Molinets a Móra

...clar, em diran que a Móra no estan que és terme d'Ascó;però per si no us queda clar, des de on es veurà realment és des de Móra. Tindrem tota una visió panoràmica prou adequada a les darreres postals de Terra Alta i Priorat, carregada de molins de vent, per que els nostres Quixots particulars tinguin un lloc on no avorrir-se i poder demostrar que estem a les ultimes en noves tecnologies.
Us faig còpia d'un comunicat que ronda per la xarxa que ha creat l'Agrupació Excursionista "La Picossa" i vosaltres mateixos:

Aerogeneradors, Energia ecològica a costa de destruir el paisatge

Com ja us és avinent, la nostra, es una entitat força compromesa amb el paisatge, la natura i el medi ambient.
És per això que estem molt preocupats per la ubicació de l’anomenat Parc Eòlic de Barbers, que majoritàriament afecta al nostre terme, i hem començat una campanya per tal de potenciar l’oposició al projecte per part de l’Ajuntament i dels ciutadans. Es per això que, la nostra entitat ha volgut emprendre una acció de conscienciació dels habitants de la nostra vila, per tal de donar a conèixer els principals arguments en contra d’aquest atemptat ecològic i paisatgístic, que hipotecaria el nostre futur en diferents aspectes. Així doncs, hem editat un díptic on s’exposa amb claredat els irreversibles efectes no desitjats que aquest parc eòlic generaria per al nostre terme, cosa que ja està passant a altres pobles, com per exemple a les comarques del Priorat, la Terra Alta o a la Conca de Barbera.
Desgraciadament, la nostra comarca ja suporta moltes infraestructures que no han comportat cap benefici important per la Ribera d’Ebre i si en canvi, estan generant més i més problemàtica cada dia que passa.
Esperem doncs, que tant l’Ajuntament, com les entitats i els conciutadans, tinguin les idees clares i una postura definida envers el projecte, al temps que tot el teixit social, habitants i entitats, es posicioni i el rebutgi clara i fermament per tal de poder aturar aquest innecessari projecte tant lesiu per al nostre terme.

Agrupació Excursionista “La Picossa”
La Junta Directiva

A Carnaval tot si val?

Esteu segurs?...Be us deixo una petita mostra del meu avatar i de jo mateix :) No sigueu massa cruels.

Santa Agueda

Aquest cap de setmana es celebra Santa Agueda, santa patrona dels strippers. Com tots recordareu fa uns quants anys es va fer famosa la pel•lícula “Full Monty” on la desesperació de la crisis post Tacher havia dut a un col•lectiu de homes en atur a treure’s la roba per emular la moda que causava furor a la capital dels locals de nois en tanga i cossos lluents. A Barcelona també es sentia a parlar del Mercabarna Show, que era com anar a mercat però sols de carn. Els anglesos en aquest aspecte sempre han estat una mica mes avançats que aquestos pobles mediterranis, i a conseqüència de l’èxit de la pel•lícula els striptease masculins ja eren una cosa normal i l’excusa de quarentones, comiats de solteres, festes de separades. Tant normal que van decidir fer una patrona per aquest sa ofici, i així tot un seguit de dones poden ser lliures una nit a l’any per anar a veure cossos esculturals, que es despullen sols per a elles i desperten les fantasies mes amagades, això es combina amb un sopar i el fet de donar el títol de alcaldessa per un dia, tot organitzat per associacions femenines que defensen valors com els curses de ganxillo i macramer, Una festa amb molt regust caspós, cutre i per molt que sigui patrona de les dones la trobo la festa mes masclista de l’any. Per cert l’any que al poble mani una alcaldessa, que espero que sigui molt aviat, que faran, continuaran amb la pantomima d’alcaldessa per un dia? Però com sóc bon minyo us deixo un petit regalet per les lectores femenines d’aquest bloc.

