Haití, comunicat 9

Us faig una copia de les darreres noticies enviades per Xavier Adsarà. A banda d'aquestes noticies mes generals, puc dir que la "sister", ja està treballant, va arribar a Haití en un convoi de 4 vehicles. Està en castellà per mandra (ho sento a aquestes hores no tenia ànims de traduir-lo :)

140 pacientes están siendo atendidos desde nuestro Hospital St. Damien Chateaublond; 94 son niños/as y de estos, 60 menores de cinco años; los restantes 34 tienen cinco años aproximadamente.

Tres unidades clínicas médicas móviles han ido a auxiliar a los damnificados en la capital y cada uno de ellas trata aproximadamente a unos 80 pacientes, en su mayoría niños.

Oficialmente, los esfuerzos de búsqueda y rescate de Naciones Unidas están llegando a punto muerto, aunque el sábado, un estudiante de 24 años fue encontrado todavía vivo.

El número estimado de muertos ya alcanza la cifra de 110.000 y unas 600.000 haitianos han quedado sin hogar. Hay estimaciones de 20.000 heridos y unas 1.000 personas necesitan atención médica urgente.

Estamos muy agradecidos a todas las personas que nos están apoyando!

Hoy hemos recibido una gran entrega de suministros médicos, patrocinado por la TV en Alemania. También hemos recibido caldo de arroz, frijoles, aceite y sal del programa mundial de alimentos. La Academia Americana de Pediatría también ha enviado medicinas y ahora tenemos un stock suficiente de ellas para continuar atendiendo a los afectados.

El actor americano Sean Penn visitó nuestro Hospital el viernes, con un cargamento de muletas, imprescindible. Estamos sumamente agradecidos!

El padre Rick, máximo responsable de nuestros programas en NPH Haití llegó este sábado pasado por la mañana después de conducir toda la noche desde Santo Domingo, República Dominicana. Poco después de su llegada, fue convocado a una reunión con el Dr. Paul Farmer, Cofundador de “Partners en salud”, para discutir sobre la coordinación de esfuerzos y la mejor forma de aliviar el sufrimiento de la comunidad haitiana.

La reunión tuvo lugar en el Hospital General de Puerto Príncipe. Allí fue entrevistado por la CNN. El resto de participantes en la reunión llegaron en sus coches con aire acondicionado aparcando entre los escombros. El padre Rick llegó montado en la parte trasera de una motocicleta. Prefiere utilizar el mismo medio de transporte que la gente local.

A Fundación NPH España: primero, nos gustaría dar las gracias a todos por su apoyo y su voluntad de responder durante estos tiempos difíciles. Toda vuestra ayuda ha sido muy apreciada.

Tras el terremoto, la respuesta inmediata de nuestro equipo de NPH Haití fue asegurarse de que los niños que dependen de nosotros directamente (Hogar Kay Saint Helene para niños huérfanos y abandonados, los niños del Hospital infantil St. Damien Chateaublond, los niños del Centro de Tratamiento y Rehabilitación de niños discapacitados Kay Saint Germain y el antiguo Hospital St. Pierre Damien) estaban seguros y, a continuación, centrarse en los heridos. Tras haber logrado esto, hemos empezado a centrarnos en la atención de niños que han quedado huérfanos.

Naciones Unidas calculan que existen unas 600 poblaciones de tiendas de campaña, que albergan de 1.000 a decenas de miles de haitianos sin saneamiento básico, sin alimentos, agua o atención médica. Nuestro objetivo es llegar a esas comunidades a través de nuestras brigadas médicas móviles, estaciones de comida y mediante la implementación de un programa que proporcione a la población infantil afectada alimentos, agua, saneamiento básico y actividades.

Hemos establecido “campamentos de día” que proporcionan a los niños con todos estos suministros básicos. Por la noche, regresan con sus familias.

Nuestros equipos trabajan dentro de aquellas comunidades donde ya somos aceptados por la población haitiana gracias a los programas de apoyo sociales, educativos y médicos que veníamos desarrollando antes del terremoto en estos barrios marginales desde hace tantos años.

Aquellos niños huérfanos o aparentemente abandonados que no están a la espera de ser adoptados se integrarán en nuestro hogar Kay St. Helen para niños sin familia.

La identificación final oficial de niños haitianos huérfanos como consecuencia del terremoto y su proceso de integración será bastante difícil.

Uno de nuestros empleados, Alfonso León, encabezará el equipo para implementar este proceso. El equipo se completa con 25 ex-pequeños (jóvenes adultos que han crecido en nuestro Hogar Kay St. Hèléne) y un cocinero para las comidas. Dos grandes carpas con capacidad para 50 personas han sido levantadas en el campo de fútbol situado en el Centro de Rehabilitación de niños discapacitados Kay St. Germaine, adyacente a nuestro Hospital St. Damián Chateaublond.

Algunos medios de comunicación han informado sobre el secuestro de niños en Puerto Príncipe, también en hospitales.

Como medida de seguridad, nuestro Hospital St. Damien Chateaublond contabiliza a toda persona y niños dentro del recinto. Es posible que recibamos apoyo; seguridad profesional.

De nuevo, gracias a todos por vuestro apoyo, vuestro interés constante. GRACIAS.

No olvidéis continuar compartiendo esta información y todas nuestras informaciones con vuestros familiares, amigos, y compañeros de trabajo. Necesitamos de todo vuestro apoyo.

DONACIONES

FUNDACIÓN NPH

CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107

FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194

Indicar nombre y Terremoto Haití

Un millón de gracias por las muestras de afecto, solidaridad y generosidad que continuamos recibiendo desde la Fundación NPH.

