En feia mandra escriure i ho faré tot d'una queixant-me, típic de la gent d'aquest país, de coses que no m'han agradat en aquestos dies:
- Que a TV3 es carreguin l'horari del Crackòvia post Madrid-Barça per entrevistar a un polític, tant em fot el color i el tupe. A la gent segur que l'interessa menys lo segon que lo primer.
- Que per una vegada que es perd un partit la gent vulgui afusellar a Guardiola i al Barça, som una colla de malcriats, si es guanya de conya, però si es perd tampoc n'hi ha per a tant. A banda tot lo que tingues a veure que els hi va sortir tot de cul.
- S'ha mort el pare de la gran frase de l'olimpisme de BCN'92, doncs ja està, li tocava, ha viscut prou be, i quin favor ens va fer?...o als JJOO, va haver de possar calers de la butxaca o va fer mes gran a La Caixa?. No li vull cap mal, però el seu passat tampoc era per fer-lo català de l'any. Va saber sempre estar a l'equip guanyador.
- Molt parlar dels tribunals, de l'Estatut, tot cares boniques però aquí ningú mou una peça, fins quan?.
- Collons Evo Morales, li has fet un favor als teus enemics, per que quan porteu dos dies manant us trastoqueu tant?.
- Les teles van carregades de Belen Esteban i de com matar un Narco, o com desintoxicar-se, cal tanta porqueria?.
- Apagada analògica i el TDT va com una merda, a mes desapareix la tele local (que gairebé mai he mirat), però a canvi hem d'aguantar teles del Baix Ebre que son un toston.
- Per que tots volen ser de les terres de l'Ebre, que s'ens ha perdut?
- Si avui es per exemple dia 1, i ens hem de veure a partir de demà d'aquí un mes, per que la buròcrata que amablement pago amb els meus impostos diu que no que no és el dia 2 si no el dia 1?
Ja hi som, ha arribat una de les fites del calendari cristià que fa obrir els ulls al sector turístic d'aquest país. Fa uns dies al bloc de Clicks & Clacks , van penjar aquest petit homenatge al Pepe Rubianes, en motiu de l'any de la seva mort. Com que el tema és ara la Setmana Santa el recupero:
Això de tenir amics que no coneixes de res al facebook, fa que puguis veure coses que mai t'imaginaries, o si que la ment és molt perillosa. A Arizona (USA), fan un festival emulant el renaixement europeu, com que allò típics que tenen poca història i la copien de la resta. És una bonica festa, a lo Móra morisca, però amb el toc americà. Per posar un exemple prou clar uns dels patrocinadors no podria ser un altre que Pepsi. Per tots aquells que vulguin anar-hi encara estan a temps de comprar un bitllet i veure que hi ha grans ofertes pels nens, amb el cupó que adjunto. Si en voleu saber mes podeu visitar: http://www.royalfaires.com/arizona/ i si no podeu veure aquest vídeo per fer-vos una idea de com m'ha cridat l'atenció. Consells per veure el vídeo, amb l'àudio encara que sigui fluixet i esperar al final que és lo que em fa gracia... are u ready?
D'on ha sortit este crack?, l'havia sentit amb una cançó sobre Quimi Portet, és ell?... no ho se però això és un comentari de text com Deu mana, i no lo que fèiem a classe.
Cantar, ballar, estar sempre impressionant, ser la número és molt difícil, a mes la gent et veu com model a seguir i imitar, però de Beyonce sols hi ha una, la resta son pures imitadores, que es tapen la cara de vergonya, però desprès algun amic et penja el vídeo a youtube, i és que de cabrons el món n'està ple, com que ja els hi fan una mica de vergonya us deixo el link directe, que l'embed l'han tret :D Ara quan els hi surti un de l'SGAE, ja veuràs com se'n riuran.
