Playmodiator

Fantàstic curt fet amb figures de Playmobil, tota una currada d'hores de feina, per un resultat brillant, però de tant sols 5 minuts visibles.

Viure als abres

Tarzan, segons la visió de Hollywood, vivia dalt dels arbres, i un cop va tenir el suport de la Jane, aquesta li va donar aquell toc femení a les cases que li feia falta. Tom Sayer també tenia una casa dalt d'un arbre i segurament molts quan éreu mes petits, amb un palet, un tros de fusta per aquí un altre per allà teníeu alguna coseta similar a una cabana dalt d'un ametller. Aquesta gent han fet d'un joc d'infants un modus vivendi, o s'han passat una mica.
Us deixo un parell de fotos, però podeu trobar moltes mes i crec que val la pena que doneu un cop d'ull aquí.




Fotos: http://www.collthings.co.uk/

Lego i El senyor dels anells

Hi ha joguines que fomenten la imaginació, la creativitat i la feina en equip, una mostra és Lego, un joc de construcció que inspira a una bona quantitat de gent a recrear qualsevol cosa, com és el cas de la batalla als peus de les muralles de Gondor del llibre El Senyor dels Anells. Senzillament brutal, no es que no vulgui escriure gaire, però és millor veure les fotos.

Vist a: Abadia Digital , però no us podeu perdre: Mocpages

Bloc monotemàtic

Doncs si, entre que tots son vídeos i la majoria surten coses frikis, és lo que hi ha, reconec que estic molt frívol, doncs si..per alguna cosa el bloc és meu.

Vist a AbadiaDigital.com

Semblant

Casualitats de la vida.... desprès de tornar a fer una entrada al bloc he fet una repassada als blocs que segueixo (o gairebé podria dir seguia, demano perdó a la meva llarga absència) i em trobo a bloc Blue Heart Sinking un altra campanya de Greenpeace, en aquest cas fent referència al proveïdor de paper i cartró per embalatge que utilitza Mattel, Asia Pulp & Paper, involucrada en la desforestació de Indonesia.
Un toc d'humor amb Ken com a protagonista, ara que tot semblava que les coses entre Barbie i Ken s'estaven arreglant.

Contra publicitat

Com passa el temps i de cop recordes que tenies un bloc...si aquest mateix. Be els motiu de tornar a escriure es demostrar el poder de la publicitat i les seves conseqüències. La mara de cotxes Volkswagen va fer fa temps un gran anunci amb el poder de la força, el podeu veure aquí. Se'n van fer parodies i avui he trobat a Pildoras de Comunicación, aquesta campanya de Greenpeace aprofitant l'exitos anunci. En aquesta campanya Greenpeace critica l'empresa d'automòbils, la manca de compromís envers la reducció d'emissions de C02.

La campanya la formen dos vídeos i una web.

...que la força ens acompanyi.

Temps

Tot és qüestió de temps, uns lluiten pel seu minut de glòria, altres tenen tota una vida vivint en la "seva" glòria.
Jo tampoc la vaig votar i no m'agrada.

Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

Spanish contra-revolution

Primícia d'aquest bloc
500 terroristes etarres acompanyats de Bin Laden (o similar) s'han concentrat a totes les places, manipulats per un maquiavèl·lic vice-president del govern.
La raó d'aquest moviment de gent que s'estan quiets no és altre que protestar en una acampada en desacord amb el darrer concert de Justin Bieber.
(to be continued)

Va de birres

Com que a Barcelona sembla que s'ha posat d'acord per fer una baixada dels preus de tan apreciat liquid, per fomentar-ne l'us suposo de les grans manades d'anglesos famèlics d'alcohol aprofito per penjar aquest vídeo.