Xavier Adsarà Xavier Colomer
Director Presidente
Fundación Nuestros Pequeños Hermanos
C/Elisa nº 23
08023 Barcelona
Tel: 93.434.20.29
Mov: 639.153.153
info@nphspain.org
skype: fundacion.nph

www.nph.org

Donativos:

Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107
Nº de Registro: 08/0345
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid

Tard i fora de lloc

Que els polítics son polítics no cal descobrir-ho ara, però han de ser una mica conseqüents amb els seus actes. Segurament Montilla quan va tenir l'idea del magatzem nuclear, ni s'imaginava que seria president de la Generalitat, o al menys en aquestes regles del joc. Ara amb el Parlament en contra, amb el seu partit absent (per desgracia massa absent sempre), tria per fer una declaracio en representació del poble de Catalunya, un mitja de televisió com es Antena 3, en castellà i ja quan gairebé tot esta fet. Utòpicament aquesta declaració la podia haver fet diumenge a Ascó, però no seré tant exigent, potser fa una setmana a casa seva ja hagués sigut suficient. Que no sigui massa tard, ni massa fluix.

PD: El de la foto sap que la seva feina es fer riure, l'altre ja saps quina li toca fer?

Discrepant

Per demà diumenge a Ascó, hi ha convocada una manifestació en contra del cementeri nuclear,malgrat la manca o la tergiversada informació que estan donant els grans medis, us haurà arribat a traves de la xarxa, els blocs, el facebook i altres eines mes populars.
La Generalitat va votar en el seu dia que no volia cap cementeri nuclear a Catalunya, així com 61 municipis i 7 consells comarcals (per cert on estan la resta de consells comarcals per donar suport encara que sigui tant sols moral?). Ara ves a saber per que (o si que se sap) les regles han canviat i això ha quedat com una casa de barrets a les 7 de la matinada, sense la mestressa.
Una de les frases que s'estan fent famoses com slogang diu. "Que cinc persones no hipotequin el nostre futur" en clara referencia als regidors del consistori d'Ascó, 4 de CiU i un del PSC, i aquí es on començo a dubtar de moltes coses i sobretot dels polítics.
Convergència (Unió ni pinta ni talla): En el seu dia al Parlament van votar en contra dels cementeris a Catalunya (pàtria del seu cor), ara Mas no diu ni ase ni bestia, des de la federació de l'Ebre diuen clarament que no, però mes que res ara que s'han vist que tornaven a estar fora de joc, com quan el PHN i reclamen a ERC i IC, que deixin el govern, per aixi veure si poden pillar alguna cosa. A l'A¡ajuntament d'Asco sembla que votaran que si, peti qui peti (i dinerets a caixa)
PSC-PSOE: (que sembla que no pinta res, però talla tot): A Espanya han de posar un, al lloc que toqui sempre hi haurà problemes, però si toca Catalunya no es podran queixar que es una inversió mes pel territori, i així els catalans veuran com se'ls estima des de Moncloa, ames ara toca els jocs a BCN s'ha de compensar i en el fons això de la Ribera d'Ebre tampoc es Barcelona. Montilla era ministre d'indústria quan va començar tot el pollastre, ja la cosa pinta malament, per que per l'actual President de la Generalitat, crec que Catalunya i cinturo de Barcelona ve a ser lo mateix. Per ara no diu res clar, tampoc cal pensar que ho digui, per que diu alguna vegada alguna cosa interessant? A les Terres de l'Ebre també els ha pillat una mica a contrapeu i sense tenir res preparat i semblant que estan en contra, però al municipi també estan a l'equip de govern.
ERC: Han donat la cara, i s'han mostrat combatius en contra del cementeri, la seva postura la te molt definida NO i NO, en bona part la protesta surt de dins de les seves files, però els hi toca menjar-se els marrons d'altres. Políticament la seva força es redueix. Molts cops s'ha trencat la baralla, en altres assumptes, una relació amor/odi amb el PSC, i un festeig darrerament amb CiU, si això tira endavant, en tot el carinyo; serà la puta i haura de pagar el llit, donara la cara i ni podrà marxar del govern, ni podra dir que no a futurs pactes, ni amb uns ni amb altres.
PP: S'ha mostrat sempre favorable a l'energia nuclear, aquí a Catalunya dona igual lo que diguin que ningú els escoltara, per que ni ells saben que dir. Yebra, un dels altres pobles candidats ha dit també que ho vol, però el president de Castella la Manxa ens el regala i amb llacet, per alguna cosa serà.
Iniciativa: També estan en contra, i de pas tancar les centrals, i anar tots en bici (nota d'humor de l'entrada), però al territori la seva presencia es nul·la així que tampoc es juguen res i no tenen res a perdre.
Ciutadans: Ascó? Terres de l'Ebre? Catalunya? Aquestos no tenen ni idea, sols saben que estan en contra de tot lo que la resta estiguin a favor a i l'inversa.

Fins aquí l'arc parlamentari actual, ahir em van fer un comentari (algú vinculat a Esquerra), sobre que des de Puigcerdà, en Carretero no deia res, i cert que no havia sentit res sobre ell, aquest mati he anat a la seva web i sembla que també parla dels Jocs Olimpics, i que per ells Catalunya s'acaba al coll de la Teixeta.

