El joc de rol per antonomàsia es Dungeons & Dragons, segurament fins i tot recordareu alguns aquella serie de TVE, Dragones Y Mazmorras, per si no us en-recordeu us deixo una foto aquí al costadet per que rememoreu temps passats, en un atac de nostàlgia, encara que no us agrades la serie, que mira que era dolenta. La cosa no va de revival, si no ensenyar-vos un vídeo sobre una taula de joc electrònica, per jugar al joc de miniatures, inspirat en el joc de rol. Sembla que sigui un joc semblant al Heroclix però crec que com a concepte te alguna coseta al menys visual i carregada d'efectes especials. La informació la he treta d'aquest bloc: http://www.crunchgear.com/ molt recomanable pels amants de la electrònica.
Mes d'un cop, us ha pogut passar pel cap ajudar, però no sabies com fer-ho. Els diaris, la televisió, i fins i tot la xarxa, cada cop mes efectiva ha acostat la tragedia haitiana a traves de les pantalles a la nostra casa, cadascú a la seva manera intenta aportar el seu granet de sorra, potser fins i tot a alguns tant els hi fa, pensar en les tragèdies de l'altra gent, per que els hi agafa lluny, no son seves o tant els hi fa tot plegat. Aquest no es el cas d'una artista, Mercedes, també coneguda com Eviaan que he conegut a traves d'un lloc que res te a veure amb Haití. Eviaan va trobar la necessitat de fer alguna cosa, d'aportar el seu granet de sorra i així va ser com va néixer Pintando por Haiti, una exposició d'il·lustradors, que te lloc a Madrid fins el proper dia 5 de març. Els beneficis de la venda de les obres es donaran a Intermon Oxfam Suposo que no s'us farà fàcil acostar-vos a veure-la, però com que això de la xarxa es tant imprevisible mai se sap i potser algun d'aquestos lectors meus, fa cap a Madrid aquestos dies i no sap que fer duran unes hores, doncs es pot acostar a les dues sales d'exposicions: Fatal de lo Mío (C/ San Andrés, 24) Emiika Style (C/ Corredera Baja de San Pablo, 53) He vist poca cosa, sols lo que hi ha penjat aquí , però fa molt bona pinta, i sobretot esta fent amb molt bona intenció. Tots podem fer una mica i amb una mica de tots es fan grans coses. Gracies per fer-ho. Pels mes dropos que no vagin als links del bloc d'Eviann, us deixo un vídeo de la inauguració. Tambe us recordo que podeu fer les donacions a NPH a:
La situació a Espanya està ben fotuda, 4 milions d'aturats, cap sector que sembla que remunti, un ministre d'indústria que potser seria millor que plegues, ja que des de que està en el càrrec no ha donat cap bona noticia, d'acord que es època de vaques flaques, però lo seu te pinta de que o és gafe o no en sap mes. No n'ha fet una de bona, no te contents a ningú, i ara li sortiran al carrer a ell, a Zapatero i a qui sigui, els sindicats que també era hora que despertessin. Aquí la gent que mana no s'ha adonat que havia coses que no funcionaven, els que son rics, aquestos han fet una pasta que fa por i continuaran fent-la, ja que ara sortiran moltes gangues, oportunitats, txollos, i casos de corrupció (a jutjar d'aquí a X anys). Doncs si, Espanya la cosa esta ben xunga , tant que fins i tot la família real, va congelar en el seu dia, el seu pressupost, per que els hi sabia greu apujar-lo, s'han desfet d'un gendre que era un vampir i com que encara veuen que la cosa esta molt i molt fotuda, el Rei, s'ha decidit a treballar, crec que és una cosa que no feia des de el 23F, que no sabia amb qui tenia que anar ,però es va vestir amb el vestit de feina i au ...a la tele. Doncs ara en vista de que la situació ho requereix, (com al 23F), vol iniciar una ronda de negociacions amb els sindicats , que han convocat unes manifestacions, en contra de les males arts del govern en el tema de les pensions... casualment el 23 F.
