dimecres, de desembre 29, 2010

+ $ X -TV

En el mitja televisiu l'oferta en català té cada cop menys espai, dins de l'oferta de Digital TV sols hi ha la versió de TV3 Int, dins del TDT, si ens posen a sumar les cadenes que arriben amb un mínim de qualitat de senyal seran unes 5 o 6 de mes de 50, però aquest no és el tema d'avui, un altre dia ja ho veurem.
A nivell d'Espanya, l'oferta és molt mes amplia, però de dubtosa qualitat i des de avui lo de dubtosa ja crec que sobra.En el seu dia Prisa, va decidir donar el salt a la televisió i Cuatro era la cadena mes progre del panorama, un altra manera de fer, un public mes minoritari, però segurament mes fidel que el d'altres cadenes. Un referent eren les noticies on ja sols per imatge semblaven molt mes avançats que la resta. Amb el temps Cuatro, va anar deixant la porta oberta a programes menys intelectuals i buscar audiència, reallitys,late shows, etc, començava la mimetització per semblar-se mes a la resta. Per aquelles dates CNN+, que sols emitia en la plataforma Digiatal +, va començar a emetre en obert i quedar-se al menys amb la part de la informació d'una certa qualitat que ja Cuatro estava deixant a banda. En aquestos temps que l'unic que interessa de la tv a nivell de fer diners és el futbol, la gran guerra mediatica, Tele5 es menja part del pastis de Prisa i es queda amb Cuatro i tindran un altra cadena on poder vendre el seu ...diguem producte. Els senyors de Tele5 han vist que Prisa també tenia un canal de 24h d'informació (i entrevistes i actualitat en general), com que no sabien que fer-ne han decidit carregar-se'l de dalt a baix i així poder emetre 24h de GH.Felicitats Mercedes Milà ara tens tota una cadena de segona, o tercera fila per tu soleta i el teu experiment sociològic. Els mortals hem tornat a perdre.

diumenge, de desembre 19, 2010

...un cafe con leche?

Bajabas envuelto en tu batín a cuadros colorado haciendo malabarismos entre el cazo, las tazas y tus manos ya no tan firmes, tu sonrisa era traviesa y cómplice, nos buscabas uno por uno y nos ofrecías esa mezcla de café recalentado y leche hervida a la que tú te atrevías a llamar café con leche, el azúcar ya lo he puesto nos decías mientras esperabas nuestras palabras de aprobación. Nuestros labios siempre se quemaban y la manos temblaban sujetando las tazas de Duralex. Solía hacer frió, el mismo frió que hace una noche como la de hoy, pero ahora ya no hay esas pausas para saborear el que seria sin duda el mejor café con leche.

divendres, de desembre 17, 2010

Campanya Creu Roja Joventut


Creu Roja Joventut Gandesa-Móra d'Ebre-Ascó ha engegat la Campanya de Recollida de Joguines Reis'2010. L'objectiu d'aquesta Campanya és doble:
1- Conscienciar a la població de la importància pedagògica de la joguina.
2- Aconseguir que tots els infants puguin gaudir d'una joguina nova, independentment de la situació econòmica familar.
Si voleu col·laborar podeu fer la vostra aportació de Joguines Noves i Material Escolar entre altres lloscs a:
Joguines Carreres de Móra d'Ebre

dijous, de desembre 16, 2010

Verbàlia


El joc és una capsa plena de més de 50 jocs lingüistics. N'hi ha de solitaris i per a qualsevol grup de persones i n'hi ha per jugar en equip. N'hi ha per a totes les edats. Es una col.lecció de jocs per a tota la gent a la que li agrada jugar amb les paraules.
Contingut: 3 taulells de joc, 200 lletres, 204 sí...l·labes, 120 marcadors de fusta, 6 faristols, 4 Llibretes de puntuacions, 4 Llapis, 2 sacs de tela i un llibre amb les regles de més de 50 jocs.

Màrius Serra i Roig (Barcelona,1963) és escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor i enigmista. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Col·labora habitualment amb el diari Avui, i és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística. Actualment és el que du l'espai Enigmàrius d'El Matí de Catalunya Ràdio.

Oriol Comas i Coma (Barcelona, 1956). Filòleg de formació. És expert i col·leccionista de jocs de tauler. Des de 1985 ha creat i produït més de cinquanta jocs de taula i de carrer per a institucions, ONG, universitats, periòdics i empreses. Ha estat el responsable de l’àmbit del joc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Per Sant Jordi de 2005 va publicar el seu llibre El món en jocs, sobre la història dels jocs de tauler.

Jugadors: 1-40
Duració: 30-120 minuts
4+ anys

El podreu trobar a: http://www.casalacarreres.com

dimarts, de desembre 14, 2010

Silenciar la veritat?

Poc temps...

Bones gent... com que en aquest mes, servidor està com una mica liat, entre una cosa i altra, no pas per que estigui de vacances, mes aviat tot lo contrari, així que poc temps tinc per actualitzar el bloc, així que us deixo uns minutets musicals per fer alguna cosa, i mira que tinc ganes de parlar, però al mateix temps una mica de mandra.


dimecres, de desembre 08, 2010

Explicacions

La gràcia del darrer lipdub recau en el fet que és el primer que ha estat gravat amb tecnologia 3D, que deu tenir la seva part de gràcia, però com que de moment les pantalles de PC encara son planes i d'aquesta tecnologia no tinc massa eines per casa, tinc que esperar a veure una versió en 3D d'aquí uns any i dir (amb veu de abulelo Cebolleta)...ah jo quan era jove, hi havia una cosa que feia de tant en tant que era escriure en una cosa que en dèiem blocs i vaig posar un vídeo, (noi tu saps que és un vídeo? ), d'una gent d'un poble que es deia Porrera, que tenien una associació Cultural que es deia Lo Cirerer, i que no se sap com doncs van aconseguir a través d'un dels fundadors contactar amb algú de tv3 (si, els catalans teníem televisió i en català, encara que no t'ho creguis) i van venir uns de Polònia, no que fossin polacs, era un programa d'humor, i un senyor que deia quin temps faria, i un altre que es veu que encara canta malgrat estar sempre retirat, Llach li diuen, i uns nois que s'en van anar desprès d'això de gira pel Japó i que van fer un acustic, també va anar pel poble un tal Miquel Gil, que era un cantant de Valencia quan a València encara parlaven la llengua del tio Canya, ai fill quins record, em fagi gran.

divendres, de desembre 03, 2010