dilluns, de desembre 31, 2007

Bon any!!!


Un any mes a les nostres esquenes, poca cosa a dir, cada dia comença un dia nou, ens encaparrem en celebrar festes, però mira és lo que ens toca, així que bon any a tots.

diumenge, de desembre 23, 2007

Quan es fa fosc

Quan arriba la nit, se'n va la llum del sol, però també acostumen a marxar altres coses, aquesta nit, el que ha decidit marxar és el meu pare, era un viatge que ja havia comprat el bitllet feia molt de temps, però la seva fortalesa, els seus ànims, la seva manera de ser, l'han fet allargar fins avui. Molts , si ja se que sou pocs, dels que passeu per aquí segurament heu sentit parlar d'ell molts cops, sabeu que era un guardia civil extremeny que fa 50 anys va lligar a una catalaneta que venia peix a la plaça. Fa uns dies un home, va venir a la botiga i em va preguntar per la seva salut, quan li vaig dir de la seva gravetat em va dir que el meu pare era una molt bona persona. Aquestos darrers mesos, crec que m'han servit molt per descobrir que si que el Tomàs era una bona persona, a banda d'un caxondo, i que els seus rampells eren només com el citral.
Ara ja esta tranquil ha deixat de patir i com a bon madridista d'aquí un ratet mirar el partit amb el seu germà que va morir avui fa dos mesos, que ves per on és mes cule que jo. No se quan de temps deu fer que no veien un derbi junts, però segur que s'ho passaran molt be plegats.
Be.... poc mes puc dir, gràcies per que esteu.

divendres, de novembre 16, 2007

Ho sento!!!

Estimat public, ja se que estic molt gos i no publico res, però tinc massa coses al cap, com per poder posar-me a escriure. Però si teniu una mica de temps i una consola PS3 o Xbox no ho dubteu, i compreu aquest joc: Assassin's Creed, la xarxa esta plena ja de vídeos sobre el tema:




dissabte, d’octubre 27, 2007

Sort que no era TV3

Llibertat d'expressió en la fiesta nacional, 12 d'octubre, que no los toros. Una mica d'ardor guerrero si que s'ha de tenir per anar amb micròfon i càmera en mà.



dimecres, d’octubre 10, 2007

Per que no som un país petit?


Per la majoria de la premsa espanyola ahir no va succeir res d'important o si parlen d'alguna cosa és sobre la sempre recorrent polèmica dels escriptors catalans en llengua castellana, mentrestant parlin encara que sigui malament ja ens va bé que parlin és lo que volem.
Som lo que som, i tenim molts pecats, molts errors, però si portem tants anys aguantant i encara ens mig sortim, deu ser en part per la gent que en formem part.
Ahir un dels grans homenots d'aquest país va fer el discurs de la Fira del Llibre de Frankfurt i quin discurs .... si senyor, gràcies Quim, pels teus llibres, pel teu estil, pel teu humor, i per fer d'aquest petit país, un país no tant petit.
Per veure el vídeo, aquí.

dimarts, d’octubre 09, 2007

Free batasuna


Haig de reconèixer que volia tractar aquest tema, però se que no és un tema fàcil del que puguem parlar, no crec que siguin pors, ni paranoies, sols que la realitat es veu molt diferent segons els ulls que la miren.
Quan va interessar parlar de proses de pau a Euskadi tot van ser flors i violes, fins que la possibilitat de la Pau va acolloni a una part del sistema polític espanyol que es quedava sense armes de destrucció massiva un altre cop
El motiu que s'acabes la treva ens lo podem imaginar malgrat només se'n sap una de les versions "oficialment", era clar la Pau no interessava. Els que van patir les conseqüències en un primer termini van ser les víctimes de l'atemptat de l'aeroport de Madrid a mig termini tota una societat en pateix la conseqüència.
Durant una època vaig defensar la lluita armada com una forma de lluita, amb el temps hauré perdut força en aquestes idees, però darrere del moviment armat hi ha el sentiment de tot un poble, o al menys d'una part molt important del poble basc, potser molts d'ells tampoc estan d'acord amb la lluita armada, però si que creuen i volen un Euskadi lliure e independent. La seva única solució política (o al menys la mes majoritària) ha sigut Batasuna, un partit polític que ha sofert un assetjament permanent de la justícia espanyola, per darrer cop fa dos dies, detenien a tota la seva cúpula en una reunió, els motius ser una colla de terroristes. Si ho eren, per que no els detenien fa un any?. Clar ara toca, pocs dies desprès de tornar a sortir el tema del pla Ibarretxe, casualitats....
Batasuna no son els seus dirigents, els seus regidors, els seus diputats, Batasuna és cadascun dels ciutadans i ciutadanes d'Euskadi que volen la independència, que els voten, que els hi donen suport. Poden empresonar 1, 10 100 o 1000, però no una part d'un país, i molt menys un sentiment.
Queda poc seny a la política espanyola, però si algú vol parlar de Pau a Euskadi s'haurà de seure a parlar amb ETA, amb Batasuna i si fes falta amb el dimoni. Tancant-los no s'aconsegueix res així que per una solució democràtica: freebatasuna i llibertat per tots els pobles que la volen.

