Stony Curtis

Google, te l'habilitat i la gràcia, de jugar amb el seu nom i una efemèride del dia, ahir a la nit ens feia saber que The Flintstones, feia 50 anys.
Los Picapiedra, com els vam conèixer la nostra generació, son la versió de la classe mitjana, que compleix el somni (the american way) americà, transportat en el temps a una edat prehistòrica, amb un dinosaure creat per gairebé cada utensili de la casa, ja sigui el rentavaixelles, la trituradora de brossa i qualsevol màquina electrònica a l'us.
Pedro Picapiedra és segurament el pare televisiu de Hommer Simpson, la mateixa panxa, el mateix desastre com a pare, però tot cor, per l'altra banda la seva esposa Wilma Picapiedra, condemnada al paper de fidel serventa, encarregada d'obir la porta a cop de crits, pobra Wilma.... no, la de la sèrie no, la Wilma de El Portal, que tota la vida la gent l'hem cridada allargant el seu nom Wiiiiiiillllmmmmmmmmmmaaaaaaaaaa!!!.
50 anys i és una sèrie que encara ens pot fer riure i la prova van ser els intents de dur al cine fa pocs anys, amb mes o menys encert.
Doncs ahir a la nit, em va entrar el cuquet de fer aquesta entrada, però el dia anava avançant i no em posava a fer-la.
Durant la tarda llegint premsa digital he rebut un altra informació, la mort de Tony Curtis, i he vist que l'Aida, li havia dedicat una entrada al seu bloc. ....ummm desprès de sopar hauria de parlar d'ell
En una època plena de repressions i tabús sexuals els guionistes de Hollywood es van encarregar de fer que grans papers secundaris fossin ambigus amics amants amagats dels mascles mes mascles, com podia ser el cas d'Espartaco o Ben Hur.
Però si hi ha un paper, que farà que Curtis sigui recordat és a Nobody is perfect, una pel·licula que el primer cop em va semblar tant tonta, però que amb el temps he descobert com una de les joies del cine.
Ha arribat l'hora del sopar i les noticies de Cuatro (no em mateu) s'han fet ressò dels dos fets (també han nombrat a google), han pogut lligar-les, ja que Tony Curtis, va aparèixer com convidat a la sèrie de dibuixos animats, tal i com tabé fan ara als Simpsons (....si és que ja està tot inventat).
......be sols quedar dir Felicitats i Fins sempre, gràcies.


Foto: http://www.fanpop.com

Entrevista (en castellà)

Entrevista a un home de 70 anys:

A un hombre de 70 años le está entrevistando un periodista en plena calle.
El hombre entrevistado se expresa del siguiente modo:

Soy hijo de exiliados
Hasta los 27 años y poco antes de la transición no pude volver a España por culpa de Franco
A Mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo
Mi madre estuvo muchos años en silla de ruedas
Ahora tengo 70 años
Hace meses me sacaron el 30% de un pulmon
Mi mujer es immigrante
Tengo tres hijos con ella
De los tres solo trabaja una, la del medio...pero no cobra nada
Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.
La mayor se acaba de divorciar.
Mi yerno se daba a las drogas y al alcohol y la ha dejado con dos niños
El pequeño de mis hijos aún no se ha ido de casa además se ha casado con una divordiada y la ha traido a vivir con nosotros
Esa señora antes trabajaba, tenia un buen puesto, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada
Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo
Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y si me apuras... ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial.


El periodista pone los ojos muy redondos y comenta: Majestad, no creo que su situación sea tan mala.

True Blood

Ja van per la tercera temporada, va ser una serie que em van recomanar, però després de veure els primes capítols no li vaig trobar substància, però l'atzar li va donar una segona oportunitat i em vaig enganxar.
El sud dels EEUU, pobles rurals amb pagessots convivint amb vampirs, existeixen i deuen estar tots allí. Vudú, extremistes cristians, racisme sexe, dorgues, sang, una bona mescla que ja es veu amb l'opening (una de les altres coses per les que val la pena la sèrie) "Bad Things" de Jace Everett.

VII Jornades de Rol i Estratèegia

Moment de fer el friki durant tot el cap de setmana (mes de lo normal) en les VII Jornades de rol i estratègia de la Ribera d'Ebre.
Podeu mirar les bases i els horaris a la web de l'associació i mentres mirar el cartellet.


Que no et fassi por reconèixer el teu costat friki.

