New York

Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:

Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.

Dia de l'orgull friki

Ho reconec, sóc friki, freak, freaky o com vulguis dir-ho, ho sóc i no se si cal un dia en especial per reivindicar que ho sóc i que m'agrada ser-ho. Fa uns anys a algú se li va passar pel cap crear una data simbòlica per reivindicar que els seguidors del còmic, manga, ciència ficció, jocs de rol i una llarga llista de aficions aparentment minoritàries, estaven molt mes esteses de lo que un es podia imaginar. El dia que és va triar va ser el 25 de maig, data que es celebra l'estrena als Estats Units del capítol IV de la saga de cinema Star Wars, si aquella peli que vaig veure un temps desprès al cinema Avenida, una tarda de diumenge i que em va deixar acollonido, encara que per llavors era la guerra de las galaxias, i no sabíem per que posava capítol IV. Doncs encara que sigui el dia desprès com ahir estava jo fent altres frikades, ho penjo avui, i reconec que estic molt espès, serà per que és jornada de reflexió. Sentir flex i posar-me a dormir.

De link a link sorpresa em porto

Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.

Ni oblidem, ni perdonem!

Avui toca personatges

Doncs o avui és dia friki i no ho sabia, però estic trobant moltes coses fora de lo comú, ja som raros els que ens dediquem a jugar a Warhammer, i això que les miniatures son petites, doncs ara mireu a que dedica el temps lliure aquest noi a fer-se escultures d'orcs. Es farà un exercit sencer?, Com serà el gegant?. 50 dies de feina, quina feinada.

Tot un personatge

Encara no se el per que, ni si cal un per que, però en Matt m'ha tret un somriure, be uns quants, a banda de deixar-me amb la boca oberta. Xaval ets un crack.

Xosé Couso
La guerra d'Iraq porta a les seves esquenes una quantitat de morts ja no contada, malgrat en una darrera entrada indicava una pàgina on es porta un recompte de les víctimes tant civils com militars. hi ha un altra categoria de morts, son els periodistes, corresponsals de guerra que ens acosten les noticies a canvi de jugar-se la pell per poder capturar la imatge que ens sorprengui a l'hora de dinar, o a la portada del nostre diari. Son com mosques que van corren cantonada a cantonada, carregats de càmeres de tv, micròfons, i que malgrat que cap dels dos bàndols en conflicte els vol veure, normalment molesten al bàndol que no vol que sapiguem la realitat. El 8 d'abril del 2003 un tanc va disparar contra l'Hotel Palestine de Bagdad, on estava allotjada la premsa internacional, el resultat dos periodistes morts. Els motius segons la versió americana és que estaven rebent atacs des de allí. Ningú es va creure aquesta versió, i l'Audiencia Nacional va fer els tràmits per portar a judici als militars americans. És un cas complexe amb estires i no arronses amb el govern americà, però ara un fiscal en teoria progressista ha recorregut contra el processament, que mai es faria efectiu, dels militars americans. Fa uns anys Bush era el dolent i tots sortíem al carrer contra ell i la seva guerra. Ara ZP esta a la seva cadira,i ja no pot ser pancartista i ara potser toca ser amic del Bush, i aquest és un primer pas per la foto a la porta de la Casa Blanca.
S'ha tornat a fer una injustícia, i el gran surt indemne, que típic oi?. Bé sempre hi haurà un objectiu d'una camara , una ploma o una manifestació que vulgui defensar les causes justes, ja sigui a Bagdad, Madrid o Serra Lleona.
Xosé Couso, Miguel Gil, i tots aquells "ojos de la guerra", no tinc paraules per la vostra feina, una feina que os ha costat una vida. A tots aquells que estan en les trinxeres, esteu alerta.