Va ...no us farà por entrar-hi que té la seva gràcia el vídeo. Qui mes qui menys algun cop haurà vist algun orc gegantí amb una destral, o una bestia amb la cresta del MR.T, o com jo que vaig jugar a tots els Warcrafts, amb el seus: yes, my lord!!!, u're under attack!!!", etc, confeso que al nou, que te fama de ser el millor joc per multijugador online, encara no he jugat, per que els servidors pirates mai m'han fet gràcia i els de pagament doncs tampoc. De fet si jugo, a part dels jocs del facebook, és al Tibia, encara que estigui una mica oblidat. Al bloc de Playmondo he vist, aquest tràiler de lo que serà un joc online per nens inspirat en Playmobil,... frikisme ensucrat per a tots els públics (menys als que no els hi agradi):
El joc de rol per antonomàsia es Dungeons & Dragons, segurament fins i tot recordareu alguns aquella serie de TVE, Dragones Y Mazmorras, per si no us en-recordeu us deixo una foto aquí al costadet per que rememoreu temps passats, en un atac de nostàlgia, encara que no us agrades la serie, que mira que era dolenta. La cosa no va de revival, si no ensenyar-vos un vídeo sobre una taula de joc electrònica, per jugar al joc de miniatures, inspirat en el joc de rol. Sembla que sigui un joc semblant al Heroclix però crec que com a concepte te alguna coseta al menys visual i carregada d'efectes especials. La informació la he treta d'aquest bloc: http://www.crunchgear.com/ molt recomanable pels amants de la electrònica.
Mes d'un cop, us ha pogut passar pel cap ajudar, però no sabies com fer-ho. Els diaris, la televisió, i fins i tot la xarxa, cada cop mes efectiva ha acostat la tragedia haitiana a traves de les pantalles a la nostra casa, cadascú a la seva manera intenta aportar el seu granet de sorra, potser fins i tot a alguns tant els hi fa, pensar en les tragèdies de l'altra gent, per que els hi agafa lluny, no son seves o tant els hi fa tot plegat. Aquest no es el cas d'una artista, Mercedes, també coneguda com Eviaan que he conegut a traves d'un lloc que res te a veure amb Haití. Eviaan va trobar la necessitat de fer alguna cosa, d'aportar el seu granet de sorra i així va ser com va néixer Pintando por Haiti, una exposició d'il·lustradors, que te lloc a Madrid fins el proper dia 5 de març. Els beneficis de la venda de les obres es donaran a Intermon Oxfam Suposo que no s'us farà fàcil acostar-vos a veure-la, però com que això de la xarxa es tant imprevisible mai se sap i potser algun d'aquestos lectors meus, fa cap a Madrid aquestos dies i no sap que fer duran unes hores, doncs es pot acostar a les dues sales d'exposicions: Fatal de lo Mío (C/ San Andrés, 24) Emiika Style (C/ Corredera Baja de San Pablo, 53) He vist poca cosa, sols lo que hi ha penjat aquí , però fa molt bona pinta, i sobretot esta fent amb molt bona intenció. Tots podem fer una mica i amb una mica de tots es fan grans coses. Gracies per fer-ho. Pels mes dropos que no vagin als links del bloc d'Eviann, us deixo un vídeo de la inauguració. Tambe us recordo que podeu fer les donacions a NPH a:
La situació a Espanya està ben fotuda, 4 milions d'aturats, cap sector que sembla que remunti, un ministre d'indústria que potser seria millor que plegues, ja que des de que està en el càrrec no ha donat cap bona noticia, d'acord que es època de vaques flaques, però lo seu te pinta de que o és gafe o no en sap mes. No n'ha fet una de bona, no te contents a ningú, i ara li sortiran al carrer a ell, a Zapatero i a qui sigui, els sindicats que també era hora que despertessin. Aquí la gent que mana no s'ha adonat que havia coses que no funcionaven, els que son rics, aquestos han fet una pasta que fa por i continuaran fent-la, ja que ara sortiran moltes gangues, oportunitats, txollos, i casos de corrupció (a jutjar d'aquí a X anys). Doncs si, Espanya la cosa esta ben xunga , tant que fins i tot la família real, va congelar en el seu dia, el seu pressupost, per que els hi sabia greu apujar-lo, s'han desfet d'un gendre que era un vampir i com que encara veuen que la cosa esta molt i molt fotuda, el Rei, s'ha decidit a treballar, crec que és una cosa que no feia des de el 23F, que no sabia amb qui tenia que anar ,però es va vestir amb el vestit de feina i au ...a la tele. Doncs ara en vista de que la situació ho requereix, (com al 23F), vol iniciar una ronda de negociacions amb els sindicats , que han convocat unes manifestacions, en contra de les males arts del govern en el tema de les pensions... casualment el 23 F.
