Gundesa

 Si m'arriben a dir fa sis mesos que tornaria a anar a un concert de Gun, no m'ho creuria i encara menys que fos aquí al costat de casa ,a Gandesa. Va ser tota una sorpresa quan Pep Monné va penjar el cartell a Facebook. Gun, encara que tant "sols" eren els teloners dels Rolling Stone a la gira Urban Jungle, l'any 90 van ser el meu primer concert en tot un estadi Olímpic força ple. En aquesta cas el pavelló de Gandesa va ser el lloc triat per trobar-nos fans de la banda i les velles glòries de la zona. 

Al concert del 90 em van sorprendre molt , era un grup just que començava a sonar a les formules radiofòniques, amb el seu primer disc Taking on the world. De fet sempre deia que jo havia anat a veure'ls amb ells, mes que als Stones, que ja eren unes figures en el final de la seva carrera, han passat més de 30 anys i encara hi son, ningú pot amb els Stones. 

Durant la seva trajectòria, Gun ha patit diferents canvis, la marxa del cantant Mark Rankin segurament el mes destacat. Malgrat tot, actualment la banda la lideren els germans Gizzi, Dante com cantant i Giulano a la guitarra.

Lo que em va sorprendre fa 32 anys va ser un directe potent amb molta guitarra. En el seu temps ells deien que eren com els Gun'n roses, però sense roses. Aquesta força no l'han perduda i durant tot el concert les guitarres no es van aturar, amb molts solos  fan service a càrrec de Tommy C Gentry que el públic vam saber gaudir.

L'avantatge de tenir un concert així, amb un públic al voltant de les 400 persones, és que els musics s'apropen molt a la gent, van aconseguir connectar molt fàcilment, i tenir paraules per diferents coneguts que tenien entre el públic, jo mateix tenia a les seves parelles al costat. Crec que van estar molt còmodes en aquest format, inclòs durant els bisos Dante va baixar i es va abraçar i saludar als coneguts entre el públic.

Una nit perfecta, confesso que m'ho vaig passar molt bé i em vaig quedar amb ganes de repetir, no se quan, ja que Gandesa, ni en general les terres de l'Ebre no acostumen a tenir artistes d'aquestes dimensions, ja han passat els temps que a Falset venia un Joe Cocker o a Móra uns The Major Blues Band (banda una mica desconeguda, però carregada de grans musics). Sols puc agrair a la organització la feina que han fet.

Long life Rock'n'Roll !!!

 

Tornada

 No prometrem res, com hem fet ja altres cops però en un món que cada cop el llegir se perd, fa dies que li dono voltes a tornar a escriure una mica per aquí, segurament per que quedi en un núvol i ja, però millor allí que enlloc, que ja ho deia el gran filosof Shrek: "mejor fuera que dentro".

Nit blava

Estimat lector, si encara entres algun  a visitar-me, buscant les meves paraules sols puc que donar-te les gràcies i pensar que deus ser una mica boig, una mica romàntic i segurament mes tens en millor consideració que jo mateix, disculpem si avui utilitzo un altre cop aquest raconet meu per despertar-me del meu moment somni i escriure, aquest cop un petit conte, un conte que no és per Ot que seria lo mes fàcil a aquestes alçades, ni pet tu, potser tampoc per qui va dirigit i sols és un conte que escric per mi. Deixa que l'escrigui pensant en aquesta persona i que les lletres siguin fàcils per ella. Intentaré tornar mes sovint. En un principi volia que fos una poesia visual, però no sóc l'amo de les meves mans.


