Nobody

Quins morritos...

Ser de dretes no hauria de ser un pecat, es sol una visió diferenta i respectable
de la societat a la que poden tenir els anomenats d'esquerres, malgrat que a l'hora de la veritat tots fan polítiques centrades per mirar de que tothom estigui satisfet, però a la pell de brau ser de dretes es mes aviat ser un altra cosa i quan et va la marxa et va, son coses que es duen dins i no es pot evitar, per molt que diguis que el PP és un partit de centra dreta moderada, està ple d'antics amants d'altres temps i membres de falange reciclats, i que quan s'escalfen no hi ha qui els pari.
Jose Mari ja va mirar amb lascívia l'escot de la periodista mentrestant li col·locava un boli, i pel seu cap estava imaginant, lo que gaudiria col·locant un altra cosa entre aquells pits, brutttt (per ser brut no cal ser de dretes). Alguna cosa ha de tenir la profunditat de Castella, que fa sortir els sentiments i els ardors del seus polítics, ara li ha tocat el torn a l'alcalde de Valladolid, la nova ministra li fot calent i ho te que dir, vol sexe oral amb ella que com sabeu no és sexe, però al mateix temps en la seva perversió el motiu de fer-lo trempar no és un altre que li recorda a uns dibuixos animats, pervers personatge aquest León de la Riva, quan acabi la seva vida política segurament es vestirà de mascota i anirà als aniversaris dels nens repartint llaminadures, o continuarà amb la seva altra passió (la foto li delata).

....i van 4

Quatre anys des de Inici, el primer dels post que vaig escriure en aquest bloc, desprès han vingut mes de 300, alguns ben dolentots i mancats d'ingeni, molt de vídeo de youtube, coses robades d'altres llocs, opinions no sempre encertades i coses que han canviat molt des de que les vaig escriure.
Fa quatre anys venien eleccions, ara tornen, semblo el bloc de la vida del Montilla a la Generalitat, però espero durar-hi mes que no pas ell.
...va no segueixo que em posaré tonto i diré tonteries, son 4 anys i continuem.
Salut i pago una ronda.

Esquena ampla

Una de les coses dels famosos és el preu de la fama i la necessitat de que parlin de tu, ja sigui be o malament. No es que vulgui parlar de la Belen, però com que hi ha gent que parla, o escriu, doncs unes línees dedicades.
Qui en conèix ja sabrà com sóc, que penso, com faig, de les meves frikades, del meu món, de la meva gent i dels meus errors també, és clar que faig coses malaments i que opino diferent que d'altres.
Clar que si algú em coneix, però diu coses que no son veritats, aquest doncs, sols parla per parlar, o desde la desconèixença, o les males influències, si és aquest el cas que pregunti i tindrà les respotes, si és que les vol saber o és que potser no l'interessen i per això no pregunta.
Però d'aquestos també n'hi ha que parlen per fer mal, des de el resentiment i des de ves a saber quins sentiments a aquestos tot el meu carinyo, la meva paciència i la meva esquena que es prou ampla, que amprenguin que la vida son 2 dies, i ja porten tres de visctus i com que de moment youtube és gràtis una bonica canço:

Sortir per TV·3 o els clicks

Han passat els dies i no he tingut gairebé temps de posar-me a escriure un post a petició de la Cé, sobre la experiència de sortir per la tele, o sobre els clicks no se quin dels dos temes volia que tractes. Així que no em quedarà un altra que parlar de les dues coses i fer una mica d'olla barrejada.
Fa dos anys, vaig descobrir Clickània, la fira dels clicks a Montblanc, l'any passat, vaig muntar el meu diorama de dracs i cavallers, i aquest any eren 4 dies de fira i he muntat la paradeta, o sigui que he fet de tot una mica.
La fira ha sigut tot un èxit, mes gent que mai, una burrada, no se d'on pot sortir tant gent i que els hi agradin els clicks. Però clar les coses que mouen tanta gent, porten la premsa i va venir TV3, em van dir,si volia dir algunes coses, sobre la meva col·lecció i sense por i sense pentinar-me ni afaitar-me vaig respondre a les preguntes de la periodista, confiat que no sortiria, o que era una mica per fer el bulto.
Dimarts a migdia el mòbil va començar tornar-se mig boig, entre missatges, trucades, "t'hem vist a la tele", i el meu ego anava creixent, sóc com la Belen Esteban, però en comptes de la "princesa del pueblo" sóc "el principe de los frikis". Vaig pel carrer i la gent continua dient-me ..."ei te vaig veure per la tele"; durarà molt?, quan deixarè de ser famosillu?, haig d'anar a Salvame?, vindrà l'Albert Om a gorrejar-me casa?
Us mantindré informats, i les fotos de la fira ja les pujaré en un altre estona i si voleu veurem per la tele...va feu l'esforç que pujar-lo ja era passar-me :D