Per no perdre el costum el Parlament s'ha tornat a lluir. S'omplen la boca defensant una Catalunya sense toros, o Fiesta Nacional, alguns fins i tot fan bandera de la seva catalanitat odiant les curses, que coi curses, les corrides (incis.: Mariaaaaa hay una corrida en la tele, pues Manolo, guarro, lavala). Barcelona es queda sense José Tomás, ni Cayetano, sense turistes amb barrets de mexicans, buscant on es fan els San Fermin, rambla amunt, rambla avall. Que faran els xiringuitos de la mateixa rambla, amb les nines folklòriques, els bustos de toro, els capotes i les banderilles amb les banderes espanyoles i andalusa? Tot dona igual, Catalunya quedarà com la gran defensora anti taurina. Tota Catalunya?... NOO, com en els mítics còmics d'Asterix un petit reducte podrà continuar gaudint dels seus bous, i tot per que qui és el valent que li diu a un cavero (dic cavero com representat típic de les Terres de l'Ebre reconeguts per la seva tossuderia i mala llet si s'escau) o siguem mes clars.... no és que tinguin por a la gent, tenen port a perdre els seus vots. Així que les Terres de l'Ebre son afortunades, continuaran gaudint de la seva tradició, d'omplir els carrers de gent i omplint les Festes Majors de tot poble que s'aprecii de Bous, bous bous i mes bous. No m'agraden els bous i no m'agrada el doble joc que fan en aquest país. A Madrid diuen una cosa, a Barcelona un altra, i a cada poble van venen la seva moto. No vull ser de les Terres de l'Ebre.
Fa uns dies La Vanguardia, va penjar un vídeo gravat pels Graf de Barcelona durant l'incendi d'Horta, son mes que simples imatges, és una proba de la manca de medis, d'errors dels comandaments, de lo que se'ls hi venia al damunt i que ells van tenir la sort de sortir-ne, la sort que amb els seus companys va acabar en desgràcia.
Va ser un llamp, l'inici de tot van dir des d'una conselleria necessitada de respostes ràpides i ja s'ha acabat la discussió, tots callats que no passi res. Els agents rurals sense poder acabar la seva investigació, però un altra conselleria i un altre cos, els mossos, buscant a dos sospitosos que es van fer unes fotografies a l'indret del foc, una confessió per la pressió per sentir-se culpables de la mort d'uns "companys", que te collons la cosa que aquestos dos hagin sigut pseudo forestals o lo que diguin que van ser. Però tot sota secret de sumari, quan hi ha coses que van surtin i l'únic que fan és posar mes merda damunt la taula. Fins ara molta gent ha callat per no sortir implicada, o per cobrir esquenes. S'inicia una investigació parlamentaria, i testimonis com el cap de bombers de Saragossa que ha sigut molt crític amb les decisions que es van prendre en aquell moment, no el deixen testificar, ni a alcaldes de la zona, ni gent que amb els seus ulls va veure el foc. Que volen saber aquestos polítics encorbatats?, No se'ls cau encara la cara de vergonya a uns per no dir la veritat, per cobrir les esquenes a no se qui, a altres per remoure merda per veure si fan mal al govern amb lo que sigui i al preu que sigui?. Hi ha que sols vol sentir el silenci, però el silenci també parla i diu que n'està fart.
Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant. Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala. Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.
Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints. Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final. Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços. Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"
Perdó en la darrera entrada vaig penjar un vídeo, sense escoltar-lo abans, donant per suposat lo que no era lo que era. No tinc ni idea qui ha fet aquella versió...us deixo l'original, que diria que sona millor
Degut a la darrera visita de Zapatero als Estats Units, volia escriure alguna cosa, però he anat tenint massa idees, i ja no se com ordenar-les, per fer una entrada mes o menys coherent. Que és el "The Prayer Breakfast"? Una reunió d'un grup mig secret, lobby, colla de republicans canosos, gent amb mala idea i pitjors idees, que creuen en un Deu fet a la seva mida, un Deu blanc, amb barba canosa, omnipresent que castiga als dolents, sobretot si és de color negre o no parla angles. Darrerament aquest grupillo s'ha caracteritzat per que ja no sabien a qui portar, en el seu dia van convidar a Teresa de Calcuta, ara fa menys a Bono (suposo que el fet de ser irlandès era prou motiu per pensar en el seu grau d'espiritualitat), però aquest any o se'ls va perdre l'agenda o ja no tenien idees, o l'encarregat dels convidats és un catxondo de 3/4, van i conviden a un president d'Espanya, país sempre reconegut per tenir grans personatges místics i on la església (catòlica) ha sigut pal de paller del país i certs corrents molt poderosos (massa pel gust de molts). Però si alguna vegada Espanya ha tingut un president menys creient, ha sigut ara ja que Zapatero ha fet sempre bandera de la seva laïcitat i progressisme. (ecologista, igualitari, no discriminatori amb gais i lesbianes i transsexuals, bisexuals, i...etc). Alguna cosa ha fallat. En fi arriba el dia i una cosa si que sabien de Zapa: esmortzar amb Obama be val una missa, o faig lo que sigui con tal de un altra foto amb l'Obama, ja que la que sortien les xiquetes no va quedar prou lluïda. (Sonsoles: mira que te avise, que no vayan de Miercoles, leñe!!!). Zapa fa els seus contactes, i algun assessor seu, que va ser educar en col·legi religiós, es curra unes quantes cites del Deuteronomi, on es parla de treball, immigració il·legal, i de que Espanya no està en crisis, ah .. i que no se on també es diu que visca l'amor lliure, desprès d'això i de que l'encarregat de llegir el Parenostre li va sonar el mòbil, just al moment d'iniciar la pregaria, crec que trigaran segles en convidar a cap lider mes vingut d'Espanya... (Ho sento Josep Lluís que se que volies ser el següent). Resumint Zapatero se'n va a resar als Estats Units, i se n'olvida d'allò de: "A Dios rezando, pero con el mazo dando". I calia tant per menjar-se uns croissants i un suc de taronja? Si heu arribat fins aquí teniu premi, us deixo una mítica cançó de Simple Minds que va servir de banda sonora per The Breakfast Club.