Per no perdre el costum el Parlament s'ha tornat a lluir. S'omplen la boca defensant una Catalunya sense toros, o Fiesta Nacional, alguns fins i tot fan bandera de la seva catalanitat odiant les curses, que coi curses, les corrides (incis.: Mariaaaaa hay una corrida en la tele, pues Manolo, guarro, lavala). Barcelona es queda sense José Tomás, ni Cayetano, sense turistes amb barrets de mexicans, buscant on es fan els San Fermin, rambla amunt, rambla avall. Que faran els xiringuitos de la mateixa rambla, amb les nines folklòriques, els bustos de toro, els capotes i les banderilles amb les banderes espanyoles i andalusa? Tot dona igual, Catalunya quedarà com la gran defensora anti taurina. Tota Catalunya?... NOO, com en els mítics còmics d'Asterix un petit reducte podrà continuar gaudint dels seus bous, i tot per que qui és el valent que li diu a un cavero (dic cavero com representat típic de les Terres de l'Ebre reconeguts per la seva tossuderia i mala llet si s'escau) o siguem mes clars.... no és que tinguin por a la gent, tenen port a perdre els seus vots. Així que les Terres de l'Ebre son afortunades, continuaran gaudint de la seva tradició, d'omplir els carrers de gent i omplint les Festes Majors de tot poble que s'aprecii de Bous, bous bous i mes bous. No m'agraden els bous i no m'agrada el doble joc que fan en aquest país. A Madrid diuen una cosa, a Barcelona un altra, i a cada poble van venen la seva moto. No vull ser de les Terres de l'Ebre.
Fa uns dies La Vanguardia, va penjar un vídeo gravat pels Graf de Barcelona durant l'incendi d'Horta, son mes que simples imatges, és una proba de la manca de medis, d'errors dels comandaments, de lo que se'ls hi venia al damunt i que ells van tenir la sort de sortir-ne, la sort que amb els seus companys va acabar en desgràcia.
Va ser un llamp, l'inici de tot van dir des d'una conselleria necessitada de respostes ràpides i ja s'ha acabat la discussió, tots callats que no passi res. Els agents rurals sense poder acabar la seva investigació, però un altra conselleria i un altre cos, els mossos, buscant a dos sospitosos que es van fer unes fotografies a l'indret del foc, una confessió per la pressió per sentir-se culpables de la mort d'uns "companys", que te collons la cosa que aquestos dos hagin sigut pseudo forestals o lo que diguin que van ser. Però tot sota secret de sumari, quan hi ha coses que van surtin i l'únic que fan és posar mes merda damunt la taula. Fins ara molta gent ha callat per no sortir implicada, o per cobrir esquenes. S'inicia una investigació parlamentaria, i testimonis com el cap de bombers de Saragossa que ha sigut molt crític amb les decisions que es van prendre en aquell moment, no el deixen testificar, ni a alcaldes de la zona, ni gent que amb els seus ulls va veure el foc. Que volen saber aquestos polítics encorbatats?, No se'ls cau encara la cara de vergonya a uns per no dir la veritat, per cobrir les esquenes a no se qui, a altres per remoure merda per veure si fan mal al govern amb lo que sigui i al preu que sigui?. Hi ha que sols vol sentir el silenci, però el silenci també parla i diu que n'està fart.
Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant. Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala. Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.
Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints. Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final. Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços. Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"
Perdó en la darrera entrada vaig penjar un vídeo, sense escoltar-lo abans, donant per suposat lo que no era lo que era. No tinc ni idea qui ha fet aquella versió...us deixo l'original, que diria que sona millor
Degut a la darrera visita de Zapatero als Estats Units, volia escriure alguna cosa, però he anat tenint massa idees, i ja no se com ordenar-les, per fer una entrada mes o menys coherent. Que és el "The Prayer Breakfast"? Una reunió d'un grup mig secret, lobby, colla de republicans canosos, gent amb mala idea i pitjors idees, que creuen en un Deu fet a la seva mida, un Deu blanc, amb barba canosa, omnipresent que castiga als dolents, sobretot si és de color negre o no parla angles. Darrerament aquest grupillo s'ha caracteritzat per que ja no sabien a qui portar, en el seu dia van convidar a Teresa de Calcuta, ara fa menys a Bono (suposo que el fet de ser irlandès era prou motiu per pensar en el seu grau d'espiritualitat), però aquest any o se'ls va perdre l'agenda o ja no tenien idees, o l'encarregat dels convidats és un catxondo de 3/4, van i conviden a un president d'Espanya, país sempre reconegut per tenir grans personatges místics i on la església (catòlica) ha sigut pal de paller del país i certs corrents molt poderosos (massa pel gust de molts). Però si alguna vegada Espanya ha tingut un president menys creient, ha sigut ara ja que Zapatero ha fet sempre bandera de la seva laïcitat i progressisme. (ecologista, igualitari, no discriminatori amb gais i lesbianes i transsexuals, bisexuals, i...etc). Alguna cosa ha fallat. En fi arriba el dia i una cosa si que sabien de Zapa: esmortzar amb Obama be val una missa, o faig lo que sigui con tal de un altra foto amb l'Obama, ja que la que sortien les xiquetes no va quedar prou lluïda. (Sonsoles: mira que te avise, que no vayan de Miercoles, leñe!!!). Zapa fa els seus contactes, i algun assessor seu, que va ser educar en col·legi religiós, es curra unes quantes cites del Deuteronomi, on es parla de treball, immigració il·legal, i de que Espanya no està en crisis, ah .. i que no se on també es diu que visca l'amor lliure, desprès d'això i de que l'encarregat de llegir el Parenostre li va sonar el mòbil, just al moment d'iniciar la pregaria, crec que trigaran segles en convidar a cap lider mes vingut d'Espanya... (Ho sento Josep Lluís que se que volies ser el següent). Resumint Zapatero se'n va a resar als Estats Units, i se n'olvida d'allò de: "A Dios rezando, pero con el mazo dando". I calia tant per menjar-se uns croissants i un suc de taronja? Si heu arribat fins aquí teniu premi, us deixo una mítica cançó de Simple Minds que va servir de banda sonora per The Breakfast Club.
