Pit Stop

A la Formula 1, et treuen les rodes en 3 segons, a Manresa el vidre i lo que t'hagis deixat a la vista, en un plis plas (li ha passa a un amic aquest darrer cap de setmana) Cè, cuidadin...
Aquestos sons uns que s'avorrien i van donar-li voltes de com sortir al youtbe i aqui estan.

No toquen, ni uns ni altres

Els partits quan es presenten a les eleccions, ho fan en vocació de guanyar, cosa totalment legitima, i en tot cas mirar de tenir els millors resultats possibles segons les seves expectatives.
A Espanya les opcions son dues clarament marcades: PSOE i PP, la resta de partits juguen amb millor o pitjor fortuna, a ajudar a majories mes contrastades.
A Catalunya el joc està entre: CiU i PSC, i la resta amb mes quota poden defensar un color o mes d'esquerres, de dretes o mes o menys catalanista, però fins ara els dos partits amb opcions mes clares de formar govern han sigut sempre els mateixos. Malgrat això el terme sociovergencia va guanyant força, de semblar una broma a fer que fins i tot la gran novetat d'aquestes eleccions, el sr Corbacho haguí fet unes declaracions on obre les portes a un govern sociovergent, clar que sols ho acceptaria si Montilla fos president de la Generalitat, lo que em porta a pensar:
-En el fons, quan comences una cursa, la vols guanyar, no empatar, si surts a empatar, acabes perdent-la. Aquestes declaracions ja van perdré vots al PSOE (en la mini versió catalana).
-Que les ideologies d'uns i d'altres no son tant diferents, ja que pots governar amb el teu màxim rival, o sigui que tots volen la cadira al preu que sigui i pactar és part de la política, el fi justifica els medis.
-Corbacho te una arma secreta que ningú a hores d'ara sap, però pensar que Mas, acceptaria ser el segon d'un govern de Montilla, que ha passat que no sabem?

Per un altra banda, cada dia queda mes evident que hi ha un sector de l'electorat, que havia sigut fidel a les sigles del PSC que es troba una mica orfe i que busca on posicionar-se, i els de CiU que de tontos no en tenen un pèl van i entrevisten a Pascual Maragall, al que no li costa gaire sumar al seu currículum un altra maragallada: "Ara toca Mas" titular que fa trontollar les bases socialistes. Que no ha sigut joc net de CiU, segur, que Maragall li tenia moltes ganes a Montilla, també.....però sr Montilla no podeu sortir a dir en un mitja public que tot plegat és joc brut.
I a partir d'aquí declaracions d'uns (CiU), altres (Pascual), el germa (Ernest), i el vei del 3er 1ª, i ja posats fins i tot aquest servidor diu la seva.
No se si tocarà Mas o Montilla o un altre, però hi ha massa coses que no toquen, i per moltes promeses de joc net, serà una de les campanyes amb mes sang i fetge, felicitats per als seguidors de True Blood, Spartacus, etc la sang continuarà.

Miquel Esteve

El bloc Alego, m'ho ha posat ben fàcil, penjant el vídeo de la que és la nova novel·la del moranovenc Miquel Esteve, Llinatge; vídeo que aprofito per compartir amb tots vosaltres, ja que el considero prou ben parit, com per fer-ne reso.
Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:

De fet l'entrada, la volia fer per comentar el llibre "Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt" que fa pocs dies he acabat de llegir. Havia llegit bones critiques en titulars, i havia guanyat en el seu dia, el XXV Premi de narrativa ebrenca, però com que les coses de casa no les acaben de valorar com es mereixen, i potser tendim a ser benvolents.
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.

Comunicat de premsa

Degut al comunicat oficial emes pel cap de premsa d'una important agencia, vull fer saber que no tinc res a veure amb l'embaras i ni ganes.

Negativitat política

Dilluns, desprès d'una Diada amb un diumenge pel mig, per poder pair les noticies, escoltant Catalunya Ràdio el Fuentes entrevistant al Felip Puig, i els tertulians que comenten els diferents actes, declaracions, i altres tonteries al cas. Que em queda de tot plegat?:
-Montilla, un cop esperant-me darrere un bus de Lleida, la te mes llarga que CiU (la manega), ja no és el govern, el Psc, o el tripartit, és la seva manega, i evitem parlar de si hi ha factors separadors o integradors. El seu nou fitxatge, el ministre Corbacho no li sembla malament un pacte amb Ciu, sols que amb Montilla president i ell amb una bona cadira, suposo que el cava del dia de la Diada estaria caducat.
-CiU han fet una costellada de diumenge, a Lleida,que fa mes de poble, total per dir lo que ja sabíem, "això ara no toca", ni tocarà mai per a ells, lo important és que quan menys es mogui peça millor, això si, també estan disposats a tornar al notari, a desfer lo signat, per allò de que mai se sap, i si s'ha de ballar amb la mes (...) doncs es balla, tot sigui per que Duran sigui ministre.
-Esquerra, i l'independentisme polític, continua barallat en lluites internes, quotes de poder, de pantalla i això alegra als partidaris de la dependència. Esquerra ha passat de política i independència, a lo segon per damunt de tot, com a estratègia per aglutinar vots de la societat, Carretero i amics continua amb les seves pataletes i l'amic Jan, passa de tot i se'n va a veure el futbol, ell sempre fent lo contrari de lo que li pertoca.
Total que ens tocarà anar a votar, per que és el nostre deure, i bla bla bla, però quina mandra que fot.

Matant la Diada

Al Govern li ha entrat la por a una jornada excessivament reivindicativa. Un model de jornada institucional, avorrit i mes digne d'un lliurament de premis que d'un acte d'un govern que vol reafirmar un estatut maltractat primer a Catalunya i desprès a Madrid. El discurs d'un president buscant el vot dels catalans que voten PSOE, per evitar al PP. L'ofrena de flors privada del veredicte de la població sobre qui mereix ser xiulat, escridassat, aplaudit, curiosament un any que no hi ha aquest problema, el PP decideix no anar-hi, però continua reclamant ser part del pròxim govern. Les manifestacions al Fossar prohibides pels jutges de l'audiència i controlada pels mossos amb excés de cel. Ciutadans fent un acte en castellà, davant el monument al president Terradelles, s'ho fan complicat aquestos també.
Per resumir trobo que volen callar la gent i ens hauríem de fer escoltar, encara que sigui en les pròximes eleccions, però per desgracia les dues opcions majoritàries: el servilisme del PSOE, i la versió pija del pujolisme no solucionaran les necessitats d'aquest país.

