dissabte, de febrer 17, 2007

Depressions d'èxit
El dia 13 de febrer, just quan feia 33 anys Robbie Williams va ingressar en una clínica per tractar la seva addicció als anti-depressius, ja abans havia tingut problemes greus amb altres substancies i amb l'alcohol. Part de la seva biografia és la de un noi rebel, inconformista, amb problemes familiars, un bad boy. Diuen que aquesta addicció és deu al poc èxit del seu darrer disc, de no haver estat al premis brit de la música anglesa, etc. Avui he trobat aquest cançó, My Way, que abans ja havien cantat altres grans, com poden ser Frank Sinatra, Elvis, etc, gent com el Robbie amb grans problemes amb les addicions i segurament en el fons tots mancats d'afecte. Comentant la noticia d'aquest ingrés m'havien dit que no entenien el per que uns cantants famosos han de necessitar anti-depressius, ja ho deia Urquijo, cantant de Los Secretos, "me convierto en vulgar al bajar de cada escenario". Realment desprès de tenir tot un public com el del Royal Albert Hall posat en peus cantant amb tu deu ser increïble, però al dia següent la sensació de soledat, la necessitat de tornar a omplir un teatre i que a la gent li agradi encara mes, i que d'aquí una setmana lo mateix, i d'aquí un mes, un any, condemnat a agradar sempre. Sort Robbie.

divendres, de febrer 16, 2007


Tanca el cinema Paris

Aquest mati, mirant "El Periodico" he vist que l'imperi Indetex, "vease" Zara, o el poder de les talles 36, és queda amb el local que ocupava el cinema Paris. No he anat massa cops al cinema a Barcelona, coses que te el ser de poble i dependre del tren per tornar a casa, crec que hauré anat tres o quatre cops com a molt, un d'ells vaig anar amb la meva avia, o com nosaltres, a casa sempre li hem dit "la mare", i casualment va ser al cinema Paris, a veure "La mision", quin tros de pel·lícula, quina banda sonora i quin parell d'actors, De Niro i Irons. Amb el temps si passava per Portal de l'Àngel, i passava per davant la porta, em servia per recordar, fer petits viatges al passat. No se quan tornaré a passejar per aquest carrer, però no serà el mateix veure un aparador. Anem perdem espais, per guanyar monotonies. Ja ho deia Joan Marsé i ho cantava Serrat, i sembla que no aprenem. Peró serà divertit veure els fantasmes del Paris passant de provador en provador, per les nits jugant a ser models, dirigits per Altman a Prêt-à-Porter.
Yo fui uno de los que lloraron
cuando anuncion su demolición
con un cartel de. "Nuñez y Navarro,
próximamente en este salón".



dilluns, de febrer 12, 2007

300, una de romans...ai no grecs, ai no espartans.




300 és la recreació d'uns fets històrics, que han passat a la llegenda com prototip de fet heroic. Any 489 a.C., uns 300 soldats espartans, comandats pel rei Leònides van frenar l'avançada del milers de tropes perses sota el comandament de l'Emperador Jerjes, en aquells moments el monarca mes poderós del planeta. Per aconseguir tal fita els espartans van entregar la seva vida en defensa del pas de les Termopiles, on la superioritat numèrica persa va quedar reduïda a una mínima expressió, amb això van aconseguir un avantatge tàctic per l'exercit grec, que facilitaria la posterior derrota de l'exercit persa.
La cinta,no esta basada directament en el fet històric si no en la novel·la gràfica de Frank Miller, (autor també de Sin City).
L'estrena és pel dia 9 de març.
Text inspirat en un original de Robb Stark.




