Joguines trencades

Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:

Porom pom pom, tarariiiii, la Móra Morisca ja esta aquí

Doncs això que encara que ja fa uns dies que s'han anat fent actes previs, aquesta tarda es dona per inaugurada la fira mercat medieval de la Móra morisca, o sigui tota la zona antiga del poble engalanada de banderetes, gent ambientada que no disfressada, paradetes ambulants amb mil i un remei, o teca directament que és lo que mes interessa. Entre tot aquest poti poti i amalgama de gent diferent i encara que el temps ho impedeixi d'aquí una estona també arriba l'hora d'embrutar-se, possar-se el modelito, i a fer soroll i gresca, amb la penya dels Almogàvers, que aquest any tenen un parell de fitxatges que ja voldria el Florentino Perez aquest...son tot uns fitxatges d'alçada.
Espero qeu si pots llegis això a temps i no saps que fer aquest cap de setmana, vinguis a fer un tomb per la Citel·la i el Casc Antic que encara que no ho sembli també és Móra...o potser és al reves?. Ains... Salut i Desperta Ferro!!!

Va per tu sister...

Que de tant en tant et passes per aquí:

A Móra fa pudor...

Ja se que el títol dona moltes expectatives a que parli de moltes coses que passen pel poble i que no son del tot agradables, però per que no es digui, miraré de ser objectiu.
Fa uns dies que pel poble fa molta calor, per la nit dona molt bones sensacions el poder obrir la finestra de bat a bat, ja que no tots tenim aire condicionat a casa i la sensació de la fresca de la nit, el poder veure la lluna doncs és força mes interessant, que no pas veure la cortina. Però vet aquí que com cada any torna a l'estiu una antiga sensació, i no parlo de les conegudes mosques negres (que no mosquit tigre), parlo de lo que suposadament, ja està arreglat des de l'any passat quan es van reunir firmes per queixar-se de la pudor que produïa una empresa pelletera i que malgrat diferents estudis tècnics, ja hauria d'estar solucionat, però que per aquelles coses de la tècnica doncs resulta que no i quan arriben les 11 de la nit i estas mirant la serie de torn a la tele, notes la fresca com entra pel finestró i de cop es nota aquell pudor d'ous podrits, trenca tot el feeling que es pugui tenir.
Clar em pots dir que em compri un aire condicionat ... també tens raó, si és que em queixo de res. De fet aquesta petita entrada és com un petit homenatge a una de les persones que ha lluitat contra aquestes olors, i que em va dir que és que la gent no fem res, ja se que no serveix de gaire, però aquí queda.
Espero que quan posin els molinets famosos, això no vulgui dir que l'aire podrit s'ens torni cap al poble un cop ja passat.
Com que no sabia quina imatge podria lluir millor he tirat del google i la primera ha sigut aquesta, que tampoc està tant malament.

La Bella i la Bestia

Que bonica pelicula de la Disney, o quin gran musical, o quin conte tradicional tan bonic.
Ella tota una bellesa de gran cor, ell tot un monstre abandonat en el seu castell Ara per fi tot dos personatges han tingut una xiqueta, la nena és molt maca però molt bestia. I es queda tant ampla.

..i per que no?

Doncs fent zapping pel YOUTUBE, m'he trobat això i per que no compartir-ho?:

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.

Escalona

Segurament que molts dels que seguiu llegint aquest bloc, (malgrat lo descuidat que us tinc), us sorprendrà que pengi un vídeo de sobte desprès de molts dies sense dir res, oi que si?...ja sabia que dirieu que NO. I va i resulta que és d'un paio que segurament ni coneixeu, us faré una mica d'explicació, no se si recordareu un tal Carlos Vives i la seva "Gota Fria", doncs a través d'ell vaig conèixer un mite de la música Ballenata, que resulta que es Vallenata (del Valle...ignoranant que és un). Doncs aquest colombia va fer els seus pinitos com actor en una serie sobre la vida de Rafael Escalona, que és el gran creador d'aquesta música, seria una mica el Peret de la Rumba Catalana. Avui parlant amb una amiga colombiana he tret una mica els meus conèixements de vallenato i m'ha fet saber que resulta que el pobre Escalona va morir el passat 13 de maig, i jo que el feia mort des de fa anys i panys, pobre home. Doncs com que ja m'he embolicat prou per que no sembli sols una entrada de vídeo, fins aquí us deixo.