Utilitzar internat a la feina, en us personal, és una cosa que mes qui menys ha fet. Saber les noticies del teu equip al diari esportiu favorit abans d'arribar a casa, veure la cotització de borsa, mirar el youtube el darrer vídeo de tal cantant, buscar els teus amics de pre-escolar al facebook i la cosa mes bàsica de totes, revisar el correu. Si tens Internet a la feina i no el tens censurat, segur que ho has fet mes d'un cop o et passes el dia directament fent-ho. Això si, el dia que vingui la tele a la teva feina tingues cura de que no et passi lo que a aquest treballador de Macquarie Bank. El vídeo es posa interessant a partir del 1.05min. i el pobre treballador al carrer, per "viciosillo".
Els americans son tan cafres, que tenen un dia dedicat a la marmota (ahir), be de fet és una tradició d'un poble de difícil pronunciació (i també difícil de copiar i pegar). Segons la tradició al pobre animalet el treuen del seu forat on tranquil·lament hiverna, si veu la seva ombra és que fa sol i s'asusta i queden sis setmanes de fred, o si no la primavera esta a punt d'arribar. També és una peli de Bill Murray, on el pobre es veu involucrat en un bucle temporal. Però tot aquesta parafernalia, per explicar que el govern també te la seva marmota, un dia ens diu que ens jubilarem als 67 anys, la gracia que em fot (i això que sóc autònom) o que caldran 25 anys per calcular la pensió, 10 anys mes dels que tocava. Així que Zapatero ha tret la seva marmota en forma de ministre Corbacho, i com que ha vist que fa fred, ha dit que de moment no ha dit res. Sort que fa fred que si ens descuidem ens la colen.
Paso a copiar-vos la informacio sobre Haiti que ens fan arribar des de NPH.
COMUNICADO DE PRENSA
Hospital St. Damien Chateaublond
Tabarre, Puerto Príncipe
Empezamos con el comunicado que acabamos de recibir de nuestra cooperante médico en Puerto Príncipe Mª Antonia Liviano, a la que muchos de vosotros conocéis personalmente.
…
“Estoy bien .Mucho trabajo. Indescriptible la situación.
Todo es catastrófico.
Menos mal que he venido.
Por favor que la gente no se canse de ser generosos.
Hace falta mucho.
Son tantos los críos con amputaciones, con grandes heridas.
Todo el mundo en la calle.
La ciudad con un gran olor a muerte.
Siempre estoy en el hospital .Jornadas interminables.
…
(Mª Antonia Liviano).
Ciudades de Jacmel y Leogane
19 millas de Puerto Príncipe.
Dr. Peter Tinnemann, informando.
En nuestro último comunicados nos informaban que NPH ha enviado equipos médicos móviles a zonas próximas a Puerto Príncipe para evaluar y coordinar nuevas ayudas desde nuestro Hospital St. Damien Chateaublond.
La ciudad de Jacmel no ha sido tan dañada como la capital Puerto Príncipe. Su Hospital General ha recibido la ayuda de diversas organizaciones internacionales y los damnificados permanecen acampados en el campo de futbol nacional. La agencia de las Naciones Unidas y varias ONGD’s permanecen suministrando agua y se ha abierto un sistema de registro de personas dentro del estadio de futbol.
En la ciudad de Leogane, ciudad portuaria localizada a unas 18 millas (29 km) al oeste de Puerto Príncipe, la situación es muy diferente. Entre un 80-90% de los edificios y de las infraestructuras del gobierno han quedado totalmente destruidas. Leogane ha sido declarada como la ciudad más devastada después del paso terremoto.
La ayuda humanitaria está apenas iniciando en esta ciudad. El Hospital General está siendo asistido por el ejército canadiense y médicos sin fronteras que han levantado un hospital exterior con containers.