dissabte, de febrer 10, 2007


El preu de la dignitat

Anne Nicole Smith, va ser de una de les muses de Playboy, celebre revista destacada pels seus reportatges i articles d'informació molt interessants (és per això que la coneixes oi?). Com tota rossa de formes espectaculars, la gent la comparava amb Marilyn, sempre hi ha una candidata a ser la seva hereva. Anne Nicole, va conèixer i es va casar amb un home molt mes gran que ella, el multimillonari Howard Marshall, la polèmica la va començar a perseguir,...ash aquestes rosses sempre amb homes famosos i rics que les porten als camins de la perdició. El temps no perdona i Howard la va palmar al cap de dos dies deixant-la com hereva de la seva fortuna, un altre escandol (a qui em recorda rossa, i fent escandols a la puritana societat americana?). La que un dia omplia la portada de Playboy fent babejar a la majoria del homes va caure en una decadència, a base de pastilles, depressions, i pressions per tots els judicis que es van generar per barallar-se per la herència del seu home. Ningú volia un imperi en les seves mans, era víctima del seu passat, del seu cos, guapa i rica, massa enveja generava. Anne Nicole va desaparèixer de les portades de revistes de les de adults, de les del cor, de tant en tant alguna foto del seu record la tornava a posar en candeler. Fa poc va aparèixer la noticia que estava recuperant la seva vida, la seva figura, les seves il·lusions, fins i tot tenia una filla, tot era esperança, però..... la maledicció de Marilyn va caure sobre ella, els barbitúrics li portaven a una fi en un hotel de Miami, una mort que gairebé ningú ploraria i que ara ha despertat l'interès d'un pare fins ara,anònim que vol recuperar a la seva filla. Fins 3 candidats, de moment han dit que son els pares de la única filla d'Anne Nicole, i que si una resolució judicial li dona l'herència de Howard la faran a ella hereva. Quina "ilu"!, has perdut a la teva mare, però ara tens tres pares. On estàveu fins ara? i si es perd el judici on anireu?. Tranquils ja sabem la resposta, el pare de la nena no és cap de vosaltres, jo tampoc (crec), segurament i si mirem les probabilitats hauria de ser un Kennedy, i JJ, que es qui tenia mes números, ja va morir en un accident d'avió.
En fi candidats al patetisme en surten en proporció a la quantitat de 0 del compte corrent.
Descansa Anne Nicole, i si on estiguis esta Marilyn, feu un especial desplegable totes dos.

divendres, de febrer 09, 2007


Oleguer, esportistes que pensen: Perill

D'acord que tècnicament no és el millor jugador del Barça, però al xaval se li ha de reconèixer que al menys no és el típic jugador que només la sap tocar, també sap pensar i aprofita la possibilitat mediatica que li dona el ser un dels jugadors d'un dels equips mes importants de futbol, la qual cosa li dona notorietat als seus actes. Fins cert punt em recorda al Pep Guardiola, esportistes que llegeixen, una especie en perill d'extinció?.
Han sigut famoses les seves opinions polítiques, ha sigut reconegut el seu compromís nacional amb premis. L'altre dia és va presentar a l'entrenament amb furgoneta, i no amb el vehicles típics dels jugadors d'un equip de primera fila, (Audi, BMW, etc), potser si que es passa una mica i si que resulta que no arriba a poder pagar un Opel, un Seat, i te que anar amb la furgo de la comuna.
Una de les coses bones de l'esport d'elit és que la gent et paga, per que li serveixis de publicitat, ara al pobre per tenir pensaments propis i publicar-los li han dit que el contracte s'ha acabat, però tu tranquil, la gent s'ha començat a mobilitzar per picar a la cresta dels senyors de la marca kelme, si la de l'equip ciclista que el feien anar dopats, o això diuen els del tour, s'ha montat una reivindicació mitjançant aquesta web per tal de fer saber a l'empresa d'Alacant el suport a Oleguer i a la llibertat de pensament. A que esperes, per donar el teu suport?.

dilluns, de febrer 05, 2007


Per provar que no quedi
L'altre dia va córrer per la xarxa el missatge de fer una aturada elèctrica per tenir un petit record d'aquest planeta que estem desgastant a velocitats accelerades, per demà hi ha previst un boicot a les companyies de telèfon mòbil degut a l'increment de les tarifes. Son empreses amb gran beneficis escandalosos, segurament no els farem ni un mal simbòlic, però al menys un dia que deixin de guanyar diners, i ens queda el dret de protestar.

dissabte, de febrer 03, 2007

Grafity

Aquest és el treball de recerca d'un noi que conec, el seu nom és Gerard, si us a agradat, passeu per l'original i li deixeu algun comentari, vot, etc.

dijous, de febrer 01, 2007


A fosques
Aquesta tarda a partir de les 19:55h fins les 20:00h, hora catalana, l'Aliança pel planeta ens ha convidat a tancar els llums, i que fem un pensament pel desgast del planeta. Mirem de fer uns minuts de foscor, i esperem que quan mes fosc sigui mes ens vegin, per que a la foscor els sorolls s’escolten millor. El planeta ens escoltarà, els qui manen no ho se..... casualment Gas Natural mirarà que fa amb la famosa OPA