dijous, de juliol 23, 2009
Un SomRIUre de Clicks: Ja queda menys..
Doncs si, dissabte s'inaugurarà la exposició Un SomRIUre de Clicks, a partir de les 10 del matí, a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre. Teniu la programació i les bases del concurs de diorames infantils a les entrades del bloc abans que aquesta.
Si heu anat seguint aquest bloc, el passat 12 d'octubre vaig visitar a Montblanc, Clickània, una fira de Playmobil, i de llavors que em va entrar en cuquet i he anat arroplegant figuretes per totes bandes , fins tenir una bona mostra, encara que petita si ho comparo amb altres companys del foro somosclicks.
Un SomRIUre de Clicks d'entrada vol ser sols una petita mostra, ja m'agradaria jugar a altres lligues, però a falta de pressupost crec que pot sortir una cosa prou correcta, al menys hem posat tota la il·lusio i les ganes .... i unes quantes hores col·locant ninotets i accesoris; tot això a canvi d'esperar que la gent vingui a veure'ns, i reconec que a aquestes hores tinc molts nervis sobre quanta gent pot venir, pànic potser mes ben dit. Dilluns ja haurà passat i ja estirè pensant en que muntar a la fira de Montblanc, i pel mig en les VI Jornades de Rol de la Baronia.
Estimats lectors si voleu passeu a veure els 8 diorames (o maquetes) que hem muntat (amb sort potser fins i tot caurà algún mes aquestes dues nits que queden) des de els mes petits que fan 1.80m x 1.20m fins el mes gran de 1.80m x 3.60m. amb temàtiques ben diferents: medieval, oest, ciutat, anglesos, etc.
Us hi espero.
dimecres, de juliol 22, 2009
Bases Diorames Clicks | | |
1. Poden participar-hi totes aquelles persones que així ho desitgin.
2. Aquest concurs consta de tres categories:
A) participants fins a 8 anys
B) participants de 9 a 13 anys
B) participants de 9 a 13 anys
3. S’atorgaran els premis següents:
- Primer i segon millor diorama de la categoria A
- Primer i segon millor diorama de la categoria B-
- Primer i segon millor diorama de la categoria B-
4. Per tal de participar al concurs, caldrà inscriure’s a Casa la Carreres, carrer Doctor Peris, número 30 de Móra d'Ebre o al mail: ajjerre@hotmail.com.
5. El termini d’inscripció al concurs és fins el divendres 24 de juliol.
6. La inscripció és gratuïta. Les places són limitades.
7. Cada participant disposarà d’un espai de 60 cm x 60 cm per realitzar el seu diorama fent servir clicks de Playmobil i qualsevol dels complements de la marca.
8. Els participants hauran de muntar el seu diorama al mateix recinte entre les 11:30 i les 13:30 h del dissabte 25 de juliol de 2009.
9. No s’acceptaran muntatges previs del diorama
10. Els participants podran portar material decoratiu (pedres, herba, etc.) i eines per crear el paisatge del seu diorama.
11. El jurat estarà format per dos membres de l’Associació juvenil de jocs d'estratègia de la Ribera d'Ebre “Baronia d'Entença” i dos membres de l'associació Somclicks.
12. Els participants posaran totes les facilitats perquè els seus diorames puguin ser visitables.
13. El veredicte del jurat serà inapel·lable.
14. L’organització del concurs garanteix la conservació dels diorames exposats, però en cap cas podrà respondre dels deterioraments soferts per causes alienes o força major.
15. El lliurament de premis es farà a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre el diumenge 26 de juliol de 2009, a les 18.30 h.
16. La participació en el concurs suposa l’acceptació de les presents bases, i qualsevol
altre dubte serà resolt per l’organització. Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Programa de la exposició Un SomRIUre de Clicks
Dissabte 25 de juliol 10 h | Inauguració de la 1a edició d’ Un somRIUre de clicks |
10 a 14 h | Exposició de diorames |
11.30 a 13.30 h | Primer concurs de diorames de Clicks de Playmobil organitzat per Casa la Carreres |
14 h | Descans per dinar |
17 a 20.30 h | Exposició de diorames |
20.30 h | Tancament de l’exposició |
Diumenge 26 de juliol
10 h | S’obre l’exposició |
10 a 14 h | Exposició de diorames |
11 a 14 h | Intercanvi de clicks |
14 h | Descans per dinar |
17 a 19 h | Exposició de diorames |
18.30 h | Lliurament de premis |
19 h | Tancament de la 1a edició d’Un somRIUre de clicks |
dimecres, de juliol 15, 2009
Les sensacions de la Móra Morisca
Ja hem descansat, encara em fan mal les espatlles, però és un bon moment per fer una mica el balanç de la Móra Morisca. Estimats lectors abans de seguir llegint, potser que sapigueu que en aquesta entrada expressaré la meva opinió, bona o dolenta, lo que he vist o he deixat de veure, potser per uns seré critic, per altres em quedaré curt.