Tota aquesta parrafada, es pot resumir en que estic una mica fart dels partits polítics, a la Ribera som 4 gats i algun pecat haurem fet en un altra vida per estar tant putejats. Diumenge la gent omplira Ascó, però a l'hora de votar qui se'n recordara? Si no s'acaba fent a Ascó potser la lluita haurà servit, però crec que es per que algú es mes pringat que nosaltres (si aixo pot ser), i si es fa doncs a Barcelona quedaran tranquils i la Ribera amb una ferida entre la gent i un recor per centenars de milers d'anys,

Haití

Va aparèixer ja fa gairebé 30 anys a la meva vida, sonava a platja del Pacific i pintures de Gaugain, però la realitat era un altra, situada al Mar Carib un dels països mes pobres, entre els pobres. Ara farà 25 anys vaig acostar-me a la seva frontera en un viatge del qual em queda un dels meus millors amics i una possible novia que mai va ser-ho. Haití va començar a ser noticia a base de cops d'estats i misèries, però quan el record d'aquest país s'anava desdibuixant de la meva vida, torna per colpejar i com sempre que apareix ho fa amb força, la força d'un terratrèmol que ha destorçat Port au Prince.
Lo que un dia era un hospital

en no res es converteix en.

Segurament, imatges com aquesta n'has vist a tota hora i en totes les noticies, però la teva ajuda es necessària en la manera que puguis. Escombro cap a casa i te la demano a:
Fundación NPH. Caja Madrid nº cta. 2038-9254-56-60.000-41.107

Voleu viure a Flix?

Doncs desprès d'aquest vídeo a Lo Carrer del Riu no ho entenc:

La Llanterna s'omple i es queda petita

Ahir a la nit la Llanterna es va omplir com mai, grades, passadissos i gent fora que no podia entrar. Segons l'organització, i els meus càlculs també érem 500 persones, segons la guàrdia urbana 200 i les autoritats un grapat.
Dalt de l'escenari, bona part dels representant polítics de la comarca i comarques veines:alcaldes, regidors, diputats, senadors. Baix la gent, les mateixes cares que es tornen a trobar; el motiu la mateixa guerra de sempre, les ganes que algú ens te de tocar allò que no sona en aquest territori, ara el magatzem nuclear per la qual Ascó es perfila com població candidata.
Tot semblava tranquil i que s'havia acabat, amb la condició de que les candidates havien de tenir el consens del territori i la comarca havia dit que no, les Terres de l'Ebre havien dit que no, el Parlament de Catalunya havia dit que no, però ves per on un tal ministre sr Sebastian,(desubstanciat com ell sol) que l'únic merit que te es que mai ha guanyat unes eleccions, però és amic personal del sr Zapatero, ha canviat les regles del joc i ara ja no cal que el territori estigui conforme, tot val, es canvien les regles del joc i Montilla i PSC amaguen el cap sota l'ala, CiU no es pronuncia per que resulta que potser s'estima menys Catalunya que no pas el PP Castilla La Mancha, ja que aquesta formació política ha prohibit als seus regidors postular-se a favor del magatzem, també potser que aquesta terra no es part de la Catalunya de Ciu.
Tornen a sonar els tambors i diumenge manifestació.

Alegria és Festa Major

Doncs si avui és Festa Major, festivitat de San Antoni Abat,un dels sants barbuts, patró dels animals, com demostra la rua d'animals que han anat a ser beneits aquest matí, les coques de la panificadora, i la quantitat d'actes festius programats. No us podeu perdre cap que hem de gaudir de la Festa

Avis: És una entrada amb una mica d'ironia

Dificil guanyador

Sembla que cada dia hi ha gent que fa mèrits per ser nombrada el desubstanciat de la dècada,però s'ha de reconèixer que darrerament aquest index no fa res mes que créixer.
José Ignacio Munilla, bisbe de San Sebastià.

Company...arribes nou al càrrec, vas carregat de polèmica, et plega la mitat de la gent que venia de l'anterior equip, saps que la premsa i els teus companys de feina han signat que no et volen, dius en la teva presentació que vols ser "pobre y humilde", i a la primera que et posen un micròfon al davant vas i la cagues soltant:

Penjo el vídeo per evitar malentesos, com diu ell que l'hi han tret de context i que no ha dit lo que dieuen que ha dit.De fet la culpa no és d'ell sino de'aquell que l'ha possat al càrrec i que s'està carregant la feina de la gent de bona fe de l'esglessia.

Hereu de l'alcaldia barcelonina

Neva dos dies i algú es trastoca i vol organitzar uns jocs olímpics d'hivern a la ciutat de Barcelona, per la meva part opino que un ajuntament com el de Móra, també te les mateixes possibilitats d'organitzar aquest esdeveniment, les proves de patinatge es faran al Dr Peris, esqui de fons a Sanje, i les d'alta muntanya es pot parlar amb Tivissa o Falset. De pas la gent podra gaudir de la meravellosa estació de tren de Móra la Nova com a nexe i distribució de participants, de les carreteres, com no siguin pista de snowboard, poca cosa mes en treurem.


Juan Ignacio Balada Llabrés, el tiet ric de la herència

Podrina nominar al personatge, de la foto, però és massa fàcil, fins i tot la brometa ja ho es de fàcil, així que com si no haguès dit res. Imagina que tens una fortuna d'uns 30 milions d'euros, que ja és una fortuna sols en peles, i no saps que fer en ella a l'hora de palmar-la i vas i li dones al "heredero" de tot l'estat...te trons la cosa, sempre podries organitzar uns jocs olímpics d'hivern a Menorca amb aquesta pasta.

Crec que en tenia algun mes a la recamara però ara he perdut qui eren... però ja els nominaré. De fet son tants...pobrets ... de nosaltres.

No va ser un mal dia, va ser un festuqui mes

Estimats lectors, no em comenceu a tirar pedres, ni fuetejar-me, ni cremeu el meu bloc, va ser per una causa noble, que en el seu dia vaig anar a veure a Asco Amaia Montero, encara que els teloners fossin Che Sudaka i desprès Los Delinquentes, que no tenien res a veure amb la cantant, van ser força mes del meu gust. Durant una estona, va insinuar que plovia, i els que estaven allí ja van sentir les molt encertades critiques musicals de la resta de cantants sobre la veu de l'actual amiga con derecho del fill de la directora super progre que la cosa mes famosa que va dirigir va ser el casament borbònic. És una entrada al bloc com una mica tonta, per penjar un vídeo de lo dolent que és ser un personatge públic, et prens un cigaló desprès de sopar i la gent ja parla malament de tu.

