veurà l'Avatar de torn i poca cosa mes.... i desprès el Pa Negre diran que estava massa dur per rossegar.