Pit Stop

A la Formula 1, et treuen les rodes en 3 segons, a Manresa el vidre i lo que t'hagis deixat a la vista, en un plis plas (li ha passa a un amic aquest darrer cap de setmana) Cè, cuidadin...
Aquestos sons uns que s'avorrien i van donar-li voltes de com sortir al youtbe i aqui estan.

No toquen, ni uns ni altres

Els partits quan es presenten a les eleccions, ho fan en vocació de guanyar, cosa totalment legitima, i en tot cas mirar de tenir els millors resultats possibles segons les seves expectatives.
A Espanya les opcions son dues clarament marcades: PSOE i PP, la resta de partits juguen amb millor o pitjor fortuna, a ajudar a majories mes contrastades.
A Catalunya el joc està entre: CiU i PSC, i la resta amb mes quota poden defensar un color o mes d'esquerres, de dretes o mes o menys catalanista, però fins ara els dos partits amb opcions mes clares de formar govern han sigut sempre els mateixos. Malgrat això el terme sociovergencia va guanyant força, de semblar una broma a fer que fins i tot la gran novetat d'aquestes eleccions, el sr Corbacho haguí fet unes declaracions on obre les portes a un govern sociovergent, clar que sols ho acceptaria si Montilla fos president de la Generalitat, lo que em porta a pensar:
-En el fons, quan comences una cursa, la vols guanyar, no empatar, si surts a empatar, acabes perdent-la. Aquestes declaracions ja van perdré vots al PSOE (en la mini versió catalana).
-Que les ideologies d'uns i d'altres no son tant diferents, ja que pots governar amb el teu màxim rival, o sigui que tots volen la cadira al preu que sigui i pactar és part de la política, el fi justifica els medis.
-Corbacho te una arma secreta que ningú a hores d'ara sap, però pensar que Mas, acceptaria ser el segon d'un govern de Montilla, que ha passat que no sabem?

Per un altra banda, cada dia queda mes evident que hi ha un sector de l'electorat, que havia sigut fidel a les sigles del PSC que es troba una mica orfe i que busca on posicionar-se, i els de CiU que de tontos no en tenen un pèl van i entrevisten a Pascual Maragall, al que no li costa gaire sumar al seu currículum un altra maragallada: "Ara toca Mas" titular que fa trontollar les bases socialistes. Que no ha sigut joc net de CiU, segur, que Maragall li tenia moltes ganes a Montilla, també.....però sr Montilla no podeu sortir a dir en un mitja public que tot plegat és joc brut.
I a partir d'aquí declaracions d'uns (CiU), altres (Pascual), el germa (Ernest), i el vei del 3er 1ª, i ja posats fins i tot aquest servidor diu la seva.
No se si tocarà Mas o Montilla o un altre, però hi ha massa coses que no toquen, i per moltes promeses de joc net, serà una de les campanyes amb mes sang i fetge, felicitats per als seguidors de True Blood, Spartacus, etc la sang continuarà.

Miquel Esteve

El bloc Alego, m'ho ha posat ben fàcil, penjant el vídeo de la que és la nova novel·la del moranovenc Miquel Esteve, Llinatge; vídeo que aprofito per compartir amb tots vosaltres, ja que el considero prou ben parit, com per fer-ne reso.
Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:

De fet l'entrada, la volia fer per comentar el llibre "Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt" que fa pocs dies he acabat de llegir. Havia llegit bones critiques en titulars, i havia guanyat en el seu dia, el XXV Premi de narrativa ebrenca, però com que les coses de casa no les acaben de valorar com es mereixen, i potser tendim a ser benvolents.
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.

Comunicat de premsa

Degut al comunicat oficial emes pel cap de premsa d'una important agencia, vull fer saber que no tinc res a veure amb l'embaras i ni ganes.

Negativitat política

Dilluns, desprès d'una Diada amb un diumenge pel mig, per poder pair les noticies, escoltant Catalunya Ràdio el Fuentes entrevistant al Felip Puig, i els tertulians que comenten els diferents actes, declaracions, i altres tonteries al cas. Que em queda de tot plegat?:
-Montilla, un cop esperant-me darrere un bus de Lleida, la te mes llarga que CiU (la manega), ja no és el govern, el Psc, o el tripartit, és la seva manega, i evitem parlar de si hi ha factors separadors o integradors. El seu nou fitxatge, el ministre Corbacho no li sembla malament un pacte amb Ciu, sols que amb Montilla president i ell amb una bona cadira, suposo que el cava del dia de la Diada estaria caducat.
-CiU han fet una costellada de diumenge, a Lleida,que fa mes de poble, total per dir lo que ja sabíem, "això ara no toca", ni tocarà mai per a ells, lo important és que quan menys es mogui peça millor, això si, també estan disposats a tornar al notari, a desfer lo signat, per allò de que mai se sap, i si s'ha de ballar amb la mes (...) doncs es balla, tot sigui per que Duran sigui ministre.
-Esquerra, i l'independentisme polític, continua barallat en lluites internes, quotes de poder, de pantalla i això alegra als partidaris de la dependència. Esquerra ha passat de política i independència, a lo segon per damunt de tot, com a estratègia per aglutinar vots de la societat, Carretero i amics continua amb les seves pataletes i l'amic Jan, passa de tot i se'n va a veure el futbol, ell sempre fent lo contrari de lo que li pertoca.
Total que ens tocarà anar a votar, per que és el nostre deure, i bla bla bla, però quina mandra que fot.