Fent una petita passejada pels blocs

Quan faig una entrada, acostumo a repasar alguns dels blocs que segueixo, i descobrir que la gent no és tan dropa com jo i que acostumo a fer grans descobriments i voldria destacar alguns:
Iku i Porgy: Son els dos japonesets gallegs mes coneguts, i han penjat els regals de l'amic invisible de Somosclicks d'aquest any... i jo conec a l'afortunada.
A Lithane, he flipat amb un enllanç a un altre bloc de trucs fotogràfics amb la figura de Nicolas Cage, per cert estan fent La Busqueda a TVE, sense anuncis.
A Lo Carrer del riu han penjat aquesta imatge que és digna de Ironicament.
Per acabar malgrat no se una entrada com tal, al mon del facebook s'ha implantat una moda entre les noies que crec que deu ser de molt interès al home que descansa, i també les respotes que volen no saber el color si no la talla.
I fins aquí la crònica del mundillo blocaire.
Als que no heu sortit, trànquils també us llegeixo :)

Retorn amb música

Any nou, bloc vell i abandonat amb poca inspiració, així que de moment tirarem per lo fàcil i penjarem un vídeo que no es que sigui lo millor, però total...
Darrerament estic escoltant força estona de música en català, aquella llengua vinguda a menys que parlem quatre indis de la reserva i pocs mes, i entre aquestos grups de nova fornada, un cop ja gairebé jubilats els Sopa, Pets i resta la gent destaca als Manel com la gran referència, però a mi ni fred ni calor, si no estan mal, però tampoc son tant com diuen, en canvi aquestos amics de les arts no ho fan pas tant malament.

Ja és Nadal

No per que ho digui el Tall Anglès, ni per que tinguem llums nous, de color blau a la Carretera (ara Comarques Catalanes), ni tampoc per que la gent engalani els balcons amb reproduccions, comprades als xinos, de Pare Noel en versió lladre pujant per la paret, ni que ja ha vingut l'emissari dels Reis Mags, ni tampoc per la darrera nevada. És Nadal per que davant del casals dels iaios / penya barcelonista / kasal jove / ex-Burguer Burgueño, just allí ja s'ha instal·lat, de nou, la mítica "Churreria Lopez", amb el retol destrossat i aquella olor a refregit, ummm que bo...
Això si li queda molt per poder superar en el record aquella xurreria que va estar tants i tants anys, tots els diumenges de l'any on ara està el Consell Comarcal. Li vaig fer una foto amb el mòbil, però amb tanta tecnològica no trobo el fil per pujar la foto a l'ordinador, així que... us quedeu sense afoto.

Bones, un altre cop

...que ja us pensàveu tots que m'havia oblidat i que no escriuria res mes ...gairebé, que un es dropo professional. I potser algú encara es pensarà que la meva actualització anirà sobre el dia 13D, sobre el Barça, sobre el poble, sobre Nadal (la festa que no el tennista), res de tot això és sols un petit lapsus en la meva vida d'escriptor en descans que he decidit penjar un link a unes fotos d'uns ninotets, que per variar no seran de Palymobil, son de Lego i Action Man.. però son tota una currada.

Era Michael Jackson un extraterrestre?

S'ha especulat molt sobre aquest tema, fins i tot a MIB li donaven credibilitat al rumor que assenyalava com persona d'un altre planeta al cantant, al mite, al col·leccionista de coses estrambòtiques, a l'home emmascarat, a la màquina de fer diners en vida i en mort. Aquest cap de setmana al cine del poble faran la peli, que no és per res però dubto molt que hi vagi, però mai esta malament fer d'agenda cultural local, pels qui no vulgueu anar o no pugueu, que tot pot ser també us deixo aquest vídeo:

El rei del KFK

Representatiu del rock irreverent "made in Madrid", provocador de masses amb la cara pintada, va tocar al poble quan era el Rey del Pollo Frito i li van tirar ous, segurament va gaudir, progre entre els progres i desprès personatge televisiu amb gent com el Padre Aceves, Pilar Rahola o Aramis Fuster, entre altres individus. Donat de savi de barri d'un Vallekas, del que segurament ara no el troba ni amb el google maps. Membre de la sempre prestigiosa SGAE i defensor de la lluita contra la pirateria, quan segurament la seva joventut està plena de cintes de K/ gravades de la ràdio. Un music és aquell que fa musica, i te dret a guanyar-se la vida dignament, però desprès de 20 anys sense fer res digne en el mundillo, fins i tot sortir amb la cua entre les cames al Viña Rock 2006, (curiós el vídeo esta tancat desprès d'una denuncia...)Doncs aquest personatge, en un altre atac de divisme, creient que això d'auto nomenar-se "rey del pollo frito" tenia alguna cosa a veure amb la monarquia espanyola ha decidit emular-los i disparar contra El Jueves....la resposta i el contraatac estan en marxa:



....llarga vida al R&R....i a l'humor

Halloween

Doncs com cada any.... a mi em toca defensar un estil de festa diferent i per molt que la castanyada sigui molt entranyable i tal, m'agrada mes el toc sinistre i festiu del Halloween...o sigui que bona nit de bruixes :)


Foto treta de : http://iheartcoolstuff.com/2008/10/

Com que fa dies que no publico, un vídeo que dona moltes voltes

"La vida puede ser maravillosa"