Los marines americanos han proporcionado seguridad a la zona, específicamente a Naciones Unidas o ONGD’s durante el reparto y distribución de alimentos a la población afectada.
Un Hospital gestionado por enfermeras francesas y canadienses fue completamente destruido durante el terremoto y en estos momentos está siendo apoyado por fisioterapeutas dominicanos y un equipo cubano que realiza rayos X y ultrasonidos.
De hecho, equipos médicos cubanos y americanos trabajan conjuntamente en estas dos ciudades, Jacmel y Leogane.
En Leogane, doctores alemanes trabajan codo con codo con cirujanos americanos y beben agua potable que proporciona el equipo alemán que utilizan al mismo tiempo los equipos médicos cubanos y dominicanos. La ayuda internacional coordinada es visible en todas partes del país.
En el centro de Leogane se levantan todavía las ruinas de una enorme iglesia empleada hoy para albergar equipos médicos móviles.
Agua, comida y protección es lo que anhela tener en estos momentos la población local afectada. Hasta este momento, no se han registrado epidemias entre la población.
Los niños son los que primero están sufriendo la falta de alimentos y la consecuente malnutrición. Hasta el día de hoy, las ayudas internacionales no son suficientes para distribuir comida suficiente entre la población afectada.
Las enfermeras francesas y canadienses trabajan de la mejor manera posible para facilitar y acomodar a sus pacientes y la hermana Judy, colaboradora de NPH Haití en estos últimos años, está en camino con un equipo médico móvil para colaborar en tareas de distribución de comida, suministro de medicamentos y atención sanitaria a los afectados.
Gracias a una generosa donación de Alemania, disponemos de un helicóptero a disposición de NPH durante estas 4 semanas, junto a un equipo, que nos están permitiendo llegar a estas zonas más aisladas del país igualmente afectadas por el terremoto y también próximas a Puerto Príncipe. Esto nos permite llevar suministros médicos, alimentos, agua, etc…
Un equipo eslovaco nos ha donado 2 carpas enormes con capacidad para 12 camas con las que las enfermeras que han estado durmiendo últimamente sobre el suelo en las últimas 2 semanas podrán descansar un poco durante la noche.
De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.
No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.
DONACIONES
FUNDACIÓN NPH
CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107
FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194
Indicar nombre y Terremoto Haití
Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.
dijous, de gener 28, 2010
Noticies des de Haití (10)
Un altre comunicat de NPH, amb noticies properes, (hauràs de llegir tot per veure-ho)
Hospital St. Damien Chateaublond Tabarre, Puerto Príncipe
Estamos trasladando los pacientes que se encontraban en el jardín al interior de los edificios del Hospital. La seguridad de nuestros pacientes dentro de las habitaciones es total. No se corre ningún peligro y la gente empieza a estar ya más tranquila. El porcentaje de niños que recibimos diariamente es cada vez mayor.
Hoy llegaron 58 nuevos heridos, de los cuales 17 ingresaron.
Continuamos operando en dos salas de cirugía del hospital y hoy se completaron 13 cirugías principales; 4 pacientes, (2 niños y 2 adultos) fueron enviados a la USS Comfort para ser operados. Luego, regresarán de nuevo al Hospital para hacer sus post operatorios.
Próximamente recibiremos a pacientes del Hospital Público General. Nos anticipan que serán unos 200 damnificados en fase post operatoria.
Tenemos grupos de voluntarios profesionales médicos que se turnan en el tiempo, procedentes de diferentes países. Equipos médicos procedentes de todo el mundo están trabajando juntos de la mejor manera posible. Intentamos coordinar eficazmente nuestros recursos médicos.
Un gran grupo de cirujanos especialistas americanos nos dejó esta tarde pero por el contrario, ha llegado un nuevo grupo de médicos Italianos.
Padecemos una grave escasez de enfermeras. Se ha realizado un llamamiento a este colectivo en todas nuestras sedes de NPH Europa, intentando coordinar la llegada de estas desde diferentes países.
Hoy hemos abierto un nuevo pabellón, el neonatal, donde tenemos previsto acoger a los recién nacidos hasta las 2 semanas de edad. Actualmente tenemos a cinco madres y seis bebés (unosgemelos!!) y otro que probablemente está naciendo en este momento.
La bebé más pequeña pesa menos de 3 libras, y el equipo médico israelí que nos está ayudando, donó las incubadoras.
También tenemos en funcionamiento una sala de cuidados paliativos; siete tiendas de campaña post-op para recibir a los pacientes.
El Hospital entero ha sido desinfectado por un equipo de voluntarios médicos de Eslovaquia.