Rothko & me
Fa molts anys en una de les meves visites al meu amic Tomàs, a Washington vaig aprofitar per visitar la National Gallery, un d'aquest museus gegants plens d'obres d'art, és una manera de passar un mati tranquil, educatiu i gratis (coses dels museus americans). Vam descobrir unes quantes peces curioses, algunes reproduccions, i lo diferent que és el gran public americà, era com si anessin al Mc Donalds, bevent, menjant, fins i tot un dels vigilants de seguretat feia estiraments descaradament, mentrestant un altre badallava descaradament. Hi va haver un fet que encara ens va estanyar mes, la facilitat e impunitat amb que la gent es feia fotografies amb i sense flash, al costat de qualsevol pintura ja fos un Van Gogh, un Velazquez o un desconegut. Al sortir del museu, desprès de la botiga, això si que ho tenen els americans, no et cobren entrada però li dediquen mes espai a la botiga que a un altra cosa, ens va cridar un mòbil gegant penjat del sostre, en colors i formes ens recordava a Miró, i també cridava molt una serie de postals, calendaris, pòsters d'un tal Rothko, en ma vida havia sentit parlar d'ell, eren il·lustracions monocromàtiques o amb poques combinacions de colors, quedava fi i semblava interessant. El motiu de tant merchandaising era que a la sala annexa hi havia una mostra monogràfica dedicada al pintor, cap allà vam anar-hi. D'entrada els vigilants, la llum, el disseny de la sala era molt diferent, però upssss sorpresa els quadres que teníem davant nostre eren mida XXL, gegants taques de grocs, verds, blaus, negres (l'etapa fosca?). Ens va deixar tant flipats que ens vam voler fotografiar, i ves per on...allí estava prohibit. A partir de llavors qualsevol cosa estranya, surrealista va agafar per nosaltres el nom de Rothko.
Amb el temps vaig descobrir que era un pintor altament reconegut, puntal de l'expressionisme abstracte. Un dia al tren venin de Barcelona, em vaig trobar amb un xaval conegut de Flix, de professió music i que em va ensenyar unes partitures que s'havia comprat a Barna i que es mirava flipat, com curiós i com que poc o molt vaig estudiar musicar li vaig donar un cop d'ull,, em va semblar una partitura molt Rothko, al dir aquesta explicació, Joan es va estranyar, ja que es veu que l'autor de la partitura era molt amic del pintor i seria la referència musical del corrent artístic, qui ho tenia que dir ...
Ahir a l'hora de fer el cafetonet vaig veure tota la contraportada de El Periòdic tota la plana dedica a un foto de l'obra de Rothko titulada Centre Blanc (Groc, Rosa i Lavanda sobre Rosa). El motiu de la noticia era que l'obra fins llavors propietat de Rockefeller (el corb titella de Jose Luis Moreno) havia sortit a subhasta i un comprador anònim l'ha convertit en la peça de art contemporani mes cara venuda en una subhasta, la xifra és de mes de 73 milions de dòlars, es veu que li sobraven, molt Rothko tot plegat.

Morencs espavileu!!!
Estimats companys ja fa 4 anys la propera ciutat de Reus, va iniciar la seva peculiar lluita per convertir-se en la ciutat juantxi per antonomàsia, quina altra podria ser si no. És un procés polític i pacific, al menys per part de la Cori que no de la Guàrdia Urbana reusenca que va perden bales de les seves pistoles sense saber-se com. Fins aquí tot normal degut a la gran quantitat de Juantxis de pro que hi ha en una ciutat de les dimensions de Reus. Avui m'ha assaltat l'alarma visitant el bloc d'en Mani, fill de Mani, blocaire flixanco de pro on esta a punt de proclamar la República Independent de Flix annexant-se Riba-Roja i Ascò. Mentrestant a Móra estem patint una ensopida campanya electoral i aburgesats com sempre no ens donem dels canvis del nostre voltant. Hem d'estar alertes els temps estan canviant i hem de prendre decisions ràpides. Hem de quedar per reunir-nos tots aquelles interessats en voler ser decisius. Morencs us esperem, és l'hora de reclamar els nostres drets!!! Si algú sap on podem col·locar alguna bomba que ho digui. Hi ha cap lloc així acollonidor?

Carta d'un noi de Capellades a Tele Madrid
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado "Ciudadanos de segunda" ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,destruirlo. Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho,matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.

El bloc de l'AdriàNo el conec, no sabia de quin partit era, però m'ha sobtat el nom de la seva darrera actualització a bitàcoles.net "Sant Pere no és d'Esquerra", i he pensat en S Pere de Ribes, i he volgut donar un cop d'ull tafaner, per veure de que anava, ja que tinc amics "rojillos" a Ribes i així tenia tema de follon. li faig clic a l'enllaç i em surt la pàgina d'un candidat a l'alcaldia de Sant Esteve Sesrovires, cara de pòquer no era de San Pere?, llegeixo l'article i resulta que és l'alcaldable d'ERC que tenia previst fer un acte aquest migdia però es veu que San Pere (el de les claus i els trons) és sociata i li ha caigut un xàfec just a l'hora de l'acte, ja semblem els grecs i troians, jugant els deus amb els afers dels mortals. El comentari sobre el eslògan del PSC que desprès de 24 anys de govern diuen Nous temps, doncs si, ara sap el seu veritable significat. En fi que el proper dia 27 a la nit l'especial de les eleccions de TV3 no el farà el duo Francino/Terribes si no que li deixaran a un expert en sants i un meteoròleg Alsius/Molina.