..quan el barco s'enfonsa...

....les rates son les primeres en fotre el camp, i els polítics quan veuen que la cosa perilla i poden no repetir cadira, se'n busquen un altra.
Primer la "Trini" va voler imposar-se com candidata a Madrid pel PSOE i la feina feta fins llavors per altres possibles candidats se'n va a norris a favor de la nena bonica de los beautifuls boysa .
Celestino va ser nomenat per omplir una quota justeta de dos ministres catalans a Madrid, malgrat que els vots del PSC-PSOE a Catalunya, podrien aspirar a alguna cosa mes. Ha sigut segurament uns dels ministres de treball (llegir irònicament) que mes feina ha tingut i que pitjor l'ha feta. A Espanya les xifres de l'atur han arribat a uns % escandalosos, i sobretot a Catalunya (ummm això d'agranar cap a casa, diria que no), les polítiques que han fet han sigut mes pròpies de la dreta que cap altra feta pels seus antecessors. Amb una vaga general a les portes, Corbacho marxa de Madrid, acudint a la crida de Montilla, que tampoc ho veu massa clar que el PSC pugui fer govern a les pròximes eleccions a Catalunya, així que aquest fitxatge mediàtic reafirma mes la línia mes dura del PSOE en la región catalana.Estem apanyats.

L'Enfonsament de Warhammer

Echoes s'acomiada

....fills de la farandula, de les inquietuds, del veure el món des de aquet petit racó. De tota l'història de grups locals i comarcals, des de els mítics Sistema (rock & roll star, rock & roll boy, rock & rock)fins avui i amb el Graham Foster, (conegut com l'home que li deixen un amplificador i toca, toca, toca, mentres beu cervessa), fent una mica de guru, aquesta formació o ha sigut el grup que mes gratament m'han sorpres, fent una cosa diferenta, però sobre tot molt interessant i treballada.
Dos concerts, el solidari per Haití i al sota de copes, fan que els hi agrafis el gustet, però ara és el tercer al que podré anar-hi i resulta que serà el de comiat.
Aquesta nit a la plaça de dalt, a partir de les 12.30 ens direm fins aviat.
Gràcies per tot...sou molt especials.

Foto: http://www.myspace.com/echoesfromaway

Gegants menuts

Han passat uns quants anys des de que Móra es va omplir de gegants i una marea de gent cridant "falera, falera, falera gegantera!!!", Móra era Ciutat Gegantera, Comarques Catalanes, estava plena de figures i els nens i no tant nens mirant amb cara de babaus, tots aquells senyors medievals, reis moros, pagesos, manotes que desprès desfilarien per la població.
Va ser una trobada fantàstica i el fruit molt positiu, però segurament era la cima mes alta que es podia assolir. Va ser un acte que va donar molta feina, com totes les coses que s'organitzen i que es fan any darrere any, malgrat la gent de fora no ens adonem, per això vull escriure això sense afany de critica, sols com a comentari i convidar a qui pertoqui a una reflexió.
Els gegants com a tal son una de les mostres de cultura popular amb mes història al nostre poble, no som poble de castells, ni bastons, ni similars, i com tal potser es mereixen un dia dins la Festa Major. Crec que en un dissabte abans de la setmana de festes, no s'havia fet mai, i tot i que pensava que seria una bona idea, pels negocis locals, vist lo que va succeir ahir, crec que ha estat un error, i dels errors se n'aprèn.
Han faltat colles, les anunciades, crec que ja eren poques de per si, i si d'aquestes cinc no es presenten, alguna cosa s'ha fet malament, potser a nivell local, o potser a nivell de mon casteller.
La batucada inicial va ser prou animada, felicitats per la tria, però se'm va fer molt estrany gairebé no sentir, gralles, timbals i bombos, ni veure parelles de gegants, de "les de que sempre venen".
Cert que hi ha crisis, i que la filosofia d'ara et visito i ja vindràs tu al meu poble, costa de complir, però lo d'ahir crec que no era una trobada gegantera, al menys no d'un vila que porta ja 26 trobades.

Elmer Figueroa Arce tenia raó

El gran poeta porto-riqueny, Elmer Figueroa Arce, conegut pel seu alies Chayanne, en una de les seves obres mestres, "Torero":

En els primers versos que hem triat s'alaba allò que s'en diu temple, i que és una virtut que s'ha de tenir en la plaça i en la vida i molt necessària per aquest ofici:

"si hay que ser torero

poner el alma en el ruedo no importa lo que se venga"

I com a visió de lo que passaria , ell ja ho deia fa molt de temps:

"que ya no duermo y desvarió
que el humor ya me cambio "

Tot això be degut que el torero català, Enrique Guillén, que en breu ja no podrà treballar en el seu estimat país (ains no, allà si que podrà torejar), en un atac d'espanyolisme i defensa de l'ofici l'ha empres a osties contra una seu d'Esquerra a l'Eixample de Barcelona. Esta clar que ara si que Espanya es trenca, tant tenir por de l'Estatut, i és la prohibició dels toros lo que ho aconseguirà, quan te temps hem perdut doncs amb l'Estatut, si era així de fàcil.
Un altra cosa a pensar és el per que els hi toca rebre sempre als mateixos, el pes d'esquerra dins de la votació no deixa de ser simbòlic, però els hi ha tocat a ells rebre els cops.
Per la seva part el PSC, continua sent devorat pel sector mes PSOE carca i ranci, que està mes aprop del PP que de l'esquerra social i nacionalista que ens volien vendre, pobrets...
A la fi tots retratats.