Barnaclick'09

Com alguns ja sabeu darrerament, per ser mes concrets des de la Clickània a Montblanc el 12 d'0cubre, m'he aficionat perillosament als clicks de Playmobil, si aquestos ninotets amb els braços rectes i el somriure sempre a la cara. Doncs entrar en el foro dels organitzadors i ja em vaig liar del tot. Tant m'he liat que aquest cap de setmana aportaré, conjuntament amb un parell d'amics (Rohirrim, el viquing de nom impronunciable) , el nostre petit gra de sorra, en un petit diorama. Amb tot aquest tema fas una serie d'amics nous que comparteixes l'afició i hores i hores d'intercanviar missatges, acudits preocupacions, i coses de la vida ha servit per recuperar el contacte, juntament amb el facebook amb un cosí, el Sergio.
Si és que la vida son dos dies i el mon un mocador. Us deixo el cartell de la Fira, i si voleu donar un cop d'ull, allà em trobareu.

IV Concurs d'il·lustració fantàstica

Be, s'apropa la "mega setmana" cultural del poble, i com els darrers anys, l'associació juvenil "Baronia d'Entença organitza el Concurs d'Il·lustració us copio les bases, per si us interesa i per si podeu donar un cop de ma fent-ne ressó i com no participant:

PARTICIPANTS
Les edats dels participants estan dividides en dues categories:
Júnior : Fins 16 anys.
Sènior: Entre els 16 i els 35 anys.

TEMA
Qualsevol de temàtica fantàstica.

TÈCNICA
Totalment lliure. Es pot emprar qualsevol tipus de tècnica (aquarel·les,
llapis, ceres, témperes, etc.).
La mida màxima de la il·lustració serà DIN-A3.

LES OBRES
Han de ser inèdites i d’autor.
Els treballs premiats quedaran en propietat de l'Associació, que es
reserva el dret de publicació, sempre mencionant-ne l’autor/a.

PRESENTACIÓ
Les obres es presentaran muntades sobre un suport rígid (cartó per
exemple) en una mida de 46*34 cm.
Amb l’obra s’adjuntarà un sobre que inclourà un full amb el títol de
l’obra, el nom de l’autor, un número de telèfon de contacte i la població.
Les obres es poden lliurar Casa la Carreres (en horari de 10 a 13.30 h i
de 17 a 20 h) fins el dia 21 d’abril de 2009.

JURAT
El jurat estarà compost pel president i un altre membre de l’Associació,
dues persones relacionades amb el món artístic i pel Regidor de
Cultura de l'Ajuntament de Móra d’Ebre o persona en qui delegui.
La decisió del jurat es farà pública el dia 23 d’abril. Els resultats es
faran públics en els mitjans de comunicació i també de forma personal
als guanyadors.

EXPOSICIÓ
Les obres seran exposades del dia 22 fins el 30 d’abril al vestíbul de “La
Llanterna Teatre Municipal”.

PREMIS
Els premis són els següents:
Categoria Júnior: Primer premi: 50 €
Segon premi: 20 €
Categoria Sènior: Primer premi: 150 €
Segon premi: 80 €
Es lliuraran els premis el 23 d’abril, a partir de les 19:00 h a
“La Llanterna” Teatre Municipal.

DEVOLUCIÓ
Els treballs no premiats es podran recollir a Casa la Carreres a partir
del dia 4 de maig.
El material no reclamat, quedarà en propietat de l'Associació.