L'hora d'Escòcia
Tremola l'UK, hagués pogut tremolar encara mes, però per primer cop els escocesos han dit que potser això de que la gent es pensi que son anglesos amb faldetes sense roba interior a sota,i que juguen a rugbi ja era una història que tocava canviar i han decidit votar per un partit nacionalista que vol parlar d'autodeterminació, i de disparar un projectil sota la línia de flotació de la monarquia britànica. En un tres i no res s'han fet un parlament "regional" de disseny ultra modern, i ara ja van llençats a voler fer eleccions.
Al mapa europeu n'hi ha uns, ara no se com es diuen que porten un munt de dies, d'aquí res farà 3 segles, que van renegant del govern que els te amb el peu al coll, potser ens cal un William Walace, potser amb un look mes com el de la peli, per que aquest de la foto l'home és una mica desafavorit, i així d'aquí uns 300 anys mes guanyaran les eleccions i li diran al Borbon de torn (segur que encara hi ha Bobons amb lo que crien i lo simpàtics que surten a les fotos).
Es busca noble vingut a menys, si creus que ets l'adequat ..et toca posar-te la barretina, la faixa, el trabuc i una capa (dona mes toc de super heroi) a veure si d'una per totes fem d'aquesta Catalunya una cosa de profit. La opció de la pubilla, crec que ja la tenen agafada a l'Aragó amb l'Agustina i tal, però es pot estudiar fer una adaptació.
Ja se que tocaria pensar en algú d'ERC... però he anat escrivint i he anat canviant una mica, la visió de Carod en barretina és molt freak, i el Xavi en trabuc pot ser perillós. I m'ha vingut la imatge al cap del Pasqual del Polònia com alliberador de Catalunya. Ja direu.

On esta el quadre?

Torneig de Warhammer a Móra d'Ebre

Bases del torneig de Warhammer “Carpe Victis”

Regles bàsiques

El torneig tindrà lloc el dia 13 de maig a La Llanterna Teatre de Móra d’Ebre amb el següent horari:

9:00 a 9:30	Inscripcions
9:45 a 12:15	1a partida
12:30 a 15:00	2a partida
15:00 a 16:15	Dinar
16:15 a 18:45	3a partida
19:00	Lliurament de premis

Inscripcions

El límit de participants en el torneig és de 50.

Els preus de la inscripció son 5€ pels socis i 10€ pels no socis. Es podrà pagar mitjançant transferència bancària al compte de “La Caixa” amb nom: Associació juvenil de jocs d’estratègia de la Ribera d’Ebre” i num: 2100 3506 76 2100331608.

Les llistes s’han de fer arribar al mail: ajjerre@hotmail.com. Hi haurà d’indicar el nom del participant i un medi de contacte. El termini per presentar-les acaba el dia 11 de maig en format html o Army Builder.

Un cop efectuat el pagament i lliurada la llista el participant es considerarà inscrit i així li farà saber la organització.

Llistes i exercits

Es faran servir les regles i llistes d’exèrcit de sèptima edició i les FAQs publicades a la web oficial de GW amb un màxim de 2.ooo punts.

L’exèrcit haurà de ser el mateix en les tres batalles i estar organitzat segons els llibres publicats fins la data (llistes alternatives NO), així com les modificacions publicades a la WD en la seva edició espanyola.

No estan permesos personatges especials, ni mercenaris, exceptuant en la llista d’exèrcit de mercenaris.

Les miniatures no cal que estiguin pintades.

Batalles

El torneig està previst a tres batalles.

Cada partida durarà un màxim de sis torns, o fins que un dels jugadors es retiri o que s’acabi el temps. En aquest darrer cas, si desprès de dos avisos per part de la organització de la finalització del temps, es considerarà als dos jugadors com derrotats per massacre.

El terreny de joc son de 120cm per 150cm (en taulells de 180cm per 120cm).

La escenografia constarà en quatre elements variats, estirà ja posada i no es podrà canviar en cap de les tres partides.

El tipus de batalla és batalla campal i el desplegament serà segons el següent diagrama:

Àrea de desplegament 30cm

60cm

Àrea de desplegament 30cm

Punts de batalla (0 fins 159)

Un cop resolta la partida es calcularan els punts de victòria segons la pàgina 102 del reglament de Warhammer i s’aplicarà la següent taula, segons la diferència de puntuació, per decidir el resultat de la partida i aconseguir punts de batalla:

Diferència de punts	Resultat	Guanyador	Derrotat
0 a 300	Empat	21	20
301 a 600	Victòria marginal	26	14
601 a 1200	Victòria decisiva	34	6
+ de 1201	Massacre	40	0

Es poden aconseguir punts extra de batalla amb:

+3 punts si el general enemic està mort o fugint del camp de batalla.