Ribera Rock 07


Està clar que no és el gran festival de tardor de musica rock que la gent estava esperant, però és lo que hi ha, la gent som els que som i està clar que estem on estem. Docs aquest dia 12 torna a Miravet, al casal tornarà el Ribera Rock, diuen que a partir de les 23.00 h, però històricament ha començat sempre a deshora, però intenteu ser puntuals i si encara no ha començat gaste-us uns eurets a la barra, que ja que l'entrada es gratuïta que menys, oi?. El programa esta replet de grups rock de la comarca que al final acostumen a ser la mateixa gent que veus a tots els concerts i que com tots saben lo millor és el caos que es forma al final en alguna cosa que vol ser un fi de festa. Doncs qui pugui i vulgui ja sap on anar aquest dia 12. Sort i llarga vida al R&R.

dilluns, d’octubre 08, 2007

Èric i l'Exèrcit del Fènix


Espero que a aquestes alçades del bloc no tenir que explicar qui és l'Èric, però en cas de que no conèixer la seva història estaria prou bé descobrir-la en la representació de l'obra de teatre que inspirada en el llibre i els fets que li van succeir. Tindrà lloc aquest diumenge dia 14 d'octubre a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre a partir de les 18.30h organitzat pel Colectiu Correllengua i l'Associació juvenil de jocs d'estratègia de la Ribera d'Ebre "Baronia d'Entença".

Tadeo Jones i Té la mà Maria

Fa uns dies parlava sobre el retorn d'Indiana Jones, i la gent del bloc de Té la mà Maria van deixar un comentari que ells havien parlat sobre el tema fa un temps i que havien trobat un curt d'animació força divertit. Realment és molt bo, esta molt ben parit. Tinc la poca vergonya d'aprofitar que el link que van deixar estava malament per robar-lo i recuperar-lo, com diu Mani, estic fet un Robin Hood. Doncs aquest és un post per que podeu veure el vídeo si voleu, i de pas aprofitar per fer una mica de publicitat d'aquest bloc, que se'l curren de veritat i que cada cosa que pugen val la pena veure-la, sigui del tema que sigui, us sorprendrà gratament si encara no el coneixeu.





Josep Gibert


Per als paleontòlegs el gran descobriment és Atapuerca, però sempre hi ha com una segona versió, un paio diguem estrany que defensava que una troballa seva feta l'any 82 (el del narajinto), a Orce, era el primer homídid europeu, un craní que per alguns pertanyia a un èquid. Mediaticament Atapuerca sempre s'ha endut tots els reconeixements i el paleoantropòleg Josep Gibert era un personatge diguem estrafolari.
Lo curiós del cas que aquest home malgrat néixer a Valls, va passar molta part de la seva vida a Móra, i l'estiu del 2004 va ser el pregoner de les fetes majors.
No se si les seves teories son certes o no, tampoc crec que sigui ara motiu de pegar-nos per qui va ser abans o que va ser abans, però queda clar que alguna cosa hi ha a al riu, i en aquest poble per aconseguir un nivell alt de frikisme.
Avui en Josep ha mort per culpa d'un cancer, també a mort un home a l'estació de tren de Móra la Nova poc abans de pujar-hi, o el pilot de motos Abe en un accident de transit. Tots morim i som brou de cultiu per noves investigacions d'aquí a milions d'anys.
Ens va ajudar a complicar-nos la pregunta d'on venim, però cada cop esta mes clara la de cap on anem.

dissabte, de setembre 29, 2007

The man with the hat is back


És una cosa que fa massa dies que es diu, es comenta, però ja se sap que el proper dia 4 comença el rodatge de la quarta cinta de la saga del caçador de tresors, aventurer, arqueòleg o trapella, amb mes estil del cinema. Diria que també el mes guapo i que gracies amb ell es va crear amb el temps Lara Croft, en el fons li devem fins i tot l'existència de l'Angelina Jolie que ja es dir molt. Tots hem sentit mil cops la musica del J.Williams, que serien les pelis de Spielberg sense aqeusta musica?.
Lo que deiem comença el rodatge de Indiana Jones and the kingdom of the crystal skull, i ja tinc ganes de que la estrenin, i tornar a veure al Han Solo, ai no al Harrison Ford fent anar el fuet i corrent per laberints secrets. Haig de dir que Harrison Ford és per mèrits propis el meu heroi. Un paio com ell que pot portar una nau com el Millenium Falcon, o saltar a vagonetes de mina en marxa sense perdre el barret, que mes se li pot demanar?. A mes es protagonista de lo que abans eren les 2 trilogies besties del cinema, i segurament l'actor mes vist. Això és una cosa que només ha intentat fer Hugo Weaving, he de confessar que no sabia que el paio es deia així fins fa segons (Agente Smith o Elrond para els amics).
Torna l'aventura! Torna Indy! (mira que tenir nom de gos).

Atracament a ma armada

Com diria aquell gran humorista, l'Eugeni: "Saben aquel que diu..." Doncs he anat a fer un tomb qual turista accidental pel bloc de l'Aida (no tens perdó si encara no l'has visitat quan el tinc al meu llistat de blocs d'amics) i he vist un vídeo que m'ha fet molta gracia i dic, vaig a robar-li. Entro al msn i li dic "manus arriba estu es un atracu, que et vull robar el vídeo", i clar que ella se'm queda mirant diria que a la pantalla per que si no, no pot llegir lo que li dic, i em diu que ja aclarira comptes mes endavant. En fi que m'he envolicat una mica per poder penjar el link a una pàgina d'acudits de l'Eugeni o Eugenio, fer una mica de publicitat d'un bloc i per demostrar que tots tenim una ment susia:



Au ja podeu netejar lo vostres pensaments.

Rectificar

Fa uns dies publicava un vídeo d'un grup pop spanish on es feia referència a un grup que és diu Stereo Total i la meva ignorància o la mandra de buscar a google, em va fer pensar que seria un grup pop dels 80 espanyol, però la curiositat m'ha pogut he buscat alguna cosa per aquí i per allà, i si és un grup pop, però actual, una mica multicultural i raros com tots els grups pops i com no podia deixar-ho passar uns deixaré un vídeo per que m'odieu una mica mes.



divendres, de setembre 28, 2007

Videojocs o alguna que altra cosa mes?