RESOLUCIÓ FINAL
El jurat resoldrà qualsevol incidència que pugui produir-se. Aquesta
serà irrevocable.
L’entitat organitzadora no es fa responsable de qualsevol pèrdua
fortuïta que pugui produir-se.
Participar en aquest concurs implica l’acceptació total d’aquestes
bases.

Pio pio Saura diu que no ha sido

Quina és la diferencia?









































Perdoneu la mida de les fotos, però es poden fer grans si feu click damunt d'elles. Segurament a Palestina hi ha terroristes, assassins i mala gent, com a tots els llocs, però la similitud de les imatges amb poc mes de 50 anys obre el camp a moltes preguntes i la única resposta que li veig, és que el ser humà és un animal amb molt poca memòria.

10 mil crits demanan l'autodeterminació.

Aquest dissabte sembla que hagi una conjunció astral on tot tenia que succeir, i qui sap si serà una data d'inflexió en algunes agendes i que entre una cosa i altra em fa veure que la possibilitat d'estar fisicament a tots els llocs és poc menys que impossible.
Tornem al fil, avui una part de la societat catalana es plantarà a Brussel·les, per demanar tenir un raconet al mon, cridar que volem al menys el dret a l'autodeterminació, que després ja serem allò que vulguem ser. A partir d'aqui ja en parlarem per que segur que trovariem tantes opinions com catalans, i coneixent la nostra història encara se'n riurien de nosaltres des de Madrid per que no ens acalririem i hauriem de demanar ajuda.
Peró fins aquí tot és mes o menys normal, lo que ha sortit fora de lloc son les declaracions de la Sra.Anna Terron, Delegada del Govern de la Generalitat a Brussel·les, queixant-se de la presència i del soroll que podrien fer els 10 mil a la ciutat.
Com molt be sabeu el Parlament Europeu és lo cementeri dels politics sense gairebe cap mes possible sortida, i clar se'ls hi pot sentar malament l'esmortzar quan a segons qui li entrin per les orelles que els catalans han arribat a la ciutat.... doncs aquestos 10 mil faran soroll, però quan arribi l'Oriol que es preparin!!!.

Manifest: Aquí.

Assemblea dels jugadors de Rol

Avui (també va per dissabte), a la sala de la Demo, a partir de les 16h hi haurà una assemblea de l'Associació de jocs de Rol de la Ribera d'Ebre "Baronia d'Entença". En part la noticia anterior de la suspensió de la Fira, m'ha anat que ni pintada, ja que em veia anant de bòlit en aquella hora. No se, estimat lector d'aquest bloc, si estàs interessat en aquest mundillo, però se que al menys algun dels jugones de tant en tant es pasa, i li deixo penjada una foto que li vaig prometre, on es podia veure una reproducció del Castell de Móra en miniatura. Per mes informació de l'Associació, podeu visitar la seva pàgina web http://labaronia.tk/ i participar en el foro (avis a navegants s'ha de tenir una cert dosi de friquisme per entrar en el foro).
Ja posats aprofito a fer una mica de promo del club de Flix, que son una colla que a empentes i rodolons també estan fent la seva feina prou be, i tenen un bloc amb un look prou potent: http://lacovaflix.blogspot.com/ diria que la dosis de friquisme per visitar a la gent de Flix ha de ser encara superior ;).

Fira Bon Preu

Avui (per dissabte) tocava muntar paradeta i treure les botigues al carrer, be millor dit al Passeig del Pont, però no ha pogut ser, les previsions meteorològiques, no han sigut massa favorables i s'ha decidit ajornar-ho. Potser demà ens aixecarem i no es mourà el vent, però desprès de les desgracies del darrer temporal, millor pecar de previsors que no pas després plorar desgràcies. Sense anar mes lluny fa uns anys, si estàveu a la Fira us recordareu, quan per culpa d'un cop de vent,va sortir volant un dels sostres, que era de xapa i va cauré a molt poca distància del cotxet d'un bebe.
Així que si teniu intenció de gastar-vos algun euret, igualment ho podreu fer, però sense passar per la Fira.
Foto: www.moradebre.cat