De 4 en 4

Com que els tenia ganes de penjar i em feia una mica de mandra, fer quatre entrades els pujaré tots quatre de cop per així fem feina, i no sumarem visites sense to ni so, per cert ja son mes de 15 mil que tampoc està tant malament, i aquest any he arribat a fer mes entrades que en tot l'any anterior... estic que em surto. (posar aquí cara de tonto)

Vinga el primer vídeo es un Lipdub fet per la Universita de Vic. Que és un Lipdub? No és la nova edició digital de la mítica revista porno Lib, ni un nou pintamorros. És una vídeo gravat en forma de tràveling, on la gent fa un playback, sense ser famosos, i on es sol mostrar el lloc de feina o d'estudi. La gracia és que surti molta gent fent lo que li roti a veure qui fa la parida mes gran, o els que s'ho curren millor M'atreviria a dir que el vídeo dels U2 Sweetest Thing n'és una mostra, però en el camp amateur el mes famós crec que es va fer a Montreal, però aquest gravat a Vic, te coses força interessants i que tampoc està tant malament lo que es fa a casa.

El segon és lligant amb l'entrada anterior, sobre la cervesa. El vaig trobar donant un click a veure el bloc següent i em va portar a Plugim Constant (aprofito per fer la falca de torn). És l'anunci de la marca mes "Codorniu" de les cerveses catalanes, l'altra li dona mes aviat per fer vídeos amb portes de futbol de la lliga anglesa. L'anunci no deixa de ser la versió light de l'anunci de l'any passat, canviat Formentera per Menorca, i els trios per parelles ben bufones. Ens presenta unes platges de postal, semblen mes de la peli de "the beach" que no de les illes, la pasta que te la gent per anar amb el seu veler, uns estius de somnis perduts al mig de la Mediterrània, molt bonics, molt utòpics, i no pot haver anunci sense cançó que aspira a ser cançoneta de l'estiu pijillu. Fa ràbia de tant bonic que es tot.... però be ens cal una banda australiana per posar-hi la musica.
Aquí el màrqueting ha fet que aquesta banda en la seva pàgina d'entrada utilitzi l'anglès, el castellà i el català. Per desgracia la marca Damm se n'oblida dels seus orígens, en l'etiquetatge i en la presència al mercat.
Lo que hem dit ràbia però potito:

Vinga un altre vídeo, aquest l'he vist al blog de La Llumenera, és un anunci, però curradet, que costa fins i tot saber que anuncien.

I per acabar un toc de somnis, de ràbia i de que amb poques paraules es poden dir moltes coses, malgrat que n'hi ha que no ens volen escoltar. (per cert a la web d'Omnium hi ha penjada un altra versió del mateix vídeo).

Avui, cervesa

En comptes del cafetonet de desprès de dinar, us convido a assaborir una cervesa artesanal, el seu nom Anjub 1907. La vaig veure per primer cop durant la Móra Morisca a la botiga de la Conxi, i em va cridar l'atenció, per que el seu nom em sonava a alguna cosa i no sabia que era ben be, i si era un llibre de l'Andreu Carranza. La Conxi em va explicar que eren uns nois de Vinebre que a casa seva ja en feien fa anys de cerveses artesanals, i desprès d'una pausa ara en tornen a fer. Aquest cap de setmana al Sota de copes el Lluís me la va oferir com alternativa a la Moritz, i va ser un encert provar-la. És d'un gust diferent però interessant i molt recomanable.
Per trobar una foto he pregat a San Google i m'ha sortit aquest bloc: Viajes Cerveceros. Com era normal de preveure el nom de la cervesa 1907 ens porta a la riada mes famosa del segle passat en aquestes contrades.

Es ven moto

Aquest cap de setmana passat,al mundial de motociclisme, per segon cop a la història, els pilots catalans han copat el primer lloc del podi i la històrica marca Derbi va aconseguir la victòria número 100 de la seva història en la competició.
Un altra bona noticia pel motociclisme català és que 25 anys desprès la marca catalana Ossa torna a fabricar motos. La empresa de moment contarà amb 25 treballadors i la seva primera moto la TR 280i, una moto de trial.
Aquestes noticies no deixen de demostrar que aquest és un país de motos i de venedor de motos... o si algú te algun dubte sols cal mirar l'actitud del diputats del PSC dins del grup PSOE a Madrid, en la darrera votació. No han sigut capaços de votar lo mateix a Barcelona que a Madrid, no se si és que la traducció estava mal feta o que ens volen prendré el pel. Ens enganyen amb la seva presència a la mani, amb el seu discurs de catalanistes de costellada (o de Mc Donald's), potser va sent hora que aquells que es diuen Socialistes de Catalunya, mirin el mapa per saber que és Catalunya, i si la resposta és una bonica regió d'Espanya, llavors que no es venguin cap mes moto i reconeguin que no son res mes que una secció del PSOE.

Doble moral

Tradició o salvatjada?.
Si son curses de braus amb toreros, és una festa cruel i sanguinària, una demostració d'espanyolisme, i una salvatjada. Pobre brau que és utilitzat per divertiment de les masses.
En canvi si ets bou, et fan anar d'una banda a l'altra, el lliguen dos torxes al cap, t'envien a un plaça plena de jovenalla, alguns amb alguna copa de mes i pots acabar al canal, al mar, o ves a saber on, llavors no passa res, és una festa popular, un acte de demostració de que som les Terres de l'Ebre, i ja era hora que se'ns reconegues per la Generalitat com Patrimoni Festiu, aquest fet diferencial.
Els polítics de l'Ebre treuen pit, orgullosos d'aquest triomf, i tenen a les masses contentes de que gaudiran del seu particular circ. Anar en contra era un suïcidi polític, i no hi ha especie damunt la terra menys suïcida que el polític.
Continuo sense entendre per que la gent de la Ribera, està tant contenta de ser vegueria de l'Ebre

Estatut

Podeu suar del vídeo tranquil·lament o com bons catalans patir-lo... però que consti que ens havien avisat.

Post XXX

.... va aquest post va dedicat al Josep (per que ell s'ho mereix)



Podria ser mes estens, però ja li va be la mida.
Que consti que era un link recomanat des de una pàgina de Madelman

Móra Morisca 2010.

