Porom pom pom, tarariiiii, la Móra Morisca ja esta aquí

Doncs això que encara que ja fa uns dies que s'han anat fent actes previs, aquesta tarda es dona per inaugurada la fira mercat medieval de la Móra morisca, o sigui tota la zona antiga del poble engalanada de banderetes, gent ambientada que no disfressada, paradetes ambulants amb mil i un remei, o teca directament que és lo que mes interessa. Entre tot aquest poti poti i amalgama de gent diferent i encara que el temps ho impedeixi d'aquí una estona també arriba l'hora d'embrutar-se, possar-se el modelito, i a fer soroll i gresca, amb la penya dels Almogàvers, que aquest any tenen un parell de fitxatges que ja voldria el Florentino Perez aquest...son tot uns fitxatges d'alçada.
Espero qeu si pots llegis això a temps i no saps que fer aquest cap de setmana, vinguis a fer un tomb per la Citel·la i el Casc Antic que encara que no ho sembli també és Móra...o potser és al reves?. Ains... Salut i Desperta Ferro!!!

Va per tu sister...

Que de tant en tant et passes per aquí:

A Móra fa pudor...

Ja se que el títol dona moltes expectatives a que parli de moltes coses que passen pel poble i que no son del tot agradables, però per que no es digui, miraré de ser objectiu.
Fa uns dies que pel poble fa molta calor, per la nit dona molt bones sensacions el poder obrir la finestra de bat a bat, ja que no tots tenim aire condicionat a casa i la sensació de la fresca de la nit, el poder veure la lluna doncs és força mes interessant, que no pas veure la cortina. Però vet aquí que com cada any torna a l'estiu una antiga sensació, i no parlo de les conegudes mosques negres (que no mosquit tigre), parlo de lo que suposadament, ja està arreglat des de l'any passat quan es van reunir firmes per queixar-se de la pudor que produïa una empresa pelletera i que malgrat diferents estudis tècnics, ja hauria d'estar solucionat, però que per aquelles coses de la tècnica doncs resulta que no i quan arriben les 11 de la nit i estas mirant la serie de torn a la tele, notes la fresca com entra pel finestró i de cop es nota aquell pudor d'ous podrits, trenca tot el feeling que es pugui tenir.
Clar em pots dir que em compri un aire condicionat ... també tens raó, si és que em queixo de res. De fet aquesta petita entrada és com un petit homenatge a una de les persones que ha lluitat contra aquestes olors, i que em va dir que és que la gent no fem res, ja se que no serveix de gaire, però aquí queda.
Espero que quan posin els molinets famosos, això no vulgui dir que l'aire podrit s'ens torni cap al poble un cop ja passat.
Com que no sabia quina imatge podria lluir millor he tirat del google i la primera ha sigut aquesta, que tampoc està tant malament.

La Bella i la Bestia

Que bonica pelicula de la Disney, o quin gran musical, o quin conte tradicional tan bonic.
Ella tota una bellesa de gran cor, ell tot un monstre abandonat en el seu castell Ara per fi tot dos personatges han tingut una xiqueta, la nena és molt maca però molt bestia. I es queda tant ampla.

..i per que no?

Doncs fent zapping pel YOUTUBE, m'he trobat això i per que no compartir-ho?:

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.

Escalona

Segurament que molts dels que seguiu llegint aquest bloc, (malgrat lo descuidat que us tinc), us sorprendrà que pengi un vídeo de sobte desprès de molts dies sense dir res, oi que si?...ja sabia que dirieu que NO. I va i resulta que és d'un paio que segurament ni coneixeu, us faré una mica d'explicació, no se si recordareu un tal Carlos Vives i la seva "Gota Fria", doncs a través d'ell vaig conèixer un mite de la música Ballenata, que resulta que es Vallenata (del Valle...ignoranant que és un). Doncs aquest colombia va fer els seus pinitos com actor en una serie sobre la vida de Rafael Escalona, que és el gran creador d'aquesta música, seria una mica el Peret de la Rumba Catalana. Avui parlant amb una amiga colombiana he tret una mica els meus conèixements de vallenato i m'ha fet saber que resulta que el pobre Escalona va morir el passat 13 de maig, i jo que el feia mort des de fa anys i panys, pobre home. Doncs com que ja m'he embolicat prou per que no sembli sols una entrada de vídeo, fins aquí us deixo.