Fira Bon Preu

Avui (per dissabte) tocava muntar paradeta i treure les botigues al carrer, be millor dit al Passeig del Pont, però no ha pogut ser, les previsions meteorològiques, no han sigut massa favorables i s'ha decidit ajornar-ho. Potser demà ens aixecarem i no es mourà el vent, però desprès de les desgracies del darrer temporal, millor pecar de previsors que no pas després plorar desgràcies. Sense anar mes lluny fa uns anys, si estàveu a la Fira us recordareu, quan per culpa d'un cop de vent,va sortir volant un dels sostres, que era de xapa i va cauré a molt poca distància del cotxet d'un bebe.
Així que si teniu intenció de gastar-vos algun euret, igualment ho podreu fer, però sense passar per la Fira.
Foto: www.moradebre.cat

La mobilització social

Per desgracia, aquesta terra s'ha vist obligada a sortir al carrer massa cops, per les continues agressions que ha anat rebent el territori, va ser la època "plataformista", i la famosa marxa entre les dues Móres.
El transvasament d'aigua de l'Ebre no es va fer (encara que quan torni a manar el PP ja veurem)
La Enron tampoc es va fer, aquesta encara, per que sols faltava ja que l'empresa es va arruïnar.
L'abocador, ups perdó macro abocador, que no es prou gran, que el volen fer creixer encara mes,doncs podem gaudir d'ell fins a que ens cansem.
I queda la politica de la energia eolica, no es volia ni un parc mes a les Terres de l'Ebre i alguns mes han caigut, i els que cauran.
Per aquells temps, no em podria catalogar com massa actiu en tot el tema de la plataforma, vaig assistir a alguns actes, alguna assemblea i a la famosa manifestació, ni vaig anar a fer les Europes, ni portava engaxina al cotxe, ni un pin a la solapa, potser és la meva manera de ser, ja ho se que sóc raro, però al menys tinc les meves opinions i estic obert a parlar-ho amb la gent i veure les coses bones, les dolentes, i les contraprestacions.
El parc de Barbers esta ara al candelero de la opinio publica, de fet és la segona entrada seguida que li dedico al tema, el motiu es respondre als vostres comentaris:
-A Móra som prou gent per fer lo que ens propossem, però sabem lo que volem?, crec que ens cal que hagui gent que ens activi, que ens mogui, i que ens fassi obrir els ulls, l'Agrupacio La Picossa ha tirat la primera pedra, però calen moltes mes pedres per poder enderrocar el mur que tenim davant. I en part som prou gent qui ho vol?. No ho se. A la gent ens costa donar la cara, i felicito a l'Agrupació per ser els primers en donar la cara.
-Sobre el segon comentari, donar la benvinguda al món blocaire i molta sort que hi ha molta feina a fer pel poble, per la comarca, pel pais, i que per lo que sigui, no vaig poder ni saber fer en la meva etapa.
-Uns diuen 300 mil, altres arriven a 500 mil, recordar que en tot cas és una passada per caixa que hem de veure si poca o molta, contra gustos: colors. Així a cop podriem dir home doncs si, son uns dinerets que aniran molt be a les arques municipals, amb la que es podran dur a terme algun que altre projecte, però l'any que ve, d'aqui 10 anys, d'aqui vet a saber quan, encara tindrem els molinets al damunt del nostre skyline. No se si es la xifra que pertoca, la estipulada, si s'ha fet lo impossible per que ens donguin mes, però per aquesta regla tot esta en venda, i podriem vendre l'aigua, el cementeri nuclear, i tot lo que ens vulguin portar. La nostra salut ja ho pagarà. Sobre els partits polítics ja s'han possicionat, uns signant el conveni i els altres no saben no contesten. Els partits polítics molts cops es lliguen ells mateixos les mans, i altres encaixen bufetades que no es mereixen. Si la societat depen d'ells en aquest sentit, malament.La societat quan lluita ha de ser apolitica, per ser sols una veu, per que hi ha gent de tots els colors que estan a favor i en contra i d'altres que no saben o no contesten.També s'ha de veure que la gent s'olvida de quins son els partits que han estat amb ells i qui no, (vist des de un punt de vista dels politics). Sobre lo que comentes dels caçadors, hi ha com tot, suposso que n'hi ha que estiran en contra i d'altres que no, com a entitat, veig dificil que es posicionin, encara que desconec qui son a hora d'ara la seva junta, i per desgracia no tenim massa tradició de posicionament de les entitats per temes d'aquest estil fins que alguns han trencat el gel, com en el seu moment les Plataformes.
-Sincerament crec,i ho sento, si sóc negatiu ,que està tot massa lligat i ens hem despertat massa tard. Desitjo equivocar-me.