Típica frase d'Andres Montes, i que haureu sentit repetida aquestos dies, un cop s'ha trobat el seu cos sense vida. Aquest que comença a ser un bloc de necrològiques i de vídeos de yutube, no podia deixar passar aquesta ocasió per donar un petit homenatge a una de les veus de la NBA (no tot potser TV3/K33 i el també mític Ramon 13t) quan estava a C+, i després el seu sentit de l'humor, l'estil de passant de tot lo que vol és que la gent s'ho passi be, els ET Gasol, tiki taka Salinas, i altres frases que quedaran en el record i després en l'oblit.
Un tio optimista, un catxondo, va per tu "jugonnnn":

Fotos de Clickània

Concurs infantil Clickània 2009

Estic a Clickània

Doncs fa ara un any, que va començar el meu frikisme pels clicks i ja va sent hora de tornar, aquest cop he muntat diorama i ja com membre actiu de la fira.

Impresentable

Avui és un dia carregat de connotacions esportives, aprofito per felicitar a Rio, crec que és mereix una oportunitat, la ciutat, el país, el continent de poder fer uns jocs que potser no seran els mes tecnològics, els mes massius, els mes mediatics, però si que li posaran tot el cor i les ganes.
Però ara no he entrat amb ganes de parlar del tema, si no d'un vídeo que acabo de veure al facebook, sóc ferrarista, sols cal mirar una mica mes avall, admiro a la gent escandinava per la seva extrema educació, crec que l'esport està carregat de molta pressió, però tanta?. Us deixo el vídeo i ja m'ho direu.

Tengo una corazonada

Vinga abans de que sigui ja massa tard em mullaré sobre el tema olímpic i la tria de la ciutat seu pels Jocs del 2016. Recordo el cop d'il·lusió (fins i tot em volia presentar a algun esport) que va representar el saber la decisió d'atorgar la celebració dels jocs " ...a la ville de Barcelona, España" (si, España), i que va deixar molt clar el presentador de tve, Barcelona España, si que desprès ens pensem altres coses (som uns sueñatortillas )i per si de cas ja s'espavilen just després de la noticia de vendre la monto amb la Expo de Sevilla.
Tota una joia veure aquest vídeo de TVE, com canvien les coses, mireu els pentinats de la gent, els Seat Panda, el civisme de la gent a les Rambles (com quan ara guanya el Barça alguna cosa) comproveu que aquell cop,ni presidents de la C.A (Jordi "l'Avi" ), president de govern (Felipe "el Carismatico"), ni reis que estaven a Valladolid que la reina tenia que ser investida Dra. Honoris Causa (sense comentaris).
Ara a l'altra banda el desplegament d'aquest cop, tant de premsa com de politics, si guanya Madrid serà la .... i si no és tornarà a presentar per Madrid 2020 i així fins que els hi donin. Realment tant em fa si li donen o no, crec que Obama, perdó Chicago te molta força, Rio seria una aposta interessant, però potser arriscada i Tokio és Tokio per lo bo i per lo dolent. El cor em diu Rio, el cap Chicago.
Si surt Madrid ....serà tota una sorpresa, això si sabem que al menys no es presentaran al 2020 i un cop passat el 2016 ens deixaran tranquils... o potser voldran un Forum?


,

La elección de Barcelona como sede olímpica de 1992

Noooooo !!!!! (encara que ja es sabia fa dies)

Ja s'ha fet public, un secret dels boxes de la F1, que els comentaristes ja feien dies que anaven dient, i mes des de que el senyor Botín va anunciar el contracte de suport publicitari amb la marca italiana. A mi això de la F1 m'agradava molt, be lo suficient per llevar-me a hores estranyes quan érem els 4 gats que seguíem al canal 33 aquest esport, desprès va venir la generalització i l'eufòria per Alonso, fins i tot qui em mirava estrany quan no dormia per les curses ara se les empassa totes i fins i tot els entrenaments. Això ja va fer que m'allunyes una mica, si que Schumi ens anava donant grans alegries, potser fins i tot massa i des de que va marxar ja no és lo mateix malgrat algun que altre triomf amb calor de samba i fred finès, però la Ferrari és guanyadora i necessitava tornar a ser competitiva i amb els dos pilots actuals no deixava de ser una bona escuderia. Com serà el futur no ho se, em costarà molt ser ferrarista.
Parlant de Ferraris qui no enyora també aquest?

Gracies Del Toro

Abans de res... aquesta no és l'entrada sobre el mundillo del toreo que havia promès en un comentari al bloc d'en Jaume, però la mandra ha fet que encara no l'hagi escrit, i també una mica de cansament físic i trobar aquell moment de pau per posar-me, en alguns d'aquestos moments que he estat dedicant a diferents aficions meves que van des de el rol, als clicks, a la tele. Ahir mateix vaig passar bona part de la nit mirant una peli, Hellboy 2, i reconec que aquest senyor, el Guillermo del Toro em te guanyat des de fa dies, la primera va ser El Espinazo del Diablo, però també em va encantar mes tard (encara que anterior) Cronos, El Laberinto del Fauno i la primera part de la saga. No diré res de les altres, parlaré d'aquesta, afusella sense vergonya la base de El senyor dels Anells (be del Silmarilion), el passeig per mercat troll recorda Harry Potter fins i tot hi ha un personatge que em recorda molt a C3P0, fa un cameo el Santiago Segura, però malgrat tot és una obra plena d'imaginació, de llums, de personatges màgics i si em permeteu plens de màgia. Parlant de cameos, també surt el seu puny al cartell de les VI Jornades que vam fer fa uns caps de setmana.
De que va Helboy 2? Doncs no importa el cine és art, es diversió, és entreteniment, i fins i tot també te missatge social, encara que no t'ho pensis.M'agrada aquest dimoni, m'agrada com fa cine el Guillermo.
Ara qui vulgui que la miri ;)