Barna Click 2011

Anima Iniqua

Encara que precipitadament, per la manca de temps per escriure que em dono darrerament i potser també una mica amb la por de la responsabilitat, us vull convidar (19:30h d'avui inauguració) a que us deixeu sorprendre.
El lloc: Per si sol, el Poble Vell de Corbera d'Ebre mereix una visita, un petit racó de la Terra Alta, castigat per la crueltat d'una guerra que molts volen oblidar. Un Poble mort que va saber renàixer i convertir-se en un recordatori i un espai d'art, de pau, de memòria.
L'obra: Fins que no ho vegi poc puc dir, se que hi ha el llibre, una joc de paraules i fotografies, un missatge, un model, unes textures damunt la pell, i se que ens espera una exposició que desconec, però que tinc ganes de veure, conjuntament amb la resta d'obres que fan la Biennal d'Art.
L'astista: Aurelio Monge, aquesta reconec que és la part mes complicada de l'entrada, ja que em calen paraules per saber expressar-me com ignorant en la matèria...però ja que m'hi poso, doncs endavant. L'Aurelio no és pintor, ni escultor, tampoc és escriptor i crec que tampoc és music, de lo que si que estic convençut és que és un amant de lo que fa, meticulós, rigorós i que amb moltes hores d'observador aconsegueix que els nostres ulls vegin l'obra que el seu ull ha vist amagat darrera un objectiu. La seva mirada ens porta a l'escultura d'anatomies mes clàssiques i a la llums i a la foscor tenebrosa, al mes pur estil de Caravaggio, (que millor que la foscor per veure la llum?); els seus escrits ens portaran missatges breus però directes, i un llibre no sol portar música, però crec que dins la església s'aconseguira un ambient colpidor, però ja ho dic jo no sóc pas critic i tots sou prou grandets per pensar lliurement.
La persona: L'Aureli (si, el vaig conèixer així) va venir ja fa molts anys a la botiga, carregat de somnis, idees, piràmides de Stargate (era d'Stargate?), enamorat de la ciència ficció, de llibres que la gent coneix ara per ser trilogies de cinema,i castigat amb els viatges a fer olives,amant de les rabioses novetats tecnològiques, l'Aureli era ( i és, potser fins i tot ara mes) diferent a la resta.Estava convençut que aquest noi s'havia perdut, que coi podia estar fent un friki d'aquest nivell a un poblet com Miravet.
El temps ens ha anat fent coincidir sempre a petites pinzellades de les que he apres molt mes de lo que ell es pot imaginar: com dirigir una partida de rol (tot i lo díficil que son els jugadors), , com tenir clar com vols dur el teu negoci (no cal fer-se ric, sols estimar lo que fas), com defensar la teva terra, malgrat no hi haguis nascut, però un dels darrers cops ja em va deixar bocabadat.
Quan viatges en tren, des de Móra fins a Barcelona, molts cops pregues per anar sol, que et deixin dormir i no trobar-te a ningú que et doni xarrera tota l'estona, però a vegades la por és que siguis tu qui no deixi dormir al teu company de viatge. En el meu darrer viatge vaig coincidir amb l'Aureli, tot carregat amb material fotogràfic camí d'una sessió de fotos a Barcelona, ara fotògraf? , però si era guia, botiguer, dissenyador, que coi fa ara fent fotos? que no en te prou de mals de caps? M'explica els seus projectes, les seves aventures als museus, la seva paciència per poder captar un moment, un angle impossible i em dono compte que sap molt de lo que parla, que li brillen els ulls, que sap que ara és un provocador que colpeja a qui mira les seves obres i fins i tot orgullós de que no agradin a tots, ells s'ho perden. Potser ell no es va adonar ( o si, que és molt viu) però em va deixar flipant, gràcies pel viatge, gràcies per fer lo que fas, però sobretot ser com ets.
Foto: Aurelio Monge.
Mes informació: http://mgartstudio.blogspot.com/

L'USAP a la Catalunya Sud

...que consti que la Catalunya Sud no és allò que diuen Terres de l'Ebre, si no lo que hi ha al sud dels Pirineus.
Va això serà una entradeta ràpida que tinc poc temps i aquesta tarda vaig a Barcelona, però no a veure rugbi.
Catalunya sempre ha sigut un raconet al mon en la innovació a la practica d'esports, amb mes o menys seguiment, però també tenim la sort o la desgracia de tenir un esport, el futbol i un equip el FCB, que devora mediaticament a la resta.
El rugbi és un esport on Catalunya va participar amb selecció pròpia en competicions oficials fins el 22 de febre del 41 que el franquisme ho va prohibir. S'han fet alguns intents de tornar-hi però com sempre la federació espanyola hi posa pals a la roda i pressiona als estaments oficials, però en un esport on hi ha una gran sensibilitat per les nacions sense estat (qui no ha sentit a parlar de les 6 nacions?) crec que és un bo camí per començar a caminar.
Per l'altra banda, tenim que un dels equips punters a Europa és l'USAP de Perpinyà (dels qui ja vaig parlar aquí) i avui ens regalen, crec que no es pot dir d'un altra manera un partit de quarts de final de la Heineken Cup (la Champions del rugbi) contra el Toulon, 30 mil seguidors de l'Usap, 10 mil del Toulon i 10 mil entrades venudes aquí ompliran de senyeres l'estadi Lluís Companys.
Aprofitem aquest regal, gaudim de rugbi d'alt nivell i pensem en el futur tenim molt camí per endavant, però també bons companys de viatge.
Mes informació a: http://usapabarcelona.cat/

Ara moren a Libia els que...

Ara moren a Líbia, els que abans morien a Bagdad, Bòsnia o Vietnam, continuen morint i nosaltres ens ho mirem en un silenci covard i còmplice.
Som una generació que ha perdut els somnis, la platja ens queda massa lluny i ens fa mandra aixecar els adoquins.
Els nostres fills no ens recriminaran que el temps ens haguí vençut, que siguen uns derrotats, sols ens recordaran que no vam lluitar, que no vam alçar les nostres veus i que ens vam quedar a casa.