Han passat 400 anys des de la expulsió dels moriscos, per ordre de Felip III, per recomanació del bisbe de Tortosa, Pere Manrique es va permetre quedar-se a les famílies d'origen morisc de Móra i d'altres poblacions veïnes. Amb el temps les confessions musulmana i jueva van desaparèixer, fins ser esborrades del nostre passat i legat històric.
Han passat quatre segles i la realitat quotidiana ha canviat, Móra ha crescut en població, la majoria de la població es batejada en la fe del cristianisme catòlic, malgrat bona part sols sigui usuari de les litúrgies tradicionals (les BBC i enterraments) i no pas practicant de la seva fe; hi ha altres confessions cristianes, i no parlo de Ca'l Protestant, tenim ortodoxes, evangelistes, i alguna mes que no conec; de jueus per la zona poca cosa mes que el rabí que s'encarrega del vi Kosher de Capçanes;i segurament la comunitat mes nombrosa dels nouvinguts, els musulmans.
La gent continua veient al musulmà com l'enemic, a ell, a les seves botigues, a la seva manera de vestir, al seu lloc per resar al seu Deu, que curiosament és el mateix Deu que els dels cristians i mes o menys el mateix al que resen els jueus.
Aquest cap de setmana a Móra es recrea una època on convivien les tres religions, una cosa semblant a la resta de mercats medievals que d'un temps cap aquí que han anant apareixent per la nostra geografia.
És un mercat, és una fira, son espectacles, és cultura i és història, la nostra història, i sobretot hauria de ser una lliçó de que podem conviure i aprendre del nostre veí, deixem les pors enrere i rebem als convidats.
Podeu trobar mes informació a: La Mora Morisca

Un SomRIUre de Clicks 2010

Doncs ja gairebé hi som, un altre cop fent el friki, per no variar el costum i organitzant la segona edició de la exposició de clicks a Móra d'Ebre. Tindrà lloc durant aquest cap de setmana a La LLanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre.
Els horaris i les bases del concurs les podeu trobar a la web de la Baronia d'Entença, jo sols us puc convidar a que deixeu una mica els problemes i el mon real, i feu un viatge de retorn a la vostra infantessa... o si en el fons creieu que és una frikada digna de veure doncs us esperem.
Que trobareu? Doncs un munt de diorames de mida que va des de el 1.50m x 1.20m fins 4,80m x 1.20m. de tots els temes: romans, pirates, oest, la ciutat. També activitats pels mes petits, concurs de maquetes, jocs de pintura, etc
Encara vols mes motius?...Potser no t'he convençut, potser no t'agrada el tema, però lo important és fer coses i gaudir-ne. Com diuen..."cada loco con su tema".

...per cert si vols fer.ne una mica de difusió t'ho agraïren :D

Acudit fàcil

Primer post sobre el mundial 2010... no massa elaborat ni original:

Hay cosas que solo ocurren en C +

Hi ha coses que sols passen a aquest canal de TV, estic mirant la final de la NBA, els Celtics estan guanyant, un partit travat i dur, no és fàcil guanyar a L.A., però si algú ho pot fer, son els Celtics...val fins aquí el "subidon". El tema d'aquest post a hores intempestives, és que a la mitja part en comptes dels típics anuncis, han soltat un especial dedicat als Bulls, però no als de Jordan, han posat un tros d'una "corrida" de toros.... de locos, la gent que mira el bàsquet no te gaire a veure amb la que li agraden els toros. Per compensar han fet també una promo d'uns curts eròtics fets per dones...
Tornem a veure el partit...salut

BEAT L.A.!!!!!

És l'hora de treure les dents i mossegar fort al ben mig del cor de L.A..
Setaè partit, lo que s'ha jugat fins ara, la història, les estadístiques, tot pot valer o no, però aquí tornem a estar per animar als nois de verd, als hereus dels Rusell, Bird i companyia. Est vs Oest , equip contra estrelles individuals, sobrietat en front del show.
Que ens sentin cridar: BEAT L.A., que els hi entri la por !!!!

Ja no caldrà

Creieu les noticies d'ahir
tanqueu els ulls que no desapareixeran
ja no caldrà que torneu a cantar aquesta cançó
les botelles es trenquen en brindis d'alegria
els carrers plens de gent que senten com s'ha fet justícia
ahir va ser un dimarts de justícia
la justícia que va faltar en un dilluns de sang

Espanyolitzant les colonies

Fa uns dies TV 3 ens va oferir un reportatge, sobre lo be que els hi va al Quebec, a Escòcia i als de Groenlàndia i lo meravellós que seria (és que serà ho veig molt xungo), una Catalunya sense Espanya, la realitat és ben diferent, vas als bars i les cartes continuen estant en castellà, els cambrers s'intenten aclarir en spanglish amb els guiris, però a tu no et parlen en catanyol per que els hi va vergonya, quan el seu anglès és força dolent també. Potser si que la solució es una Catalunya independent on el ball nacional sigui les sevillanes, la diada nacional el dia del Pilar, i la llengua sigui l'spanglish. En el fons tant cada cop me la sua mes tot, diguem que estic una mica desil·lusionat de tot plegat.
Però la cosa no va per qui, això era un petit pròleg, els catalans sempre hem tingut fama de tenir orgasmes d'enveja amb els bascos, però ara potser haurem d'aplicar allò de "quan vegis les barbes del teu veí ...". El govern basc ha decidit incloure la paraula ESPAÑA, en l'equip ciclista Euskastel Euskadi, amb l'excusa de que s'ubicaran millor en el mapa.
Els rumors indiquen que ara l'equip de futbol de Bilbao seran els toritos bravos de Bilbao, en comptes d'aixecar pedra els harrijasotzaile aixecaran paelles passades, i ves a saber quines gilpollades mes made in Patxi Lopes.
Tot sigui per la globalització.