Jugant a passwold

...va que fa dies que no entro cap vídeo i se'm comença a fer estrany, no vull ser la sucursal del youtube (frase copyright de Encauats) que diria aquella . De fet fins i tot porto una mitjana d'actualitzar el bloc que em fa por, ja que semblava que tenia el bloc mort i que passava a engrossir la llista de blocs tancats per defunció o esgotament mental (per mes dades mireu la columna de la vostra dreta), però ves per on quan mes feina em ve mes em dedico al cafè, ja em val.
Aquest vídeo tracta sobre una concurs on s'ha d'endevinar paraules a partir d'unes pistes donades amb altres paraules (d'una en una)...si no queda clar mireu el programa o el vídeo i ja està.

Entrada tonta del dia

M'he adonat que aquest bloc ha arribat a les dotze mil visites, com que la majoria son de pucherazo, o sigui meves, he trobat adient penjar aquest bitllet amb la cara del Chavez, esteu convidats a la festa.

Ser català, o millorar el timo de l'estampeta

Yahoo...ha canviat el disseny de la seva pàgina web i s'ha carregat la versió en català degut als pocs usuaris i al retall de despeses i que l'anterior versió va ser pagada en bona part per la Generalitat, i ara no s'ha soltat un euro pel tema.
La gent va al cinema i amb una mica de sort potser podran veure alguna cinta en català, amb el doblatge pagat en bona part per la Generalitat.
Amb la TDT, la quantitat de canals que es poden veure en català son ... ummm espera TV3 i la resta de la Corporació (k3, 3:24) i una mica l'Arus, el Barça TV i un canal que fan programes de fa 4 anys, que per cert em fa gracia per que veig veïns del poble, tot i que ara tenim un altra estrella mediatica al Tvist de TV3, en fi..que la tele en català la paga en bona part la Gene.
Premsa en català ... be aquesta per lo que diuen la paguen els anuncis classificats o sigui els de senyores que fumen, en parlen de tu i tal... podem fer algun acudit fàcil comparant amb la Gene, però passem.
Ens diuen que aquí a l'escola sols es parla català, avui m'han arribat noticies d'un conegut que s'ha anat a estudiar fora del poble i en català fa dos assignatures, català i gimnàstica, no ha marxat a Leon... ha marxat a Barcelona, en part aquesta escola també reb diners de la Gene.
Anem a fer de bons minyons a Madrid i ens queixem que no volem que els toros siguin Fiesta Nacional, però tot el sud de Catalunya, la part de l'arros, a veure qui és lo valent dels polítics locals que es posa en contra, critiquem a Madrid lo que a casa no diem res per no perdre la cadira, i son festes populars que a saber qui les paga, els ajuntaments o la Gene (ja tindria guasa).
La Gene també és la que paga o potser és la que cobra per anar per aquestes contrades plantant molinets, que ja és bonic això de les energies renovables, però desprès anirem de verds i ecologistes d'esquerres.
En aquest país ens foten lo pel des de Madrid, des de Barcelona, des de Tortosa i des de la plaça del poble. (o allò que en diuen plaça)
Una entrada sense massa caps ni peus, però que pel cas com que no esta subvencionada per la Gene, no dono mes. I si fos en castellà encara ho llegiria menys gent.

Una mica d'humor en color sèpia

Arenys de Munt s'ha fet un raconet en les noticies, pel seu afany de trencar el mapa i complicar la vida als estudiants de geografia de mig món (i de pas als jugadors de Geo Challenge al facebook) afegint un nou país a la ja llarga llista de països que ningú sap on paren ni per que serveixen. Estan bojos aquestos gals (arenyencs). Si les noticies encara sols es pugessin veure al cinema, aquesta seria una possible versió dels fets. El so és una mica dolentot, però al final hi ha una secció d'humor típica de la millor escola de cine mut.

Post vacances

Ja fa massa dies que no escric res i en una part ha sigut per fer una petita pausa vacacional, un altra per les festes i la resta per ves a saber que. Una mica també estic sent infidel al bloc amb el tema del feisbuc dels quals alguns lectors, visitants tenen una opinió diferent, ja ho diuen que d'opinions ...
Amb aquest video els hi vull donar arguments per riure's una mica del facebook

Un bourbon a la teva salud Willy

Segurament va ser un error que Willy Deville neixes a Stamford, (Connecticut), si existeix una ciutat que encarna el seu estil, la seva manera de viure ha de ser Nova Orleans; De Ville tenia un toc mestís, canalla, romàntic, uns vestits trets d'un armari d'un altra època, uns micròfons que servien de suport per rosers trepadors a la recerca de donar un altre perfum a la seva veu, un toc de guitarra trencat i una veu bruta amb sons de tabac i licor.
Per la majoria de nosaltres va ser un hit , "Demasiado Corasón", el que ens va acostar aquest personatge a les nostres vides. Una cançó, un èxit ,un estiu, i un record. Impulsat per la febre compradora va arribar a les meves mans el Live de 1993 i em va deixar descobrir un bon grapat de cançons, fàcils d'escoltar i que fàcilment et donen ganes de gaudir.
Ara, com han dit des de la seva discogràfica Willy s'ha anat amb Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders; segurament la festa serà de les que fan història.