+3 punts si la unitat mes cara (incloent els personatges) esta aniquilada o fugint.

+3 punts si el porta estàndard de batalla esta mort o fugint, en cas de no tenir-ne s’aplicarà a la segona unitat mes cara (incloent els personatges).

+1 Si hi ha una o varies de les teves unitats en l’àrea de desplegament de l’adversari.

+1 Si no hi ha cap unitat de l’adversari en la teva àrea de desplegament.

+2 Si s’aconsegueixen tots els punts anteriors.

Pintura (0 a 60)

La puntuació en aquesta categoria s’atorgarà segons la següent taula:

Qualitat de pintura	0 a 10
Peanes decorades	0 a 10
Estàndards fets i pintats	0 a 10
Transformacións	0 a 10
Diorama	0 a 10
Conjunt visual global	0 a 10

Organització i personalització (0 a 60)

La puntuació en aquesta categoria serà:

+5 punts per lliurar la llista adequadament abans del dia 9 de maig.

+5 punts per anar disfressat amb concordança amb el teu exèrcit.

De 0 a 10 per la relació entre la llista entregada i la seva representativitat a l’exèrcit, això vol dir que amb un simple cop d’ull es distingeixi qui és cada personatge i cada unitat.

De 0 a 5 punts la qualitat literària i originalitat del transfons. Aquest s’haurà d’entregar en format word o similar conjuntament amb la llista d’exèrcit.

De 0 a 5 punts la qualitat en el disseny del transfons (papirs, llibres, etc).

De 0 a 30 punts en la organització de l’exèrcit, sota els criteris dels jutges es valorarà la proporció de tipus d’unitats, màgia, excés de dispar, de cavalleria, etc. És valorarà positivament un equilibri i una lògica amb el transfons.

Esportivitat (0 a 36)

Al finalitzar cada partida els jugadors valoraran entre 0 i 10 punts el comportament del rival.

Un cop finalitzada les tres partides s’haurà de triar el millor dels tres en el tracte i es premiarà amb dos punts extres.

Categories de premis

Campió absolut: Aquell qui sumi mes punts en el total de totes les categories.

Millor general: Aquell jugador que sumi mes punts en batalles.

Exercit millor pintat: Aquell jugador que sumi mes punts en pintura.

Millor exercit: Aquell jugador que sumi mes punts en organització i personalització.

Jugador mes esportiu: Aquell jugador que sumi mes punts en esportivitat.

Les categories estan posades en ordre d’importància del premi, cada jugador podrà optar només a un premi, en cas de coincidir el mateix jugador com el millor en mes d’una categoria el premi d’aquesta aniria al jugador següent classificat.

Premis

Campió Absolut “Carpe Victis MMVII”: Army Deal.

Millor general: Caixa de batallo d’exèrcit.

Millor pintat: Caixa de batallo d’exèrcit.

Millor exercit: Caixa de regiment.

Mes esportiu: Caixa de regiment.

Contacte e informació

Xavier Liviano, tel: 609 604 995, mail: ajjerre@hotmail.com

Organització

Associació juvenil de jocs d’estratègia de la Ribera d’Ebre “Baronia d’Entença”

La freda estadística

La fredor de les xifres, de la distancia, de l'oblid quan no veiem els telenotícies, de les guerres que son quotidianes. La invasió de l'Iraq la hem tingut gairebé a qualsevol moment penjada a la televisió, hi ha una quantitat impossible de conflictes en tots els continents que no tenen aquesta rellevància, és també la freda realitat. A la xarxa he trobat aquest lloc, esta en anglès però les lletres aquí no importen i les xifres no entenen d'idioma, doneu un cop d'ull i sentiu per un moment la fredor de les xifres recorrent la vostra esquena.

L'exercit del Fènix

Ja estan corrent per la xarxa els tràilers de la pròxima peli cula d'en Harry Potter, que és titularà "Order of the Phoenix".
Potser ara algun que altre passat de voltes, descobrirà a la fi que l'exercit del Fènix de l'Èric Bertran no era un grup paramilitar ni alguna cosa semblant, això si l'efecte posterior a tota la moguda si que ha sigut màgic, per sort nostra, es per treure's el barret i fins i tot donar les gràcies a aquestes forces de "seguretat", que han aconseguit que realment es parlés d'etiquetatge en català i han creat tot una referència en la defensa de la llengua i la identitat. Ja tenim el llibre, l'obra de teatre, el guió de la peli, i lo que vingui. A la fi tot és màgia.