La pela no me la pela

Dos entrades seguides parlant d'esport...ja semblo el Marca, però amb millor qualitat de públic... (si no us ensabono no entreu).
La noticia, no se si ha creat polèmica o és que la gent li sua, o discutim per tot, que ja ho tenim en aquest paí i en el del costat, també en això ens assemblem i força.
S'ha fet pública la xifra que cobraran els "de la roja" per si guanyen el mundial de futbol, 600 mil eurillus, i he fet números així una mica tontos:
600 mil eurillus per 23 jugadors.... vinga possarem que entre tot l'equip tècnic sumen com 2 jugadors, i els números seran mes bonics dona un total de: 15.000.000€. Aquesta és una xifra considerable, per un moment tots els que tenim DNI d'Espanya, sumarem per dir que la població de l'estat son 50 milions, contant criatures, jubilats, etc... la divisió es fàcil i ens toca pagar 0,30€ per persona si Espanya guanya el mundial.
30 centims que son les 50 peles d'abans, poca cosa podrem comprar, potser per mi son assumibles, un altra cosa és que ho vulgui pagar o no, per sentir-me agraït per l'esforç dels jugadors, però és immoral que es vagin carregant tot els beneficis socials, els sous de la gent, els projectes d'ajuda a la dependència i en canvi és l'estat que mes diners ofereix.
I no sols son els 600 mil euros per barba, estan cobrant també dels seus equips, i això serien com unes hores extres, la publicitat que veurem fins la sopa i a cobrar tot en algun paradís fiscal.
Jo també vull jugar a la Roja.

Ja tornem a ser

Els Celtics tornen a jugar una final de la NBA... i per mes morbo un altre cop contra els Lakers, es repetirà el resultat de fa dos anys?, es podran venjar el Lakers?... espero que no. A l'inici de temporada semblava tot decantat per que els Lakers repetirien el triomf de l'any anterior, i que els Celtics no arribarien a la final, i ves per on els Lakers han patit molt mes de lo esperat i els Celtics ho han tingut, al menys als Play Off, força mes còmode. Torna l'espectacle de l'esport. Qui hi hauria de dir noies vestides de verd a Boston, tot evoluciona (no se si a bo o dolent)

Yin Yang

I com que el Dimoni no tindria res a fer sense un Deu.

"Subidon"

Volia parla de moltes coses...si ja se que això ho acostumo fer molt sovint, quedar-me en blanc i de cop soltar una parrafada, però acabo de veure una d'aquelles pelis que m'agraden i que costa de veure a la tele, i que acaba d'una manera genial, així que no puc evitar-ho i us deixo una miqueta de musica per animar la nit... aneu en compte de que en una cantonada surti un Lestat que us vulgui mossegar el coll.

Barna Click 2010

Aquest cap de setmana a la Univ Pompeu Fabra, no us podeu perdre la exposició Barna Click 2010, mes informació a: http://somosclicks.org/

Coses pendents

En feia mandra escriure i ho faré tot d'una queixant-me, típic de la gent d'aquest país, de coses que no m'han agradat en aquestos dies:

- Que a TV3 es carreguin l'horari del Crackòvia post Madrid-Barça per entrevistar a un polític, tant em fot el color i el tupe. A la gent segur que l'interessa menys lo segon que lo primer.

- Que per una vegada que es perd un partit la gent vulgui afusellar a Guardiola i al Barça, som una colla de malcriats, si es guanya de conya, però si es perd tampoc n'hi ha per a tant. A banda tot lo que tingues a veure que els hi va sortir tot de cul.

- S'ha mort el pare de la gran frase de l'olimpisme de BCN'92, doncs ja està, li tocava, ha viscut prou be, i quin favor ens va fer?...o als JJOO, va haver de possar calers de la butxaca o va fer mes gran a La Caixa?. No li vull cap mal, però el seu passat tampoc era per fer-lo català de l'any. Va saber sempre estar a l'equip guanyador.

- Molt parlar dels tribunals, de l'Estatut, tot cares boniques però aquí ningú mou una peça, fins quan?.

- Collons Evo Morales, li has fet un favor als teus enemics, per que quan porteu dos dies manant us trastoqueu tant?.

- Les teles van carregades de Belen Esteban i de com matar un Narco, o com desintoxicar-se, cal tanta porqueria?.

- Apagada analògica i el TDT va com una merda, a mes desapareix la tele local (que gairebé mai he mirat), però a canvi hem d'aguantar teles del Baix Ebre que son un toston.

- Per que tots volen ser de les terres de l'Ebre, que s'ens ha perdut?

- Si avui es per exemple dia 1, i ens hem de veure a partir de demà d'aquí un mes, per que la buròcrata que amablement pago amb els meus impostos diu que no que no és el dia 2 si no el dia 1?

Ja m'he desfogat, au pos!!!

Entrada super currada

Vídeo d'un grup mexicà que es diu Elinor, cap mes comentari...em portaré be i postejaré demà amb mes serietat.

Setmana Santa

Ja hi som, ha arribat una de les fites del calendari cristià que fa obrir els ulls al sector turístic d'aquest país. Fa uns dies al bloc de Clicks & Clacks , van penjar aquest petit homenatge al Pepe Rubianes, en motiu de l'any de la seva mort. Com que el tema és ara la Setmana Santa el recupero:

No ho puc evitar

Això de tenir amics que no coneixes de res al facebook, fa que puguis veure coses que mai t'imaginaries, o si que la ment és molt perillosa. A Arizona (USA), fan un festival emulant el renaixement europeu, com que allò típics que tenen poca història i la copien de la resta. És una bonica festa, a lo Móra morisca, però amb el toc americà. Per posar un exemple prou clar uns dels patrocinadors no podria ser un altre que Pepsi.
Per tots aquells que vulguin anar-hi encara estan a temps de comprar un bitllet i veure que hi ha grans ofertes pels nens, amb el cupó que adjunto.
Si en voleu saber mes podeu visitar: http://www.royalfaires.com/arizona/ i si no podeu veure aquest vídeo per fer-vos una idea de com m'ha cridat l'atenció.
Consells per veure el vídeo, amb l'àudio encara que sigui fluixet i esperar al final que és lo que em fa gracia... are u ready?