Crec que s'ha acabat la saga del Final Fantasy, o les generacins que va créixer mirant des de Mazinger Z fins Naruto, s'han quedat desfasades. Al mateix temps els jocs de consola o de PC han donat tot un canvi, ja no em remunto al PacMan, ni als Super Mario vs Sonic, els japos ens han deixat considerablement endarrere, son mini series de alta qualitat amb guions perversos, qui vol jugar a Wow si hi ha aquestos jocs?



dijous, de setembre 27, 2007

Un toc "japo"


Desprès del concurs de miniatures de les IV Jornades de Rol, una imatge val mes que mil paraules, esta clar que no vam arribar a aquest nivell, però el dia que algun dels frikis es posi ja veurem. Encara que no me'ls veig exposant aquest estil de miniatures en public, se que en privat desitgen tenir-les, si i jo també que haig de dir?. Es com una fira de tot el tema de miniatures japos, i alguna cosa mes que se m'haurà perdut, per que no he tingut massa temps per veure-la. Tens una estoneta? doncs dona un cop d'ull.

dimarts, de setembre 25, 2007

Calexico, un nou descobriment


Ni idea, ni sabia que existeixin, ni que fos el nom d'una ciutat californiana, per mes dades, però un cop mes. he de rendir-m al gran fet cultural que és el youtube, ja dec ser el bloc sucursal amb mes aportacions al dia d'avui. Diuen que és musica Indie, doncs que sigui musica indie a mi m'ha agradat, el que l'ha penjat no ha deixat l'embed, o sigui que haure de fer clik, així li pujaran les visites suposo, que ja esta bé, oi?. Doncs be espero que us agradi aquesta mescla de so Indie, amb una cantant francesa, mariachis de fons. Per cert si busque una mica també han cantat amb Amparanoia, doneu-me temps que ja veure que tal esta això, però promet.

Doohan is come back?


El mon de la GP està ple de "putos amos", durant molts anys, diguem abans de la era Rossi, havia un xicot australià que va ser el rei dels 500cc, Doohan era un veritable crack amb una gran moto les ja mítiques Honda NSR500, les típiques del Repsol Honda Team. Des de els temps de Doohan la categoria reina es pot dir que era cosa d'un italià i d'un seguit de catalans sempre aspirants a la gran corona. Ara un altre noi australià ha entrar a escena i de quina manera, Casey Stoner amb una Ducatti ha deixat enrere al gran Rossi i a tot el poder de Honda . Ho sento pel Dani, no és que el tingui massa simpatia però mira encara és de casa, haurem d'esperar als nous cadells de la factoria catalana del motor, per veure si tenim un campió a GP , encara que crec que en Dani no està mort, veig mes futur en la nova fornada que en ell, ja que a mes de grans pilots son showmans al mes pur estil Rossi. Casey disfruta ara al teu torn, però espera que ja venen per tu ;) , de moment felicitats.

dilluns, de setembre 24, 2007

Que ha pogut passar?

Un cas massa mediàtic, allà on vagis pots veure quantitat de fotos on es reclama saber on esta, tant aviat sents noticies que ha sigut vista al Marroc, com que son els seus pares que van patir un accident i van llençar el cos al mar. Especulacions i premsa que necessiten ompli planes de diaris. Sigui lo que sigui lo que hagi pogut passar és una llàstima. En tot cas la gent ha respòs de gran manera a les primeres crides, i sembla que la quantitat donada per ajudar a la seva recerca és molt substanciosa. Que haurà passat? No ho se, no puc saber-ho i segurament no se si és bo si saber-ho. Malauradament de nens segrestats, suposant que aquest és el cas, n'hi ha milers en tot el mon, però no tots sons tant mediàtics, no surten tan guapets a les fotos i les seves famílies no semblen tant perfectes, ni poden pagar grans advocats.
Doncs escoltant musica per youtube, he trobat aquest vídeo d'un desconegut que vol ajudar a trobar la xiqueta.






La cançó és de Ricardo Arjona, un cantautor de Guatemala, reconec que la cançó és molt dura, us deixo un link al videoclip original,però espero que durant una estona pensem en tot els perills que hi ha al tercer mon i que no arriben als menjadors de les nostres cases, i que cada dia destrossen Amèrica Llatina, Africa o Asia. Malgrat tot molta sort per la petita.

Missatge a un col·lega

Doncs com que fa dies que no ens veiem, i se que no entres mai al bloc, que ets un dropo i ni saps on tens el link, que no vas venir a les jornades per que volies anar a veure llops a Zamora, ara no et queixis...els zombis han arribat i tu no estàs preparat com em pensava, mala sort company.
Malgrat tot ..... som amics i t'ajudaré.


Això d'on ha sortit?

Youtube és dolent per la salud pública, així que he trobat això que es el típic grup pop spanish de colors cridaners, tonada fàcil i en fi son fans de Stereo Total, que deu ser un grup pop de quan la tele era en blanc i negre. Reconec que em sonen d'alguna cosa....cada dia dec estar pitjor per pujar aquestes coses al meu bloc.
 


dijous, de setembre 20, 2007

Supermodel 07 i aquí no s'acaba la cosa


Donant voltes per la xarxa, me he trobat al bloc d'en Torbe un comentari sobre una noticia vista a en un diari virtual australià, sobre un nou cas de xiqueta que vol ser model, be per ser mes sincers és model, encara no te els 13 anys i ja va rondinant per les passarel·les. D'acord que la xiqueta serà molt maca, i que te uns pares una mica tontos, però cal arribar a això?. Diuen que no desfilarà de moment ni en roba interior, ni en bikini, suposo que per salvar la falsa moral. Espero que quan sigui la hora de repartir les pastilles per aprimar-se al backstage, o l'hora de les festes de descontrol de sexe, drogues i R&R, o aquell agent de models que voldrà un favor sexual a canvi de desfilar a Milano, doncs també els pares tindran un moment de seny, malgrat que em ve al cap un capitol de House que la cosa no era així i que la xiqueta que va resultar ser xiquet es tirava a tot a qui podia i algun mes, si no has vist aquest capítol doncs ho sento :(. Be el cas és que una cadena que anava de pogre, que no faria programes del cor, i que ens tenia acostumats a les series americanes, ara ens dona un reality show en forma d'Operacion Triunfo de models de 16 anys, que no saben parlar i volen ser "supermodelus guais de la muerte", també hem de pensar que és un fenomen social com deia la Milà que deu estar amb el seu GH novena edició.
Be és un post sense cap sentit ni lògica, però estic molt content que ja he superat les 2 mil visites, malgrat moltes siguin meves, tot s'ha de dir. Però qui ho sap això si no jo?.
Gràcies per tot gent!!!