El cartell, en coses de disseny els gustos son molt diferents, a mi no em fa el pes del tot, però els artistes ja ho tenen això,però si que crec que va sortir massa tard, he rebut informació abans de la Festa del Renaixement (ja se que el pressupost no és el mateix ..i tal ) que de la Móra Morisca.
La pàgina web de la Fira també anava endarrerida i crec que els mateixos webmasters em donaran la raó que està antiquada en disseny i continguts, i no estaria del tot malament obrir pàgines en altres llengues, ja que es vol donar un aire mes turistic a l'esdeveniment.
Entenc que part de la població hauria de col·laborar amb mes, però també s'han de posar facilitas a les col·laboracions. Des de l'associació a la que pertanyo, voliem organitzar dues activitats dins la Móra Morisca, però s'ens va comentar que sense anar tots ambientats (disfressats), no es podien realitzar, ja que aquest any es volia donar un toc mes seriòs, vam entendre que fer vestir a foranis que venen a jugar un torneig, no és fàcil, tampoc comode i vam desestimar fer les dues activitats, pels motius que sigui havia participants del mercat que no anaven ni caracteritzats, i ni tans sols la seva parada no deixava de ser un taulell i una carpa. Sincerament em va saber greu.
De les xerrades previes per desgracia no vaig poder assistir degut a incompatibiltiats laborals, malgrat que crec que son interessants i estava força encuriosit sobre la històrica que tractava de la Baronia d'Entença.
Al sopar relament estava mort i problemes de salut conjugals tampoc ajudaven.
Dels actes del dissabte, el fet que el grup de Al-Andalus fes un petit pasacalles, doncs força be de la resta poc puc parlar, ja que estava o treballant o desprès gaudint de la festa des de dins com a geganter dels almogàvers. Però vaig trobar a faltar mes punts de marxeta i la resta em va semblar repetitiu, els escacs poc margé donen, però faig una crida als teatreros per obrir mes papers i mes sitcoms.
Diumenge al matí estava de viatge per motius personals, sento haver-me perdut l'espectacle de lluita d'espases per que tenia bonia pinta i per la tarda a la arribar em vaig trobar amb una representació teatral que no era del meu gust, desprès ja em vaig amagar sota el gegant i vinca a donar galtades a la gent, botar i girar com boig...m'ho vaig passar teta.
L'acte de cloenda, exceptuant un petit incident final, i que potser faltava una millor ubiació, per millor visió (escenaris o grada) va ser força expectacular, amb la calor que fa i tant de foc, pobres nois la que van suar per guanar-se el nostre aplaudiment i les garrofes.
Fora dels actes, crec que amb molt mes firaries la fira guanya pes, alguns una mica mal ubicats, per mobilitat o pel bon desenvolupament de la seva tasca , però zones com la plaça de l'Estrella sortien guanyant, ja que es recuperava l'espai per la Fira, que altres edicions s'havia anant apagant.
Els punts d'informació els vaig trobar fluixos i no sempre amb la gent al seu lloc (suposso que falta gent com a tots els llocs), i mes d'un cop vaig ser interrogat per visitants de la fira, sobre a quina hora , aon, per que començava tard (els horaris alguns van fallar). Això si, els indrets estaven amb la voluntat d'anar indicant als visitants. Ja que hi som, quan vaig pujar al castell, em vaig adonar que la gent majoritariament va a veure les vistes, i haguès sigut un bon moment per indicar (senyalització) la presència de la torre fusellera que trobo que està prou be, i que encara no havia visitat, potser pel fet de veure en el seu dia el projecte, me la imaxinava mes gran (Oh! Europa). Nota:aquest link no te res a veuré amb la Móra Morisca però sempre va de gust...
I fins aquí la Móra Morisca, us espero a Un SomRIUre de Clicks.
Ja hem descansat, encara em fan mal les espatlles, però és un bon moment per fer una mica el balanç de la Móra Morisca. Estimats lectors abans de seguir llegint, potser que sapigueu que en aquesta entrada expressaré la meva opinió, bona o dolenta, lo que he vist o he deixat de veure, potser per uns seré critic, per altres em quedaré curt.
El cartell, en coses de disseny els gustos son molt diferents, a mi no em fa el pes del tot, però els artistes ja ho tenen això,però si que crec que va sortir massa tard, he rebut informació abans de la Festa del Renaixement (ja se que el pressupost no és el mateix ..i tal ) que de la Móra Morisca.