Hospital antiguo St. Pierre Damien “Centro Padre Wasson”. Petionville (epicentro del terremoto), Puerto Príncipe.
Nuestros trabajadores empezaron a romper y trasladar fuera las toneladas de cemento y hierro que es todo lo que ha quedado de nuestro Hospital antiguo tras el derrumbe del mismo tras el terremoto. Deseamos limpiar esta zona de escombros cuanto antes e iniciar un nuevo proyecto cuanto antes.
Es de admirar los equipos de 20 y 30 personas que participaron en cavar entre los escombros del Hospital tras el derrumbe, sin parar, hasta que aparecieron fallecidos, los cuerpos de los voluntarios Molly,Ryan, Dr.Castro y Erin, además de personal administrativo sanitario…
No estamos seguros todavía de lo que vamos a construir de nuevo, pero siempre será en memoria de los fallecidos.
Hemos perdido alrededor del 20 % de nuestro personal haitiano, algunos de los cuales han viajado a los Estados Unidos, otros han fallecido, y algunos están aún absorbidos por su tragedia personal.
No podemos oficializar tampoco el nº total de fallecidos, pero cuando dispongamos de datos oficiales, prepararemos una ceremonia conmemorativa para todos ellos.
Hogar Kay St. Hèléne. 350 niños huérfanos y/o abandonados
Montañas de Kenscoff, 45 minutos de Puerto Príncipe.
Algunos de nuestros jóvenes, han realizado visitas al Hospital St. Damien Chateaublond, para que sean conscientes de lo que está sucediendo en estos momentos e la capital, rezar por el sufrimiento y los muertos, y poder distraer a los niños heridos.
Hay muchos ex-pequeños (jóvenes que han crecido en nuestro Hogar Kay St. Hèléne para niños sin familia en las montañas de Kenscoff) sin hogar ahora.
Mientras tanto, esperamos conseguir y levantar tiendas de campaña para ellos así como establecer lugar de recogida de alimentos. Esperamos poder ayudarles a construir sus nuevos hogares
.
Equipos médicos móviles.
Barrios marginales de Wharf Jeremy, City Soleil, entre otros. Puerto Príncipe.
Cuatro equipos acuden diariamente a trabajar en estas zonas tan pobres. Nuestra cooperante médico Mª Antonia Liviano Campos integra uno de estos equipos de trabajo.
Hemos alcanzado zonas como las de Leogane y Jacmel, dos ciudades destruidas, para evaluar posibles colaboraciones.
El equipo liderado por Alfonso León ha estado trabajando en los parques donde se reúnen los niños en las calles. Les estamos ofreciendo alimentos y otras ayudas.
Empezamos a buscar a niños huérfanos y otros niños igualmente vulnerables.
Hemos empezado a repartir agua potable con nuestros 2 camiones; el de St Luke y el del Hogar Kay St. Hèléne, pero también la distribución de alimentos.
Centro de Rehabilitación para discapacitados Kay. St. Germaine.
Tabarre, Puerto Príncipe.
Nuestras responsables Gena Heraty y Norma López están desarrollando un equipo para la rehabilitación de los muchos niños y adultos que perdieron brazos y piernas tras el terremoto.
Es agridulce ver a tantos niños caminando en nuestro Hospital sin alguna de sus extremidades y aún con una gran sonrisa.
Los problemas son abrumadores. En relación con la salud, educación, familia, vida, empleo y cohesión social, el terremoto tendrá graves consecuencias en el futuro.
Por favor, tener la seguridad de la importancia de vuestro apoyo.
De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.
No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.
DONACIONES
FUNDACIÓN NPH
CAJA MADRID2038-9254-56-6000041107
FIBANC MEDIOLANUM0186-1001-92-0507255194
Indicar nombre y Terremoto Haití
Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.
Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107
Nº de Registro: 08/0345
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid
Manca de lideratge
Els polítics no son el que eren, he trigat el meu temps per buscar el nom d'aquesta senyora de perfil baix, molt baix, però que seria la ministra d'afers exteriors de la Unió Europea, potser un càrrec no tan important com potser Hillary Clinton, però crec que d'aquesta segona no cal que pengi cap foto per saber qui és, a tots en sona, encara que sigui per un episodi de xafarderies del seu espòs; a lo que anavem Catherine Ashton, és aquesta senyora tant important, que quan li diuen que com és que encara no ha visitat a Haití, diu que ella no pot estar a tots els llocs, quan tota la diplomàcia (la Hillary) i marines americans, i fins i tot l'espanyola, com presidenta de torn de la UE, van ser-hi presents del primer dia. Aquesta dona tan atrafegada, però ja ha confirmat la seva assistència al glamuros Ball de l'Òpera de Viena, del proper 11 de febrer, del que una part dels beneficis aniran pels damnificats d'Haití. ....en fin, és lo que hi ha, per cert algú sap com es diu el paio que mana mes que ella? Si voleu ajudar ja sabeu: Donatius: Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107
Nº de Registro: 08/0345 Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid
dimecres, de gener 27, 2010
Club de Lectura Ribera d'Ebre
Un club de lectura és un grup de lectors i lectores que llegeixen un llibre al mateix temps i posteriorment es troben a la biblioteca per comentar-lo, dirigits per un coordinador del grup. L’objectiu principal del club de lectura no és tant fer una anàlisi exhaustiva de l’obra literària, sinó més aviat incrementar el plaer de la lectura i compartir-lo amb els altres.