Molinets a Móra

...clar, em diran que a Móra no estan que és terme d'Ascó;però per si no us queda clar, des de on es veurà realment és des de Móra. Tindrem tota una visió panoràmica prou adequada a les darreres postals de Terra Alta i Priorat, carregada de molins de vent, per que els nostres Quixots particulars tinguin un lloc on no avorrir-se i poder demostrar que estem a les ultimes en noves tecnologies.
Us faig còpia d'un comunicat que ronda per la xarxa que ha creat l'Agrupació Excursionista "La Picossa" i vosaltres mateixos:

Aerogeneradors, Energia ecològica a costa de destruir el paisatge

Com ja us és avinent, la nostra, es una entitat força compromesa amb el paisatge, la natura i el medi ambient.
És per això que estem molt preocupats per la ubicació de l’anomenat Parc Eòlic de Barbers, que majoritàriament afecta al nostre terme, i hem començat una campanya per tal de potenciar l’oposició al projecte per part de l’Ajuntament i dels ciutadans. Es per això que, la nostra entitat ha volgut emprendre una acció de conscienciació dels habitants de la nostra vila, per tal de donar a conèixer els principals arguments en contra d’aquest atemptat ecològic i paisatgístic, que hipotecaria el nostre futur en diferents aspectes. Així doncs, hem editat un díptic on s’exposa amb claredat els irreversibles efectes no desitjats que aquest parc eòlic generaria per al nostre terme, cosa que ja està passant a altres pobles, com per exemple a les comarques del Priorat, la Terra Alta o a la Conca de Barbera.
Desgraciadament, la nostra comarca ja suporta moltes infraestructures que no han comportat cap benefici important per la Ribera d’Ebre i si en canvi, estan generant més i més problemàtica cada dia que passa.
Esperem doncs, que tant l’Ajuntament, com les entitats i els conciutadans, tinguin les idees clares i una postura definida envers el projecte, al temps que tot el teixit social, habitants i entitats, es posicioni i el rebutgi clara i fermament per tal de poder aturar aquest innecessari projecte tant lesiu per al nostre terme.

Agrupació Excursionista “La Picossa”
La Junta Directiva

A Carnaval tot si val?

Esteu segurs?...Be us deixo una petita mostra del meu avatar i de jo mateix :) No sigueu massa cruels.

Santa Agueda

Aquest cap de setmana es celebra Santa Agueda, santa patrona dels strippers. Com tots recordareu fa uns quants anys es va fer famosa la pel•lícula “Full Monty” on la desesperació de la crisis post Tacher havia dut a un col•lectiu de homes en atur a treure’s la roba per emular la moda que causava furor a la capital dels locals de nois en tanga i cossos lluents. A Barcelona també es sentia a parlar del Mercabarna Show, que era com anar a mercat però sols de carn. Els anglesos en aquest aspecte sempre han estat una mica mes avançats que aquestos pobles mediterranis, i a conseqüència de l’èxit de la pel•lícula els striptease masculins ja eren una cosa normal i l’excusa de quarentones, comiats de solteres, festes de separades. Tant normal que van decidir fer una patrona per aquest sa ofici, i així tot un seguit de dones poden ser lliures una nit a l’any per anar a veure cossos esculturals, que es despullen sols per a elles i desperten les fantasies mes amagades, això es combina amb un sopar i el fet de donar el títol de alcaldessa per un dia, tot organitzat per associacions femenines que defensen valors com els curses de ganxillo i macramer, Una festa amb molt regust caspós, cutre i per molt que sigui patrona de les dones la trobo la festa mes masclista de l’any. Per cert l’any que al poble mani una alcaldessa, que espero que sigui molt aviat, que faran, continuaran amb la pantomima d’alcaldessa per un dia? Però com sóc bon minyo us deixo un petit regalet per les lectores femenines d’aquest bloc.

Zona blava

Com que no sols de clicks viu l'home (o alguna dona), em vull penjar una medalla en plan "Magic" Andreu. Ja fa uns quants anys i un parell d'alcaldes es va decidir que per reordenar l'aparcament d'aquest pobre poble meu, la millor solució era instal·lar una zona de pàrquing de pagament, distingida de la resta per que al terra va pintat de color blau, aconseguint així uns carrers molt mes fashion i mes coloristes. Això vol dir que on abans podies aparcar de franc ara pots aparcar pagant al mòdic preu de 0,60€ per hora, mòdic per la gent de capital que estan acostumats a pagar una burrada pel mateix servei. El primer efecte va ser que els treballadors d'entitats bancaries i similars que arribaven a primera hora i feien servir aquella màxima de "a quien madrugar Dios le ayuda" es van tenir que buscar un altre lloc per aparcar el seu cotxe, i van ser substituïts per una varietat d'usuaris, per un costat els que no paguen per que els hi sua, els que tenen privilegis en forma de cartolina, els que amablement convidaven al cobrador a prendre cafès de franc a canvi de fer la vista grossa, i algun despistat o primo que era el que si que pagava, i altres que encara eren mes mal afortunats i tenien que pagar fins i tot la sanció de 3€. La picaresca tant espanyola (si en el fons per molt catalans que vulguem ser, de tant en tant ens surt el ramalazo), feia que la majoria de la gent no pagues.
Tot això de la zona blava quan es va instaurar va ser criticat pels partits de la llavors oposició,(i ara al govern) indignats per que com podria ser que a un poble petit i eixerit, com Móra s'arribes a aquestes coses, però l'estiu passat la concessió es va acabar, amb un petit debat (molt però que molt petit), la zona blava va continuar amb una versió nova, era el gran xollo, dels dos mil euros anuals que entraven pagats per la empresa que tenia la concessió, s'havien de passar a vint mil de beneficis (font: pressupostos municipals).
Ara resulta que hem passat unes temporades que no funciona al 100%, dies que si i dies que no, llocs que si i llocs que no, s'ha contractat a un vigilant de la zona blava, i a data d'avui resulta que varies de les màquines s'han de reparar i segurament s'hauran de substituir per unes altres no tant primitives.
En aquells dies, i aquí ve lo de la medalla...em vaig mostrar partidari de suprimir la zona blava, i com a mal menor que seguis com estava, i vaig preguntar si sabien lo que costava una màquina d'aquestes i em van dir que no....ara ja se sap, la resposta és molts diners...però com que qui avisa és un traïdor
Ara estirem uns dies, que per evitar el caos de que unes màquines van, les altres no, que si vols pagar has de fer una excursió a la recerca de la màquina que funcioni, doncs la zona blava estira desactivada, així que aquestos dies aprofiteu i aneu a peu.