La mobilització social

Per desgracia, aquesta terra s'ha vist obligada a sortir al carrer massa cops, per les continues agressions que ha anat rebent el territori, va ser la època "plataformista", i la famosa marxa entre les dues Móres.
El transvasament d'aigua de l'Ebre no es va fer (encara que quan torni a manar el PP ja veurem)
La Enron tampoc es va fer, aquesta encara, per que sols faltava ja que l'empresa es va arruïnar.
L'abocador, ups perdó macro abocador, que no es prou gran, que el volen fer creixer encara mes,doncs podem gaudir d'ell fins a que ens cansem.
I queda la politica de la energia eolica, no es volia ni un parc mes a les Terres de l'Ebre i alguns mes han caigut, i els que cauran.
Per aquells temps, no em podria catalogar com massa actiu en tot el tema de la plataforma, vaig assistir a alguns actes, alguna assemblea i a la famosa manifestació, ni vaig anar a fer les Europes, ni portava engaxina al cotxe, ni un pin a la solapa, potser és la meva manera de ser, ja ho se que sóc raro, però al menys tinc les meves opinions i estic obert a parlar-ho amb la gent i veure les coses bones, les dolentes, i les contraprestacions.
El parc de Barbers esta ara al candelero de la opinio publica, de fet és la segona entrada seguida que li dedico al tema, el motiu es respondre als vostres comentaris:
-A Móra som prou gent per fer lo que ens propossem, però sabem lo que volem?, crec que ens cal que hagui gent que ens activi, que ens mogui, i que ens fassi obrir els ulls, l'Agrupacio La Picossa ha tirat la primera pedra, però calen moltes mes pedres per poder enderrocar el mur que tenim davant. I en part som prou gent qui ho vol?. No ho se. A la gent ens costa donar la cara, i felicito a l'Agrupació per ser els primers en donar la cara.
-Sobre el segon comentari, donar la benvinguda al món blocaire i molta sort que hi ha molta feina a fer pel poble, per la comarca, pel pais, i que per lo que sigui, no vaig poder ni saber fer en la meva etapa.
-Uns diuen 300 mil, altres arriven a 500 mil, recordar que en tot cas és una passada per caixa que hem de veure si poca o molta, contra gustos: colors. Així a cop podriem dir home doncs si, son uns dinerets que aniran molt be a les arques municipals, amb la que es podran dur a terme algun que altre projecte, però l'any que ve, d'aqui 10 anys, d'aqui vet a saber quan, encara tindrem els molinets al damunt del nostre skyline. No se si es la xifra que pertoca, la estipulada, si s'ha fet lo impossible per que ens donguin mes, però per aquesta regla tot esta en venda, i podriem vendre l'aigua, el cementeri nuclear, i tot lo que ens vulguin portar. La nostra salut ja ho pagarà. Sobre els partits polítics ja s'han possicionat, uns signant el conveni i els altres no saben no contesten. Els partits polítics molts cops es lliguen ells mateixos les mans, i altres encaixen bufetades que no es mereixen. Si la societat depen d'ells en aquest sentit, malament.La societat quan lluita ha de ser apolitica, per ser sols una veu, per que hi ha gent de tots els colors que estan a favor i en contra i d'altres que no saben o no contesten.També s'ha de veure que la gent s'olvida de quins son els partits que han estat amb ells i qui no, (vist des de un punt de vista dels politics). Sobre lo que comentes dels caçadors, hi ha com tot, suposso que n'hi ha que estiran en contra i d'altres que no, com a entitat, veig dificil que es posicionin, encara que desconec qui son a hora d'ara la seva junta, i per desgracia no tenim massa tradició de posicionament de les entitats per temes d'aquest estil fins que alguns han trencat el gel, com en el seu moment les Plataformes.
-Sincerament crec,i ho sento, si sóc negatiu ,que està tot massa lligat i ens hem despertat massa tard. Desitjo equivocar-me.