Zona blava

Com que no sols de clicks viu l'home (o alguna dona), em vull penjar una medalla en plan "Magic" Andreu. Ja fa uns quants anys i un parell d'alcaldes es va decidir que per reordenar l'aparcament d'aquest pobre poble meu, la millor solució era instal·lar una zona de pàrquing de pagament, distingida de la resta per que al terra va pintat de color blau, aconseguint així uns carrers molt mes fashion i mes coloristes. Això vol dir que on abans podies aparcar de franc ara pots aparcar pagant al mòdic preu de 0,60€ per hora, mòdic per la gent de capital que estan acostumats a pagar una burrada pel mateix servei. El primer efecte va ser que els treballadors d'entitats bancaries i similars que arribaven a primera hora i feien servir aquella màxima de "a quien madrugar Dios le ayuda" es van tenir que buscar un altre lloc per aparcar el seu cotxe, i van ser substituïts per una varietat d'usuaris, per un costat els que no paguen per que els hi sua, els que tenen privilegis en forma de cartolina, els que amablement convidaven al cobrador a prendre cafès de franc a canvi de fer la vista grossa, i algun despistat o primo que era el que si que pagava, i altres que encara eren mes mal afortunats i tenien que pagar fins i tot la sanció de 3€. La picaresca tant espanyola (si en el fons per molt catalans que vulguem ser, de tant en tant ens surt el ramalazo), feia que la majoria de la gent no pagues.
Tot això de la zona blava quan es va instaurar va ser criticat pels partits de la llavors oposició,(i ara al govern) indignats per que com podria ser que a un poble petit i eixerit, com Móra s'arribes a aquestes coses, però l'estiu passat la concessió es va acabar, amb un petit debat (molt però que molt petit), la zona blava va continuar amb una versió nova, era el gran xollo, dels dos mil euros anuals que entraven pagats per la empresa que tenia la concessió, s'havien de passar a vint mil de beneficis (font: pressupostos municipals).
Ara resulta que hem passat unes temporades que no funciona al 100%, dies que si i dies que no, llocs que si i llocs que no, s'ha contractat a un vigilant de la zona blava, i a data d'avui resulta que varies de les màquines s'han de reparar i segurament s'hauran de substituir per unes altres no tant primitives.
En aquells dies, i aquí ve lo de la medalla...em vaig mostrar partidari de suprimir la zona blava, i com a mal menor que seguis com estava, i vaig preguntar si sabien lo que costava una màquina d'aquestes i em van dir que no....ara ja se sap, la resposta és molts diners...però com que qui avisa és un traïdor
Ara estirem uns dies, que per evitar el caos de que unes màquines van, les altres no, que si vols pagar has de fer una excursió a la recerca de la màquina que funcioni, doncs la zona blava estira desactivada, així que aquestos dies aprofiteu i aneu a peu.

Els Clicks estan orfes

Avui s'ha fet public que el dissenyador dels clicks, Hans Beck va morir el dia 30 de gener, a l'edat de 79 anys després d'una llarga malaltia. Avui els ninotets no llueixen el seu famós somriure i es mostren una mica mes tristos amb la pèrdua del seu creador ara fa 35 anys.
Segurament allí on estigui, estirà treballant per que altres nens, i no tant nens, continuim gaudint de les seves idees i de la seva il·lusió.

Ebay's clicks

Segurament si la meva germana obre el bloc, després de tant temps i lo que es troba son fotos de clicks, potser em matara, ja que encara no he comprat el sofà, però no t'asustis que fa dies que no he comprat cap, però és que encara no els havia pujat al bloc.
Doncs si gent, darrerament pateixo de clickitis aguda, o lo que vol dir que estic al·lucinant amb els clicks i lo que es pot fer amb ells.
Si de petit vas jugar i ara no en fas cas, els tens amaagats a les golfes i me'ls regales doncs t'ho agraire, que son per una bona causa, com pot ser per feliç a un nen, encara que sigui molt gran :D
Ara us penjo algunes de les foto que he fet als que he anat pillant per ebay:

Matones Jurats SL

Estava donant un cop d'ull a les darreres actualitzacions dels blocs que tinc per qui a prop, i a lo carrer del riu i a Té la mà Maria parlen del fet que la Generalitat ha contractat a l'empresa Levantina de Seguretat per que s'encarregui a partir d'avui de la vigilància de tres llocs prou rellevants de les nostres terres com son lo Castell d'Escornalbou, lo castell de Miravet i La Cartoixa d'Escaladei a l'empresa de Levantina de Seguretat, propietat del fundador del partit polític España 2000, José Luís Roberto. Per entendre'ns a les manifestacions d'ultradreta es poden veure tios amb excés de músculs i manca de cervell, amb el cap rapat i amb ganes de menjar-se el mon, expulsar del país a negres, jueus, homosexuals i altres variants del ser humà que no els hi agraden, doncs si els poseu un uniforme parapolicial, (que segurament els hi posa catxondos, però no tant com si fos el de força publica) tindreu a bona part dels empleats d'aquesta i altres empreses de seguretat.
Espero pel be de tots que tant la Conselleria com les autoritats que puguin fer alguna cosa,que es revisin el contracte i el tirin enrere. M'imagino a algun alcalde riberenc implicat en l'assumpte quan ho sapigui (suposo que ja ho sap)..ai mare...
Us deixo un vídeo promocional, l'audio és dolent però hi ha coses que queden clares, i si no, sols cal donar un cop d'ull a la explicació adjunta al vídeo on es comenta que desprès de sis anys d'ocupació d'un Kasal Popular, el dia que apareix la policia per desallotjar apareix per l'indret gairebé al mateix temps casualment José Luís Roberto, acompanyat d'alguns goril·les i ves per on resulta que la empresa contractada per la vigilància del Kasal despès de la ocupació va ser precisament la que te que vigilar el tresor temple. Docs a mi personalment no em fa gens de gracia.

Una mica de publicitat per començar

No és que ara cobri per la publicitat que penjo al bloc, ni encara podem cobrar els que escrivim en català (o intentem escriure), degut a que l'empresa en qüestió no reconeix aquesta llengua. En fi és un vídeo curiós i divertit. Tampoc em demaneu massa coses profundes que tot just acabo de tornar a aquest mundillo.

Edito per que sembla que per alguna cosa es va esborrar el video i estic mirant de tornar-lo a penjar.

Tornem?

Doncs alguna cosa haurem de fer, que ja esta be de fer el dropo, amb l'excusa de la feina, que ara ja no hi ha tanta i potser va sent hora de reconèixer que em vaig vendre una mica a altres vicis com el feisbuquing o els clicks.
A veure si m'inspiro i començo a fer coses.

Estimem

..per aquells que algun cop s'han perdut, en una matinada desprès d'estar plovent durant tota la nit. I ja posats voldria que ens estiméssim tots una mica mes, que som quatre i sense ells tampoc podrem ser lliures, així que molt d'amor. Recordeu que les fronteres els interessen a uns altres.

És l'hora?

Per aquella tonteria que ens agafa als europeus vaig tenir un sentiment obamista fruit de tota la campanya mediatica i en el fons per que som així de tontos, o que potser l'altre bàndol és massa heavy per nosaltres. Però com bon culer, o potser per que tambe pensava que Kerry guanyaria a Bush, i va passar lo que tots sabem, estava segur de que al final Mc Cain se'n sortiria amb la seva i tot això de Obama era un bluff. Si tenia que apostar diners no ho tenia gaire clar per qui jugar-me les garrofes. Però de moment, als dos primers pobles sembla que la cosa va seriosament.El ruquet català guanyara a l'elefant?... la resposta a tots els diaris, ràdios, televisions, blocs ... i esperem que sa'cabi d'una vegada esta eterna elecció.

Sofia.... ; Por que no te callas?

Doncs es veu que com ser reina ha de ser molt avorrit, es va decidir a convidar a casa seva a una pseudo periodista, a cafè i pastes, per anar fent la xerrada i fer un llibre dels seus pensaments (eing?), i la dona s'ha cobert de gloria amb unes declaracions amb un caràcter polític que millor se les hagués guardat.
Tots som lliures de pensar lo que vulguem, però si hem de dir alguna cosa, potser millor pensar-la abans i no dir segons que, i mes quan ets algú, en aquest cas la dona del cap d'Estat. Per cert si el rei és el cap ella que és de l'estat?.
Per riure una mica us deixo un altra versió d'un vídeo que ja vaig posar en el seu dia, quan allò de la portada de El Jueves (crec). Salut i República.