El Club de Lectura Ribera d'Ebre va dirigit a qualsevol persona, major de 15 anys, amb ganes llegir, de fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant. Les reunions del Club de Lectura són trimestrals i tindran lloc a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix i a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, alternativament. La durada de les trobades del Club de Lectura és, aproximadament, d’una hora i mitja. La inscripció al Club de Lectura és gratuïta, i podeu inscriure-us dirigint-vos a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix, o al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Aquest dijous 28 de gener a les 20 hores a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, es realitzarà l’acte de presentació del Club de Lectura Ribera d’Ebre, en el qual se n’explicarà el funcionament i es parlarà de les primeres propostes de lectura.
Aquest matí m'he barallat amb un amic, desprès hem aconseguit adonar-nos que no cal, però hi ha cops que ens acalentem i les paraules pugen de to. Ell era partidari, i jo n'era contrari, cadascú amb la seva informació i veient el seu costat, postures potser radicals i oposades. Una cosa estava clara, faltava molta informació, informació que no se'ns explica, no se'ns diu la veritat, hi ha dubtes, hi ha preguntes, i llavors com pots dir que SI?. En cas de dubte, de manca d'informació mes val un NO. Ja ho diuen mes val prevenir que curar, i el refraner popular és molt savi. Ens farem molt mal, i des de fora se'n riuran de nosaltres.
Haití, comunicat 9
Us faig una copia de les darreres noticies enviades per Xavier Adsarà. A banda d'aquestes noticies mes generals, puc dir que la "sister", ja està treballant, va arribar a Haití en un convoi de 4 vehicles. Està en castellà per mandra (ho sento a aquestes hores no tenia ànims de traduir-lo :)
140 pacientes están siendo atendidos desde nuestro Hospital St. Damien Chateaublond; 94 son niños/as y de estos, 60 menores de cinco años; los restantes 34 tienen cinco años aproximadamente.
Tres unidades clínicas médicas móviles han ido a auxiliar a los damnificados en la capital y cada uno de ellas trata aproximadamente a unos 80 pacientes, en su mayoría niños.
Oficialmente, los esfuerzos de búsqueda y rescate de Naciones Unidas están llegando a punto muerto, aunque el sábado, un estudiante de 24 años fue encontrado todavía vivo.
El número estimado de muertos ya alcanza la cifra de 110.000 y unas 600.000 haitianos han quedado sin hogar. Hay estimaciones de 20.000 heridos y unas 1.000 personas necesitan atención médica urgente.
Estamos muy agradecidos a todas las personas que nos están apoyando!
Hoy hemos recibido una gran entrega de suministros médicos, patrocinado por la TV en Alemania. También hemos recibidocaldo de arroz, frijoles, aceite y sal del programa mundial de alimentos. La Academia Americana de Pediatría también ha enviado medicinas y ahora tenemos un stock suficiente de ellas para continuar atendiendo a los afectados.
El actor americano Sean Penn visitó nuestro Hospital el viernes, con un cargamento de muletas, imprescindible. Estamos sumamente agradecidos!
El padre Rick, máximo responsable de nuestros programas en NPH Haití llegó este sábado pasado por la mañana después de conducir toda la noche desde Santo Domingo, República Dominicana. Poco después de su llegada, fue convocado a una reunión con el Dr. Paul Farmer, Cofundador de “Partners en salud”, para discutir sobre la coordinación de esfuerzos y la mejor forma de aliviar el sufrimiento de la comunidad haitiana.
La reunión tuvo lugar en el Hospital General de Puerto Príncipe. Allífue entrevistado por la CNN. El resto de participantes en la reunión llegaron en sus coches con aire acondicionado aparcando entre los escombros. El padre Rick llegó montado en la parte trasera de una motocicleta. Prefiere utilizar el mismo medio de transporte que la gente local.