 

 

Ara fa 300 anys

Almansa, un dia com avui (25 d'abril) ara fa 300 anys: En un bàndol les tropes austriacistes i per l'altre el bàndol les borbòniques, aquestes en poc menys de dues hores aprofitant una superioritat, tant amb infanteria com en cavalleria, força important aconsegueixen una victòria clara i amb resultats nefastos, ja que ajuda a la consolidació del poder dels Borbons a la península i que el Regne de València perdi els seus furs. Tot un preludi de lo que passaria mes endavant al Principat. Això és el que ens diu la història del fets, els resultats des de llavors també son clars, segurament no cal ni que els comenti. Però potser ja és hora de que la gent despertem i actuem en defensa dels nostres Drets, i també és clar dels nostres deures. Ahir a la nit al cims del País Valencià i per iniciativa de Aci Estem es va proposar encendre llums com similitud als llum d'alerta de temps passats, com una resposta reivindicativa i recordatòria que hem d'estar alerta, ja que el passat i el present avui son la mateixa cosa.
Curiosament, si es permet la ironia, el cartell i fulletons on s'anuncia pel proper cap de setmana els actes pels 300 anys de la batalla estan en 10 llengües i entre elles no podem llegir els actes en català (ni en valencià).

Quentin

Una manera de vestir per homes que ha creat alguna cosa mes que moda: Traje negre, camisa blanca, corbata negra, ulleres de sol a joc.

Una forma de ballar recurrent per bodes, festes majors i altes hores de la matinada : Dos dits de cada ma en forma de V tombada passant alternativament davant d’uns ulls amb mirada perduda.

Un acudit dolent: “Va un tio i li aposta a un cambrer que és capaç de pixar a distancia dins de la gerra, etc....”.

Un passatge bíblic: “Ezequiel, 25-17: El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la avaricia de los egoístas y la tiranía de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del Valle de la Oscuridad. Porque Él es el verdadero guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos. ¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡¡¡Y TÚ SABRÁS QUE MI NOMBRE ES YAVÉ, CUANDO MI VENGANZA CAIGA SOBRE TI!!!”

Un nom per una katana: Hattori Hanzo.

Doncs tot això i molt més li devem a tot un personatge, Quentin Tarantino, casualment avui fa 44 anys, així que si el trobeu pel carrer feliciteu-lo.

La mort del Capi, misteris sense resoldre?

El nostre corresponsal en NYC (New York City), ens ha enviat un comunicat amb retard, ja que mols de vosaltres i fins i tot jo mateix ja sabia, de la mort del Capità Amèrica.

Segons ha publicat el New York Daily News, diari al que li donarem tot el respecte i credibilitat que es mereix, que no se si es poca o molta, “Al sortir d’un jutjat, un franc tirador ha disparat sobre el Capità, produint-li la mort”; acompanyem a aquest escrit l’increïble document gràfic.

Per tots aquells que desconeixen la figura d’aquest heroi, és una creació de la factora Marvel, per Jack Kirby i Joe Simon, es va començar a publicar l’any 1941, com estri publicitari dels sagrats valors americans en contra del feixisme i el comunisme que estaven sacsejant el mon en aquells moments. Amb els temps aquest valors han anant canviant, fins arribar a un punt crític amb el propi sistema americà amb un univers amb certs tots de paral·lelisme amb el real. Desprès dels atacs de l’11S el govern redacta una llei, on obliga a tots els superherois a estar fitxats la qual cosa crea una divisió entre els mateixos. En motiu d’aquesta llei “Patriot Act” va ser detingut/es va lliurar a les autoritats i per això estava en procés de judici a la Cort Federal.

A la imatge es pot veure cartells de la multitud que l’esperava a la sortida acusant-lo de traïdor.

El Capità Amèrica va canviar de valors i li ha costat la mort, que vol dir això que els USA van per mal camí i es carreguen els seus principis a tort i a dret?

El nostre corresponsal també ens fa saber que encara no s’ha trobat el sospitós, però hi ha una llista encapçalada per .....

Comuniquem que la connexió amb el nostre comentarista ha sigut tallada bruscament

II Concurs juvenil d'il·lustració fantàsticaEl proper mes d'abril a Móra d'Ebre, hi ha convocat un concurs d'il·lustració fantàstica destinat a joves autors.
La dotació en premis puja a 300€, si voleu veure les bases fes click