I al vuitè dia el món va fer un pet

De petits ens van explicar la versió de la creació del món, segons la tradició catòlica, amb el temps ens han anat explicant diferents versions, tantes que fins i tot es podria fer un concurs de "A veure qui la diu mes grossa", (en se d'un que ara estirà pensant que és ell qui la te mes grossa, però no parlem d'això colla de mal pensats). Una de les versions mes esteses sobre la creació del món i de fet de l'univers està feta pel Stephen Hawking i per explicar-lo d'una manera fàcil, seria així, no havia res fins que va haver una gran explosió que va donar lloc a l'Univers. Sincerement... começo a tenir una edat, però tampoc em recordo de com va começar aquest món, se que segons el Grasset el Món s'acaba (i la informació és una selva). Tota aquesta parrafada per parlar del Big Bang, (ja em val també a mi) i de fet ni això, vull parlar d'una serie de TV, The Big Bang Theory, que ara és pot veure a no se encara quines cadenes, per que amb això del TDT un no sap que està veient. Fa ja molt de temps un amic em va ensenyar el tercer capitol de la serie, i em va encantar, tot i ser en versió original subtitulada, que he de reconèixer que te un puntazo millor que la traduida (normal). La serie és una frikada del 15 i ja fa molts dies que en volia parlar, però sempre etre una cosa o altra havia quedat ajornada. Imagineu una serie mitica com Friends, canviem NY per LA i en comptes de 3 nois i 3 noies raretes, per 4 nois molt frikis i una noia de poble perduda a LA. En comptes de dialegs entendibles per la majoria, hi possem teòries de cordes, fisica per donar i vendre, Star Trek, Halo i Flash Gordon i tindrem els personatges de la serie.
Us deixo un video per que us aneu fent una idea de lo que podeu (o no) veure.
Si us enganxa ja m'ho direu:

Casar-se

Qui diu que casar-se no és una cosa bonica?... al menys aquest també s'ho han passat força be. Felicitats ;)

Entrada bailonga a la boda

Un SomRIUre de Clicks: Ja queda menys..

Doncs si, dissabte s'inaugurarà la exposició Un SomRIUre de Clicks, a partir de les 10 del matí, a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre. Teniu la programació i les bases del concurs de diorames infantils a les entrades del bloc abans que aquesta.
Si heu anat seguint aquest bloc, el passat 12 d'octubre vaig visitar a Montblanc, Clickània, una fira de Playmobil, i de llavors que em va entrar en cuquet i he anat arroplegant figuretes per totes bandes , fins tenir una bona mostra, encara que petita si ho comparo amb altres companys del foro somosclicks.
Un SomRIUre de Clicks d'entrada vol ser sols una petita mostra, ja m'agradaria jugar a altres lligues, però a falta de pressupost crec que pot sortir una cosa prou correcta, al menys hem posat tota la il·lusio i les ganes .... i unes quantes hores col·locant ninotets i accesoris; tot això a canvi d'esperar que la gent vingui a veure'ns, i reconec que a aquestes hores tinc molts nervis sobre quanta gent pot venir, pànic potser mes ben dit. Dilluns ja haurà passat i ja estirè pensant en que muntar a la fira de Montblanc, i pel mig en les VI Jornades de Rol de la Baronia.
Estimats lectors si voleu passeu a veure els 8 diorames (o maquetes) que hem muntat (amb sort potser fins i tot caurà algún mes aquestes dues nits que queden) des de els mes petits que fan 1.80m x 1.20m fins el mes gran de 1.80m x 3.60m. amb temàtiques ben diferents: medieval, oest, ciutat, anglesos, etc.
Us hi espero.

Bases Diorames Clicks

Com pots participar en el concurs de diorames?
1. Poden participar-hi totes aquelles persones que així ho desitgin.

2. Aquest concurs consta de tres categories:

A) participants fins a 8 anys
B) participants de 9 a 13 anys

3. S’atorgaran els premis següents:

- Primer i segon millor diorama de la categoria A
- Primer i segon millor diorama de la categoria B-

4. Per tal de participar al concurs, caldrà inscriure’s a Casa la Carreres, carrer Doctor Peris, número 30 de Móra d'Ebre o al mail: ajjerre@hotmail.com.

5. El termini d’inscripció al concurs és fins el divendres 24 de juliol.

6. La inscripció és gratuïta. Les places són limitades.

7. Cada participant disposarà d’un espai de 60 cm x 60 cm per realitzar el seu diorama fent servir clicks de Playmobil i qualsevol dels complements de la marca.

8. Els participants hauran de muntar el seu diorama al mateix recinte entre les 11:30 i les 13:30 h del dissabte 25 de juliol de 2009.

9. No s’acceptaran muntatges previs del diorama

10. Els participants podran portar material decoratiu (pedres, herba, etc.) i eines per crear el paisatge del seu diorama.

11. El jurat estarà format per dos membres de l’Associació juvenil de jocs d'estratègia de la Ribera d'Ebre “Baronia d'Entença” i dos membres de l'associació Somclicks.

12. Els participants posaran totes les facilitats perquè els seus diorames puguin ser visitables.

13. El veredicte del jurat serà inapel·lable.

14. L’organització del concurs garanteix la conservació dels diorames exposats, però en cap cas podrà respondre dels deterioraments soferts per causes alienes o força major.

15. El lliurament de premis es farà a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre el diumenge 26 de juliol de 2009, a les 18.30 h.