Els Clicks estan orfes

Avui s'ha fet public que el dissenyador dels clicks, Hans Beck va morir el dia 30 de gener, a l'edat de 79 anys després d'una llarga malaltia. Avui els ninotets no llueixen el seu famós somriure i es mostren una mica mes tristos amb la pèrdua del seu creador ara fa 35 anys.
Segurament allí on estigui, estirà treballant per que altres nens, i no tant nens, continuim gaudint de les seves idees i de la seva il·lusió.

Ebay's clicks

Segurament si la meva germana obre el bloc, després de tant temps i lo que es troba son fotos de clicks, potser em matara, ja que encara no he comprat el sofà, però no t'asustis que fa dies que no he comprat cap, però és que encara no els havia pujat al bloc.
Doncs si gent, darrerament pateixo de clickitis aguda, o lo que vol dir que estic al·lucinant amb els clicks i lo que es pot fer amb ells.
Si de petit vas jugar i ara no en fas cas, els tens amaagats a les golfes i me'ls regales doncs t'ho agraire, que son per una bona causa, com pot ser per feliç a un nen, encara que sigui molt gran :D
Ara us penjo algunes de les foto que he fet als que he anat pillant per ebay:

Matones Jurats SL

Estava donant un cop d'ull a les darreres actualitzacions dels blocs que tinc per qui a prop, i a lo carrer del riu i a Té la mà Maria parlen del fet que la Generalitat ha contractat a l'empresa Levantina de Seguretat per que s'encarregui a partir d'avui de la vigilància de tres llocs prou rellevants de les nostres terres com son lo Castell d'Escornalbou, lo castell de Miravet i La Cartoixa d'Escaladei a l'empresa de Levantina de Seguretat, propietat del fundador del partit polític España 2000, José Luís Roberto. Per entendre'ns a les manifestacions d'ultradreta es poden veure tios amb excés de músculs i manca de cervell, amb el cap rapat i amb ganes de menjar-se el mon, expulsar del país a negres, jueus, homosexuals i altres variants del ser humà que no els hi agraden, doncs si els poseu un uniforme parapolicial, (que segurament els hi posa catxondos, però no tant com si fos el de força publica) tindreu a bona part dels empleats d'aquesta i altres empreses de seguretat.
Espero pel be de tots que tant la Conselleria com les autoritats que puguin fer alguna cosa,que es revisin el contracte i el tirin enrere. M'imagino a algun alcalde riberenc implicat en l'assumpte quan ho sapigui (suposo que ja ho sap)..ai mare...
Us deixo un vídeo promocional, l'audio és dolent però hi ha coses que queden clares, i si no, sols cal donar un cop d'ull a la explicació adjunta al vídeo on es comenta que desprès de sis anys d'ocupació d'un Kasal Popular, el dia que apareix la policia per desallotjar apareix per l'indret gairebé al mateix temps casualment José Luís Roberto, acompanyat d'alguns goril·les i ves per on resulta que la empresa contractada per la vigilància del Kasal despès de la ocupació va ser precisament la que te que vigilar el tresor temple. Docs a mi personalment no em fa gens de gracia.

Una mica de publicitat per començar

No és que ara cobri per la publicitat que penjo al bloc, ni encara podem cobrar els que escrivim en català (o intentem escriure), degut a que l'empresa en qüestió no reconeix aquesta llengua. En fi és un vídeo curiós i divertit. Tampoc em demaneu massa coses profundes que tot just acabo de tornar a aquest mundillo.

Edito per que sembla que per alguna cosa es va esborrar el video i estic mirant de tornar-lo a penjar.

Tornem?

Doncs alguna cosa haurem de fer, que ja esta be de fer el dropo, amb l'excusa de la feina, que ara ja no hi ha tanta i potser va sent hora de reconèixer que em vaig vendre una mica a altres vicis com el feisbuquing o els clicks.
A veure si m'inspiro i començo a fer coses.

Estimem

..per aquells que algun cop s'han perdut, en una matinada desprès d'estar plovent durant tota la nit. I ja posats voldria que ens estiméssim tots una mica mes, que som quatre i sense ells tampoc podrem ser lliures, així que molt d'amor. Recordeu que les fronteres els interessen a uns altres.

És l'hora?

Per aquella tonteria que ens agafa als europeus vaig tenir un sentiment obamista fruit de tota la campanya mediatica i en el fons per que som així de tontos, o que potser l'altre bàndol és massa heavy per nosaltres. Però com bon culer, o potser per que tambe pensava que Kerry guanyaria a Bush, i va passar lo que tots sabem, estava segur de que al final Mc Cain se'n sortiria amb la seva i tot això de Obama era un bluff. Si tenia que apostar diners no ho tenia gaire clar per qui jugar-me les garrofes. Però de moment, als dos primers pobles sembla que la cosa va seriosament.El ruquet català guanyara a l'elefant?... la resposta a tots els diaris, ràdios, televisions, blocs ... i esperem que sa'cabi d'una vegada esta eterna elecció.