ATC

Fa uns dies vaig rebre un comentari anònim al bloc que em preguntava que opinava sobre l'ATC, tema que sembla calent per uns i que miren de no parlar-ne d'altres, encara no l'havia llegit quan vaig trobar un moment per penjar la imatge de Cementeris nuclears No!, potser vaig fer-ho massa tard i serè un oportunista, be va ser així qui vulgui qui em cregui.
Jo ara lo que voldria fer és una petita reflexió sobre la costum que tenim la societat de demanar als partits que fassin allò que volem que fassin, i que és lo que haurien de fer defensar el territori davant d'agressions continuades. Em sembla molt be, però hi ha pocs partits polítics que des de quan ningú creu a les causes estan allí al peu del canó, mentrestant d'altres s'apunten quan les veuen magres. I al final la societat vota lo que vol, però s'oblida sempre de qui ha estat amb ell. El Parlament de Catalunya va decidir que la futura ATC no podia estar de cap de les maneres a Catalunya. Hi ha alcaldes que s'han ofert ja, i que no s'ho miren amb mals ulls, i segurament pel seu municipi és una morterada de diners.
Ahir al ple del Consell Comarcal, dos grups van decidir que no votarien una moció contundent envers l'ATC, presentada per Esquerra, i vist el panoràma Esquerra va forçar el compromis de mantenir la oposició del Consell Comarcal a la possible instalació de l'ATC.
Crec que al menys alguns estant movent peça, per allò de que mes val previndre, mentrestant altres van a dinars pagats per l'AMAC.
Nota d'Esquerra.

Pobre noi blanc

Ja hi som, esta clar que els europeus en general, que segur que a nivell individual hi ha de tots el colors, vam decidir que Obama era el "nostre" candidat. Ens vam creure la moto, i segurament encara ens la creiem, del canvi, de l'home negre a la casa blanca, i que com que Clinton va fallar-nos ( o no), aquest és el "nostre" nou JFK, i ves per on a aquest també se'l volen carregar. Han detingut a un parell de skins que planejaven assasinar-lo i ja que estaven possats doncs matar a 100 nens negres. La noticia te el seu to d'humor "negre", ja que la foto que circula acompanyant a l'individu l'han treta del seu myspace, i no te preu ( o sigui que no cal pagar per ella).
No se com deixen anar pel carrer a gent com aquesta, ni com és que ningú s'ha adonat abans de lo malament que deu estar aquest xicot, amb supermegarifledelamuerte (tot junt) i el tatuatge amb la esvastica, alguna cosa deu fallar.
Ni a les millos pelis, al menys Norton a American History X feia por, aquest....
Per cert si mireu l'article de La Vanguardia es fan una mica d'embolic amb els estats.

Babel

L'altra nit em vaig quedar a la tele per veure "Babel", sóc d'aquells que encara no l'havien vista i n'havia sentit de tots els colors, dels que deien que era molt bona i dels que deien que era una porqueria, a mi em va deixar bastant indiferent. Si parlem d'històries creuades prefereixo sense cap dubte "Short Cuts" (Vidas cruzadas) de Robert Altman. A Babel la majoria d'actors no son actors, te el seu merit possar-se davant la camara i fer un paper, però quan aquest paper és fer de tu mateix, potser tampoc es massa complicat. Quan Di Caprio va fer de noi amb problemes mentals a "Whas't Eating Gilbert Grape" (A qui estima Gilbert Grape), me'l vaig creure, fins i tot massa. Dels actors de Babel em quedo fred, potser salvo a la pobra dona mexicana, però la resta no sabria que dir. Les històries tenen un vincle però per que van voler ternir-lo, que podien passar sense ell i hauria tres històries molt fluixes. Que pots treure de bo, que tots pensem que el món es un parc d'atraccions, una destinació turistica, ja sigui a la recerca de tequila o de la magia del desert i que els japonesos estan tots com una regadera; que els americans viuen obsesionats en el terrorisme islàmic, que no és fàcil ser hispà als USA, que no és fàcil viure amb 4 cabres perdut allà on Ala va perdre l'espardenya. I que com a totes les clàssiques morin els dolents (una familia magrebi destrossada, una mexicana deportada, i els japonesos per visitar al psiquiatric), i els guapos sobreviuen malgrat les penuries.
Llarga, fa patir i un sabor agridolç.
Curiosament fa poc temps uns periodistes van trobar a un dels nois protagonistes a la seva aldea, que va ser invadida pels Mr.Marshall de torn, però qui se'n recordarà d'ells d'aquí no res?. Quedarà com el nen que va protagonitzar Babel.

