Barna Click 2011

Anima Iniqua

Encara que precipitadament, per la manca de temps per escriure que em dono darrerament i potser també una mica amb la por de la responsabilitat, us vull convidar (19:30h d'avui inauguració) a que us deixeu sorprendre.
El lloc: Per si sol, el Poble Vell de Corbera d'Ebre mereix una visita, un petit racó de la Terra Alta, castigat per la crueltat d'una guerra que molts volen oblidar. Un Poble mort que va saber renàixer i convertir-se en un recordatori i un espai d'art, de pau, de memòria.
L'obra: Fins que no ho vegi poc puc dir, se que hi ha el llibre, una joc de paraules i fotografies, un missatge, un model, unes textures damunt la pell, i se que ens espera una exposició que desconec, però que tinc ganes de veure, conjuntament amb la resta d'obres que fan la Biennal d'Art.
L'astista: Aurelio Monge, aquesta reconec que és la part mes complicada de l'entrada, ja que em calen paraules per saber expressar-me com ignorant en la matèria...però ja que m'hi poso, doncs endavant. L'Aurelio no és pintor, ni escultor, tampoc és escriptor i crec que tampoc és music, de lo que si que estic convençut és que és un amant de lo que fa, meticulós, rigorós i que amb moltes hores d'observador aconsegueix que els nostres ulls vegin l'obra que el seu ull ha vist amagat darrera un objectiu. La seva mirada ens porta a l'escultura d'anatomies mes clàssiques i a la llums i a la foscor tenebrosa, al mes pur estil de Caravaggio, (que millor que la foscor per veure la llum?); els seus escrits ens portaran missatges breus però directes, i un llibre no sol portar música, però crec que dins la església s'aconseguira un ambient colpidor, però ja ho dic jo no sóc pas critic i tots sou prou grandets per pensar lliurement.
La persona: L'Aureli (si, el vaig conèixer així) va venir ja fa molts anys a la botiga, carregat de somnis, idees, piràmides de Stargate (era d'Stargate?), enamorat de la ciència ficció, de llibres que la gent coneix ara per ser trilogies de cinema,i castigat amb els viatges a fer olives,amant de les rabioses novetats tecnològiques, l'Aureli era ( i és, potser fins i tot ara mes) diferent a la resta.Estava convençut que aquest noi s'havia perdut, que coi podia estar fent un friki d'aquest nivell a un poblet com Miravet.
El temps ens ha anat fent coincidir sempre a petites pinzellades de les que he apres molt mes de lo que ell es pot imaginar: com dirigir una partida de rol (tot i lo díficil que son els jugadors), , com tenir clar com vols dur el teu negoci (no cal fer-se ric, sols estimar lo que fas), com defensar la teva terra, malgrat no hi haguis nascut, però un dels darrers cops ja em va deixar bocabadat.
Quan viatges en tren, des de Móra fins a Barcelona, molts cops pregues per anar sol, que et deixin dormir i no trobar-te a ningú que et doni xarrera tota l'estona, però a vegades la por és que siguis tu qui no deixi dormir al teu company de viatge. En el meu darrer viatge vaig coincidir amb l'Aureli, tot carregat amb material fotogràfic camí d'una sessió de fotos a Barcelona, ara fotògraf? , però si era guia, botiguer, dissenyador, que coi fa ara fent fotos? que no en te prou de mals de caps? M'explica els seus projectes, les seves aventures als museus, la seva paciència per poder captar un moment, un angle impossible i em dono compte que sap molt de lo que parla, que li brillen els ulls, que sap que ara és un provocador que colpeja a qui mira les seves obres i fins i tot orgullós de que no agradin a tots, ells s'ho perden. Potser ell no es va adonar ( o si, que és molt viu) però em va deixar flipant, gràcies pel viatge, gràcies per fer lo que fas, però sobretot ser com ets.
Foto: Aurelio Monge.
Mes informació: http://mgartstudio.blogspot.com/

L'USAP a la Catalunya Sud

...que consti que la Catalunya Sud no és allò que diuen Terres de l'Ebre, si no lo que hi ha al sud dels Pirineus.
Va això serà una entradeta ràpida que tinc poc temps i aquesta tarda vaig a Barcelona, però no a veure rugbi.
Catalunya sempre ha sigut un raconet al mon en la innovació a la practica d'esports, amb mes o menys seguiment, però també tenim la sort o la desgracia de tenir un esport, el futbol i un equip el FCB, que devora mediaticament a la resta.
El rugbi és un esport on Catalunya va participar amb selecció pròpia en competicions oficials fins el 22 de febre del 41 que el franquisme ho va prohibir. S'han fet alguns intents de tornar-hi però com sempre la federació espanyola hi posa pals a la roda i pressiona als estaments oficials, però en un esport on hi ha una gran sensibilitat per les nacions sense estat (qui no ha sentit a parlar de les 6 nacions?) crec que és un bo camí per començar a caminar.
Per l'altra banda, tenim que un dels equips punters a Europa és l'USAP de Perpinyà (dels qui ja vaig parlar aquí) i avui ens regalen, crec que no es pot dir d'un altra manera un partit de quarts de final de la Heineken Cup (la Champions del rugbi) contra el Toulon, 30 mil seguidors de l'Usap, 10 mil del Toulon i 10 mil entrades venudes aquí ompliran de senyeres l'estadi Lluís Companys.
Aprofitem aquest regal, gaudim de rugbi d'alt nivell i pensem en el futur tenim molt camí per endavant, però també bons companys de viatge.
Mes informació a: http://usapabarcelona.cat/

Ara moren a Libia els que...

Ara moren a Líbia, els que abans morien a Bagdad, Bòsnia o Vietnam, continuen morint i nosaltres ens ho mirem en un silenci covard i còmplice.
Som una generació que ha perdut els somnis, la platja ens queda massa lluny i ens fa mandra aixecar els adoquins.
Els nostres fills no ens recriminaran que el temps ens haguí vençut, que siguen uns derrotats, sols ens recordaran que no vam lluitar, que no vam alçar les nostres veus i que ens vam quedar a casa.

Foto: Actualidad Orange

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Sang, fetge i Bollywood japonès

Ha tocat sessió de cinema al sofà de casa, de divendres a la nit, entre veure lo de sempre i alguna cosa diferenta l'hi ha tocat el torn a un d'aquells canals que no saps d'on han sortit i em trobo amb una pel·licula de colors grisos ambientada al Japó del segle XIX, samurais cecs , bandits, geishes, duels,assassinats, partides de daus,transvestisme, prostitució infantil, i que el menú indicava com comèdia.eing?, d'acord hi havia un personatge tontet que sempre posava la pota, que és un recurs molt típic d'aquest tipus de cine i alguna mena balls que no saps que hi fan en mig de la història, però el final de Zaoitichi no te preu, sembla tota una demostració multicultural.

Badminton Jedi

Algun dia els esports seran així? Que la força ens agafi confessats.



Vist a:http://www.puntogeek.com/

Responen

Sembla que quan aquest pobre blocaire parla de política les visites es disparen i els comentaris omplen les entrades, la qual cosa suposo que vol dir que la resta d'entrades son molt avorrides i que a la majoria de la gent no els interessen, però malgrat tot, això és com un bar on es pot parlar de tot, per que parlant la gent ens entenem, encara que pensem coses molt diferents i això que sembla molt retòric per mi no deixa de ser part de la meva manera de ser.
Com us he dit tancant la darrera entrada, vull respondre una mica a la resta de gent que ha anat comentant.
Els partits els formen els votants i la gent que milita, no és gens fàcil donar la cara molt cops per un partit i encara menys quan venen maldades. Per desgracia als pobles vivim una lluita constant amb desgast de gent i d'idees. Als que algun cop heu votat la mateixa opció doncs gràcies per confiar en que la gent triada ho faria be, al menys crec que ho han fet lo millor que han pogut, amb molts errors, com tots en fem, amb coses de novells, o defensant postures personals diferents a la meva.
Segurament Esquerra ha sigut la millor demostració de tot allò que no s'ha de fer en política local o nacional, ja que el gran error és no creure en ella mateixa, però tampoc és un partit a que se li perdoni la mes mínima, som els nostres pitjors jutges, però algun cop potser n'aprendrem. D'altres en fan d'igual o de mes grosses i ho saben diluir molt millor.
Hi haurà votants com alguns dels que heu comentat que no tornareu a votar per aquesta opció, si us hem fallat és normal que no ho feu, desitjo que sigui quina sigui la opció que trieu la continueu votant, ja que voldrà dir que ho faran molt be, ja sigui per Móra o per Catalunya i això és bo per tots.
Que a altres cases també treballem pel millor pel país també ho se, i també tenen els seus errors, o solucions diferents que les que jo defenso, en tot cas a l' anònim en qüestió gràcies per creure en aquest petit bloc per fer-ne difusió.
A la Cè me l'estimo massa, així que un petonet per ella.
I a en Bernat: faldilles o infraestructura son errors personals, no d'un partit per desgràcia massa comuns, per altra banda no se quina és la espassa que il·lustra el bloc, però sempre és millor una tassa de cafè i una tertulià, a la que esteu convidats.

Relliscada

Fa molts anys vaig fer d'introductor a un acte de presentació de les llistes d'Esquerra a la comarca, la sala de la Democràcia estava ple fins la bandera, el motiu mes important era la presència d'una star de la televisió del moment, Pilar Rahola. Per algun racó de casa hi ha alguna fotografia de la llista de Móra amb la llavors diputada on nos desitjava molta sort en la batalla que se'ns presentava.
Ens va faltar un puntet de sort, però vam ser una llista boja per la nostra mitjana d'edat i una mica valenta pel nostre atreviment. Ens vam quedar a uns deu vots de poder entrar en l'ajuntament, fent una campanya sense ni un duro de pressupost.
Tot això per explicar que malgrat tot, el fet de compartir aquelles hores amb algú, em va fer sentir una certa admiració idíl·lica.
Al poc temps Esquerra patia una de les seves famoses mogudes i Rahola era declarada enemiga número 1 de bona part de la executiva actual i les dues bandes entraven en una guerra que encara és viva.
Fa uns dies va sortir a la premsa que la vice-presidenta havia tingut un petit error al seu currículum, un oblit el tenim tots, amb tot l'enrenou que es va produir la Rahola va aprofitar per atacar al esquerreta mes piju, en Jordi Portabella i acusar-lo de també mentir sobre la seva carrera de biòleg. Pifiada de la Pilar, i molt pitjor la seva excusa als matins.
Tot això per dir que no val la pena passar-se tota la vida en peus de guerra, per molta estrella de la televisió que et pensis ser.

La lluna

Va que fa una nit prou maca u val la pena veure una estona la lluna, i en versió festa major de diumenge a la tarda a la plaça de dalt, amb els pares al Bar Deporte/ Piano, i un parell de nens corrent de banda a banda.

Duke Nukem

Fuma puros, va a sales de striptease, diu tacos, pixa i pega cops de puny com cap altre, torna Duke Nukem un videojoc poc correcte com la vida mateixa. Tot un mite dels primers jocs d'estil shooter.

La força en hora baixes

Dues mostres que el costat fosc ja no és lo que era (haurem d'estar previnguts):

Litterarum i Fira del llibre ebrenc

Anunci de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum fet per Alfredo

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2011 from ArboreScentia on Vimeo.

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

Projectes

Crec que us pot interesar.

Me llamo Makiko. Soy una japonesa que vive en Madrid desde hace un año. Como sabéis, hubo un gran terremoto en Japón el viernes 11 de marzo. Este terremoto me ha afectado mucho emocionalmente. Hasta bien entrada la mañana del viernes no tuve noticias de mi gente, no sabía si estaban vivos o muertos. Japón se colapsó y durantes horas me fue imposible comunicarme con nadie. Aunque finalmente mi familia y amigos salieran ilesos, me sigue angustiando mucho ver las noticias que llegan desde Japón. Así que se me ha ocurrido una idea. El plan es que cada persona haga una grulla de origami. Para ayudaros, he hecho un vídeo explicando cómo se hace:

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

Después, me gustaría que cada uno se hiciera una foto con su grulla y me la mandara a ésta dirección: las1000grullas@gmail.com

En Japón solemos hacer 1.000 grullas para que se cumpla un deseo. Por eso necesito vuestra ayuda para animar a mi país y especialmente a la gente que está en las zonas más afectadas por la catastrofe. Una vez que tengamos las mil grullas, se las enviarémos a nuestros amigos del norte de Japón, que tanta ayuda y tanto ánimo van a necesitar.

Muchísimas gracias por vuestro interés y espero que, entre todos y con este esfuerzo, podamos hacer que se cumpla este deseo.

Arigato ありがとう Makiko 真紀子

Por favor, transmite este mensaje a todas aquellas personas que creas que puedan estar interesadas.