Sofia.... ; Por que no te callas?

Doncs es veu que com ser reina ha de ser molt avorrit, es va decidir a convidar a casa seva a una pseudo periodista, a cafè i pastes, per anar fent la xerrada i fer un llibre dels seus pensaments (eing?), i la dona s'ha cobert de gloria amb unes declaracions amb un caràcter polític que millor se les hagués guardat.
Tots som lliures de pensar lo que vulguem, però si hem de dir alguna cosa, potser millor pensar-la abans i no dir segons que, i mes quan ets algú, en aquest cas la dona del cap d'Estat. Per cert si el rei és el cap ella que és de l'estat?.
Per riure una mica us deixo un altra versió d'un vídeo que ja vaig posar en el seu dia, quan allò de la portada de El Jueves (crec). Salut i República.

ATC

Fa uns dies vaig rebre un comentari anònim al bloc que em preguntava que opinava sobre l'ATC, tema que sembla calent per uns i que miren de no parlar-ne d'altres, encara no l'havia llegit quan vaig trobar un moment per penjar la imatge de Cementeris nuclears No!, potser vaig fer-ho massa tard i serè un oportunista, be va ser així qui vulgui qui em cregui.
Jo ara lo que voldria fer és una petita reflexió sobre la costum que tenim la societat de demanar als partits que fassin allò que volem que fassin, i que és lo que haurien de fer defensar el territori davant d'agressions continuades. Em sembla molt be, però hi ha pocs partits polítics que des de quan ningú creu a les causes estan allí al peu del canó, mentrestant d'altres s'apunten quan les veuen magres. I al final la societat vota lo que vol, però s'oblida sempre de qui ha estat amb ell. El Parlament de Catalunya va decidir que la futura ATC no podia estar de cap de les maneres a Catalunya. Hi ha alcaldes que s'han ofert ja, i que no s'ho miren amb mals ulls, i segurament pel seu municipi és una morterada de diners.
Ahir al ple del Consell Comarcal, dos grups van decidir que no votarien una moció contundent envers l'ATC, presentada per Esquerra, i vist el panoràma Esquerra va forçar el compromis de mantenir la oposició del Consell Comarcal a la possible instalació de l'ATC.
Crec que al menys alguns estant movent peça, per allò de que mes val previndre, mentrestant altres van a dinars pagats per l'AMAC.
Nota d'Esquerra.

Pobre noi blanc

Ja hi som, esta clar que els europeus en general, que segur que a nivell individual hi ha de tots el colors, vam decidir que Obama era el "nostre" candidat. Ens vam creure la moto, i segurament encara ens la creiem, del canvi, de l'home negre a la casa blanca, i que com que Clinton va fallar-nos ( o no), aquest és el "nostre" nou JFK, i ves per on a aquest també se'l volen carregar. Han detingut a un parell de skins que planejaven assasinar-lo i ja que estaven possats doncs matar a 100 nens negres. La noticia te el seu to d'humor "negre", ja que la foto que circula acompanyant a l'individu l'han treta del seu myspace, i no te preu ( o sigui que no cal pagar per ella).
No se com deixen anar pel carrer a gent com aquesta, ni com és que ningú s'ha adonat abans de lo malament que deu estar aquest xicot, amb supermegarifledelamuerte (tot junt) i el tatuatge amb la esvastica, alguna cosa deu fallar.
Ni a les millos pelis, al menys Norton a American History X feia por, aquest....
Per cert si mireu l'article de La Vanguardia es fan una mica d'embolic amb els estats.

Babel

L'altra nit em vaig quedar a la tele per veure "Babel", sóc d'aquells que encara no l'havien vista i n'havia sentit de tots els colors, dels que deien que era molt bona i dels que deien que era una porqueria, a mi em va deixar bastant indiferent. Si parlem d'històries creuades prefereixo sense cap dubte "Short Cuts" (Vidas cruzadas) de Robert Altman. A Babel la majoria d'actors no son actors, te el seu merit possar-se davant la camara i fer un paper, però quan aquest paper és fer de tu mateix, potser tampoc es massa complicat. Quan Di Caprio va fer de noi amb problemes mentals a "Whas't Eating Gilbert Grape" (A qui estima Gilbert Grape), me'l vaig creure, fins i tot massa. Dels actors de Babel em quedo fred, potser salvo a la pobra dona mexicana, però la resta no sabria que dir. Les històries tenen un vincle però per que van voler ternir-lo, que podien passar sense ell i hauria tres històries molt fluixes. Que pots treure de bo, que tots pensem que el món es un parc d'atraccions, una destinació turistica, ja sigui a la recerca de tequila o de la magia del desert i que els japonesos estan tots com una regadera; que els americans viuen obsesionats en el terrorisme islàmic, que no és fàcil ser hispà als USA, que no és fàcil viure amb 4 cabres perdut allà on Ala va perdre l'espardenya. I que com a totes les clàssiques morin els dolents (una familia magrebi destrossada, una mexicana deportada, i els japonesos per visitar al psiquiatric), i els guapos sobreviuen malgrat les penuries.
Llarga, fa patir i un sabor agridolç.
Curiosament fa poc temps uns periodistes van trobar a un dels nois protagonistes a la seva aldea, que va ser invadida pels Mr.Marshall de torn, però qui se'n recordarà d'ells d'aquí no res?. Quedarà com el nen que va protagonitzar Babel.

Memòries d'Idhun

Havia escoltat parlar a la televisió, sobre Laura Gallego, una jove escriptora valenciana de literatura fantàstica adreçada al jovent, una mena de competència per la J.k. Rowling (la mare de Harry Potter), però no m'havia sentit atret per llegir res d'ella. Va arribar l'aniversari d'un bon amic, que esta perdut per Terrassa, i a la llibreria em van recomanar la tercera part d'un llibre que acavava just d'arribar i que tenia molt bona critica dins el món del fantàstic i em va semblar mes lògic regalar-li la primera que no pas la tercera. Una amiga en comú va veure que potser m'agradava i em va regalar a mi la segona i no em va quedar mes remei que comprar-me la primera i la tercera, de fet m'estaven parlant força be, i fins i tot una emrpesa alemanya de joguines, Simba, havia fet un joc de taula sobre el llibre.
Tenia tes volums davant meu i feien mes impresió que la Triòlogia del Senyor dels Anells, en cristià 3 bons totxos.
Un cop iniciada la lectura, em va semblar que ja havia llegit la històra altres cops, dracs, unicorns, serps alades, bons vs dolents, la Magia, la Religió; sempre amb la sensació de saber que és lo que hi ha darrere la porta, saben a qui matara l'espassa i a qui no, tot molt previsible, però tant fàcil que no vaig poder evitar-ho i vaig seguir llegint, ja que estavem possats i teniem els tres llibres. Reconec que un parell de coses et quedes ups.. que fort, això de que una joveneta s'emboliqui amb tots dos nois de la història amb marros inclòs, nomès els hi faltava provocació d'aquest tipus a aquesta adolescencia que ens puja
És una lectura per gent molt jove, sense massa llibres d'aquest estil a les esquenes, però si serveix per que s'enganxin a llegir ja em sembla be, i si els hi agrada el mon de la màgia, espassa i brujeria tenim generacions de frikis assegurada i si m'ha agradat malgrat.. i sense voler sóc un Idhunita mes, per a mostra: He acabat de llegir el darrer capitol de la triologia el dia 14 d'octubre, i fins avui no he sapigut que aquest és el dia Oficila dels Idhunites, ja que coincideix amb que és el dia que s'han publicat els tres llibres, s'ha de ser tant friki?, no és molt rebuscat?.
Ara resulta que desprès de molt de temps llegint en català, per cert hi ha alguna pifia de les grosses en la traducció de les Memóries (doble sentit de paraules mal adaptades), em passaré a la Lengua del Imperio, ara algun que altre lector del bloc estira pensant en riure's de mi, però abans de res em vull explicar.
Fa molt de temps que li tenia ganes, havia llegit obres sueltes d'ell, però no la seva obra mes famosa, fins i tot vaig veure la pel·licula, i sóc dels que li va agradar, de fet quan vaig arribar a casa del cinema vaig anar com boig per la xarxa buscant mes informació. Al final l'any passat els Reis Mags me'l van regalar, però no un, si no tota la saga, i em queixava de triologies..
Ara li ha tocat el torn, l'obert amb moltes ganes, se que em serà molt fàcil, m'agrada com escriu, i he alucinat que la seva filla amb 13 anys l'ajudes amb la recreació històrica.
Hi ha inicis de llibres que són molt mitics i que tots sabem com aquell que diu:
"En un lugar de la Mancha..." , estic convençut que amb el temps , aquest inici de llibre serà també força conegut i ha de ser aixì com ho haig de llegir:
"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente. Se llamaba..."

Petita fustració de llengua

Suposo que la majoria heu pensat alguna vegada viure del Bambo, o del Txa Txa Txa, i no em refereixo a participar en plan Ortega Cano en "Mira quien baila", si no a viure de renta, sense fotre cop. Aquesta va ser la meva intenció quan vaig intentar per primer cop accedir a un conte de AdSense, però vaig veure massa lletra i en angès i em vaig fer enrere. Un company (que de tant en tant escriu al seu bloc), em va preguntar pel tema fa un temps i no ho vam acabar de veure clar. Ahir em va donar per concentrar-me, i a banda de que estava en castellà tota la explicació (cosa que em resulta mes fàcil que en angès), em vaig decidir de provar, ja que possats a fer un bloc, potser fins i tot em feia ric amb aquestos anuncis.
Vaig omplint totes les dades que em demanen, relativament facilet, i responent algunes preguntes, una d'elles era amb quin idioma estava escrit el meu bloc; no vaig trobar el català que ja dius ummm, però mira un fa el ull gros i com que no hi ha l'opció d' Altres, no em va quedar mes remei que dir "Español", mes que res per entendre si em preguntaven alguna cosa.
Però no... resulta que el català no és una de les llengües que es poden utilitzar amb aquest proveidor d'anuncis segons m'han dit amb un correu:

Agradecemos su interés por AdSense de Google. Le comunicamos que, tras
revisar su solicitud, lamentablemente no podemos aceptar su
participación en el programa por ahora.