Utilitzar internat a la feina, en us personal, és una cosa que mes qui menys ha fet. Saber les noticies del teu equip al diari esportiu favorit abans d'arribar a casa, veure la cotització de borsa, mirar el youtube el darrer vídeo de tal cantant, buscar els teus amics de pre-escolar al facebook i la cosa mes bàsica de totes, revisar el correu. Si tens Internet a la feina i no el tens censurat, segur que ho has fet mes d'un cop o et passes el dia directament fent-ho. Això si, el dia que vingui la tele a la teva feina tingues cura de que no et passi lo que a aquest treballador de Macquarie Bank. El vídeo es posa interessant a partir del 1.05min. i el pobre treballador al carrer, per "viciosillo".
Els americans son tan cafres, que tenen un dia dedicat a la marmota (ahir), be de fet és una tradició d'un poble de difícil pronunciació (i també difícil de copiar i pegar). Segons la tradició al pobre animalet el treuen del seu forat on tranquil·lament hiverna, si veu la seva ombra és que fa sol i s'asusta i queden sis setmanes de fred, o si no la primavera esta a punt d'arribar. També és una peli de Bill Murray, on el pobre es veu involucrat en un bucle temporal. Però tot aquesta parafernalia, per explicar que el govern també te la seva marmota, un dia ens diu que ens jubilarem als 67 anys, la gracia que em fot (i això que sóc autònom) o que caldran 25 anys per calcular la pensió, 10 anys mes dels que tocava. Així que Zapatero ha tret la seva marmota en forma de ministre Corbacho, i com que ha vist que fa fred, ha dit que de moment no ha dit res. Sort que fa fred que si ens descuidem ens la colen.
Paso a copiar-vos la informacio sobre Haiti que ens fan arribar des de NPH.
COMUNICADO DE PRENSA
Hospital St. Damien Chateaublond
Tabarre, Puerto Príncipe
Empezamos con el comunicado que acabamos de recibir de nuestra cooperante médico en Puerto Príncipe Mª Antonia Liviano, a la que muchos de vosotros conocéis personalmente.
…
“Estoy bien .Mucho trabajo. Indescriptible la situación.
Todo es catastrófico.
Menos mal que he venido.
Por favor que la gente no se canse de ser generosos.
Hace falta mucho.
Son tantos los críos con amputaciones, con grandes heridas.
Todo el mundo en la calle.
La ciudad con un gran olor a muerte.
Siempre estoy en el hospital .Jornadas interminables.
…
(Mª Antonia Liviano).
Ciudades de Jacmel y Leogane
19 millas de Puerto Príncipe.
Dr. Peter Tinnemann, informando.
En nuestro último comunicados nos informaban que NPH ha enviado equipos médicos móviles a zonas próximas a Puerto Príncipe para evaluar y coordinar nuevas ayudas desde nuestro Hospital St. Damien Chateaublond.
La ciudad de Jacmel no ha sido tan dañada como la capital Puerto Príncipe. Su Hospital General ha recibido la ayuda de diversas organizaciones internacionales y los damnificados permanecen acampados en el campo de futbol nacional. La agencia de las Naciones Unidas y varias ONGD’s permanecen suministrando agua y se ha abierto un sistema de registro de personas dentro del estadio de futbol.