A Fundación NPH España: primero, nos gustaría dar las gracias a todos por su apoyo y su voluntad de responder durante estos tiempos difíciles. Toda vuestra ayuda ha sido muy apreciada.
Tras el terremoto, la respuesta inmediata de nuestro equipo de NPH Haití fue asegurarse de que los niños que dependen de nosotros directamente (Hogar Kay Saint Helene para niños huérfanos y abandonados, los niños del Hospital infantil St. Damien Chateaublond, los niños del Centro de Tratamiento y Rehabilitación de niños discapacitados Kay Saint Germain y el antiguo Hospital St. Pierre Damien) estaban seguros y, a continuación, centrarse en los heridos. Tras haber logrado esto, hemos empezado a centrarnos en la atención de niños que han quedado huérfanos.
Naciones Unidas calculan que existen unas 600 poblaciones de tiendas de campaña, que albergan de 1.000 a decenas de miles de haitianos sin saneamiento básico, sin alimentos, agua o atención médica. Nuestro objetivo es llegar a esas comunidades a través denuestras brigadas médicas móviles, estaciones de comida y mediante la implementación de un programa que proporcione a la población infantil afectada alimentos, agua, saneamiento básico y actividades.
Hemos establecido “campamentos de día” que proporcionan a los niños con todos estos suministros básicos. Por la noche, regresan con sus familias.
Nuestros equipos trabajan dentro de aquellas comunidades donde ya somos aceptados por la población haitiana gracias a los programas de apoyo sociales, educativos y médicos que veníamos desarrollando antes del terremoto en estos barrios marginales desde hace tantos años.
Aquellos niños huérfanos o aparentemente abandonados que no están a la espera de ser adoptados se integrarán en nuestro hogar Kay St. Helen para niños sin familia.
La identificación final oficial de niños haitianos huérfanos como consecuencia del terremoto y su proceso de integración será bastante difícil.
Uno de nuestros empleados, Alfonso León, encabezará el equipo para implementar este proceso. El equipo se completa con 25 ex-pequeños (jóvenes adultos que han crecido en nuestro Hogar Kay St. Hèléne) y un cocinero para las comidas. Dos grandes carpas con capacidad para 50 personas han sido levantadas en el campo de fútbol situado en el Centro de Rehabilitación de niños discapacitados Kay St. Germaine, adyacente a nuestro Hospital St. Damián Chateaublond.
Algunos medios de comunicación han informado sobre el secuestro de niños en Puerto Príncipe, también en hospitales.
Como medida de seguridad, nuestro Hospital St. Damien Chateaublond contabiliza a toda persona y niños dentro del recinto. Es posible que recibamos apoyo; seguridad profesional.
De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.
No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.
DONACIONES
FUNDACIÓN NPH
CAJA MADRID2038-9254-56-6000041107
FIBANC MEDIOLANUM0186-1001-92-0507255194
Indicar nombre y Terremoto Haití
Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.
Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107 Nº de Registro: 08/0345
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid
dilluns, de gener 25, 2010
Tard i fora de lloc
Que els polítics son polítics no cal descobrir-ho ara, però han de ser una mica conseqüents amb els seus actes. Segurament Montilla quan va tenir l'idea del magatzem nuclear, ni s'imaginava que seria president de la Generalitat, o al menys en aquestes regles del joc. Ara amb el Parlament en contra, amb el seu partit absent (per desgracia massa absent sempre), tria per fer una declaracio en representació del poble de Catalunya, un mitja de televisió com es Antena 3, en castellà i ja quan gairebé tot esta fet. Utòpicament aquesta declaració la podia haver fet diumenge a Ascó, però no seré tant exigent, potser fa una setmana a casa seva ja hagués sigut suficient. Que no sigui massa tard, ni massa fluix.
PD: El de la foto sap que la seva feina es fer riure, l'altre ja saps quina li toca fer?