Ja han arrivat!!!!!


Ho estàveu esperant en candeletes, segur que si, ja son aquí a la fi les IV Jornades de Jocs de Rol i Estratègia de la Ribera d'Ebre, que organitza l'Associació juvenil de jocs d'estratègia de la Ribera d'Ebre " Baronia d'Entença" si els frikis que tots coneixeu i que porteu dins amagats. Que no sabeu que és el rol, el warhammer, el magic, doncs mes motiu per acostar-vos a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre, aquest cap de setmana, a partir del divendres 21 a les 5 de la tarda fins diumenge a les 9 de la tarda. No t'ho pots perdre , de veritat és una cosa única en totes les Terres de l'Ebre i part del mon mundial. Sabem que vindrà gent de la resta del territori, com gent de Barcelona, Reus, Salou, i enguany valencians i aragonesos.
Vindran ells i tu no?.... Llença els daus i veuràs com que et diran que si que has de venir, i a poder ser disfressat.

Cansat del teu ratolí?


El ratolí, aquest nou company de feina que el tenim sempre a ma, aprofito que fa temps que no pujava res per fer acudits dolents. Els ratolins o mouses solen ser coses molt soses, malgrat que personalment vaig tenir molt temps un en la forma del cap del C3PO, com a friky que sóc ja és normal, però en general solen ser sosos, avorrits i uniformes. Navegant per la xarxa he trobat un web on es poden veure un assortit força mes divertit que no pas lo habitual. Volia pujar un altre dels models, però abans de que el meu public femení sempre estimat i necessari per pujar les estadístiques m'ompli de post insultant-me, he decidit ser moderat.... (ei tios *...vosaltres ja sabeu quins molen, eh?).

* S'ha de pronunciar amb la veu de la sempre mítica veu de Els Joves.

dissabte, de setembre 15, 2007

Jornada intercultural a la Ribera d'Ebre


Ja se que vaig tard fent la publicitat, però és que vaig molt carregat de feina , entre una cosa i l'altra no dono abast, per la qual cosa fins i tot tinc abandonat el bloc, però estimat visitant i amic que perds un moment del teu temps mirant aquestes lletres; si no saps que fer aquest cap de setmana acoste't a Rasquera, bonic poble, entre la serralada de Cardó i el riu Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre que s'està fent una jornada intercultural, això vol dir que podràs menjar plats de diferents racons del mon, gaudiràs de danses tradicionals, correfocs, xerrades i altres coses amb les que gaudir del cap de setmana, o lo que queda d'ell. Si vols mes informació click

dimarts, de setembre 11, 2007

Lo Kampa 07


La JUP és una associació juvenil de El Perelló que els propers dies 14,15 i 15 de setembre organitzen Lo Kampa 07 a l'Ermita de Sant Cristòfol de El Perelló.
A Lo Kampa podreu trobar:concerts, teatres, activitats lúdiques, correfocs, menjars populars i com ells diuen a un preu únic e irrepetible: GRATIS!!!! Una excusa mes que bona per distreure's i passar un gran cap de setmana.
Si t'interessa no ho dubtis i acoste't a El Perelló.




Gràcies


Vull donar les gràcies a tots aquells que ens heu ajudat a la difusó del Primer Campionat de Scrabble de les Terres de l'Ebre.
Ha sigut una tasca complicada, i segurament hem comes alguns errors, però crec que lo mes important és que hem posat la primera pedra i a partir d'aquí hem d'anar creixent poc a poc i millorant.
Vam tenir 20 participants vinguts de la Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Ebre i Montsià. La classificació final va quedar així:

  1. Montsant Aymat
  2. Cori Fusté
  3. Montse Ramos
  4. Emma Guasch
Us esperem a tots, o al menys a alguns mes, l'any que ve.