16. La participació en el concurs suposa l’acceptació de les presents bases, i qualsevol
altre dubte serà resolt per l’organització. Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Programa de la exposició Un SomRIUre de Clicks

Dissabte 25 de juliol

10 h	Inauguració de la 1a edició d’ Un somRIUre de clicks
10 a 14 h	Exposició de diorames
11.30 a 13.30 h	Primer concurs de diorames de Clicks de Playmobil organitzat per Casa la Carreres
14 h	Descans per dinar
17 a 20.30 h	Exposició de diorames
20.30 h	Tancament de l’exposició

---

Diumenge 26 de juliol

10 h	S’obre l’exposició
10 a 14 h	Exposició de diorames
11 a 14 h	Intercanvi de clicks
14 h	Descans per dinar
17 a 19 h	Exposició de diorames
18.30 h	Lliurament de premis
19 h	Tancament de la 1a edició d’Un somRIUre de clicks

Les sensacions de la Móra Morisca

Ja hem descansat, encara em fan mal les espatlles, però és un bon moment per fer una mica el balanç de la Móra Morisca. Estimats lectors abans de seguir llegint, potser que sapigueu que en aquesta entrada expressaré la meva opinió, bona o dolenta, lo que he vist o he deixat de veure, potser per uns seré critic, per altres em quedaré curt.
El cartell, en coses de disseny els gustos son molt diferents, a mi no em fa el pes del tot, però els artistes ja ho tenen això,però si que crec que va sortir massa tard, he rebut informació abans de la Festa del Renaixement (ja se que el pressupost no és el mateix ..i tal ) que de la Móra Morisca.
La pàgina web de la Fira també anava endarrerida i crec que els mateixos webmasters em donaran la raó que està antiquada en disseny i continguts, i no estaria del tot malament obrir pàgines en altres llengues, ja que es vol donar un aire mes turistic a l'esdeveniment.
Entenc que part de la població hauria de col·laborar amb mes, però també s'han de posar facilitas a les col·laboracions. Des de l'associació a la que pertanyo, voliem organitzar dues activitats dins la Móra Morisca, però s'ens va comentar que sense anar tots ambientats (disfressats), no es podien realitzar, ja que aquest any es volia donar un toc mes seriòs, vam entendre que fer vestir a foranis que venen a jugar un torneig, no és fàcil, tampoc comode i vam desestimar fer les dues activitats, pels motius que sigui havia participants del mercat que no anaven ni caracteritzats, i ni tans sols la seva parada no deixava de ser un taulell i una carpa. Sincerament em va saber greu.
De les xerrades previes per desgracia no vaig poder assistir degut a incompatibiltiats laborals, malgrat que crec que son interessants i estava força encuriosit sobre la històrica que tractava de la Baronia d'Entença.
Al sopar relament estava mort i problemes de salut conjugals tampoc ajudaven.
Dels actes del dissabte, el fet que el grup de Al-Andalus fes un petit pasacalles, doncs força be de la resta poc puc parlar, ja que estava o treballant o desprès gaudint de la festa des de dins com a geganter dels almogàvers. Però vaig trobar a faltar mes punts de marxeta i la resta em va semblar repetitiu, els escacs poc margé donen, però faig una crida als teatreros per obrir mes papers i mes sitcoms.
Diumenge al matí estava de viatge per motius personals, sento haver-me perdut l'espectacle de lluita d'espases per que tenia bonia pinta i per la tarda a la arribar em vaig trobar amb una representació teatral que no era del meu gust, desprès ja em vaig amagar sota el gegant i vinca a donar galtades a la gent, botar i girar com boig...m'ho vaig passar teta.
L'acte de cloenda, exceptuant un petit incident final, i que potser faltava una millor ubiació, per millor visió (escenaris o grada) va ser força expectacular, amb la calor que fa i tant de foc, pobres nois la que van suar per guanar-se el nostre aplaudiment i les garrofes.
Fora dels actes, crec que amb molt mes firaries la fira guanya pes, alguns una mica mal ubicats, per mobilitat o pel bon desenvolupament de la seva tasca , però zones com la plaça de l'Estrella sortien guanyant, ja que es recuperava l'espai per la Fira, que altres edicions s'havia anant apagant.
Els punts d'informació els vaig trobar fluixos i no sempre amb la gent al seu lloc (suposso que falta gent com a tots els llocs), i mes d'un cop vaig ser interrogat per visitants de la fira, sobre a quina hora , aon, per que començava tard (els horaris alguns van fallar). Això si, els indrets estaven amb la voluntat d'anar indicant als visitants. Ja que hi som, quan vaig pujar al castell, em vaig adonar que la gent majoritariament va a veure les vistes, i haguès sigut un bon moment per indicar (senyalització) la presència de la torre fusellera que trobo que està prou be, i que encara no havia visitat, potser pel fet de veure en el seu dia el projecte, me la imaxinava mes gran (Oh! Europa). Nota:aquest link no te res a veuré amb la Móra Morisca però sempre va de gust...
I fins aquí la Móra Morisca, us espero a Un SomRIUre de Clicks.

Joguines trencades

Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:

Porom pom pom, tarariiiii, la Móra Morisca ja esta aquí

Doncs això que encara que ja fa uns dies que s'han anat fent actes previs, aquesta tarda es dona per inaugurada la fira mercat medieval de la Móra morisca, o sigui tota la zona antiga del poble engalanada de banderetes, gent ambientada que no disfressada, paradetes ambulants amb mil i un remei, o teca directament que és lo que mes interessa. Entre tot aquest poti poti i amalgama de gent diferent i encara que el temps ho impedeixi d'aquí una estona també arriba l'hora d'embrutar-se, possar-se el modelito, i a fer soroll i gresca, amb la penya dels Almogàvers, que aquest any tenen un parell de fitxatges que ja voldria el Florentino Perez aquest...son tot uns fitxatges d'alçada.
Espero qeu si pots llegis això a temps i no saps que fer aquest cap de setmana, vinguis a fer un tomb per la Citel·la i el Casc Antic que encara que no ho sembli també és Móra...o potser és al reves?. Ains... Salut i Desperta Ferro!!!

Va per tu sister...

Que de tant en tant et passes per aquí: