dimecres, d’agost 20, 2008


Antes que el Diablo sepa que has muerto

Aquesta és el títol, però ja només començar l'allarguen per si era curt: Ojala estes en el cielo 15 minutos antes que el diablo sepa que has muerto. Un altra cosa no se, però el títol ja en si fa por.
Vaig entrar al cinema sense saber massa quina peli triar, i la Fortuna, o sigui la moneda va decidir aquesta en comptes de Hancock. Reconec que encara que el W.Smith m'encanta, supossava que si tenia que parlar amb el meu millor amic, amant del cinema de pro, quedaria millor dient que vaig triar aquesta. El cartell ja possava una cosa al favor dos grans actors, per una banda Philip Seymour Hoffaman, que ha sigut un gran actor de repartiment fins que ha fet el gran salt, i guanyant un oscar va demostrar que no cal ser un bombonet, que un gran actor és pura interpretació, pero clar.... en la primera escena es de sexe contundent amb la Marisa Tomei, que la pobra passa per la cinta com una nena mona, encasillada en papers de dona fàcil i que es despulla molt ràpid,
la veu doblada tampoc li ajudava. L'altre actoras del cartell és Ethan Hawke, actor que vaig conèixer en una d'aquelles pelis que t'arriben mes que altres, tant com per comprar-me dos llibres sobre ella. El director és Sidney Lumet, que potser no us sona, però si que algunes de les seves obres (busqueu...no tot han de ser links).
Els ingredients eren força bons, i la historia es trepidant, però acabes una mica marejat de tant anar cap davant, cap enrere, canviant de personatge i si li afegim que és molt llarga (gairebé dos hores), t'entren ganes de que s'acabi d'uan vegada. La història que expliquen és bona, però tampoc una bomba: Un atracament al negoci familiar per part de dos germans que no s'asemblen en res.
Dos grans actors un contra l'altre, en papers opossats a lo normal en la seva carrera, però que son els que salven la peli, juntament amb el paper del pare.
Una mica sadica i rocambolesca. Si vols veure dos actors fent la seva feina d'acord, però poca cosa mes.
Si algu mes l'ha vista ....


dimarts, d’agost 19, 2008

Vacances, dia 1: 15 d'agost

La majoria de la gent està començat a penjar als seus blocs, les fotografies i vivències de les seves vacances, en el meu cas no han sigut massa dies, i tampoc és que tingui moltes coses a dir ni grans fotografies per ensenyar, però aniré explicant lo millor que pugui lo ocorregut aquestos tres dies.
No sóc amant de matinar, i com que qui condueix mana, vam marxar direcció a La Rioja, una mica mes tard de quan em vaig llevar, que per alguna cosa estava de vacances, no?. La destinació era Laguardia, no confondre amb el grup musical, ni el port de muntanya, i s'escriu tot junt, no m'he equivocat, i pertany a la Rioja alavesa, és lo que te ser terra de frontera, no saps mai on trepitges, si a un lloc o altre de la linea. Vam arribar a hora de dinar, el poble situat dalt d'un turó i enmurallat, és un poble coqueto amb carrers estrets però força fàcils de seguir. La gent estava fent el vermuth, però teneim gana i vam acabar troban lloc en un restraurant on un simpatic i amb un perfil molt caracteristic vasc cambrer ens va servir un menu del dia prou contundent. Desprès de dinar una volteta pel poble, a gaudir de les vistes, i paint el dinar. vam trovar un monument dedicat al viatger, tot gira al voltant de El Cami de Santiago per aquelles terres. El poble te un portic molt interessant, però estava tancat així que no el vam poder veure, elementar dear Watson.
Vam baixar a Logronyo ciutat, que la meva germana tenia que anar a la feina, i vaig caure al llit per practicar l'esport nacional espanyol, la siesta. Un cop despertat teniem la opció d'anar al cinema, per fer alguna cosa, la intenció era veure Batman, però vam fer tard i vam acabar veient una paranoia de pelicula, de titol impossible, amb unes crispetes que estaven caducades, com a mínim. A la sortida del cinema soparet a base de tapes (pernil, xoriço, formatge i unes copetes de vi).... per caure al llit ben sopats i sobats.
Comentari de l'autor:Anava a penjar les fotos, però alguna cosa pasa aqeusta nit, ja les penjaré.

dilluns, d’agost 18, 2008

Ara vinc

He estat uns dies fora, i us tindré que explicar varies cosetes de lo que he anat fent, però ara mateix no puc. Per cert Cè ...felicitats.

dilluns, d’agost 11, 2008

Las reglas del juego

Fa molts anys em dedicava a apuntar-me els llibres que em llegia i les pel·lícules que veia al cine o a la tele, i mirava de fer una mica de critic per al futur
saber si tenia o no que mirar-les. Una de les meves intencions quan vaig començar amb el bloc, també era comentar tot lo referent a llibres i pel·lícules, però gairebé no ho havia fet, no se si serè prou constant, i malgrat volia començant parlant de Apocalypto, ja fa massa dies que la he vista i iniciarè el meu viatge amb una molt menys coneguda i bastant mes rara que ja és dir. Las Reglas del Juego, "The rules of Attraction"; d'entrada pot semblar la típica comedia universitaria americana, on es pot veure per que els americans estan en plenca decadència. Festes i festes pre festa, cervesa, noies fàcils, drogues, professors colocats i sortits, mares adictes al Prozac, en fi tota una fauna sense desperdici. No m'haguès aturat massa estona al canal de la tele (TNT), si no fos per que sortia James Van Der Beek, algú es preguntarà qui és aquest, doncs ni mes ni menys que el protagonista d'una super empalagosa sèrie de TV que es deia Dawson's Creek, i que confeso m'agradava.
Aquesta sèrie desprès s'ha fet famosa, per que la seva companya principal és l'actual parella i mare del fill de Tom Cruise, com ha canviat el cuento.
En fi, Dawson, perdò James fa el paper per trencar la seva imatge excesivament tova i esta penjat d'una noia que és la unica verge a vaires milles al voltant de la universitat, això tota una experta en altres formes de practicar sexe, i pel mig hi ha un noi de tendencia bisexual que esta penjadissim d'ell. Cartes, coca, vive la vida loca, suicidis, planos complicats, agossarats, alguns fins i tot encertats, i una curiosa narració en cinc minuts de les tipiques vacances que fan els americans "conèix Europa en cinc dies", val a dir que dins del viatge es veuen imatges i es nombra a BCN; Figueres i Cadaques... flipant. De fet el director Roger Avary no ha fet gaires coses com a tal, però es guionista colaborador de Reservoir Dogs , Pulp Ficition etc... un noi Tarantino, però que li falta una miqueta per arribar a triomfar.
Si no sabue que fer i voleu veure a Dawson fent de noiet dolentot doncs gasteu una hora i mitja de la vostra vida, potser si haguès fet alguna cosa aixì a la sèrie la cosa li haguès anat millor amb la Joey...a per si de cas; molava molt mes la parella Pacey i Jen.
Petits canvis

No se si us agradarà, però li he volgut donar un altre caire, ja se que algú el volia tot en negre, però de moment encara no toca. Per cert sense adonar-me vaig passar de les sis mil entrades, i crec que ara no son totes meves , així que per celebrar tal fita, dedicat en especial a una lectora nou vinguda, faré cas a la seva petició i de pas a veure si em paguen algun eurillu per fer la publicitat.




Manifestació

Reconec que vaig veure la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, malgrat tot és un esdeveniment i un espectacle, a banda de la demostració que som uns incults i que no sabem quines son les banderes dels països i molts ni sabien que existien. Simbòlicament anava fent de tant en tant algun comentari de "Free Tibet". Com a espectacle em va agradar la primera part amb les percussions i el final que mig vaig endevinar l'esportista (s'ho mereixia Li Ning) i com seria la encesa, realment espectacular el recorregut simulant el papir al voltant de la part superior de l'estadi.
No crec que sigui culpa dels esportites, ni tant sols dels xinesos, els problemes que tenen amb els drets humans, les culpes son dels governs i de qui va aceptar la seva candidatura malgrat totes les incidencies. Puc anar escrivint sobre els problemes, se que és una mica en sac buit, i també el fet que m'he apuntat a una ciber manifestació per protestar, lo important és que algú ens escolti i obri els ulls a la realitat, que no fa tant d'aquesta fotografia:

dijous, d’agost 07, 2008


Exclusiva Mundial

Demà al matí el jugador del Manchester, Cristiano Ronaldo farà públic que ha fitxat per l'equip de la seva vida el Manchest.. upsss no, el Real Madrid. Segurament ningú es creurà aquesta noticia, però com que la majoria de la premsa esportiva fa dos mesos que parla de lo mateix, he cregut oportú dir la meva,si la encerto podre dir que ja ho deia jo, i si no doncs m'emprenyare amb tota la colla de periodistes que m'han estat enganyant. Lo curiòs és que ara es veu que l'unic fitxatge que ha fet el Madrid és una model que vindrà a substituir la "Spice pija". I a can Barça aquestes coses per que no passen?. Si som mes que un club no estaria malament una mica mes de marro, que aquí sols és parla de les festes per Sitges i si ara el Germa Samuel es queda o no es queda, o si hem de fer que Leo fassi la volta al mon per segon cop en dos dies i ara a mes cabrejat.
La foto que he triat es d'en Cristiano Ronaldo, sense samarreta per que no s'estima els colors i per que així potser aumento el meu públic femeni.

dimecres, d’agost 06, 2008

El primer medallista

Encara no han començat les olimpíades de Beijing, que és la ciutat que tota la vida s'havia dit Pekin que la polemica en fa escriure rius de tinta (que poètic que m'ha quedat), encara que fa ja molts mesos que la cosa funciona. Xina és la gran potencia que ha estat amagada darrere d'un sistema econòmic que no deixava massa marge al lluïment, però ja van dir que era el gran gegant dormit i fa temps que penso que el moment que ha triat per demostar al món que existia era la celebració dels Jocs Olimpics. Occident hem tingut la vergonya de deixar passar els fets que van ocurrir, a la plaça de Tiananmen a l'any 1989, no fa tant d'això però no hem volgut tornar a veure que els mateixos que ara parlen de Pau Olimpica, eren els que fa 20 anys va decidir elimiar a base de tancs les protestes estudiantils, com havia passat en totes les revolucions estudiantils. Univeristat i exercit sempre una contra l'altra i el poder de les armes fent callar a les plomes.
El mateix govern va ser el que va
decidir expandir-se cap al Tibet, com que la Xina no és ja prou gran, l'interessava aquest petit país, (en comparació)i com que sempre ha estat un focus de conflicte per ser coixí entre els dos grans mosntres de l'Asia continental, Xina i India. Però a qui li interessa un país de monjos, ramaders, pagesos i poca cosa mes, però clar no es pot dir res contra la gran màquina de produir i el gran mercat de futur massa proper que representen tants i tants xinesos, total els tibetants ja es rencarnaran en alguna altra vida, i sino mala sort.
Des de que es va fer oficial el nomenament de la capital xinesa com organitzadora dels Jocs Olimpics, es van començar diferents moviments en protesta contra el govern xines i a favor dels drets humans. Ara ja hi som, i fins fa dos dies estaven prohibits tot tipus de comentari politic fet pels esportistes, no sigui que pixessin fora de test, de la macro expedició espanyola, hi ha un tal David Gomez, que ni tenia idea qui era, però per una entrada al seu bloc,
s'ha fet famòs, no als nivells dels mediatics candidats a ser medalla d'or, però el noi s'ha guanyat tot el meu respecte i els millors desitjos a la seva prova que diria que és el Decathlon, però confeso que no ho tinc massa clar. No se si aquestos gestos sols son gestos però al menys cadascú aporta el seu granet de sorra com pot, i a veure si a qui els pertoca s'adonen i mouen peça.
Xina està allí, no pot canviar d'un dia a l'altre, però hem d'intentar-ho i es feina de tots. Això si tampoc ens passem o es tornaran pitjos que els nord americans.
...ara sols cal esperar que a les pròximes olimpiades, puguin participar amb les seves seleccions païssos con el Tibet i és clar Catalunya (encara que siguin a Madrid).
Ah i un altra cosa que he vist a lo carrer del riu, una cosa es que hi ha diferencies culturals, però hi ha coses que s'escapen una mica, per que una cosa es un souvenir, tota la tonteria que portens aquestos aconteiximents, però han fet un gra massa, clar que un pobre peixet deu ser poca cosa pel país del món amb mes condenes a mort, i val recordar que els USA, no estan tampoc massa endarrerits en aquest ranking.
Que la Pau Olimpica estigui amb tots nosaltres.

dimarts, d’agost 05, 2008

Anunci

Fa temps que Pepsi no fa un campanya de publicitat, i això que va tenir una época que en feia de força treballadets... si us plau torneu a contractar al director de marketing.

dilluns, d’agost 04, 2008


Dedicat al Jordi (tu no, l'altre)

Estava buscant coses per la xarxa, mentrestant perdia el temps, i mirava alguna cosa de la guerra civil, a vilaweb, i he vist que hi ha un joc de la guerra civil que és diu Sombras de la Guerra, i m'he sentit encuriosit i no he pogut evitar entrar-hi. Aquí l'altre Jordi, potser si que li donarà un cop d'ull, que se que li va el tema, i podrà criticar les il·lustracions. Hi ha un apartat que és un concurs on enviar fotografies de la guerra o relacionades d'una manera o altra. I ves per on he trobat aquesta foto que no havies vist, o això espero. Li podeu donar un cop d'ull, malgrat que el concurs esta ja acabat, però crec que per aquí en tenim alguna de fotografia que podria participar i segurament es mereixeria un bon premi. Les restes, els records de les foses, que apareixen quan volen construir un parc eòlic.

Fora de joc

Els que tant us fa el futbol, que se que sou uns quants passareu de llarg d'aquesta entrada, i encara remugareu, el paio aquest no fa res i ara lo que fa primer es parlar de futbol, i ara que ja gairebé ningú se'n recordava.
Ha sigut un any de canvis importants, en lo club mes gran de casa nostra, i que per bo o per dolent la majoria seguim, com abanderat d'una guerra sempre perduda. Alló de ser mes que un club, però quedem segon mes vegades que primers, abans era culpa dels que manaven i ara que resulta que el president del govern i el cap de la oposició, son tots dos del Barça,
tampoc rasquem bola.
Anem per feina, la entrada en si, que suposo que alguns me la castigaran amb tarja vermella directa, espero que serveixi per acomiadar a
uns quants jugadors.
Ronaldinho: Va venir, el vam veure, va triomfar
i ara ha fotut el camp, per que estava cansat, i preferia la Pizza i l'escalopa a la milanesa que no pas el pa amb tomaca i fuet de Vic. Es un jugador que transmetia electricitat, somriures, ohhhhhs de la graderia, i grans imatges a la pantalla. Com a tots els cracks també se'l sobrevalora una mica, i quan fan una jugada prou maca, la veus 100 vegades a la tele, però no et recordes de que en tot el partit potser no ha fotut cop, clar si la jugada acaba en gol, tot es perdona, son coses d'aquest esport que lo important es posar-la dins. Era una màquina de vendre samarretes, i Natillas Danone, de fer filigranes, i aixecant la sempre negativa afició de Can Barça.
Decco: Aquest noi portuguès, ash no... brasiler, ash no .... si que és portuguès, ja ..prou!. Era un dels tres mini jugadors del Barça, juntament amb Xavi (jo no, l'altre), i Iniesta, això si en versió cabrejada i amb una facilitat per fer les faltes justes en el moment adequat, i les que l'arbitr es tallava de xiular. No se si es va adaptar a ser un crack, sense el protagonisme desitjat , però alguna cosa va faltar sempre per que acabes de connectar amb el public. També tenia ganes de provar coses noves, o passar-se el dia sota la pluja de Londres.
Thuram: Quan va arribar a can Barça, va ser mes en conseqüència
del fitxatge de Zambrotta i el descens de categoria de la Juventus a la sèrie B italiana. No era ja el jugador que demostrava la contundència i velocitat de la seva etapa al Parma o a la Juve, però és un bon tio, ha marxat per la porta de darrere, i segurament, jo el primer ens hem assabentat per que no ha pogut fitxar pel PSG, degut a un problema cardíac. No és pot tenir un cor gran, i Lilian ho havia demostrat algun cop amb el seu posicionament polític i social, segurament o al menys m'agradaria saber d'ell mes endavant, crec que potser amb la importància que té el seu nom a França pugui fer alguna cosa.
Zambrotta: Com que no volia jugar a la sèrie B, va venir a passar alguns dies per Barcelona, on tampoc ha arribat al nivell de joc de l'anterior mundial, ja ha tornat a Italia que és lo que volia.
Oleguer: El dia que va dir que ell era català, va ser la seva
sentencia de mort, es va iniciar una campanya en contra d'ell que juntament amb algunes lesions li va fer ser apartat de la titularitat. Potser no és el millor central, ni el millor lateral, però va posar tant dins com fora del terreny de joc la seva millor voluntat. Curiosament ara jugarà a la cantera del Barça, no al mini estadi a l'Ajax, amb un altre català Gabri. Tot plegat ara que al Barça no queden holandesos (els tenen tots al Madrid). Per cert us recordo que la marca esportiva Kelme el va treure el patrocini i que vam fer-li boicot, no aneu ara a comprar coses d'aquesta marca, que les coses quan es fan es fan.
Ja crec que no ha marxat mes gent, i si és així ja m'he cansat del tema, a tots ells bon viatge en els seus destins.
Un breu afegit, Oleguer no va voler anar a la selecció, però altres jugadors si que van seguir la crida del seleccionador, i desprès d'un any mediocre a l'equip, guanyen l'Eurocopa i van cridant Viva Espanya. Son prou lliures de fer lo que vulguin, però que desprès no es venguin cap moto, ja que a la selecció catalana no poden anar-hi mai que els hi fa mal el dit, la ungla, o estan cansats. Mercenaris tots plegats.

Em confesso: Estic una mica dropo.

Si que fa dies que no actualitzo, fins i tot alguna de les meves lectores habituals s'ha començat a preocupar per mi, ho sento, de pas aprofito per donar la benvinguda de cop a un altre que s'havia perdut (com pots veure, encara no he fet res). Per una banda volia canviar la imatge, però desprès també he estat una mica liat amb reunions d'una banda a l'altra i per rematar: un casament.

Miraré de tornar a ser una mica mes constant, això vol dir que si se'm creuen els cables començaré a penjar coses ara com un boig. (si tinc temps, clar).