dimecres, de setembre 05, 2007

1er Torneig Scrabble



Bases del I Torneig de Scrabble Terres de l’Ebre
El torneig tindrà lloc el diumenge dia 9 de setembre a partir de les 10.00 h del matí a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre.
El torneig està previst a un total de 3 rondes en sistema suís.
Les inscripcions son gratuïtes.
Queden estipulats els següents premis:
1r classificat: 150 € i obsequi
2n classificat: 50 €
3r classificat: 25 €
4t classificat: 25 €
Les decisions dels jutges són inapel·lables.
El fet de participar comporta acceptar aquestes regles.
Regles del joc
Inici del joc
Es col·loquen les fitxes sobre la taula cap avall i es remenen. Cada jugador agafa 7 fitxes Inicia el joc el jugador que té la lletra més pròxima al final de l’alfabet, en cas d’igualtat es tindrà en compte les lletres precedents.
Seran vàlides totes les paraules que es troben en el Diccionari de la llengua catalana segona edició. En cas de dubte, es podrà demanar la correcció als jutges.
No es permetran símbols, abreviatures ni pronoms febles.
Desenvolupament
El jugador que inicia la partida, ha de combinar totes les lletres possibles per formar una paraula, col·locant-la en el tauler, horitzontal o vertical, de manera que una lletra passi per la casella central. Se suma i anota el valor de la seva jugada i pren les fitxes necessàries per a completar les 7 fitxes de nou.
Passa el torn al jugador de la seva dreta, que ha de formar una nova paraula recolzada o creuada amb l’anterior.
Durant el seu torn el jugador pot canviar totes les lletres que desitgi del seu grup de set, descartant-les cap per avall i agafant-ne el mateix nombre de noves. Per jugar haurà d’esperar al següent torn.
La partida finalitza quan un cop acabades totes les fitxes de la taula, un jugador esgoti les fitxes ,o quan cap jugador pugui col·locar cap lletra. Un cop transcorregut el temps estipulat d’una hora des de l’inici de la partida.
Com creuar paraules
Es poden afegir una o més lletres a les paraules existents al tauler formant una paraula encreuada amb una o diverses paraules ja existents.
Col·locant una paraula continua o paral·lela, amb la condició que en direcció vertical i horitzontal queden formades noves paraules complertes.
Puntuació
Cada lletra porta el seu valor en la part inferior de la fitxa.
Hi ha caselles amb premis dels quals se’n podrà beneficiar tant les lletres com les paraules segons s’indica. Aquests premis només es sumen en el torn que s’usa per primera vegada.
El valor de la jugada es la suma del valor de les lletres amb els modificadors afegits.
El jugador que inicia la partida multiplica el valor de la seva jugada per 2.
Si passa per 2 premis de paraula es multiplica per ambdós factors pel resultat final.
El jugador que col·loqui les 7 fitxes s’anota un premi de 50 punts.
Al final de la partida es descompta a cada jugador el valor de les lletres en el seu poder.
Si un jugador acaba la partida esgotant totes les seves fitxes, sumarà el valor de totes les lletres en poder de la resta de jugadors.
El resultat del final de la partida indicarà la classificació general, atorgant 4, 3, 2 i 1 punts a cada jugador segons la seva classificació. En cas d’empat en punts totals es tindrà en compte la suma de punts aconseguits per partida.

dijous, d’agost 09, 2007

La batalla de Kruger

Brutal document filmat per un turista americà, Dave Budzinski on és pot veure la lluita per la supervivència, i que les coses semblen que estan canviant, son 8 minuts, però val realment la pena. I els mes de 9 milions de visitants li donen la raó.



dissabte, d’agost 04, 2007

De turista per Springfield

Si una serie de dibuixos animats ha viscut anys entre nosaltres i ens ha acostat la vida de la típica família americana amb un punt irònic i sarcàstic aquesta ha sigut sense cap dubte Els Simpsons. Desprès hi ha hagut un munt d'altre series que han imitat ja sigui el concepte de ser una mica irreverents, com el de ser crítics, algunes amb mes fortuna que d'altres, però lo que en un principi semblava la vida d'un xiquet trapella com podia ser en Bart, s'ha convertit en la vida de tota una família, amb personatges realment amb molta força, de fet tota una ciutat que ens la hem fet una mica nostra... (continuarà)


dimecres, d’agost 01, 2007

Tornen els celtics!




Desprès d'una llarga travessa del desert, des de la fantàstica era que la lliga (la de veritat) de basquet de la NBA, era cosa de dos dels fantàstics Lakers de Magic, Kareem, etc i dels nois del trebol, de la samarreta verda, del parquet dels inicis, dels nois blancs, o sigui els Celtics de Bird, Mc Hale, Ainge. Tots dos equips ens van fer obrir els ulls al basquet a un altra dimensió, als partits de play off de les matinades, eren altres moments...teníem 15 anys. Gaby el meu millor amic era un fan d'aquell Magic Johnson, el 32 dels Lakers de les assistencies sense mirar (si, el Laudrup les va copiar d'ell). A mi m'encantava aquell 33 dels Celtics, els seus triples, el seu joc que podia semblar patos però que coi era molt efectiu i també creatiu. Va ser una etapa daurada pel basquet i la porta a un esport per molts com nosaltres.
Desprès d'unes temporades on va vèncer el joc dur i molt defensiu dels bad boys de Detroit, fins l'aparició de Jordan. Els Lakers van continuar apareixen per alguna final, van guanyar algun títol amb Shaq i Bryant, però en canvi a l'est els Celtics no podien trobar mai la gran estrella que fes un gran equip, alguns intents bons però sols intents, i quan la cosa semblava mig be (Mercer, Pierce, Billups....) l'equip es desfeia i tornàvem a començar de nou.
Però enguany la cosa pinta de color verd Pierce estirà acompany
at d'un parell de monstres com son Ray Allen i Kevin Garnett. I es rumoreja que Navarro els interessa. Senyores i senyors això vol dir que els celtics han tornat, que podrem recuperar gorres i bufandes que les noves generacions descobriran l'equip mes gran de la millor lliga de basquet i que tornaran els partits de matinada amb el meu equip jugant-se els títols.

Aquest any SI!!!!


dimarts, de juliol 31, 2007

Beowulf



 

Per tots aquells qui no ho sabíem, Beowulf és una de les primeres obres literàries en angles antic, algo semblant a La cançó de Roldan o El Cantar del mio Cid.
S'han fet varies versions cinematogràfiques però aquesta sembla realment esperançadora, dirigida per Robert Zemeckis (Regreso al futuro II i III, Forrest Gump, etc)i be, si mireu tota la gent que surt fot bona pinta, a mes alta tecnologia i efectes 3D per aturar un tren, de fet la major part de les coses son generades per ordinador, el futur del cinema en mans de màquines.
Fins l'hivern no la podrem veure, sigueu pacients.