En las noches mas azules, podrías sorprender la luna llena iluminando tu ventana. Si te fijases mirando hacia el norte verías atravesando la silueta de la luna a un viejo galeón pirata, como salido de un viejo cuento, esos cuentos que se quedaron abandonados, aguantando como el polvo se acumula sobre ellos en una estantería de una librería cerrada para convertirse en una tienda de roba de una franquicia absurda.
Lo normal seria que te pidiera que abrieras los ojos y te fijases bien en la cubierta del barco, para llevar la contraria te pediré que los ojos los cierres, no quiero que descubras el secreto, no quiero que veas ese momento en el que Hook se deshace de su traje de pirata  para ponerse unas mallas verdes, se retira la mascara de malvado corsario para dejar al aire su cara de niño, toma su garfio lo guarda en un pequeño cofre del que saca una bolsita con un bordado donde se ve una C con una alas decorándola. Hook se queda en el barco mientras Peter vuelve a surcar la noche volando hacía las ventanas abiertas para poder volver a encontrar a su compañera de juegos en la Isla de Nunca Jamas, queriendo ver a Wendy asomada esperándolo para reir, saltar, vivir.
Peter pasaba noche tras noche buscando a Wendy, hay días que regresaba a su barco triste por que no había encontrado  la ventana abierta , otros días Wendy parece triste, preocupada, sin los ojos brillantes que Peter recordaba, algunos tenían un momento para recordar que los unía. 
Esta noche cuando Peter llego a la ventana de Wendy, se fijó que estaba abierta, pero ella no se percato de su presencia, por encima de sus hombros Peter se fijó como Wendy abría un cofre decorado con unas O que se entrelazaban bailando con otras letras, los ojos de él se fijaron que no era como las anteriores cajitas decoradas en colores vistosos que escondían muñecas, detallitos afelpados o cualquier recordatorio de la niña que era Wendy. No le sorprendió lo que apareció dentro del baúl,ni que en un reflejo sobre el metal se reflejará una sonrisa traviesa en los labios de su niña. Esa sonrisa le hizo ver que Wendy ya no era esa niña que conoció en la isla, había cambiado, se alejó pensativo también sonriendo y pensando por que se conocieron cuando decidió ser simplemente  Peter eternamente  y no cuando disfrazado de Hook surcaba los cielos buscando sirenas en las noches azules?.
En la mañana, poco después de despertarse Wendy se fijó en una nota que decía:

Wendy te esperaré siempre, aunque te hagas mayor. 

El teu somriure s'ho mereix

Han passat gairebé 8 mesos i no he trobat el moment de posar-me al davant d'un ordinador i explicar tot el que sento des de que estàs amb nosaltres. Tampoc sabia que posar, l' auto-exigengia segurament em sobrepassa i no trobo les paraules per explicar-ho tot i be.
Estàs al meu costat, mirant-me des de la teva petita presó. Em mires no se si a mi o buscant la música que faig sonar desde el youtube. Si, ets petit, però ja no tant, ets fort i ens fas dèbil a nosaltres, ens esgotes cada dia però ets la nostra força per seguir endavant, el teu somriure ens ompli, les teves carotes, les poses davant la càmera.
He hagut de patir un petit ensurt de res per venir aquí i dir-te que ets lo mes maco que podré tindré mai. Ets el somriure que ens ajuda a amagar les llàgrimes. T'estimem, t'estimo.

Petit i valent

A hores d'ara, hauries d'estar fent-te gran i fort al teu saquito i no és així, un altre cop una habitació fosca, un silenci trencat per paraules que provoquen ferides que sagnen llagrimes. 
Des de el primer dia vas ser mes petitet de lo que tocava, però ningú s'imagina lo que podies arribar a omplir-nos. Teníem por, no ho escampàvem, però al mateix temps en teníem tantes ganes de fer-ho saber i quan tot semblava que podria començar a ser mes tranquil, ho va deixar de ser,, brusc i dolorós. 
Eres presumit i et van fer tot un book de fotos, en blanc i negre és clar per sortir encara mes afavorit, guapet és poc, però sobretot eres molt obedient agafant-te fort i mes fort, lluitant per continuar com et deia la mama.
Encara no fa un mes i ja tenim massa aprop unes altres dates a la que ens havies d'ajudar a defensar-nos i no podràs fer-ho, haurem de ser nosaltres ara els valents, ha sigut, és i serà massa difícil, però moltes gràcies carinyo per intentar ajudar-nos.

La importància del nom

Avui és tot sants, els sants donen nom a la gent. Escollir un nom no és pas una eina fàcil, abans s'acostumava a posar el nom dels iaios, padrins, patrons locals o nacionals,bíblics, sant del dia (quina sort vaig tenir que es van equivocar de dia)  i altres. Amb el temps s'ha perdut aquestes costums i es va començar amb noms de tots els estils: Cantants, actors, esportistes etc, però ja és casualitat que es donin aquestes coincidències, com a la lliga de segona brasilera, en un canvi de l'Atlecico Goianiense.

Una mica d'estil

Ja tocava una entrada xorra. Un dels ganxos que tenen els anuncis és una cançó que hagi sigut un èxit o que se't quedi al cap, en aquest cas es la cançó que ves va sonar l'any passat i que segurament tots en un moment o altre hem versionat, si no ho has fet és que el teu grau d'alcohol en sang era massa alt i no et recordes. Bé, si a la música li acompanyen unes quantes lolites, en aquest cas resulta que les Mocha Girls són filipines, però podrien ser japos, xines o coreanes, i el factor ment bruta que la majoria de vosaltres teniu i tenim una campana que pot funcionar, similar a aquella de pontelo, ponselo, però al segle XXI.