Matant la Diada

Al Govern li ha entrat la por a una jornada excessivament reivindicativa. Un model de jornada institucional, avorrit i mes digne d'un lliurament de premis que d'un acte d'un govern que vol reafirmar un estatut maltractat primer a Catalunya i desprès a Madrid. El discurs d'un president buscant el vot dels catalans que voten PSOE, per evitar al PP. L'ofrena de flors privada del veredicte de la població sobre qui mereix ser xiulat, escridassat, aplaudit, curiosament un any que no hi ha aquest problema, el PP decideix no anar-hi, però continua reclamant ser part del pròxim govern. Les manifestacions al Fossar prohibides pels jutges de l'audiència i controlada pels mossos amb excés de cel. Ciutadans fent un acte en castellà, davant el monument al president Terradelles, s'ho fan complicat aquestos també.
Per resumir trobo que volen callar la gent i ens hauríem de fer escoltar, encara que sigui en les pròximes eleccions, però per desgracia les dues opcions majoritàries: el servilisme del PSOE, i la versió pija del pujolisme no solucionaran les necessitats d'aquest país.

..quan el barco s'enfonsa...

....les rates son les primeres en fotre el camp, i els polítics quan veuen que la cosa perilla i poden no repetir cadira, se'n busquen un altra.
Primer la "Trini" va voler imposar-se com candidata a Madrid pel PSOE i la feina feta fins llavors per altres possibles candidats se'n va a norris a favor de la nena bonica de los beautifuls boysa .
Celestino va ser nomenat per omplir una quota justeta de dos ministres catalans a Madrid, malgrat que els vots del PSC-PSOE a Catalunya, podrien aspirar a alguna cosa mes. Ha sigut segurament uns dels ministres de treball (llegir irònicament) que mes feina ha tingut i que pitjor l'ha feta. A Espanya les xifres de l'atur han arribat a uns % escandalosos, i sobretot a Catalunya (ummm això d'agranar cap a casa, diria que no), les polítiques que han fet han sigut mes pròpies de la dreta que cap altra feta pels seus antecessors. Amb una vaga general a les portes, Corbacho marxa de Madrid, acudint a la crida de Montilla, que tampoc ho veu massa clar que el PSC pugui fer govern a les pròximes eleccions a Catalunya, així que aquest fitxatge mediàtic reafirma mes la línia mes dura del PSOE en la región catalana.Estem apanyats.

L'Enfonsament de Warhammer

Echoes s'acomiada

....fills de la farandula, de les inquietuds, del veure el món des de aquet petit racó. De tota l'història de grups locals i comarcals, des de els mítics Sistema (rock & roll star, rock & roll boy, rock & rock)fins avui i amb el Graham Foster, (conegut com l'home que li deixen un amplificador i toca, toca, toca, mentres beu cervessa), fent una mica de guru, aquesta formació o ha sigut el grup que mes gratament m'han sorpres, fent una cosa diferenta, però sobre tot molt interessant i treballada.
Dos concerts, el solidari per Haití i al sota de copes, fan que els hi agrafis el gustet, però ara és el tercer al que podré anar-hi i resulta que serà el de comiat.
Aquesta nit a la plaça de dalt, a partir de les 12.30 ens direm fins aviat.
Gràcies per tot...sou molt especials.