dimecres, de juliol 25, 2007

Tropes republicanes creuen l'Ebre a Móra d'Ebre

Només em faltava saber que va passar al desembarcament a la plaça, i ves per on buscant per youtube, em trobo l'enllaç adequat. Us poso el vídeo també però si voleu fer algun comentari a l'original, estaria prou be. 69 anys després es recrea part de la nostra història. Espero que l'any que ve, es torni a fer, i si cada any una miqueta millor.




dimarts, de juliol 24, 2007

El Tour està mort


No em sorprèn, un dia guanyes una etapa ets un Deu, al dia següent estàs destrossat i ja no compten amb tu, però aconsegueixes al cap de res fer la etapa de la teva vida al tour. I passes a ser sospitós, i normalment culpable de dopatge. Se'ls demana massa als ciclistes, i crec que pocs han de ser els que no han caigut a la temptació de provar alguna cosa per ser millors, per poder triomfar, pel sols fet de no fracassar. L'Alexander estava predestinat a guanyar aquest any el Tour, al menys a estar allà al davant, una caiguda el va fer perdre totes les possibilitats, però la seva casta li va fer sorgir del no res, fa un parell d'etapes per al menys coronar una etapa com guanyador, ahir va donar tot un espectacle, van fer una etapa força brillant, atacs, atacs, i mes atacs, lo que la gent li demanem al Tour. Però ja tornem a ser un altre heroi caigut per culpa del dopatge, globus vermells de diferents orígens i cap a casa ell i tot l'equip. El ciclisme sota sospita, contra les cordes. Gran injustícia, ja que a quants esports no deu passar el mateix?, Els grans super campions van marxar quan van veure perillar que els podien descobrir? A les dos preguntes la meva resposta es Si, segur que molts mes esportistes es dopen i segur que grans llegendes recents del ciclisme, pentacampions inclosos van provar alguna vegada quelcom que segurament avui és il·legal.
No se la solució, però si volem veure grans etapes de muntanya, en un Tour de 3 setmanes ja sabem el preu que han de pagar els ciclistes.
Sort Vinokourov, per mi no ets un trampós només que t'han enxampat i a d'altres no, i gracies per la jornada d'ahir.
The last legionUna nova versió de la història d'Artur, d'Exaclibur i cia. Espero que millorin la darrera, que no serà gaire difícil, de moment li estan fent força campanya de publicitat. I vist lo vist....tornen les pelis de romans?



dilluns, de juliol 23, 2007

Un dubte que tenia
Alguna vegada havia vist onejar una bandera republicana espanyola amb un escut central, i reconec la meva ignorància ja que pensava que era un escut de la casa real. Vaig pensar que potser era la solució d'alguns per evitar problemes amb la legislació sobre banderes anticonstitucionals. El darrer cap de setmana durant la recreació històrica i la desfilada, la cavalleria portava una bandera amb escut, ja em va semblar una mica mes estrany, per que aquesta gent de les recreacions, això s'ho prenen mes en serio.
Presa de la curiositat he descobert que durant la II República Espanyola la bandera tenia també un escut com el que es pot veure, tant en la imatge annexa, com mes avall en la selecció de fotos de les jornades. La diferencia dels escuts és que en comptes de corona, aquesta porta una corona cívica o mural. I tampoc té l'escut de la flor de lis dels Borbons.
Per un altra banda he descobert que en cap cas és pot dir que sigui una bandera anticonstitucional, com si que és el cas de la bandera amb l'àguila, ja que la republicana és part de l'historia democràtica, malgrat no sigui a dates d'ara l'oficial i l'altra doncs ja sabem tots d'on va sortir.
Animo des de aquí als espanyols a que tornin a instaurar la seva República, i als catalans a que fem lo que hem de fer d'una vegada, que ja va sent hora que se'ns passara l'arrós.

La justícia s'està tornant boja?
Fa uns dies va saltar la noticia sobre la polèmica portada de El jueves, la reacció de la premsa i de la blocesfera no va trigar en fer-se sentir. Era una noticia mediàtica, el típic setmanari satíric acusat en el s.XXI, després de 30 anys de vida, ara els hi venia tot aquest rebombori.
Potser va ser una venada monàrquica del jutge, però dia a dia la cosa sembla que en el fons lo que succeeix és que la justícia és va quedar anclada en un altra època.
Per mostra un botó, avui surt al diari la informació de que un jutge de Múrcia atorga la custòdia de dues filles al pare pel motiu de que la mare és lesbiana, i ha de decidir estar amb les filles o amb la seva actual parella. D'entrada que li treguin els fills ja és de per si una burrada, però que a mes li fan triar entre una cosa i l'altra, que s'esperava el jutge que la pobra dona decidís que es quedava amb només una de les filles i mitja companya?.
Sempre he cregut que els homes sortien perjudicats en el tema de les custodies, les visites, etc, però la realitat sempre supera qualsevol pensament.

dissabte, de juliol 21, 2007

Terra de Germanor

Durant els darrers dies a Móra d'Ebre, han tingut lloc les primeres Jornades Jornades Internacionals d’Història en els Espais de la Batalla de l’Ebre, organitzades per l'associació Terra de Germanor i la Universitat Rovira i Virgili.Durant els tres dies diferents ponents han estat fen xerrades varies sobre la Batalla de l'Ebre. A banda d'aquestos actes merament acadèmics i molt dedicats a entesos, s'han fet altres activitats paral·leles, un documental al passeig de pont, una obra de teatre, un concert de rock al que al final no vaig poder anar-hi, i com a element mes curiós i que la gent va poder veure va ser una recreació històrica i una petita desfilada.En un principi la infanteria tenia que creuar des de l'embarcador de Móra la Nova i pel pont (el de les arcades) entrarien la cavalleria, i alguns elements motoritzats, m'havien dit camions, sidecars, etc. Em vaig dirigir càmera en ma al pont i desprès d'un retard, com ja era d'esperar... em vaig veure a l'inici del pont, amb la cavalleria entrant, sense cap mes companyia i ningú al meu voltant per fer-hi una foto des de aquell punt, era la meva però la càmera va fallar les piles, em vaig cagar en tot, i vinga a córrer, mentrestant la infanteria havia creuat el riu i ja anava cap al castell, la meva vocació de reporter de guerra enfonsada en la misseria. Per sort vaig poder enxampar a la cavalleria davant de casa formiguilla i fer aquesta primera foto , on sense pensar-ho va sortir mitja bomba que adorna la pared, fet que a un bon company de l'altra banda del riu li va quedar una foto magnifica, però no tinc l'adreça del seu blog.

Anava amb retard i els cavalls van marxar al galop fins el castell, em vaig perdre tot lo que allí va succeir, i mes per culpa de quedar-me a la plaça de Baix xerrant una mica, fins que van tornar a baixar amb el tinent Eloi al cap davant.


A destacar el cos d'infermeres, amb alguna realment treta d'un túnel del temps de lo ben aconseguida que estava (la que està més a la dreta de la foto).


La cavalleria un altre cop, però ara tancant la desfilada.


Detall de l'abanderat davant la façana de l'ajutament.


Parada militar al passeig del Pont.


La tropa presenta armes, els soldats de la recració davant dels soldats recreats.


L'oficial en cap, explica als veterans que ara faran una revista, aquí va tenir lloc un moment mes de tota la col·lecció de sentiments d'aquestos dies, un dels avis va preguntar si podria saludar amb el puny alçat, i l'oficial li va dir que podia fer lo que vulgues que ara ja no havia garrot, l'home tot emocionat, va iniciar la revista amb les llàgrimes caient-li per la cara. Els seus companys el seguien igualment emocionats.




A la fi aquestos son els veritables herois, gent que va venir a defensar uns ideals, una manera de viure. Uns eren gent d'aquí amb ideals polítics, alters només eren gent anònima que li va tocar lluitar en una guerra que segurament no sabien que significava, altres com els brigadistes internacionals van deixar casa seva, el seu país, i van arribar a la riba de l'Ebre a deixar la seva vida, per defensar les seves idees i una República sentenciada abans d'hora a morir. Tots ells van lluitar, van sofrir i van ser derrotats militarment, però aquestos dies s'han guanyat el cor de molta gent, i ens han fer recordar que van lluitar per ells, però també per nosaltres.
La seva presència envoltada de tot l'ambient els hi donava un aura dels autèntics herois. Gràcies per la vostra lluita i per la vostra presència.


Españoles: la libertad de expresión ha muerto
Anit ens anàvem de copes i tornàvem torts a casa, i al bar vam comentar tota la jugada de la revista el Jueves, i aquest matí ressaca en cap, veig que el nou judge Dreed, defensor de la moral, la castedat, la corona, ha decidit tancar el web de El Jueves. Que tremolin El Punt, Cat Ràdio, Tv3, etc que no se com de moment s'han escapat, potser som tan perifèrics que ni ho saben que existeixen.
A la gent de El jueves, suposo que totes aquestes mogudes molta gràcia no els fa, però que preparin la punta al llapis que el dimecres que ve, han de demostrar que l'humor, la sàtira, la ironia, no fan mal, i menys quan diuen veritats com un temple.

divendres, de juliol 20, 2007

No erem tots iguals davant la llei?


20 de juliol del 2007, però sembla que va ser ahir que un grup de militars una mica pirats es dedicaven a destrossar una de les repúbliques amb mes futur, idees i ganes de la vella Europa. vam canviar una corrent d'aire de progrés, justícia i llibertat, per tot lo contrari, opressió, foscor, silencis etc.
A la dictadura del general, li va continuar el govern del seu fillol, aquell monarca que havia de curar tots els mals, que ens van salvar d'un cop d'estat que ens tornava a un punt encara mes endarrere. El gran cap d'estat que va fer tot lo possible per fomentar la gran industria del país a l'hivern toca fomentar el ski i a l'estiu la vela a Mallorca. L'altra feina que li quedava era continuar l'especie, garantir un successor, aquell noi tant guapot amb la bandera els jocs olímpics. Tot perfecte, meravellós, "guapu", alt, llest, modern, es casa amb una periodista amb pares separats. Esta clar la família és moderna, es progressista, es com tota la resta de ciutadans, treballen i tenen un sou, poca cosa de la primera i molta de la segona; això s'empenyen en que son iguals que la resta.
Però vet aquí que el jutge de torn, uns d'aquestos mediatics ells; si els mateixos que no deixen votar una part significativa del poble basc, o que apliquen la llei anti terrorista a un xaval que envia mails, després de molts anys d'estudis, de moltes hores de carrera, oposicions, etc, ha vist que la família, perdó la Família no es tira pets, no es rota, no copulen (quedarà mes fi), en fi que no son iguals que nosaltres, son uns bitxes raros, i que no els podem humanitzar. Els ha castigat a que no poden ser portada de El jueves, amb la gracia que els ha fet segur, per que com tota la resta d'humans, Felipe quan va al lavabo mes d'una vegada s'ha portat El jueves. A mes que tampoc han quedat tan malament no se de que es queixen.
En fi un estat on el seu cap treballa poc, i els jutges treballen massa.
....ara seria flipant que arribes això a "altas instancias" i m'enviïn els GEOS
....per cert si es que heu de venir aquesta nit, segurament estire al passeig del pont que fan teatre "El barquito de papel", una obra sobre els temps de la República dins el marc de les Jornades Internacionals d'Història en els espais de la Batalla de l'Ebre.
Que tranquils estaríem sense els Borbons, Visca la República!!!

Dedicat a tots els amants de la monarquia

Ser rei no deu ser tant dolent, si en el fons alguna vegada tots em volgut ser el Sherk de torn per salvar la princesa, o poder cantar les 40 en copes, o si no mireu el muntatge sobre la cançó de Els Pets. A veure si algun dia m'animo i en faig un :).