.....si és un post sobre el meu ego i poca cosa mes, però per això es el meu bloc :D

Ens foten el pèl i els quartos

Que et fotin el pèl i els quartos ha de ser el colmo d'un perruquer, i això és el que li ha passat al que segurament és un dels perruquers mes mediàtics d'aquest, en Lluís Llongueras, sa filla (Cria Cuervos ...) i actualment presidenta de la empresa, li ha enviat un burofax, un acomiadament improcedent, sis mil euros i un aturat mes a la llista de l'Inem (o lel SOC), suposo que en breu el veurem desfilar per mil i un platons de televisió i fer-se una bestia televisiva.
Però com bon català...ves tu quina foto he trobat d'ell, ja deu estar acostumat a que ens fotin el pèl, ja sigui des de Madrid o des de casa nostra.
Fa uns dies va sortir la noticia de dos diputats al Parlament que van exercir com a tal un sol dia, per no dir un parell d'hores en el seu lloc de treball, però que la seva nomina durarà fins el desembre, ja ho deia la meva avia, poca feina i ben pagada.
Però la presa de pèl no s'atura fàcilment, vinga a demanar a la gent que s'apreti el cinturó i ara ens surten que s'apujaran el sou, l'IPC i tal..., però aquí callen tots com putes, de la mateixa manera que amb la quantitat que destinaran per escó i per vot gairebé 21 mil eurillus l'escó, i desprès volen que la gent no estigui cremada amb la classe política, i encara ens ompliran la televisió, els carrers de publicitat, que en alguna cosa s'hauran de gastar els 28 milions d'euros de la campanya per incentivar el vot, no seria mes fàcil estalviar-se aquest diners, i que els polítics (d'una banda i altra,es guanyessin a la gent amb els fets.
Estic per rapar-me o fer-me trenetes.

Joguines d'un altre temps

No és cap novetat que m'agraden les joguines, i de fet en sóc una mica fricky, tant que m'han liat a ajudar a dur un bloc sobre el joguines i nostalgia d'elles, de fet diria que mes que ajudar a portar-lo directament, així que si alguns de vosaltres, estimats lectors s'anima a fer-me un petit comentari sobre alguna de les vostres joguines de no fa tant de temps, seria tot un detall. La pàgina està en castellà, però en aquell temps els dibuixos també ho erem i deiem "Puños Fuera", o "manos arriba".
Aquesta és l'adreça del bloc: http://jacnostalgia.blogspot.com/

Gràcies per endavant.

Acció a la M-5

No és Bruce Willis rodant una película a Madrid, son dos conductors que han tingut una petita topada a la M5 madrilenya, però un dels dos no ho te massa clar i en comptes de fer el paper del seguro, es llança al damunt del capot del cotxe, treu la pistola, encanona a l'altre i ja tenim la història. El personatge un guàrdia civil de paisà, l'ajuden també com grans actors secundaris dos agentes de la policia municipal per acabar de donar mes espectacle. La víctima va i resulta que és un coronel de l'exercit. Aquesta gent està molt tensa, la culpa la tenim els catalans segur.

El vídeo és pot veure aquí (el volia penjar però surt descentrada la imatge)