El Sobrino del Diablo

D'on ha sortit este crack?, l'havia sentit amb una cançó sobre Quimi Portet, és ell?... no ho se però això és un comentari de text com Deu mana, i no lo que fèiem a classe.

És molt dur ser Beyonce

Cantar, ballar, estar sempre impressionant, ser la número és molt difícil, a mes la gent et veu com model a seguir i imitar, però de Beyonce sols hi ha una, la resta son pures imitadores, que es tapen la cara de vergonya, però desprès algun amic et penja el vídeo a youtube, i és que de cabrons el món n'està ple, com que ja els hi fan una mica de vergonya us deixo el link directe, que l'embed l'han tret :D
Ara quan els hi surti un de l'SGAE, ja veuràs com se'n riuran.

Wow per a nens i nens mes grans

Va ...no us farà por entrar-hi que té la seva gràcia el vídeo. Qui mes qui menys algun cop haurà vist algun orc gegantí amb una destral, o una bestia amb la cresta del MR.T, o com jo que vaig jugar a tots els Warcrafts, amb el seus: yes, my lord!!!, u're under attack!!!", etc, confeso que al nou, que te fama de ser el millor joc per multijugador online, encara no he jugat, per que els servidors pirates mai m'han fet gràcia i els de pagament doncs tampoc. De fet si jugo, a part dels jocs del facebook, és al Tibia, encara que estigui una mica oblidat. Al bloc de Playmondo he vist, aquest tràiler de lo que serà un joc online per nens inspirat en Playmobil,... frikisme ensucrat per a tots els públics (menys als que no els hi agradi):

Taula de joc de D&D

El joc de rol per antonomàsia es Dungeons & Dragons, segurament fins i tot recordareu alguns aquella serie de TVE, Dragones Y Mazmorras, per si no us en-recordeu us deixo una foto aquí al costadet per que rememoreu temps passats, en un atac de nostàlgia, encara que no us agrades la serie, que mira que era dolenta.
La cosa no va de revival, si no ensenyar-vos un vídeo sobre una taula de joc electrònica, per jugar al joc de miniatures, inspirat en el joc de rol.
Sembla que sigui un joc semblant al Heroclix però crec que com a concepte te alguna coseta al menys visual i carregada d'efectes especials.
La informació la he treta d'aquest bloc: http://www.crunchgear.com/ molt recomanable pels amants de la electrònica.

D&D on the Microsoft Surface from CrunchGear on Vimeo.

Pintant per Haití

Mes d'un cop, us ha pogut passar pel cap ajudar, però no sabies com fer-ho. Els diaris, la televisió, i fins i tot la xarxa, cada cop mes efectiva ha acostat la tragedia haitiana a traves de les pantalles a la nostra casa, cadascú a la seva manera intenta aportar el seu granet de sorra, potser fins i tot a alguns tant els hi fa, pensar en les tragèdies de l'altra gent, per que els hi agafa lluny, no son seves o tant els hi fa tot plegat. Aquest no es el cas d'una artista, Mercedes, també coneguda com Eviaan que he conegut a traves d'un lloc que res te a veure amb Haití. Eviaan va trobar la necessitat de fer alguna cosa, d'aportar el seu granet de sorra i així va ser com va néixer Pintando por Haiti, una exposició d'il·lustradors, que te lloc a Madrid fins el proper dia 5 de març. Els beneficis de la venda de les obres es donaran a Intermon Oxfam Suposo que no s'us farà fàcil acostar-vos a veure-la, però com que això de la xarxa es tant imprevisible mai se sap i potser algun d'aquestos lectors meus, fa cap a Madrid aquestos dies i no sap que fer duran unes hores, doncs es pot acostar a les dues sales d'exposicions:
Fatal de lo Mío (C/ San Andrés, 24)
Emiika Style (C/ Corredera Baja de San Pablo, 53)
He vist poca cosa, sols lo que hi ha penjat aquí , però fa molt bona pinta, i sobretot esta fent amb molt bona intenció. Tots podem fer una mica i amb una mica de tots es fan grans coses.
Gracies per fer-ho.
Pels mes dropos que no vagin als links del bloc d'Eviann, us deixo un vídeo de la inauguració.
Tambe us recordo que podeu fer les donacions a NPH a:

CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107

FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194

Indicant nom i Terratremosl Haití

A Espanya la cosa està xunga

La situació a Espanya està ben fotuda, 4 milions d'aturats, cap sector que sembla que remunti, un ministre d'indústria que potser seria millor que plegues, ja que des de que està en el càrrec no ha donat cap bona noticia, d'acord que es època de vaques flaques, però lo seu te pinta de que o és gafe o no en sap mes. No n'ha fet una de bona, no te contents a ningú, i ara li sortiran al carrer a ell, a Zapatero i a qui sigui, els sindicats que també era hora que despertessin. Aquí la gent que mana no s'ha adonat que havia coses que no funcionaven, els que son rics, aquestos han fet una pasta que fa por i continuaran fent-la, ja que ara sortiran moltes gangues, oportunitats, txollos, i casos de corrupció (a jutjar d'aquí a X anys). Doncs si, Espanya la cosa esta ben xunga , tant que fins i tot la família real, va congelar en el seu dia, el seu pressupost, per que els hi sabia greu apujar-lo, s'han desfet d'un gendre que era un vampir i com que encara veuen que la cosa esta molt i molt fotuda, el Rei, s'ha decidit a treballar, crec que és una cosa que no feia des de el 23F, que no sabia amb qui tenia que anar ,però es va vestir amb el vestit de feina i au ...a la tele. Doncs ara en vista de que la situació ho requereix, (com al 23F), vol iniciar una ronda de negociacions amb els sindicats , que han convocat unes manifestacions, en contra de les males arts del govern en el tema de les pensions... casualment el 23 F.

Vaquilla no, bous si?