Flama de germanor

Ahir dissabte al consell comarcal de la Ribera d'Ebre dins dels actes del 75è Aniversari de la Batalla de l'Ebre, vaig assistir (encara que una mica tard, per coses de feina) a la rebuda de la Flama de Germanor. Aquesta Flama recorre les quatre capitals ebrenques i terminarà el seu viatge el proper 16 de novembre a Corbera en un acte d'homenatge als supervivents de la Batalla de l'Ebre.
Són petits gestos per recordar aquells que durant 115 dies van participar en una de les batalles, o carnisseries, mes importants que han tingut lloc al país en l'època moderna.

 

També us deixo un vídeo de Xeic que es diu, Biberons de combat,:

He trobat gent a faltar a l'acte, ho sento.

Castormobil

Estimats ja podreu demanar la nova joguina d'aquest Nadal. Alguns il·luminats van decidir que per variar les terres de l'ebre i els seus voltants eren el lloc mes ideal per poder fer de les seves. Desprès d'uns quants ensurts en forma de terratrèmols de diferents intensitats, sembla que s'han adonat que hi ha certes línies vermelles no es poden traspassar, malgrat que aquest cop han anat un pam mes enllà de lo permès. Senyors potser ja n'hi ha prou.

 

Red Bull te trenca els ossos

Red Bull va entrar al mercat de les begudes a base de molta publicitat al món de l'esport diguem que diferent i uns anuncis a la televisió amb molta força, saben vendre la marca, el logo i associar-ho al risc.
El risc segurament és un mal us d'aquesta beguda o això diuen alguns que altres, però no entraré ara a jutjar els valors de la beguda, si no penjar un vídeo del que en fa gala la marca d'esports alternatius i molt d'espectacle.
Mai m'he aclarit pujat dalt de dues rodes, vaig perdre l'interès en les bicis quan tenia que passar de les tres a les quatre rodes, vaig haver d'esperar massa entre el tricicle de BUH a poder pujar a la bici del meu germà, quan vaig tenir l'edat que podia pujar-hi, estaven de moda les Panther i no en van voler comprar cap, així que vaig esperar als 18 per tenir cotxe.
Desprès d'esta parrafada, per omplir una mica, us deixo el vídeo que han fet aquesta gent, deu ser veritat que et dona ales i que tenen un àngel vigilant-los. 
Nens i altres no ho intenteu a vostres cases.

150 mil peces de Lego donen per molt

Gràcies a Abadia Digital  per trobar a My Modern Net  una entrada on ens presenten un diorama realitzat amb 150 mil peces de Lego i mes de 1700 figures, en poques paraules: una currada brutal.

 Panoràmica espectacular:

 El detalls d'humor que no faltin

 I jo que flipo amb el meu únic elf....

Els autors són Rich-K & Big J, sols queda felicitar-los per la seva feina.

Torno a tu

He vingut a tu, moltes nits amb el cor fred, buscant acariciar-te amb els meus dits intentant explicar coses que els meus llavis no sabien expressar i sempre m'has acceptat, diria que m'esperaves, sempre has estat obert i bondados amb mi, molt mes del que segurament mereixo.
 Ets un amic, una amant, un mur de les pregaries,  sempre  fidel en els meus moments mes dolents, massa dolents, tant com per plorar amb mi en la foscor del menjador, envoltats de silencis similars als d'ara.
Havies de ser un punt d'alegria, d'opinió, de trobada, una taula amb una cadira sempre buida al costat per aquell qui volgués seure a compartir alguna cosa, i escrivint això torno a pensar en les buidors que tinc, que tenim i les estranyes sensacions que ens desdibuixen un somriure mig amagat que aviat espero entenguis, secrets que guardo en una caixeta tancada amb gomes i un arbre dibuixat a la tapa.
He tornat a tu, fa uns dies que et llegeixo, que recupero moments, que t'endreço, em diràs que no cal que són entrades que ningú mirarà, però jo si que et miro, com part del meu passat, present i futur, ets part de mi.
No se com seràs a partir d'ara, espero temps mes dolços, musiques de fons, riures absurds, i sentiments que sols entenem nosaltres i  pocs més.