No hemos aprobado su solicitud por los motivos que le enumeramos a
continuación:

Problemas:

- Idioma no disponible

.... i jo ara que faig?..em queixo?, em busco la vida amb un altre servei?, o haig de renunciar a fer-me ric?.

White Men Can't Jump

Aquest peculiar titul de pel·licula que en castellà es va traduir com "Los blancos no saben meterla", va ser una dels primeres pel·licules que va fer Woody Harrelson, que abans havia triomfat a la petita pantalla com cambre del mític Cheers. En aquesta peli ens mostraven una mica tot el fet del basket al carrer o més conegut street ball. Aquesta modalitat es crea als ghetos negres de les grans ciutats, es un bàquet molt més ràpid, agressiu, un punt (bastant gran) de xuleria, provocació i molt bocamoll rondinant.
Quan era un jovenet i vaig marxar a fer les amèriques vaig tenir la oportunitat de veure com se les gastaven, aquells nois de la meva edat, de raça negra, però que em treien un pam i tot eren musculs, amb les seves pintes de pandillers, va ser tota una expèriencia.
Ara l'street ball eta bastant millor vist, suposo que com a tot, els barris continuen sent ghetos, però diguem que és la forma de practicar el bàsquet al carrer, i fins i tot grans estrelles de la NBA, fan els seus bolos, amb partidets d'aquest estil. Això és lo que li ha passat al base titular dels Nets, Devin Harris, que s'ha vist sorprès per un jugador local Stuart Tanner, d'acord que el factor sorpresa no te preu....però sempre podrà dir que li va fer un canyo a un NBA. I no ha fet la smashada, com Woody a la peli, però els blancs estant aprenent a possar-la?

Mes clicks

Estic agafant una mica de vici amb això de buscar coses dels clicks per la xarxa, al fòrum de somosclicks, en el seu dia es va generar una petita bronca sobre la utilització d'unes fotografies per fer un video, en part tenen raó ja que son clicks creats per ells, i una petita menció no estaria de mes, però el video amb cert regust a anunci de Coca Cola, esta la mar de bé.

Clickània, Montblanc 2008

Entre totes les opcions, aquest matí i malgrat l'amenaça constant de que plouria he agafat el cotxe de ma mare, per que així fa kilòmetres i cap a Montblanc falta gent. Em feia molta il·lusió veure els clicks, però quan he arribat i he vist la cua, conjuntament a que l'espai era petit, doncs una mica de por escènica i per mes inri es fot a ploure. Però el viatge ha valgunt la pena, us deixo unes quantes fotos per que us feu una petita idea de lo que hi ha, i de lo que es pot fer.
Desprès de la fira, una passejada ràpida per Montblanc amb aturada a una confiteria que ...ja us diré que tal estan les pastetes.

Clickània 2008 a Montblanc

Els temps estan canviant a la Dreta espanyola

Fa uns dies va ser el presentador d'esports de TVE-1, qui va anunciar la independència subliminal de Catalunya, ara li ha tocat el torn a la dreta espanyola de demostrar la seva dosis de modernitat i reconèixer que la musica militar tampoc els hi agrada. Tanta bandera i tant Viva España !!! no deixa de ser pura parafernalia, per donar el gustet als carques d'altres époques, però que això de les desfilades és un coñazo, encara que a mi una miqueta em fa gracia mirar-les.
Ara espero que no em titlin de poc patriota. La pròxima vegada Sr Rajoy,abans de parlar, pensi lo que ha de dir i no digui lo que pensa.

Cap de setmana intens (segona part)

No se si algun cop ja he explicat que jo de petit era de jugar a indios i vaqueros, sobretot els de "Fuerte completo, fuerte Comansi", les meves cartes als reis eren molt simples un Fuerte, amb el temps els indios i vaqueros van ser substituits pels Airgamboys. Aquestes figures no eren sino la resposta Made in Spain, a unes figures alemanes coneguts per aquella época per clicks de Famobil (distribuits per Famosa) i que amb el temps adoptaren el seu nom original Playmobil. Comansi també fa fer una cosa semblanta que eren els Comanboys. Amb el temps i les crisis del sector la unica línea que ha quedat han sigut els clicks. Et preguntaràs i tot aquest rotllo ara a que ve?...paciència.
Mirant de robar alguna idea per la Móra Morisca un dia vaig fer cap a la pàgina web de l'Ajuntament de Montblanc, conegut per celebrar la Llegenda de Sant Jordi, i s'anuciava una Fira que tindria lloc el 12 d'octubre, la Clickània 2008, una trobada de fans d'aquestes figueretes.
Teniu mes informació aquí.
I un club de diorames aquí, que és d'on he agafat aquesta versió de l'Indy.
Segurament que faré cap allà el diumenge i miraré de fer alguna fotografia, desprès resultarà que no la penjarè i em caurà una bronca,.... que hi farem?
Per si us quedat algun dubte de lo que podreu trobar a la Fira, al youtube hi ha molts vídeos de certàmens semblants, alguns de força divertits, com mini pel·lícules, documentals

Crit i Revolta

Ara fa una estona he arribat a casa des d'un dels primers actes del Correllengua, la rebuda de la Flama i la lectura del Manifest, fet aquest any per Isabel Clara Simó (Volia posar un link a la web, però no funciona).
De l'acte d'aqeusta nit vull destacar el moment en que la Mercè del Portal s'ha emocionat llegint un fragment d'un texte de la Montserrat Roig, autora a qui va dedicada la Columna que ha visitat Móra i una noticia molt important el bateig de dos nous gegants, El Crit i La Revolta, fruit del treball, de les ganes, i de la il·lusió del Colectiu Correllengua i sobretot de la secció mes activa, (si alguns fins i tot em llegeixen de tant en tant). Aquestes dos nous gegants, representen el sentiment del Colectiu i per tant estiran presents en la lluita sempre que se'ls necesiti, som com uns superherois.
Hauria de penjar unes fotografies de l'acte, però ha fallat la memòria i de moment no en disposso, però tant aviat com pugui us enxenyare la bona filera que fan.