Foto: http://www.myspace.com/echoesfromaway

Gegants menuts

Han passat uns quants anys des de que Móra es va omplir de gegants i una marea de gent cridant "falera, falera, falera gegantera!!!", Móra era Ciutat Gegantera, Comarques Catalanes, estava plena de figures i els nens i no tant nens mirant amb cara de babaus, tots aquells senyors medievals, reis moros, pagesos, manotes que desprès desfilarien per la població.
Va ser una trobada fantàstica i el fruit molt positiu, però segurament era la cima mes alta que es podia assolir. Va ser un acte que va donar molta feina, com totes les coses que s'organitzen i que es fan any darrere any, malgrat la gent de fora no ens adonem, per això vull escriure això sense afany de critica, sols com a comentari i convidar a qui pertoqui a una reflexió.
Els gegants com a tal son una de les mostres de cultura popular amb mes història al nostre poble, no som poble de castells, ni bastons, ni similars, i com tal potser es mereixen un dia dins la Festa Major. Crec que en un dissabte abans de la setmana de festes, no s'havia fet mai, i tot i que pensava que seria una bona idea, pels negocis locals, vist lo que va succeir ahir, crec que ha estat un error, i dels errors se n'aprèn.
Han faltat colles, les anunciades, crec que ja eren poques de per si, i si d'aquestes cinc no es presenten, alguna cosa s'ha fet malament, potser a nivell local, o potser a nivell de mon casteller.
La batucada inicial va ser prou animada, felicitats per la tria, però se'm va fer molt estrany gairebé no sentir, gralles, timbals i bombos, ni veure parelles de gegants, de "les de que sempre venen".
Cert que hi ha crisis, i que la filosofia d'ara et visito i ja vindràs tu al meu poble, costa de complir, però lo d'ahir crec que no era una trobada gegantera, al menys no d'un vila que porta ja 26 trobades.

Elmer Figueroa Arce tenia raó

El gran poeta porto-riqueny, Elmer Figueroa Arce, conegut pel seu alies Chayanne, en una de les seves obres mestres, "Torero":

En els primers versos que hem triat s'alaba allò que s'en diu temple, i que és una virtut que s'ha de tenir en la plaça i en la vida i molt necessària per aquest ofici:

"si hay que ser torero

poner el alma en el ruedo no importa lo que se venga"

I com a visió de lo que passaria , ell ja ho deia fa molt de temps:

"que ya no duermo y desvarió
que el humor ya me cambio "

Tot això be degut que el torero català, Enrique Guillén, que en breu ja no podrà treballar en el seu estimat país (ains no, allà si que podrà torejar), en un atac d'espanyolisme i defensa de l'ofici l'ha empres a osties contra una seu d'Esquerra a l'Eixample de Barcelona. Esta clar que ara si que Espanya es trenca, tant tenir por de l'Estatut, i és la prohibició dels toros lo que ho aconseguirà, quan te temps hem perdut doncs amb l'Estatut, si era així de fàcil.
Un altra cosa a pensar és el per que els hi toca rebre sempre als mateixos, el pes d'esquerra dins de la votació no deixa de ser simbòlic, però els hi ha tocat a ells rebre els cops.
Per la seva part el PSC, continua sent devorat pel sector mes PSOE carca i ranci, que està mes aprop del PP que de l'esquerra social i nacionalista que ens volien vendre, pobrets...
A la fi tots retratats.

De 4 en 4

Com que els tenia ganes de penjar i em feia una mica de mandra, fer quatre entrades els pujaré tots quatre de cop per així fem feina, i no sumarem visites sense to ni so, per cert ja son mes de 15 mil que tampoc està tant malament, i aquest any he arribat a fer mes entrades que en tot l'any anterior... estic que em surto. (posar aquí cara de tonto)

Vinga el primer vídeo es un Lipdub fet per la Universita de Vic. Que és un Lipdub? No és la nova edició digital de la mítica revista porno Lib, ni un nou pintamorros. És una vídeo gravat en forma de tràveling, on la gent fa un playback, sense ser famosos, i on es sol mostrar el lloc de feina o d'estudi. La gracia és que surti molta gent fent lo que li roti a veure qui fa la parida mes gran, o els que s'ho curren millor M'atreviria a dir que el vídeo dels U2 Sweetest Thing n'és una mostra, però en el camp amateur el mes famós crec que es va fer a Montreal, però aquest gravat a Vic, te coses força interessants i que tampoc està tant malament lo que es fa a casa.