Per no perdre el costum el Parlament s'ha tornat a lluir. S'omplen la boca defensant una Catalunya sense toros, o Fiesta Nacional, alguns fins i tot fan bandera de la seva catalanitat odiant les curses, que coi curses, les corrides (incis.: Mariaaaaa hay una corrida en la tele, pues Manolo, guarro, lavala). Barcelona es queda sense José Tomás, ni Cayetano, sense turistes amb barrets de mexicans, buscant on es fan els San Fermin, rambla amunt, rambla avall. Que faran els xiringuitos de la mateixa rambla, amb les nines folklòriques, els bustos de toro, els capotes i les banderilles amb les banderes espanyoles i andalusa?
Tot dona igual, Catalunya quedarà com la gran defensora anti taurina. Tota Catalunya?... NOO, com en els mítics còmics d'Asterix un petit reducte podrà continuar gaudint dels seus bous, i tot per que qui és el valent que li diu a un cavero (dic cavero com representat típic de les Terres de l'Ebre reconeguts per la seva tossuderia i mala llet si s'escau) o siguem mes clars.... no és que tinguin por a la gent, tenen port a perdre els seus vots. Així que les Terres de l'Ebre son afortunades, continuaran gaudint de la seva tradició, d'omplir els carrers de gent i omplint les Festes Majors de tot poble que s'aprecii de Bous, bous bous i mes bous.
No m'agraden els bous i no m'agrada el doble joc que fan en aquest país. A Madrid diuen una cosa, a Barcelona un altra, i a cada poble van venen la seva moto.
No vull ser de les Terres de l'Ebre.

El so del silenci

Fa uns dies La Vanguardia, va penjar un vídeo gravat pels Graf de Barcelona durant l'incendi d'Horta, son mes que simples imatges, és una proba de la manca de medis, d'errors dels comandaments, de lo que se'ls hi venia al damunt i que ells van tenir la sort de sortir-ne, la sort que amb els seus companys va acabar en desgràcia.

Va ser un llamp, l'inici de tot van dir des d'una conselleria necessitada de respostes ràpides i ja s'ha acabat la discussió, tots callats que no passi res. Els agents rurals sense poder acabar la seva investigació, però un altra conselleria i un altre cos, els mossos, buscant a dos sospitosos que es van fer unes fotografies a l'indret del foc, una confessió per la pressió per sentir-se culpables de la mort d'uns "companys", que te collons la cosa que aquestos dos hagin sigut pseudo forestals o lo que diguin que van ser. Però tot sota secret de sumari, quan hi ha coses que van surtin i l'únic que fan és posar mes merda damunt la taula. Fins ara molta gent ha callat per no sortir implicada, o per cobrir esquenes. S'inicia una investigació parlamentaria, i testimonis com el cap de bombers de Saragossa que ha sigut molt crític amb les decisions que es van prendre en aquell moment, no el deixen testificar, ni a alcaldes de la zona, ni gent que amb els seus ulls va veure el foc.
Que volen saber aquestos polítics encorbatats?, No se'ls cau encara la cara de vergonya a uns per no dir la veritat, per cobrir les esquenes a no se qui, a altres per remoure merda per veure si fan mal al govern amb lo que sigui i al preu que sigui?.
Hi ha que sols vol sentir el silenci, però el silenci també parla i diu que n'està fart.

A mi em Barrufa

Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant.
Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala.
Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.

American Show

Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints.
Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final.
Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços.
Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"

Perdó

Perdó en la darrera entrada vaig penjar un vídeo, sense escoltar-lo abans, donant per suposat lo que no era lo que era. No tinc ni idea qui ha fet aquella versió...us deixo l'original, que diria que sona millor

Preguem

Degut a la darrera visita de Zapatero als Estats Units, volia escriure alguna cosa, però he anat tenint massa idees, i ja no se com ordenar-les, per fer una entrada mes o menys coherent.
Que és el "The Prayer Breakfast"? Una reunió d'un grup mig secret, lobby, colla de republicans canosos, gent amb mala idea i pitjors idees, que creuen en un Deu fet a la seva mida, un Deu blanc, amb barba canosa, omnipresent que castiga als dolents, sobretot si és de color negre o no parla angles. Darrerament aquest grupillo s'ha caracteritzat per que ja no sabien a qui portar, en el seu dia van convidar a Teresa de Calcuta, ara fa menys a Bono (suposo que el fet de ser irlandès era prou motiu per pensar en el seu grau d'espiritualitat), però aquest any o se'ls va perdre l'agenda o ja no tenien idees, o l'encarregat dels convidats és un catxondo de 3/4, van i conviden a un president d'Espanya, país sempre reconegut per tenir grans personatges místics i on la església (catòlica) ha sigut pal de paller del país i certs corrents molt poderosos (massa pel gust de molts). Però si alguna vegada Espanya ha tingut un president menys creient, ha sigut ara ja que Zapatero ha fet sempre bandera de la seva laïcitat i progressisme. (ecologista, igualitari, no discriminatori amb gais i lesbianes i transsexuals, bisexuals, i...etc). Alguna cosa ha fallat.
En fi arriba el dia i una cosa si que sabien de Zapa: esmortzar amb Obama be val una missa, o faig lo que sigui con tal de un altra foto amb l'Obama, ja que la que sortien les xiquetes no va quedar prou lluïda. (Sonsoles: mira que te avise, que no vayan de Miercoles, leñe!!!). Zapa fa els seus contactes, i algun assessor seu, que va ser educar en col·legi religiós, es curra unes quantes cites del Deuteronomi, on es parla de treball, immigració il·legal, i de que Espanya no està en crisis, ah .. i que no se on també es diu que visca l'amor lliure, desprès d'això i de que l'encarregat de llegir el Parenostre li va sonar el mòbil, just al moment d'iniciar la pregaria, crec que trigaran segles en convidar a cap lider mes vingut d'Espanya... (Ho sento Josep Lluís que se que volies ser el següent).
Resumint Zapatero se'n va a resar als Estats Units, i se n'olvida d'allò de: "A Dios rezando, pero con el mazo dando".
I calia tant per menjar-se uns croissants i un suc de taronja?
Si heu arribat fins aquí teniu premi, us deixo una mítica cançó de Simple Minds que va servir de banda sonora per The Breakfast Club.