En la ciudad de Leogane, ciudad portuaria localizada a unas 18 millas (29 km) al oeste de Puerto Príncipe, la situación es muy diferente. Entre un 80-90% de los edificios y de las infraestructuras del gobierno han quedado totalmente destruidas. Leogane ha sido declarada como la ciudad más devastada después del paso terremoto.
La ayuda humanitaria está apenas iniciando en esta ciudad. El Hospital General está siendo asistido por el ejército canadiense y médicos sin fronteras que han levantado un hospital exterior con containers.
Los marines americanos han proporcionado seguridad a la zona, específicamente a Naciones Unidas o ONGD’s durante el reparto y distribución de alimentos a la población afectada.
Un Hospital gestionado por enfermeras francesas y canadienses fue completamente destruido durante el terremoto y en estos momentos está siendo apoyado por fisioterapeutas dominicanos y un equipo cubano que realiza rayos X y ultrasonidos.
De hecho, equipos médicos cubanos y americanos trabajan conjuntamente en estas dos ciudades, Jacmel y Leogane.
En Leogane, doctores alemanes trabajan codo con codo con cirujanos americanos y beben agua potable que proporciona el equipo alemán que utilizan al mismo tiempo los equipos médicos cubanos y dominicanos. La ayuda internacional coordinada es visible en todas partes del país.
En el centro de Leogane se levantan todavía las ruinas de una enorme iglesia empleada hoy para albergar equipos médicos móviles.
Agua, comida y protección es lo que anhela tener en estos momentos la población local afectada. Hasta este momento, no se han registrado epidemias entre la población.
Los niños son los que primero están sufriendo la falta de alimentos y la consecuente malnutrición. Hasta el día de hoy, las ayudas internacionales no son suficientes para distribuir comida suficiente entre la población afectada.
Las enfermeras francesas y canadienses trabajan de la mejor manera posible para facilitar y acomodar a sus pacientes y la hermana Judy, colaboradora de NPH Haití en estos últimos años, está en camino con un equipo médico móvil para colaborar en tareas de distribución de comida, suministro de medicamentos y atención sanitaria a los afectados.
Gracias a una generosa donación de Alemania, disponemos de un helicóptero a disposición de NPH durante estas 4 semanas, junto a un equipo, que nos están permitiendo llegar a estas zonas más aisladas del país igualmente afectadas por el terremoto y también próximas a Puerto Príncipe. Esto nos permite llevar suministros médicos, alimentos, agua, etc…
Un equipo eslovaco nos ha donado 2 carpas enormes con capacidad para 12 camas con las que las enfermeras que han estado durmiendo últimamente sobre el suelo en las últimas 2 semanas podrán descansar un poco durante la noche.
De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.
No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.
DONACIONES
FUNDACIÓN NPH
CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107
FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194
Indicar nombre y Terremoto Haití
Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.
dijous, de gener 28, 2010
Noticies des de Haití (10)
Un altre comunicat de NPH, amb noticies properes, (hauràs de llegir tot per veure-ho)
Hospital St. Damien Chateaublond Tabarre, Puerto Príncipe
Estamos trasladando los pacientes que se encontraban en el jardín al interior de los edificios del Hospital. La seguridad de nuestros pacientes dentro de las habitaciones es total. No se corre ningún peligro y la gente empieza a estar ya más tranquila. El porcentaje de niños que recibimos diariamente es cada vez mayor.
Hoy llegaron 58 nuevos heridos, de los cuales 17 ingresaron.
Continuamos operando en dos salas de cirugía del hospital y hoy se completaron 13 cirugías principales; 4 pacientes, (2 niños y 2 adultos) fueron enviados a la USS Comfort para ser operados. Luego, regresarán de nuevo al Hospital para hacer sus post operatorios.
Próximamente recibiremos a pacientes del Hospital Público General. Nos anticipan que serán unos 200 damnificados en fase post operatoria.
Tenemos grupos de voluntarios profesionales médicos que se turnan en el tiempo, procedentes de diferentes países. Equipos médicos procedentes de todo el mundo están trabajando juntos de la mejor manera posible. Intentamos coordinar eficazmente nuestros recursos médicos.
Un gran grupo de cirujanos especialistas americanos nos dejó esta tarde pero por el contrario, ha llegado un nuevo grupo de médicos Italianos.
Padecemos una grave escasez de enfermeras. Se ha realizado un llamamiento a este colectivo en todas nuestras sedes de NPH Europa, intentando coordinar la llegada de estas desde diferentes países.