dissabte, de gener 23, 2010
Discrepant
Per demà diumenge a Ascó, hi ha convocada una manifestació en contra del cementeri nuclear,malgrat la manca o la tergiversada informació que estan donant els grans medis, us haurà arribat a traves de la xarxa, els blocs, el facebook i altres eines mes populars. La Generalitat va votar en el seu dia que no volia cap cementeri nuclear a Catalunya, així com 61 municipis i 7 consells comarcals (per cert on estan la resta de consells comarcals per donar suport encara que sigui tant sols moral?). Ara ves a saber per que (o si que se sap) les regles han canviat i això ha quedat com una casa de barrets a les 7 de la matinada, sense la mestressa. Una de les frases que s'estan fent famoses com slogang diu. "Que cinc persones no hipotequin el nostre futur" en clara referencia als regidors del consistori d'Ascó, 4 de CiU i un del PSC, i aquí es on començo a dubtar de moltes coses i sobretot dels polítics. Convergència (Unió ni pinta ni talla): En el seu dia al Parlament van votar en contra dels cementeris a Catalunya (pàtria del seu cor), ara Mas no diu ni ase ni bestia, des de la federació de l'Ebre diuen clarament que no, però mes que res ara que s'han vist que tornaven a estar fora de joc, com quan el PHN i reclamen a ERC i IC, que deixin el govern, per aixi veure si poden pillar alguna cosa. A l'A¡ajuntament d'Asco sembla que votaran que si, peti qui peti (i dinerets a caixa) PSC-PSOE: (que sembla que no pinta res, però talla tot): A Espanya han de posar un, al lloc que toqui sempre hi haurà problemes, però si toca Catalunya no es podran queixar que es una inversió mes pel territori, i així els catalans veuran com se'ls estima des de Moncloa, ames ara toca els jocs a BCN s'ha de compensar i en el fons això de la Ribera d'Ebre tampoc es Barcelona. Montilla era ministre d'indústria quan va començar tot el pollastre, ja la cosa pinta malament, per que per l'actual President de la Generalitat, crec que Catalunya i cinturo de Barcelona ve a ser lo mateix. Per ara no diu res clar, tampoc cal pensar que ho digui, per que diu alguna vegada alguna cosa interessant? A les Terres de l'Ebre també els ha pillat una mica a contrapeu i sense tenir res preparat i semblant que estan en contra, però al municipi també estan a l'equip de govern. ERC: Han donat la cara, i s'han mostrat combatius en contra del cementeri, la seva postura la te molt definida NO i NO, en bona part la protesta surt de dins de les seves files, però els hi toca menjar-se els marrons d'altres. Políticament la seva força es redueix. Molts cops s'ha trencat la baralla, en altres assumptes, una relació amor/odi amb el PSC, i un festeig darrerament amb CiU, si això tira endavant, en tot el carinyo; serà la puta i haura de pagar el llit, donara la cara i ni podrà marxar del govern, ni podra dir que no a futurs pactes, ni amb uns ni amb altres. PP: S'ha mostrat sempre favorable a l'energia nuclear, aquí a Catalunya dona igual lo que diguin que ningú els escoltara, per que ni ells saben que dir. Yebra, un dels altres pobles candidats ha dit també que ho vol, però el president de Castella la Manxa ens el regala i amb llacet, per alguna cosa serà. Iniciativa: També estan en contra, i de pas tancar les centrals, i anar tots en bici (nota d'humor de l'entrada), però al territori la seva presencia es nul·la així que tampoc es juguen res i no tenen res a perdre. Ciutadans: Ascó? Terres de l'Ebre? Catalunya? Aquestos no tenen ni idea, sols saben que estan en contra de tot lo que la resta estiguin a favor a i l'inversa.
Fins aquí l'arc parlamentari actual, ahir em van fer un comentari (algú vinculat a Esquerra), sobre que des de Puigcerdà, en Carretero no deia res, i cert que no havia sentit res sobre ell, aquest mati he anat a la seva web i sembla que també parla dels Jocs Olimpics, i que per ells Catalunya s'acaba al coll de la Teixeta.
Tota aquesta parrafada, es pot resumir en que estic una mica fart dels partits polítics, a la Ribera som 4 gats i algun pecat haurem fet en un altra vida per estar tant putejats. Diumenge la gent omplira Ascó, però a l'hora de votar qui se'n recordara? Si no s'acaba fent a Ascó potser la lluita haurà servit, però crec que es per que algú es mes pringat que nosaltres (si aixo pot ser), i si es fa doncs a Barcelona quedaran tranquils i la Ribera amb una ferida entre la gent i un recor per centenars de milers d'anys,
Haití
Va aparèixer ja fa gairebé 30 anys a la meva vida, sonava a platja del Pacific i pintures de Gaugain, però la realitat era un altra, situada al Mar Carib un dels països mes pobres, entre els pobres. Ara farà 25 anys vaig acostar-me a la seva frontera en un viatge del qual em queda un dels meus millors amics i una possible novia que mai va ser-ho. Haití va començar a ser noticia a base de cops d'estats i misèries, però quan el record d'aquest país s'anava desdibuixant de la meva vida, torna per colpejar i com sempre que apareix ho fa amb força, la força d'un terratrèmol que ha destorçat Port au Prince. Lo que un dia era un hospital
en no res es converteix en. Segurament, imatges com aquesta n'has vist a tota hora i en totes les noticies, però la teva ajuda es necessària en la manera que puguis. Escombro cap a casa i te la demano a: Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107