ElmOO

Madonna va escandalitzar part dels 80's i dels 90's (desprès ja no ens agafava tant de sorpresa) amb polèmiques, vídeos, llenceria i actitud provocadora. Però amb un mercat tant devorador, va decidir cedir el cetre del golferio pop en un lliurament de premis de la MTV amb el famós petó a la Britney, i el no tant famós a la Cristina (maleit realitzador que et vas fixar en el ex de la Brit). Semblava que la reina del pop tenia la successió clara, però com a tota les bones cases, sempre hi ha baralles per les herències, i la quantitat de candidates a ser la nova reina del pop, creix a maneres exponencials, a les ja anomenades, li podem sumar tota una col·lecció de noms: Lady Gaga, Amy Winehouse, Miley Cirus, Katy Perry, i un llarg etc. Algunes canten millor o pitjor, unes altres fan vídeos on lo que menys importa és la cançó i es dediquen a vendre imatge, altres fan de la seva vida una carrera a l'auto destrucció plena de sexe, drogues, i altres vicis (llegir vicis amb cara que faria Torrente i a poder ser babejant el teclat). Tot val per tal de ser noticia i tenir una portada, o una entrada en aquest bloc. Totes aquestes estrelles del pop, son altament mediatiques entre la canalla mes joveneta i no es estrany veure com participen en programes destinats a un public infantil o en series de la Disney. La setmana passada Katy Perry va ser la convidada al Sesame Street (si, encara el fan, malgrat no tenen a Espinete), però la direcció va decidir vetar el programa, per que la cantat duia un escot massa provocador per la mentalitat curta dels americans. Mireu la foto i jutgeu aquí.
Segons la web d'A3 TV (google m'ha enviat allí quan buscava la imatge) "Seguro que Katy Perry empieza a tener más cuidado con sus escotes a partir de ahora. " Si ells ho diuen potser si que serà així però em sembla que no l'han encertada, lo bo que tenen els americans és que poden ser molt censors en una cadena, o fer que en una de les cadenes mes carques, com és la Fox, siguin els que emeten els Simpsons (segona entrada seguida que parlo d'aquesta sèrie). Be, com que ja m'allargo massa tot per dir que en Saturday Night Live, han aprofitat l'avinentesa i han portat a la Katy Perry a fer-li una entrevista, de la que no m'he pilat res de res de lo que diuen, ni falta que fa, però està clar vull una samarreta de l'Elmo, que jo en tenia una quan jugava a Second Life

Foto: http://www.antena3.com
Vídeo: http://www.radioflaixbac.cat

Stony Curtis

Google, te l'habilitat i la gràcia, de jugar amb el seu nom i una efemèride del dia, ahir a la nit ens feia saber que The Flintstones, feia 50 anys.
Los Picapiedra, com els vam conèixer la nostra generació, son la versió de la classe mitjana, que compleix el somni (the american way) americà, transportat en el temps a una edat prehistòrica, amb un dinosaure creat per gairebé cada utensili de la casa, ja sigui el rentavaixelles, la trituradora de brossa i qualsevol màquina electrònica a l'us.
Pedro Picapiedra és segurament el pare televisiu de Hommer Simpson, la mateixa panxa, el mateix desastre com a pare, però tot cor, per l'altra banda la seva esposa Wilma Picapiedra, condemnada al paper de fidel serventa, encarregada d'obir la porta a cop de crits, pobra Wilma.... no, la de la sèrie no, la Wilma de El Portal, que tota la vida la gent l'hem cridada allargant el seu nom Wiiiiiiillllmmmmmmmmmmaaaaaaaaaa!!!.
50 anys i és una sèrie que encara ens pot fer riure i la prova van ser els intents de dur al cine fa pocs anys, amb mes o menys encert.
Doncs ahir a la nit, em va entrar el cuquet de fer aquesta entrada, però el dia anava avançant i no em posava a fer-la.
Durant la tarda llegint premsa digital he rebut un altra informació, la mort de Tony Curtis, i he vist que l'Aida, li havia dedicat una entrada al seu bloc. ....ummm desprès de sopar hauria de parlar d'ell
En una època plena de repressions i tabús sexuals els guionistes de Hollywood es van encarregar de fer que grans papers secundaris fossin ambigus amics amants amagats dels mascles mes mascles, com podia ser el cas d'Espartaco o Ben Hur.
Però si hi ha un paper, que farà que Curtis sigui recordat és a Nobody is perfect, una pel·licula que el primer cop em va semblar tant tonta, però que amb el temps he descobert com una de les joies del cine.
Ha arribat l'hora del sopar i les noticies de Cuatro (no em mateu) s'han fet ressò dels dos fets (també han nombrat a google), han pogut lligar-les, ja que Tony Curtis, va aparèixer com convidat a la sèrie de dibuixos animats, tal i com tabé fan ara als Simpsons (....si és que ja està tot inventat).
......be sols quedar dir Felicitats i Fins sempre, gràcies.


Foto: http://www.fanpop.com

Entrevista (en castellà)

Entrevista a un home de 70 anys:

A un hombre de 70 años le está entrevistando un periodista en plena calle.
El hombre entrevistado se expresa del siguiente modo:

Soy hijo de exiliados
Hasta los 27 años y poco antes de la transición no pude volver a España por culpa de Franco
A Mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo
Mi madre estuvo muchos años en silla de ruedas
Ahora tengo 70 años
Hace meses me sacaron el 30% de un pulmon
Mi mujer es immigrante
Tengo tres hijos con ella
De los tres solo trabaja una, la del medio...pero no cobra nada
Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.
La mayor se acaba de divorciar.
Mi yerno se daba a las drogas y al alcohol y la ha dejado con dos niños
El pequeño de mis hijos aún no se ha ido de casa además se ha casado con una divordiada y la ha traido a vivir con nosotros
Esa señora antes trabajaba, tenia un buen puesto, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada
Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo
Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y si me apuras... ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial.