Foto: Actualidad Orange

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Sang, fetge i Bollywood japonès

Ha tocat sessió de cinema al sofà de casa, de divendres a la nit, entre veure lo de sempre i alguna cosa diferenta l'hi ha tocat el torn a un d'aquells canals que no saps d'on han sortit i em trobo amb una pel·licula de colors grisos ambientada al Japó del segle XIX, samurais cecs , bandits, geishes, duels,assassinats, partides de daus,transvestisme, prostitució infantil, i que el menú indicava com comèdia.eing?, d'acord hi havia un personatge tontet que sempre posava la pota, que és un recurs molt típic d'aquest tipus de cine i alguna mena balls que no saps que hi fan en mig de la història, però el final de Zaoitichi no te preu, sembla tota una demostració multicultural.

Badminton Jedi

Algun dia els esports seran així? Que la força ens agafi confessats.



Vist a:http://www.puntogeek.com/

Responen

Sembla que quan aquest pobre blocaire parla de política les visites es disparen i els comentaris omplen les entrades, la qual cosa suposo que vol dir que la resta d'entrades son molt avorrides i que a la majoria de la gent no els interessen, però malgrat tot, això és com un bar on es pot parlar de tot, per que parlant la gent ens entenem, encara que pensem coses molt diferents i això que sembla molt retòric per mi no deixa de ser part de la meva manera de ser.
Com us he dit tancant la darrera entrada, vull respondre una mica a la resta de gent que ha anat comentant.
Els partits els formen els votants i la gent que milita, no és gens fàcil donar la cara molt cops per un partit i encara menys quan venen maldades. Per desgracia als pobles vivim una lluita constant amb desgast de gent i d'idees. Als que algun cop heu votat la mateixa opció doncs gràcies per confiar en que la gent triada ho faria be, al menys crec que ho han fet lo millor que han pogut, amb molts errors, com tots en fem, amb coses de novells, o defensant postures personals diferents a la meva.
Segurament Esquerra ha sigut la millor demostració de tot allò que no s'ha de fer en política local o nacional, ja que el gran error és no creure en ella mateixa, però tampoc és un partit a que se li perdoni la mes mínima, som els nostres pitjors jutges, però algun cop potser n'aprendrem. D'altres en fan d'igual o de mes grosses i ho saben diluir molt millor.
Hi haurà votants com alguns dels que heu comentat que no tornareu a votar per aquesta opció, si us hem fallat és normal que no ho feu, desitjo que sigui quina sigui la opció que trieu la continueu votant, ja que voldrà dir que ho faran molt be, ja sigui per Móra o per Catalunya i això és bo per tots.
Que a altres cases també treballem pel millor pel país també ho se, i també tenen els seus errors, o solucions diferents que les que jo defenso, en tot cas a l' anònim en qüestió gràcies per creure en aquest petit bloc per fer-ne difusió.
A la Cè me l'estimo massa, així que un petonet per ella.
I a en Bernat: faldilles o infraestructura son errors personals, no d'un partit per desgràcia massa comuns, per altra banda no se quina és la espassa que il·lustra el bloc, però sempre és millor una tassa de cafè i una tertulià, a la que esteu convidats.

Relliscada

Fa molts anys vaig fer d'introductor a un acte de presentació de les llistes d'Esquerra a la comarca, la sala de la Democràcia estava ple fins la bandera, el motiu mes important era la presència d'una star de la televisió del moment, Pilar Rahola. Per algun racó de casa hi ha alguna fotografia de la llista de Móra amb la llavors diputada on nos desitjava molta sort en la batalla que se'ns presentava.
Ens va faltar un puntet de sort, però vam ser una llista boja per la nostra mitjana d'edat i una mica valenta pel nostre atreviment. Ens vam quedar a uns deu vots de poder entrar en l'ajuntament, fent una campanya sense ni un duro de pressupost.
Tot això per explicar que malgrat tot, el fet de compartir aquelles hores amb algú, em va fer sentir una certa admiració idíl·lica.
Al poc temps Esquerra patia una de les seves famoses mogudes i Rahola era declarada enemiga número 1 de bona part de la executiva actual i les dues bandes entraven en una guerra que encara és viva.
Fa uns dies va sortir a la premsa que la vice-presidenta havia tingut un petit error al seu currículum, un oblit el tenim tots, amb tot l'enrenou que es va produir la Rahola va aprofitar per atacar al esquerreta mes piju, en Jordi Portabella i acusar-lo de també mentir sobre la seva carrera de biòleg. Pifiada de la Pilar, i molt pitjor la seva excusa als matins.
Tot això per dir que no val la pena passar-se tota la vida en peus de guerra, per molta estrella de la televisió que et pensis ser.

La lluna

Va que fa una nit prou maca u val la pena veure una estona la lluna, i en versió festa major de diumenge a la tarda a la plaça de dalt, amb els pares al Bar Deporte/ Piano, i un parell de nens corrent de banda a banda.