Dibuix:J.L. Martin ("El jueves")

Violació de drets a la intimitat

Utilitzar internat a la feina, en us personal, és una cosa que mes qui menys ha fet. Saber les noticies del teu equip al diari esportiu favorit abans d'arribar a casa, veure la cotització de borsa, mirar el youtube el darrer vídeo de tal cantant, buscar els teus amics de pre-escolar al facebook i la cosa mes bàsica de totes, revisar el correu. Si tens Internet a la feina i no el tens censurat, segur que ho has fet mes d'un cop o et passes el dia directament fent-ho. Això si, el dia que vingui la tele a la teva feina tingues cura de que no et passi lo que a aquest treballador de Macquarie Bank. El vídeo es posa interessant a partir del 1.05min. i el pobre treballador al carrer, per "viciosillo".

Dia de la Marmota

Els americans son tan cafres, que tenen un dia dedicat a la marmota (ahir), be de fet és una tradició d'un poble de difícil pronunciació (i també difícil de copiar i pegar). Segons la tradició al pobre animalet el treuen del seu forat on tranquil·lament hiverna, si veu la seva ombra és que fa sol i s'asusta i queden sis setmanes de fred, o si no la primavera esta a punt d'arribar. També és una peli de Bill Murray, on el pobre es veu involucrat en un bucle temporal.
Però tot aquesta parafernalia, per explicar que el govern també te la seva marmota, un dia ens diu que ens jubilarem als 67 anys, la gracia que em fot (i això que sóc autònom) o que caldran 25 anys per calcular la pensió, 10 anys mes dels que tocava. Així que Zapatero ha tret la seva marmota en forma de ministre Corbacho, i com que ha vist que fa fred, ha dit que de moment no ha dit res. Sort que fa fred que si ens descuidem ens la colen.

Noticies des de Haiti (11)

Paso a copiar-vos la informacio sobre Haiti que ens fan arribar des de NPH.

Hospital St. Damien Chateaublond

Tabarre, Puerto Príncipe

Empezamos con el comunicado que acabamos de recibir de nuestra cooperante médico en Puerto Príncipe Mª Antonia Liviano, a la que muchos de vosotros conocéis personalmente.

…

“Estoy bien .Mucho trabajo. Indescriptible la situación.

Todo es catastrófico.

Menos mal que he venido.

Por favor que la gente no se canse de ser generosos.

Hace falta mucho.

Son tantos los críos con amputaciones, con grandes heridas.

Todo el mundo en la calle.

La ciudad con un gran olor a muerte.

Siempre estoy en el hospital .Jornadas interminables.

…

(Mª Antonia Liviano).

Ciudades de Jacmel y Leogane

19 millas de Puerto Príncipe.

Dr. Peter Tinnemann, informando.

En nuestro último comunicados nos informaban que NPH ha enviado equipos médicos móviles a zonas próximas a Puerto Príncipe para evaluar y coordinar nuevas ayudas desde nuestro Hospital St. Damien Chateaublond.

La ciudad de Jacmel no ha sido tan dañada como la capital Puerto Príncipe. Su Hospital General ha recibido la ayuda de diversas organizaciones internacionales y los damnificados permanecen acampados en el campo de futbol nacional. La agencia de las Naciones Unidas y varias ONGD’s permanecen suministrando agua y se ha abierto un sistema de registro de personas dentro del estadio de futbol.

En la ciudad de Leogane, ciudad portuaria localizada a unas 18 millas (29 km) al oeste de Puerto Príncipe, la situación es muy diferente. Entre un 80-90% de los edificios y de las infraestructuras del gobierno han quedado totalmente destruidas. Leogane ha sido declarada como la ciudad más devastada después del paso terremoto.

La ayuda humanitaria está apenas iniciando en esta ciudad. El Hospital General está siendo asistido por el ejército canadiense y médicos sin fronteras que han levantado un hospital exterior con containers.

Los marines americanos han proporcionado seguridad a la zona, específicamente a Naciones Unidas o ONGD’s durante el reparto y distribución de alimentos a la población afectada.

Un Hospital gestionado por enfermeras francesas y canadienses fue completamente destruido durante el terremoto y en estos momentos está siendo apoyado por fisioterapeutas dominicanos y un equipo cubano que realiza rayos X y ultrasonidos.

De hecho, equipos médicos cubanos y americanos trabajan conjuntamente en estas dos ciudades, Jacmel y Leogane.

En Leogane, doctores alemanes trabajan codo con codo con cirujanos americanos y beben agua potable que proporciona el equipo alemán que utilizan al mismo tiempo los equipos médicos cubanos y dominicanos. La ayuda internacional coordinada es visible en todas partes del país.

En el centro de Leogane se levantan todavía las ruinas de una enorme iglesia empleada hoy para albergar equipos médicos móviles.

Agua, comida y protección es lo que anhela tener en estos momentos la población local afectada. Hasta este momento, no se han registrado epidemias entre la población.

Los niños son los que primero están sufriendo la falta de alimentos y la consecuente malnutrición. Hasta el día de hoy, las ayudas internacionales no son suficientes para distribuir comida suficiente entre la población afectada.

Las enfermeras francesas y canadienses trabajan de la mejor manera posible para facilitar y acomodar a sus pacientes y la hermana Judy, colaboradora de NPH Haití en estos últimos años, está en camino con un equipo médico móvil para colaborar en tareas de distribución de comida, suministro de medicamentos y atención sanitaria a los afectados.

Gracias a una generosa donación de Alemania, disponemos de un helicóptero a disposición de NPH durante estas 4 semanas, junto a un equipo, que nos están permitiendo llegar a estas zonas más aisladas del país igualmente afectadas por el terremoto y también próximas a Puerto Príncipe. Esto nos permite llevar suministros médicos, alimentos, agua, etc…

Un equipo eslovaco nos ha donado 2 carpas enormes con capacidad para 12 camas con las que las enfermeras que han estado durmiendo últimamente sobre el suelo en las últimas 2 semanas podrán descansar un poco durante la noche.

De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.

No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.

DONACIONES

FUNDACIÓN NPH

CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107

FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194

Indicar nombre y Terremoto Haití

Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.