Memòries d'Idhun

Havia escoltat parlar a la televisió, sobre Laura Gallego, una jove escriptora valenciana de literatura fantàstica adreçada al jovent, una mena de competència per la J.k. Rowling (la mare de Harry Potter), però no m'havia sentit atret per llegir res d'ella. Va arribar l'aniversari d'un bon amic, que esta perdut per Terrassa, i a la llibreria em van recomanar la tercera part d'un llibre que acavava just d'arribar i que tenia molt bona critica dins el món del fantàstic i em va semblar mes lògic regalar-li la primera que no pas la tercera. Una amiga en comú va veure que potser m'agradava i em va regalar a mi la segona i no em va quedar mes remei que comprar-me la primera i la tercera, de fet m'estaven parlant força be, i fins i tot una emrpesa alemanya de joguines, Simba, havia fet un joc de taula sobre el llibre.
Tenia tes volums davant meu i feien mes impresió que la Triòlogia del Senyor dels Anells, en cristià 3 bons totxos.
Un cop iniciada la lectura, em va semblar que ja havia llegit la històra altres cops, dracs, unicorns, serps alades, bons vs dolents, la Magia, la Religió; sempre amb la sensació de saber que és lo que hi ha darrere la porta, saben a qui matara l'espassa i a qui no, tot molt previsible, però tant fàcil que no vaig poder evitar-ho i vaig seguir llegint, ja que estavem possats i teniem els tres llibres. Reconec que un parell de coses et quedes ups.. que fort, això de que una joveneta s'emboliqui amb tots dos nois de la història amb marros inclòs, nomès els hi faltava provocació d'aquest tipus a aquesta adolescencia que ens puja
És una lectura per gent molt jove, sense massa llibres d'aquest estil a les esquenes, però si serveix per que s'enganxin a llegir ja em sembla be, i si els hi agrada el mon de la màgia, espassa i brujeria tenim generacions de frikis assegurada i si m'ha agradat malgrat.. i sense voler sóc un Idhunita mes, per a mostra: He acabat de llegir el darrer capitol de la triologia el dia 14 d'octubre, i fins avui no he sapigut que aquest és el dia Oficila dels Idhunites, ja que coincideix amb que és el dia que s'han publicat els tres llibres, s'ha de ser tant friki?, no és molt rebuscat?.
Ara resulta que desprès de molt de temps llegint en català, per cert hi ha alguna pifia de les grosses en la traducció de les Memóries (doble sentit de paraules mal adaptades), em passaré a la Lengua del Imperio, ara algun que altre lector del bloc estira pensant en riure's de mi, però abans de res em vull explicar.
Fa molt de temps que li tenia ganes, havia llegit obres sueltes d'ell, però no la seva obra mes famosa, fins i tot vaig veure la pel·licula, i sóc dels que li va agradar, de fet quan vaig arribar a casa del cinema vaig anar com boig per la xarxa buscant mes informació. Al final l'any passat els Reis Mags me'l van regalar, però no un, si no tota la saga, i em queixava de triologies..
Ara li ha tocat el torn, l'obert amb moltes ganes, se que em serà molt fàcil, m'agrada com escriu, i he alucinat que la seva filla amb 13 anys l'ajudes amb la recreació històrica.
Hi ha inicis de llibres que són molt mitics i que tots sabem com aquell que diu:
"En un lugar de la Mancha..." , estic convençut que amb el temps , aquest inici de llibre serà també força conegut i ha de ser aixì com ho haig de llegir:
"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente. Se llamaba..."