Cinema i premis

Pa Negre ha fet un petit gran pas per explicar que parlar en català no ha de ser una carrega o un impediment a l'hora de fer cinema de qualitat. Com diria Mou, a Barcelona es fa bon teatre i per això hi ha grans actors i actrius aixi com una cantera que sembla no tenir fi, tenim la mostra en els dos millors actors novells.
Jimmy Jump va poder saltar-se (acudit dolent) les mesures de seguretat, que no havien deixat passar a gent amb intenció de protestar per la Llei Sinde, i tenir uns altres segons de glòria intentant explicar un missatge davant la cara atònita de les actrius lliuradores del premi al mascle Bardem , segons que li donaran mes vida durant un temps, però que va ser criticat crec que innecessàriament per un presentador que hagués fet millor ignorant la presència, que en el fons és un col·lega ja que entre els dos s'han carregat a TVE en les darreres Eurovisions.
La Llei Sinde estava present, en els dies abans, en les hores abans, però poc mes, sols alguns cops d'ulls a favor d'alguns dels premiats i els discurs d'un president que s'acomiadava, en part va ser de lo millor de la gala.
Àlex de la Iglesia deixarà el càrrec i des de aquell dia Iciar Boallin vol postular-se com futura candidata, en cos present i sense cap pudor fent la pilota a una ministra amb nom de llei anti internautes.
El cinema espanyol s'ha equivocat de bàndol, triant a les grans distribuïdores que ens cobren una petita fortuna per veure les peli-cules en pantalla gran i crispetes de caramel, reconec que m'agrada el cinema al cinema, i que no sóc un usuari "abusiu" de les descarregues, i que em vaig deixar en el seu dia els meus duros en cintes de VHS i en DVD, de les que moltes estan per estrenar encara, però està clar que l'oci està canviant i si el cinema no s'adapta, al cinema sols es veurà l'Avatar de torn i poca cosa mes.... i desprès el Pa Negre diran que estava massa dur per rossegar.

Traduccions

Les cançons estan sempre allí, esperant-nos, contant-nos històries que mirem de fer nostres en els moments que egoistament volem que siguin nostres. Frases que sols un mateix entén i que l'altre pot mal interpreta, però calia que ho digues. No és això lo que estic buscant, no vull equivocacions, no vull errors.

.....
Contem els teus problemes, i els teus dubtes
Donant-me tot d'endins i cap en fora
.....
No t'oblidis de mi
.....

.. i ells que en tenen?

Doncs hi ha comentaris que serveixen per dos blocs diferents, ara també podem utilitzar el mateix vídeo per dues entrades diferents, ai no que no es ben bé el mateix:

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm

+ $ X -TV

En el mitja televisiu l'oferta en català té cada cop menys espai, dins de l'oferta de Digital TV sols hi ha la versió de TV3 Int, dins del TDT, si ens posen a sumar les cadenes que arriben amb un mínim de qualitat de senyal seran unes 5 o 6 de mes de 50, però aquest no és el tema d'avui, un altre dia ja ho veurem.
A nivell d'Espanya, l'oferta és molt mes amplia, però de dubtosa qualitat i des de avui lo de dubtosa ja crec que sobra.En el seu dia Prisa, va decidir donar el salt a la televisió i Cuatro era la cadena mes progre del panorama, un altra manera de fer, un public mes minoritari, però segurament mes fidel que el d'altres cadenes. Un referent eren les noticies on ja sols per imatge semblaven molt mes avançats que la resta. Amb el temps Cuatro, va anar deixant la porta oberta a programes menys intelectuals i buscar audiència, reallitys,late shows, etc, començava la mimetització per semblar-se mes a la resta. Per aquelles dates CNN+, que sols emitia en la plataforma Digiatal +, va començar a emetre en obert i quedar-se al menys amb la part de la informació d'una certa qualitat que ja Cuatro estava deixant a banda. En aquestos temps que l'unic que interessa de la tv a nivell de fer diners és el futbol, la gran guerra mediatica, Tele5 es menja part del pastis de Prisa i es queda amb Cuatro i tindran un altra cadena on poder vendre el seu ...diguem producte. Els senyors de Tele5 han vist que Prisa també tenia un canal de 24h d'informació (i entrevistes i actualitat en general), com que no sabien que fer-ne han decidit carregar-se'l de dalt a baix i així poder emetre 24h de GH.Felicitats Mercedes Milà ara tens tota una cadena de segona, o tercera fila per tu soleta i el teu experiment sociològic. Els mortals hem tornat a perdre.