Hoy hemos abierto un nuevo pabellón, el neonatal, donde tenemos previsto acoger a los recién nacidos hasta las 2 semanas de edad. Actualmente tenemos a cinco madres y seis bebés (unosgemelos!!) y otro que probablemente está naciendo en este momento.
La bebé más pequeña pesa menos de 3 libras, y el equipo médico israelí que nos está ayudando, donó las incubadoras.
También tenemos en funcionamiento una sala de cuidados paliativos; siete tiendas de campaña post-op para recibir a los pacientes.
El Hospital entero ha sido desinfectado por un equipo de voluntarios médicos de Eslovaquia.
Hospital antiguo St. Pierre Damien “Centro Padre Wasson”. Petionville (epicentro del terremoto), Puerto Príncipe.
Nuestros trabajadores empezaron a romper y trasladar fuera las toneladas de cemento y hierro que es todo lo que ha quedado de nuestro Hospital antiguo tras el derrumbe del mismo tras el terremoto. Deseamos limpiar esta zona de escombros cuanto antes e iniciar un nuevo proyecto cuanto antes.
Es de admirar los equipos de 20 y 30 personas que participaron en cavar entre los escombros del Hospital tras el derrumbe, sin parar, hasta que aparecieron fallecidos, los cuerpos de los voluntarios Molly,Ryan, Dr.Castro y Erin, además de personal administrativo sanitario…
No estamos seguros todavía de lo que vamos a construir de nuevo, pero siempre será en memoria de los fallecidos.
Hemos perdido alrededor del 20 % de nuestro personal haitiano, algunos de los cuales han viajado a los Estados Unidos, otros han fallecido, y algunos están aún absorbidos por su tragedia personal.
No podemos oficializar tampoco el nº total de fallecidos, pero cuando dispongamos de datos oficiales, prepararemos una ceremonia conmemorativa para todos ellos.
Hogar Kay St. Hèléne. 350 niños huérfanos y/o abandonados
Montañas de Kenscoff, 45 minutos de Puerto Príncipe.
Algunos de nuestros jóvenes, han realizado visitas al Hospital St. Damien Chateaublond, para que sean conscientes de lo que está sucediendo en estos momentos e la capital, rezar por el sufrimiento y los muertos, y poder distraer a los niños heridos.
Hay muchos ex-pequeños (jóvenes que han crecido en nuestro Hogar Kay St. Hèléne para niños sin familia en las montañas de Kenscoff) sin hogar ahora.
Mientras tanto, esperamos conseguir y levantar tiendas de campaña para ellos así como establecer lugar de recogida de alimentos. Esperamos poder ayudarles a construir sus nuevos hogares
.
Equipos médicos móviles.
Barrios marginales de Wharf Jeremy, City Soleil, entre otros. Puerto Príncipe.
Cuatro equipos acuden diariamente a trabajar en estas zonas tan pobres. Nuestra cooperante médico Mª Antonia Liviano Campos integra uno de estos equipos de trabajo.
Hemos alcanzado zonas como las de Leogane y Jacmel, dos ciudades destruidas, para evaluar posibles colaboraciones.
El equipo liderado por Alfonso León ha estado trabajando en los parques donde se reúnen los niños en las calles. Les estamos ofreciendo alimentos y otras ayudas.
Empezamos a buscar a niños huérfanos y otros niños igualmente vulnerables.
Hemos empezado a repartir agua potable con nuestros 2 camiones; el de St Luke y el del Hogar Kay St. Hèléne, pero también la distribución de alimentos.
Centro de Rehabilitación para discapacitados Kay. St. Germaine.
Tabarre, Puerto Príncipe.
Nuestras responsables Gena Heraty y Norma López están desarrollando un equipo para la rehabilitación de los muchos niños y adultos que perdieron brazos y piernas tras el terremoto.
Es agridulce ver a tantos niños caminando en nuestro Hospital sin alguna de sus extremidades y aún con una gran sonrisa.
Los problemas son abrumadores. En relación con la salud, educación, familia, vida, empleo y cohesión social, el terremoto tendrá graves consecuencias en el futuro.
Por favor, tener la seguridad de la importancia de vuestro apoyo.
De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.
No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.
DONACIONES
FUNDACIÓN NPH
CAJA MADRID2038-9254-56-6000041107
FIBANC MEDIOLANUM0186-1001-92-0507255194
Indicar nombre y Terremoto Haití
Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.