La pàgina web de la Fira també anava endarrerida i crec que els mateixos webmasters em donaran la raó que està antiquada en disseny i continguts, i no estaria del tot malament obrir pàgines en altres llengues, ja que es vol donar un aire mes turistic a l'esdeveniment.
Entenc que part de la població hauria de col·laborar amb mes, però també s'han de posar facilitas a les col·laboracions. Des de l'associació a la que pertanyo, voliem organitzar dues activitats dins la Móra Morisca, però s'ens va comentar que sense anar tots ambientats (disfressats), no es podien realitzar, ja que aquest any es volia donar un toc mes seriòs, vam entendre que fer vestir a foranis que venen a jugar un torneig, no és fàcil, tampoc comode i vam desestimar fer les dues activitats, pels motius que sigui havia participants del mercat que no anaven ni caracteritzats, i ni tans sols la seva parada no deixava de ser un taulell i una carpa. Sincerament em va saber greu.
De les xerrades previes per desgracia no vaig poder assistir degut a incompatibiltiats laborals, malgrat que crec que son interessants i estava força encuriosit sobre la històrica que tractava de la Baronia d'Entença.
Al sopar relament estava mort i problemes de salut conjugals tampoc ajudaven.
Dels actes del dissabte, el fet que el grup de Al-Andalus fes un petit pasacalles, doncs força be de la resta poc puc parlar, ja que estava o treballant o desprès gaudint de la festa des de dins com a geganter dels almogàvers. Però vaig trobar a faltar mes punts de marxeta i la resta em va semblar repetitiu, els escacs poc margé donen, però faig una crida als teatreros per obrir mes papers i mes sitcoms.
Diumenge al matí estava de viatge per motius personals, sento haver-me perdut l'espectacle de lluita d'espases per que tenia bonia pinta i per la tarda a la arribar em vaig trobar amb una representació teatral que no era del meu gust, desprès ja em vaig amagar sota el gegant i vinca a donar galtades a la gent, botar i girar com boig...m'ho vaig passar teta.
L'acte de cloenda, exceptuant un petit incident final, i que potser faltava una millor ubiació, per millor visió (escenaris o grada) va ser força expectacular, amb la calor que fa i tant de foc, pobres nois la que van suar per guanar-se el nostre aplaudiment i les garrofes.
Fora dels actes, crec que amb molt mes firaries la fira guanya pes, alguns una mica mal ubicats, per mobilitat o pel bon desenvolupament de la seva tasca , però zones com la plaça de l'Estrella sortien guanyant, ja que es recuperava l'espai per la Fira, que altres edicions s'havia anant apagant.
Els punts d'informació els vaig trobar fluixos i no sempre amb la gent al seu lloc (suposso que falta gent com a tots els llocs), i mes d'un cop vaig ser interrogat per visitants de la fira, sobre a quina hora , aon, per que començava tard (els horaris alguns van fallar). Això si, els indrets estaven amb la voluntat d'anar indicant als visitants. Ja que hi som, quan vaig pujar al castell, em vaig adonar que la gent majoritariament va a veure les vistes, i haguès sigut un bon moment per indicar (senyalització) la presència de la torre fusellera que trobo que està prou be, i que encara no havia visitat, potser pel fet de veure en el seu dia el projecte, me la imaxinava mes gran (Oh! Europa). Nota:aquest link no te res a veuré amb la Móra Morisca però sempre va de gust...
I fins aquí la Móra Morisca, us espero a Un SomRIUre de Clicks.
dilluns, de juliol 13, 2009
Joguines trencades
Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:
Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:
Etiquetes de comentaris:
El Món s'acava,
Mitube
dissabte, de juliol 11, 2009
Porom pom pom, tarariiiii, la Móra Morisca ja esta aquí
Doncs això que encara que ja fa uns dies que s'han anat fent actes previs, aquesta tarda es dona per inaugurada la fira mercat medieval de la Móra morisca, o sigui tota la zona antiga del poble engalanada de banderetes, gent ambientada que no disfressada, paradetes ambulants amb mil i un remei, o teca directament que és lo que mes interessa. Entre tot aquest poti poti i amalgama de gent diferent i encara que el temps ho impedeixi d'aquí una estona també arriba l'hora d'embrutar-se, possar-se el modelito, i a fer soroll i gresca, amb la penya dels Almogàvers, que aquest any tenen un parell de fitxatges que ja voldria el Florentino Perez aquest...son tot uns fitxatges d'alçada.
Espero qeu si pots llegis això a temps i no saps que fer aquest cap de setmana, vinguis a fer un tomb per la Citel·la i el Casc Antic que encara que no ho sembli també és Móra...o potser és al reves?. Ains... Salut i Desperta Ferro!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)