El periodista pone los ojos muy redondos y comenta: Majestad, no creo que su situación sea tan mala.

True Blood

Ja van per la tercera temporada, va ser una serie que em van recomanar, però després de veure els primes capítols no li vaig trobar substància, però l'atzar li va donar una segona oportunitat i em vaig enganxar.
El sud dels EEUU, pobles rurals amb pagessots convivint amb vampirs, existeixen i deuen estar tots allí. Vudú, extremistes cristians, racisme sexe, dorgues, sang, una bona mescla que ja es veu amb l'opening (una de les altres coses per les que val la pena la sèrie) "Bad Things" de Jace Everett.

VII Jornades de Rol i Estratèegia

Moment de fer el friki durant tot el cap de setmana (mes de lo normal) en les VII Jornades de rol i estratègia de la Ribera d'Ebre.
Podeu mirar les bases i els horaris a la web de l'associació i mentres mirar el cartellet.


Que no et fassi por reconèixer el teu costat friki.

Pit Stop

A la Formula 1, et treuen les rodes en 3 segons, a Manresa el vidre i lo que t'hagis deixat a la vista, en un plis plas (li ha passa a un amic aquest darrer cap de setmana) Cè, cuidadin...
Aquestos sons uns que s'avorrien i van donar-li voltes de com sortir al youtbe i aqui estan.

No toquen, ni uns ni altres

Els partits quan es presenten a les eleccions, ho fan en vocació de guanyar, cosa totalment legitima, i en tot cas mirar de tenir els millors resultats possibles segons les seves expectatives.
A Espanya les opcions son dues clarament marcades: PSOE i PP, la resta de partits juguen amb millor o pitjor fortuna, a ajudar a majories mes contrastades.
A Catalunya el joc està entre: CiU i PSC, i la resta amb mes quota poden defensar un color o mes d'esquerres, de dretes o mes o menys catalanista, però fins ara els dos partits amb opcions mes clares de formar govern han sigut sempre els mateixos. Malgrat això el terme sociovergencia va guanyant força, de semblar una broma a fer que fins i tot la gran novetat d'aquestes eleccions, el sr Corbacho haguí fet unes declaracions on obre les portes a un govern sociovergent, clar que sols ho acceptaria si Montilla fos president de la Generalitat, lo que em porta a pensar:
-En el fons, quan comences una cursa, la vols guanyar, no empatar, si surts a empatar, acabes perdent-la. Aquestes declaracions ja van perdré vots al PSOE (en la mini versió catalana).
-Que les ideologies d'uns i d'altres no son tant diferents, ja que pots governar amb el teu màxim rival, o sigui que tots volen la cadira al preu que sigui i pactar és part de la política, el fi justifica els medis.
-Corbacho te una arma secreta que ningú a hores d'ara sap, però pensar que Mas, acceptaria ser el segon d'un govern de Montilla, que ha passat que no sabem?

Per un altra banda, cada dia queda mes evident que hi ha un sector de l'electorat, que havia sigut fidel a les sigles del PSC que es troba una mica orfe i que busca on posicionar-se, i els de CiU que de tontos no en tenen un pèl van i entrevisten a Pascual Maragall, al que no li costa gaire sumar al seu currículum un altra maragallada: "Ara toca Mas" titular que fa trontollar les bases socialistes. Que no ha sigut joc net de CiU, segur, que Maragall li tenia moltes ganes a Montilla, també.....però sr Montilla no podeu sortir a dir en un mitja public que tot plegat és joc brut.
I a partir d'aquí declaracions d'uns (CiU), altres (Pascual), el germa (Ernest), i el vei del 3er 1ª, i ja posats fins i tot aquest servidor diu la seva.
No se si tocarà Mas o Montilla o un altre, però hi ha massa coses que no toquen, i per moltes promeses de joc net, serà una de les campanyes amb mes sang i fetge, felicitats per als seguidors de True Blood, Spartacus, etc la sang continuarà.

Miquel Esteve

El bloc Alego, m'ho ha posat ben fàcil, penjant el vídeo de la que és la nova novel·la del moranovenc Miquel Esteve, Llinatge; vídeo que aprofito per compartir amb tots vosaltres, ja que el considero prou ben parit, com per fer-ne reso.
Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:

De fet l'entrada, la volia fer per comentar el llibre "Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt" que fa pocs dies he acabat de llegir. Havia llegit bones critiques en titulars, i havia guanyat en el seu dia, el XXV Premi de narrativa ebrenca, però com que les coses de casa no les acaben de valorar com es mereixen, i potser tendim a ser benvolents.
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.