Revisió

Ja us haureu adonat, lo abandonat que el tinc, ja acostuma a ser massa normal, substituït per altres formes de comunicar-se o per simples silencis.
He aprofitat la post migdiada que tocava avui, per començar a retocar algunes coses del passat, endreçar entrades, canviar etiquetes. La feina està molt endarrerida, però tampoc tinc presa i m'ha servit per recuperar pensaments i coses del passat.
M'he aturat en aquesta entrada, dedicada a tot un personatge que anava pel món ballant, o alguna cosa similar, i m'he aturat a veure que feia  aquest home, i es veu que encara continua. El primer viatge va ser merament per passar-ho be i com que va triomfar va cridar l'atenció d'una marca de xiclets que el va patrocinar. I encara continua robant somriures i passos de ball, allà on va. Llastima que a Síria, encara es tinguin que amagar les cares, les ballarines.

Esperant el bus

Uns no sabem fer anar ni el copiar i pegar i altres són prou ingeniosos i ràpids.

Ai Espanya, carinyo

Tenim nova cançó de l'estiu, post Chonis de Castefa?

Record Lego

S'ha de reconeixer que quan hi ha diners per publicitat i un bon producte, l'èxit età garantit. Fa un parell d'anys vaig veure com feien l'anterior record al parc de Legoland a Alemania, però no hi ha color, comparat amb aquest monstre.

Segur que hi jugaríem posant peça sobre peça.

Flors

Ho vam decidir per tu, no et vam deixar triar. Potser per que també són les meves preferides i per que el roig és escandalós com tu havies de ser.
Ahir les vaig veure per primer cop en aquest inici de primavera, van sortir per tu, justament ahir, elles saben per que van sortir just ahir, nosaltres també ho sabem.

La princesa dels meus somnis

Ara farà uns nou mesos que vam saber que venies, ja portaves un de camí. Vam parlar de fer-ne seguiment public, publicar tot lo que anàvem coneixent de tu, però vam creure que era millor no fer-ho. Aquesta nit tinc la necessitat d'escriure't, malgrat se que no em pots llegir, dir-te coses que no podràs sentir, i tenir-te un altre cop entre els meus braços envoltant-te. Tal i com avançaves fen-te gran dins la panxona de la mamà, la gent em deia que ja em podria anar preparant a no dormir, que els teus plors em desvetllarien i jo tot sobrat responia que no, que segur que dormiria ben tranquil, com m'equivocava, les nits són molt mes difícils de lo que em podia imaginar i lo que no em deixa dormir és el silenci nocturn. Tenia que contar-te mil contes que mai ningú abans havia explicat, de princeses,dracs bons i herois atípics, naus i mons inventats, llocs màgics, aventures, fantasies per fer-te dormir i com no,també cantar-te el "son soneta vine aquí..." cada nit, fins que m'enganyessis fent-me creure que ja dormies. Ens portaves l'alegria, les il·lusions, el fer-nos estar millor que mai, tots t'esperàvem, però nomes vam poder estar amb tu els nou mesos, i les dues hores que et vam tenir. No vam poder sentir el teu batec del cor, el dia 26 a les 18.28h però ens vam quedar amb els teus 52cm,(que llarga!!!) , els teus 3,110 kilos, els teus cabells foscos, els "papitos", el nasset igual que la mamà quan era petita, els meus llavis, el "hoyuelo", els dits de la ma tot llargueruts com si ja sabessis que a casa hi havia un piano, la berruga vermelleta a la mà, els dits dels peus típics dels Liviano, tota una nineta, la mes guapa de totes. Se'ns fa tot molt difícil sense tu, bona nit princesa.

La gent fem caure murs.

Tranquils que no és pas el vídeo de campanya de l'Albert Riera amb música d'en Sabina.

Una mica de recull

Desprès d'una mica de zapping per la tele i per la resta de blogs de la gent que segueixo, i veient que molts han caigut duran la meva absència :( us deixo una quantes coses que m'han agradat així a un ràpid cop d'ull.
Super Mario:
25 maneres de morir segons Mario. Vist a http://pons007.wordpress.com/

I una figura feta a partir de cartutxos de videojocs, vist a http://www.abadiadigital.com/

Ara un parell de videos de Lego

 De  http://pons007.wordpress.com/


Y de : http://pildorasdecomunicacion.wordpress.com/


I ja per acabar encara que sigui una mica tard com decorar una carabassa de Halloween



Au...ja està fins ara..