El segon és lligant amb l'entrada anterior, sobre la cervesa. El vaig trobar donant un click a veure el bloc següent i em va portar a Plugim Constant (aprofito per fer la falca de torn). És l'anunci de la marca mes "Codorniu" de les cerveses catalanes, l'altra li dona mes aviat per fer vídeos amb portes de futbol de la lliga anglesa. L'anunci no deixa de ser la versió light de l'anunci de l'any passat, canviat Formentera per Menorca, i els trios per parelles ben bufones. Ens presenta unes platges de postal, semblen mes de la peli de "the beach" que no de les illes, la pasta que te la gent per anar amb el seu veler, uns estius de somnis perduts al mig de la Mediterrània, molt bonics, molt utòpics, i no pot haver anunci sense cançó que aspira a ser cançoneta de l'estiu pijillu. Fa ràbia de tant bonic que es tot.... però be ens cal una banda australiana per posar-hi la musica.
Aquí el màrqueting ha fet que aquesta banda en la seva pàgina d'entrada utilitzi l'anglès, el castellà i el català. Per desgracia la marca Damm se n'oblida dels seus orígens, en l'etiquetatge i en la presència al mercat.
Lo que hem dit ràbia però potito:

Vinga un altre vídeo, aquest l'he vist al blog de La Llumenera, és un anunci, però curradet, que costa fins i tot saber que anuncien.

I per acabar un toc de somnis, de ràbia i de que amb poques paraules es poden dir moltes coses, malgrat que n'hi ha que no ens volen escoltar. (per cert a la web d'Omnium hi ha penjada un altra versió del mateix vídeo).

Avui, cervesa

En comptes del cafetonet de desprès de dinar, us convido a assaborir una cervesa artesanal, el seu nom Anjub 1907. La vaig veure per primer cop durant la Móra Morisca a la botiga de la Conxi, i em va cridar l'atenció, per que el seu nom em sonava a alguna cosa i no sabia que era ben be, i si era un llibre de l'Andreu Carranza. La Conxi em va explicar que eren uns nois de Vinebre que a casa seva ja en feien fa anys de cerveses artesanals, i desprès d'una pausa ara en tornen a fer. Aquest cap de setmana al Sota de copes el Lluís me la va oferir com alternativa a la Moritz, i va ser un encert provar-la. És d'un gust diferent però interessant i molt recomanable.
Per trobar una foto he pregat a San Google i m'ha sortit aquest bloc: Viajes Cerveceros. Com era normal de preveure el nom de la cervesa 1907 ens porta a la riada mes famosa del segle passat en aquestes contrades.

Es ven moto

Aquest cap de setmana passat,al mundial de motociclisme, per segon cop a la història, els pilots catalans han copat el primer lloc del podi i la històrica marca Derbi va aconseguir la victòria número 100 de la seva història en la competició.
Un altra bona noticia pel motociclisme català és que 25 anys desprès la marca catalana Ossa torna a fabricar motos. La empresa de moment contarà amb 25 treballadors i la seva primera moto la TR 280i, una moto de trial.
Aquestes noticies no deixen de demostrar que aquest és un país de motos i de venedor de motos... o si algú te algun dubte sols cal mirar l'actitud del diputats del PSC dins del grup PSOE a Madrid, en la darrera votació. No han sigut capaços de votar lo mateix a Barcelona que a Madrid, no se si és que la traducció estava mal feta o que ens volen prendré el pel. Ens enganyen amb la seva presència a la mani, amb el seu discurs de catalanistes de costellada (o de Mc Donald's), potser va sent hora que aquells que es diuen Socialistes de Catalunya, mirin el mapa per saber que és Catalunya, i si la resposta és una bonica regió d'Espanya, llavors que no es venguin cap mes moto i reconeguin que no son res mes que una secció del PSOE.

Doble moral

Tradició o salvatjada?.
Si son curses de braus amb toreros, és una festa cruel i sanguinària, una demostració d'espanyolisme, i una salvatjada. Pobre brau que és utilitzat per divertiment de les masses.
En canvi si ets bou, et fan anar d'una banda a l'altra, el lliguen dos torxes al cap, t'envien a un plaça plena de jovenalla, alguns amb alguna copa de mes i pots acabar al canal, al mar, o ves a saber on, llavors no passa res, és una festa popular, un acte de demostració de que som les Terres de l'Ebre, i ja era hora que se'ns reconegues per la Generalitat com Patrimoni Festiu, aquest fet diferencial.
Els polítics de l'Ebre treuen pit, orgullosos d'aquest triomf, i tenen a les masses contentes de que gaudiran del seu particular circ. Anar en contra era un suïcidi polític, i no hi ha especie damunt la terra menys suïcida que el polític.
Continuo sense entendre per que la gent de la Ribera, està tant contenta de ser vegueria de l'Ebre

Estatut

Podeu suar del vídeo tranquil·lament o com bons catalans patir-lo... però que consti que ens havien avisat.