divendres, d’octubre 17, 2008

Memòries d'Idhun

Havia escoltat parlar a la televisió, sobre Laura Gallego, una jove escriptora valenciana de literatura fantàstica adreçada al jovent, una mena de competència per la J.k. Rowling (la mare de Harry Potter), però no m'havia sentit atret per llegir res d'ella. Va arribar l'aniversari d'un bon amic, que esta perdut per Terrassa, i a la llibreria em van recomanar la tercera part d'un llibre que acavava just d'arribar i que tenia molt bona critica dins el món del fantàstic i em va semblar mes lògic regalar-li la primera que no pas la tercera. Una amiga en comú va veure que potser m'agradava i em va regalar a mi la segona i no em va quedar mes remei que comprar-me la primera i la tercera, de fet m'estaven parlant força be, i fins i tot una emrpesa alemanya de joguines, Simba, havia fet un joc de taula sobre el llibre.
Tenia tes volums davant meu i feien mes impresió que la Triòlogia del Senyor dels Anells, en cristià 3 bons totxos.
Un cop iniciada la lectura, em va semblar que ja havia llegit la històra altres cops, dracs, unicorns, serps alades, bons vs dolents, la Magia, la Religió; sempre amb la sensació de saber que és lo que hi ha darrere la porta, saben a qui matara l'espassa i a qui no, tot molt previsible, però tant fàcil que no vaig poder evitar-ho i vaig seguir llegint, ja que estavem possats i teniem els tres llibres. Reconec que un parell de coses et quedes ups.. que fort, això de que una joveneta s'emboliqui amb tots dos nois de la història amb marros inclòs, nomès els hi faltava provocació d'aquest tipus a aquesta adolescencia que ens puja
És una lectura per gent molt jove, sense massa llibres d'aquest estil a les esquenes, però si serveix per que s'enganxin a llegir ja em sembla be, i si els hi agrada el mon de la màgia, espassa i brujeria tenim generacions de frikis assegurada i si m'ha agradat malgrat.. i sense voler sóc un Idhunita mes, per a mostra: He acabat de llegir el darrer capitol de la triologia el dia 14 d'octubre, i fins avui no he sapigut que aquest és el dia Oficila dels Idhunites, ja que coincideix amb que és el dia que s'han publicat els tres llibres, s'ha de ser tant friki?, no és molt rebuscat?.
Ara resulta que desprès de molt de temps llegint en català, per cert hi ha alguna pifia de les grosses en la traducció de les Memóries (doble sentit de paraules mal adaptades), em passaré a la Lengua del Imperio, ara algun que altre lector del bloc estira pensant en riure's de mi, però abans de res em vull explicar.
Fa molt de temps que li tenia ganes, havia llegit obres sueltes d'ell, però no la seva obra mes famosa, fins i tot vaig veure la pel·licula, i sóc dels que li va agradar, de fet quan vaig arribar a casa del cinema vaig anar com boig per la xarxa buscant mes informació. Al final l'any passat els Reis Mags me'l van regalar, però no un, si no tota la saga, i em queixava de triologies..
Ara li ha tocat el torn, l'obert amb moltes ganes, se que em serà molt fàcil, m'agrada com escriu, i he alucinat que la seva filla amb 13 anys l'ajudes amb la recreació històrica.
Hi ha inicis de llibres que són molt mitics i que tots sabem com aquell que diu:
"En un lugar de la Mancha..."
, estic convençut que amb el temps , aquest inici de llibre serà també força conegut i ha de ser aixì com ho haig de llegir:
"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente. Se llamaba..."

8 comentaris:

Josep ha dit...

Els escriptors es mouen entre el talent literari i el mercat editorial. De vegades les dues coses casen bé. D'altres no.

Recomanes la Laura Gallego als majors de vint anys?

xavi ha dit...

Diria que haurien de posar un afegit en plan no apte pels majors de 20 anys, potser llavors si fos prohibit li donaria mes morbo.

Aida ha dit...

espero que les novel·les del reverte estiguin millor que les pel·lícules que se n'han fet...

Josep ha dit...

Pérez-Reverte? De què em sóna aquest nom?

Ah sí, és eixe novel·lista que viu de les novel·les que escriu.

A Catalunya en tenim dos o tres com aquest.

xavi ha dit...

De fet crec que el seu ofici, al menys per estudis deu ser periodista, ja que va ser corresponsal de guerra durant força anys. Desprès es va passar a la literatura i sembla que li va be.

enri ha dit...

Al Pérez Reverte me l'han recomanat moltes vegades. Però em resisteixo a llegir-lo. No sé per què. Vaig a tornar-ho a intentar.

Anònim ha dit...

el reverte no és dolen, almenys per a mi; però crec que aquesta valencia que dieu (me'n compraré 1 llibre i li passaré a mons nebots)no pinta malament. almenys fa que el català no quedi tan sols per a erudits (com Porcel), amants de lo curt (monzó i pàmies) o cuina (l'isma, etc etc).
si volem que la nostra llengua tiri endavant, suposo que ho hem d'acceptar tot (dins uns límits, ésclar)

Aida ha dit...

El català s'ha de poder usar i llegir en qualsevol mena de suport, manera i qualitat. Malament per a una llengua si l'hem de tractar amb cotonets.

Salut