Petita fustració de llengua

Suposo que la majoria heu pensat alguna vegada viure del Bambo, o del Txa Txa Txa, i no em refereixo a participar en plan Ortega Cano en "Mira quien baila", si no a viure de renta, sense fotre cop. Aquesta va ser la meva intenció quan vaig intentar per primer cop accedir a un conte de AdSense, però vaig veure massa lletra i en angès i em vaig fer enrere. Un company (que de tant en tant escriu al seu bloc), em va preguntar pel tema fa un temps i no ho vam acabar de veure clar. Ahir em va donar per concentrar-me, i a banda de que estava en castellà tota la explicació (cosa que em resulta mes fàcil que en angès), em vaig decidir de provar, ja que possats a fer un bloc, potser fins i tot em feia ric amb aquestos anuncis.
Vaig omplint totes les dades que em demanen, relativament facilet, i responent algunes preguntes, una d'elles era amb quin idioma estava escrit el meu bloc; no vaig trobar el català que ja dius ummm, però mira un fa el ull gros i com que no hi ha l'opció d' Altres, no em va quedar mes remei que dir "Español", mes que res per entendre si em preguntaven alguna cosa.
Però no... resulta que el català no és una de les llengües que es poden utilitzar amb aquest proveidor d'anuncis segons m'han dit amb un correu:

Agradecemos su interés por AdSense de Google. Le comunicamos que, tras
revisar su solicitud, lamentablemente no podemos aceptar su
participación en el programa por ahora.

No hemos aprobado su solicitud por los motivos que le enumeramos a
continuación:

Problemas:

- Idioma no disponible

.... i jo ara que faig?..em queixo?, em busco la vida amb un altre servei?, o haig de renunciar a fer-me ric?.

White Men Can't Jump

Aquest peculiar titul de pel·licula que en castellà es va traduir com "Los blancos no saben meterla", va ser una dels primeres pel·licules que va fer Woody Harrelson, que abans havia triomfat a la petita pantalla com cambre del mític Cheers. En aquesta peli ens mostraven una mica tot el fet del basket al carrer o més conegut street ball. Aquesta modalitat es crea als ghetos negres de les grans ciutats, es un bàquet molt més ràpid, agressiu, un punt (bastant gran) de xuleria, provocació i molt bocamoll rondinant.
Quan era un jovenet i vaig marxar a fer les amèriques vaig tenir la oportunitat de veure com se les gastaven, aquells nois de la meva edat, de raça negra, però que em treien un pam i tot eren musculs, amb les seves pintes de pandillers, va ser tota una expèriencia.
Ara l'street ball eta bastant millor vist, suposo que com a tot, els barris continuen sent ghetos, però diguem que és la forma de practicar el bàsquet al carrer, i fins i tot grans estrelles de la NBA, fan els seus bolos, amb partidets d'aquest estil. Això és lo que li ha passat al base titular dels Nets, Devin Harris, que s'ha vist sorprès per un jugador local Stuart Tanner, d'acord que el factor sorpresa no te preu....però sempre podrà dir que li va fer un canyo a un NBA. I no ha fet la smashada, com Woody a la peli, però els blancs estant aprenent a possar-la?

Mes clicks

Estic agafant una mica de vici amb això de buscar coses dels clicks per la xarxa, al fòrum de somosclicks, en el seu dia es va generar una petita bronca sobre la utilització d'unes fotografies per fer un video, en part tenen raó ja que son clicks creats per ells, i una petita menció no estaria de mes, però el video amb cert regust a anunci de Coca Cola, esta la mar de bé.

Clickània, Montblanc 2008

Entre totes les opcions, aquest matí i malgrat l'amenaça constant de que plouria he agafat el cotxe de ma mare, per que així fa kilòmetres i cap a Montblanc falta gent. Em feia molta il·lusió veure els clicks, però quan he arribat i he vist la cua, conjuntament a que l'espai era petit, doncs una mica de por escènica i per mes inri es fot a ploure. Però el viatge ha valgunt la pena, us deixo unes quantes fotos per que us feu una petita idea de lo que hi ha, i de lo que es pot fer.
Desprès de la fira, una passejada ràpida per Montblanc amb aturada a una confiteria que ...ja us diré que tal estan les pastetes.

Clickània 2008 a Montblanc