Cap de setmana intens (Primera part)

A banda dels actes del Correllengua a Móra d'Ebre, que podeu veure a l'entrada anterior, també hi ha mes coses a fer (i ara no parlo de jugar al Samorost). Voldria fer una miqueta de promoció de dos actes:
Fira de l'Aiguardent a Prat de Comte, per aquells que no heu sortit mai de la circumval·lació de Barcelona, aquesta Fira te lloc a la Terra Alta i aquest any fan la VII edició, reconec que no tinc perdó de no haver anat mai, i mira que m'han parlat força be.L'aiguardent temps enrere era mes comú que ara la Coca Cola, i la meva memòria històrica personal em porta a viatjar a la meva post adolescència, els primers sopars d'amics, que ens podiem permetre el luxe, ja que pagaven els pares d'anar a La Rana Verde, encara que també era The Green Frog, mes que res per que anavem a fer companyia a l'Antonio Moya que hi treballava de cambrer, i per que lluia, no ho podem negar. L'amo era un reconegut madridista, però el seu pernil li perdonava part dels seus pecats. També tenia una botelleta d'aiguardent que portava de casa el seu sogre a Galicia que sempre ens convidava a pendre un txupito, i que sempre amb prudencia li deiem que no, fins que algun agossarat de la colla va donar el primer pas i tots vam patir l'ardor de gola al no voler ser menys. Fins aquí el record personal, si voleu anar, segurament trobareu per allí voltant a l'autor del bloc Alego, i estirà encantat de fer de guia.

Correllengua a Móra d'Ebre

Com sóc una mica ben cregut, encara que segur que la "mare" (la meva avia) diria tot lo contrari, us faig arribar la programació del Correllengua d'aquest any a Móra d'Ebre. El Correllengua és una mostra de la societat catalana sobre la seva llengua, organitzada per la CAL. A banda d'aquesta teoria doncs estaria prou be que participesiu en els actes, sobretot en el d'aquesta nit en plan més formal, i desprès amb el concert de Pepet i Marieta de dissabte. I com a president a l'ombra us convido a fer unes partidetes el proper diumenge 19, però d'això ja us parlaré. Com que el tema de la programació és una mica llarg, us convido que el llegiu tot i que al final del tot al post anterior trobareu un joc flash prou divertit (sóc una mica pessat).

ACTES DEL CORRELLENGUA 2008 A MÓRA D’EBRE

Dijous 9 d’octubre:

A les 18 h, a la Biblioteca Comarcal Espectacle infantil: Contes i danses del món, a càrrec de Xavi Demelo. Organitza: Biblioteca Comarcal

Divendres 10 d’octubre:

A les 21.30 h, al Club Nàutic de Móra d’Ebre Rebuda per riu de la Flama del Correllengua 2008 i cercavila fins a La Llanterna Teatre Municipal amb els Gegants i Grallers de Móra d’Ebre.

a les 22 h, a La Llanterna Teatre Municipal Acte d’inici del Correllengua, que comptarà amb:

• - Al vestíbul del Teatre, inauguració de l’Exposició “50 cims de la Ribera d’Ebre”, a càrrec de l’Agrupació Excursionista La Picossa.
  

• Lectura del Manifest del Correllengua 2008.

• - Lectura de textos de Montserrat Roig, a càrrec de l’Associació de Jubilats i Pensionistes.
• - Per finalitzar, refrigeri per a tots els assistents.

Dissabte 11 d’octubre:

A les 22.30 h, a La Llanterna Teatre Municipal Concert del grup “Pepet i Marieta”, amb l’espectacle musicoteatral “Amor meu, on t’has fotut?”Entrada gratuïta Organització: Col·lectiu Correllengua i Ajuntament de Móra d’Ebre.

Dijous 16 d’octubre:

A les 22 h, a La Llanterna Teatre MunicipalCinema amb la pel·lícula Salvador (Puig Antich), (2006)Dirigida per Manuel Huerga i música de Lluís Llach. Organització: Col·lectiu Correllengua.

Dissabte 18 d’octubre:

A les 22.30 h, a La Llanterna Teatre Municipal Teatre “Arsènic i puntes de coixí”, de Joseph Kesselring. Preu de l’entrada: 5 euros A càrrec del Grup Teatral Móra d’Ebre

Diuemnge 19 d'octubre:

A les 17 h, a La Llanterna Teatre Municipal

De 17 a 19 h, a la terrassa del teatre, activitat infantil amb “Bicicletes fantàstiques”, tots els nens que ho desitgin, podran provar les més enrevessades bicicletes del món.