Comunicat de premsa

Degut al comunicat oficial emes pel cap de premsa d'una important agencia, vull fer saber que no tinc res a veure amb l'embaras i ni ganes.

Negativitat política

Dilluns, desprès d'una Diada amb un diumenge pel mig, per poder pair les noticies, escoltant Catalunya Ràdio el Fuentes entrevistant al Felip Puig, i els tertulians que comenten els diferents actes, declaracions, i altres tonteries al cas. Que em queda de tot plegat?:
-Montilla, un cop esperant-me darrere un bus de Lleida, la te mes llarga que CiU (la manega), ja no és el govern, el Psc, o el tripartit, és la seva manega, i evitem parlar de si hi ha factors separadors o integradors. El seu nou fitxatge, el ministre Corbacho no li sembla malament un pacte amb Ciu, sols que amb Montilla president i ell amb una bona cadira, suposo que el cava del dia de la Diada estaria caducat.
-CiU han fet una costellada de diumenge, a Lleida,que fa mes de poble, total per dir lo que ja sabíem, "això ara no toca", ni tocarà mai per a ells, lo important és que quan menys es mogui peça millor, això si, també estan disposats a tornar al notari, a desfer lo signat, per allò de que mai se sap, i si s'ha de ballar amb la mes (...) doncs es balla, tot sigui per que Duran sigui ministre.
-Esquerra, i l'independentisme polític, continua barallat en lluites internes, quotes de poder, de pantalla i això alegra als partidaris de la dependència. Esquerra ha passat de política i independència, a lo segon per damunt de tot, com a estratègia per aglutinar vots de la societat, Carretero i amics continua amb les seves pataletes i l'amic Jan, passa de tot i se'n va a veure el futbol, ell sempre fent lo contrari de lo que li pertoca.
Total que ens tocarà anar a votar, per que és el nostre deure, i bla bla bla, però quina mandra que fot.

Matant la Diada

Al Govern li ha entrat la por a una jornada excessivament reivindicativa. Un model de jornada institucional, avorrit i mes digne d'un lliurament de premis que d'un acte d'un govern que vol reafirmar un estatut maltractat primer a Catalunya i desprès a Madrid. El discurs d'un president buscant el vot dels catalans que voten PSOE, per evitar al PP. L'ofrena de flors privada del veredicte de la població sobre qui mereix ser xiulat, escridassat, aplaudit, curiosament un any que no hi ha aquest problema, el PP decideix no anar-hi, però continua reclamant ser part del pròxim govern. Les manifestacions al Fossar prohibides pels jutges de l'audiència i controlada pels mossos amb excés de cel. Ciutadans fent un acte en castellà, davant el monument al president Terradelles, s'ho fan complicat aquestos també.
Per resumir trobo que volen callar la gent i ens hauríem de fer escoltar, encara que sigui en les pròximes eleccions, però per desgracia les dues opcions majoritàries: el servilisme del PSOE, i la versió pija del pujolisme no solucionaran les necessitats d'aquest país.

..quan el barco s'enfonsa...

....les rates son les primeres en fotre el camp, i els polítics quan veuen que la cosa perilla i poden no repetir cadira, se'n busquen un altra.
Primer la "Trini" va voler imposar-se com candidata a Madrid pel PSOE i la feina feta fins llavors per altres possibles candidats se'n va a norris a favor de la nena bonica de los beautifuls boysa .
Celestino va ser nomenat per omplir una quota justeta de dos ministres catalans a Madrid, malgrat que els vots del PSC-PSOE a Catalunya, podrien aspirar a alguna cosa mes. Ha sigut segurament uns dels ministres de treball (llegir irònicament) que mes feina ha tingut i que pitjor l'ha feta. A Espanya les xifres de l'atur han arribat a uns % escandalosos, i sobretot a Catalunya (ummm això d'agranar cap a casa, diria que no), les polítiques que han fet han sigut mes pròpies de la dreta que cap altra feta pels seus antecessors. Amb una vaga general a les portes, Corbacho marxa de Madrid, acudint a la crida de Montilla, que tampoc ho veu massa clar que el PSC pugui fer govern a les pròximes eleccions a Catalunya, així que aquest fitxatge mediàtic reafirma mes la línia mes dura del PSOE en la región catalana.Estem apanyats.