Per començar Herois al poder


No se, hi ha cadenes de televisió que solen apostar per series de producció pròpia que duren lo que dura l'audiència , algunes guanyen en els rankings de se les mes ràpides en desaparèixer de la graella, el segon dia ja no hi son i altres fan un boom que se'ls hi escapa de la mà i no saben com acabar-la com podria ser Los Serrano o fan refregits com Aqui no hay quien viva en fi moren d'èxit. Poques arriben a fer grans megaseries que la gent, no cal un 20% del share, però continues parlant d'elles, temporada darrere temporada. Els americans d'això en saben prou fan grans èxits a base de constància i fidelitat. Quan la serie arriba amb un cert prestigi hi ha cadenes publiques que no saben que fer per carregar-se la audiència i la serie totes dues a l'hora, un exemple va ser la ja mítica Urgencias, canviant els dies, els horaris, l'ordre fins provocar el caos. I les privades a menys que sigui una bomba de serie doncs també es deuen a les xifres. Ara a l'antiga C+ podem gaudir de moltes sèries amb continuïtat, ja sigui House, Anatomia de Grey, que sense anar al ritme de l'original, pots seguir-les amb assiduïtat i saben quin dia, quina hora pots enganxar-te al quirofan de torn, o a un passeig entre morts, etc. Però la que em te robat el cor, que fa que la setmana es fa eterna fins que arribi el dimecres per poder veure Tv3 és Herois, tant complicada que semblava, que simple copiar X-Men i 4 poders mes i ara ja tots pendent de si peta o no peta New York, de mirar de pegar la katana encara que sigui amb superglue, de voler tenia una novena meravella entre les mans, per veure el futur, no sabre qui és mes dolent que l'altre, ni qui son els bons, massa coses, però si em te pillat i ja vull la segona temporada i un altra marató com la d'aquell diumenge, però tota la primera temporada seguida, sense descans, sense pauses, amb crispetes, pizzes i coca-cola. L'home que vola serà un traïdor sols pel poder?, l'animadora tornarà a dur el seu equip a la victòria?, en Hiro acabar el tetris?.

Uff moltes coses per contar

Coses que passen i un que esta una miqueta out,no se si donar culpes a la feina, a la vida a la son o als canvis però m'he passat un munt de dies sense dir res. Crec que potser tot ha sigut una mica de mandra, per que realment havia coses a dir, eleccions, governs d'esquerra, ajuntaments republicans al poble, fires mercats amb dese aniversari inclòs, viatges a Màlaga i ara les Ies. jornades internacionals d'història en els espais de la Batalla de l'Ebre. Realment moltes coses a dir i jo sense fer res, no tinc perdó, però se que em perdonareu.

dimecres, de juny 06, 2007

Dedicat a tots els fans

Home que he de dir que no sapiguem, la teva entrada sobre la serie no va ser la millor del mon, però tranquil que aquesta tampoc ho serà, però desprès de canviar una tarda de diumenge fent el gos davant l'ordinador per fer el gos davant la tele i veure tota la tirada de capítols de Herois, si ja estava prou pillat, ara ja dec ser un malalt mes. Quan la gent parla d'una serie, o en fa parodies és per la seva importància, i si qui fa la parodia son els de Madtv, has d'estar orgullós, tot el personal d'una revista friky d'humor transportat a la tele, per fer-vos una idea si el jueves tingues un canal de tv propi, això si que seria un bon canal no com moltes de les coses que hi ha rondinant. Albert .... va per tu:




dilluns, de juny 04, 2007

Moment publicitat

Se que aquesta no serà una gran aportació a la històra del bloc, però hi ha coses que toquen. És un anunci fàcil, ho hem vist en mils de correus spams amb coses semblants, però ara t'ho fan a la tele i només et surt allò de que cabrons... si és lo que volem, i hem caigut, som la nostra generació i som fruit de la publicitat. A tots aquells que no sabeu qui és l'Orzowei...mala sort.



Va no serè tant dolent i pel mateix preu us deixo l'entrada de la serie.




dissabte, de maig 26, 2007

New York



Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:






Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.


Dia de l'orgull friki


Ho reconec, sóc friki, freak, freaky o com vulguis dir-ho, ho sóc i no se si cal un dia en especial per reivindicar que ho sóc i que m'agrada ser-ho. Fa uns anys a algú se li va passar pel cap crear una data simbòlica per reivindicar que els seguidors del còmic, manga, ciència ficció, jocs de rol i una llarga llista de aficions aparentment minoritàries, estaven molt mes esteses de lo que un es podia imaginar. El dia que és va triar va ser el 25 de maig, data que es celebra l'estrena als Estats Units del capítol IV de la saga de cinema Star Wars, si aquella peli que vaig veure un temps desprès al cinema Avenida, una tarda de diumenge i que em va deixar acollonido, encara que per llavors era la guerra de las galaxias, i no sabíem per que posava capítol IV. Doncs encara que sigui el dia desprès com ahir estava jo fent altres frikades, ho penjo avui, i reconec que estic molt espès, serà per que és jornada de reflexió. Sentir flex i posar-me a dormir.

dimarts, de maig 22, 2007

De link a link sorpresa em porto


Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.








Ni oblidem, ni perdonem!

dissabte, de maig 19, 2007

Avui toca personatges


Doncs o avui és dia friki i no ho sabia, però estic trobant moltes coses fora de lo comú, ja som raros els que ens dediquem a jugar a Warhammer, i això que les miniatures son petites, doncs ara mireu a que dedica el temps lliure aquest noi a fer-se escultures d'orcs. Es farà un exercit sencer?, Com serà el gegant?. 50 dies de feina, quina feinada.