De 18 a 20 h, al Teatre, Jocs d’Estratègia en Català, a càrrec de l’Associació de Jocs de Rol i d’Estratègia Baronia d’Entença.

Divendres 31 d’octubre, a les 20 h, a l’Auditori de l’Escola de Música

Audició del Correllengua, a càrrec d’alumnes de l’Escola de Música, amb temes populars i compositors catalans de tots els temps

Organitza: Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre

Durant tot el Correllengua

Diferents comerços de la població guarniran els seus aparadors amb motius catalans i relatius al Correllengua.

Organitza: Unió de Botiguers de Móra d’Ebre

Escola bressol municipal La Morera

- La primera setmana d’octubre pugem tots al tren de La Morera. Posem les nostres fotografies i les de la nostra família a dalt del tren i el decorem

- La segona setmana d’octubre confecció del caragol de l’amistat. Estamparem les nostres mans juntes a la closca del caragol.

- Audició i aprenentatge de les nostres cançons populars : Cargol treu banya, El gall i la gallina, Sol solet, La Castanyera... i el conte del Patufet.

- Treball del vocabulari referent a la tardor, els fruits, els animals, la natura

Llar d’infant Xicalla

RACÓ DE LA TARDOR

Elaborem un racó amb els elements més característics com poden ser: fruites (massana, glans, moniatos) fruits secs (nous, avellanes) i fotografies de caragols, esquirols, etc.

CANTEM CANÇONS TRADICIONALS

* Marrameu

* La Castanyera

* Mon pare no té nas

* Lo senyor Ramon

CANÇONS PER JUGAR

* Piu pessiganya.

* Titeta pon

* Ralet, Ralet

CONTES DE LA TARDOR

* El Llamp vol pinyons

* La petitona va al bosc

MURAL MAPA DE LA RIBERA D’EBRE

Elaborem entre tots un mapa de la Ribera d’Ebre escrit amb paraules de la nostra zona, i estarà instal·lat al vestíbul del Teatre la Llanterna.

DITES: Dita de la Tardor i de la Castanyada

CEIP Lluís Viñas Viñolas

- A les entrades i sortides de les classes, cançons catalanes properes als xiquets i xiquetes

- Des de l’àrea de Música, treball de cançons i danses tradicionals catalanes relacionades amb la festa de la Castanyada i la tardor.

El dia de la Castanyada, TOTS ELS XIQUETES I XIQUETES DE L’ESCOLA BALLARAN EL TRADICIONAL BALL DE LA CASTANYA

- Des de l’àrea d’Educació Física i de Psicomotricitat, treball de jocs tradicionals catalans. El dia de la Castanyada, després del pati, tradicionals JOCS DE LA CASTANYA

- Treball de dites, poesies i vocabulari específic de la Tardor

- Exposició de treballs de la Tardor

Col·legi Santa Teresa

- III JOCS TRADICIONALS PER LA LLENGUA (Tirada d’espardenya, curses de sacs, cursa del cabàs, ...)

- II Gimcana per la llengua.

- Il·lustració de passatges de la vida de Jaume I el Conqueridor.

- Aproximació a la figura de Montserrat Roig.

- Picalletra.

- Cantada de cançons tradicionals catalanes.

- Exposició de refranys de les estacions de l’any

- Lectura de poesies populars catalanes.

- Contacontes.

- Treball sobre la castanyada: origen, dites, ...

Samorost

Si tens una estona que no saps que fer, si tens ganes de veure un joc d'aquestos fets en flash, divertit, amb uns gràfics curiosos, i amb una història divertida al darrere, doncs feu click i anireu a una petita aventura gràfica. Dura ben poc i si teniu algun problema per solucionar-la pregunteu i us donaré la pista.

Jiumor versió 1.0

Doncs aquest pobre blocarie com tots vosaltres de tant en tant rep correus que li fan gràcia i altres que no li veus l'entrellat per cap banda, com que no tinc els vostres mails i ni vull que m'acuseu d'omplir-vos els vostres comptes amb spam deixaré alguna d'aquestes joies en aquest cafè que també tenen dret els humoristes a ser criticats. Espero que os dibuixin un somriure, si és així alguna cosa haurem fet per que el dia sigui una mica millor.
La primera tria son cartells curiosos, amb errors d'ortografia, ja se que la majoria de vosaltres sou catalano parlants, però no em sigueu tant llepafils i penseu que com deien aquells anglesos... It's humor.

Els cochondrilos son sords, així que no els cridis


Amb lo fàcil que és anar al lavabo


És Geinz?


I els que no volen?


Conciència ecològica


Ni de Naiden et pot fiyar


El Yelo és mil cops millor que el hielo


Pobre gos semblava bona gent


Truca, insisteix mai se sap


Fas tard, algú s'ha fumat l'herba


Ja et deia que busquessis un lavabo no la pared


Segur que tenen llibres


OFERTON!!!


Et queda clar, oi?


..con que Chiguagua...ja ho deia jo que era molt barato


I els DVD son gonorrea?

Per fi ho tenen clar

Si ho diu la tele ha de ser veritat oi?, i mes si aquesta televisió és TVE :

Anunci

He trobat un anunci on es demostra la crueltat de la gent quan els animales ja no els serveixen diu així:
"Se vende perro que se jodio una pata". Podeu veure una foto de l'animalet aquí.