divendres, de desembre 18, 2009

Ja és Nadal

No per que ho digui el Tall Anglès, ni per que tinguem llums nous, de color blau a la Carretera (ara Comarques Catalanes), ni tampoc per que la gent engalani els balcons amb reproduccions, comprades als xinos, de Pare Noel en versió lladre pujant per la paret, ni que ja ha vingut l'emissari dels Reis Mags, ni tampoc per la darrera nevada. És Nadal per que davant del casals dels iaios / penya barcelonista / kasal jove / ex-Burguer Burgueño, just allí ja s'ha instal·lat, de nou, la mítica
"Churreria Lopez", amb el retol destrossat i aquella olor a refregit, ummm que bo...
Això si li queda molt per poder superar en el record aquella xurreria que va estar tants i tants anys, tots els diumenges de l'any on ara està el Consell Comarcal. Li vaig fer una foto amb el mòbil, però amb tanta tecnològica no trobo el fil per pujar la foto a l'ordinador, així que... us quedeu sense afoto.

dilluns, de desembre 14, 2009

Bones, un altre cop

...que ja us pensàveu tots que m'havia oblidat i que no escriuria res mes ...gairebé, que un es dropo professional. I potser algú encara es pensarà que la meva actualització anirà sobre el dia 13D, sobre el Barça, sobre el poble, sobre Nadal (la festa que no el tennista), res de tot això és sols un petit lapsus en la meva vida d'escriptor en descans que he decidit penjar un link a unes fotos d'uns ninotets, que per variar no seran de Palymobil, son de Lego i Action Man.. però son tota una currada.

dimecres, de novembre 11, 2009

Era Michael Jackson un extraterrestre?

S'ha especulat molt sobre aquest tema, fins i tot a MIB li donaven credibilitat al rumor que assenyalava com persona d'un altre planeta al cantant, al mite, al col·leccionista de coses estrambòtiques, a l'home emmascarat, a la màquina de fer diners en vida i en mort. Aquest cap de setmana al cine del poble faran la peli, que no és per res però dubto molt que hi vagi, però mai esta malament fer d'agenda cultural local, pels qui no vulgueu anar o no pugueu, que tot pot ser també us deixo aquest vídeo:


El rei del KFK

Representatiu del rock irreverent "made in Madrid", provocador de masses amb la cara pintada, va tocar al poble quan era el Rey del Pollo Frito i li van tirar ous, segurament va gaudir, progre entre els progres i desprès personatge televisiu amb gent com el Padre Aceves, Pilar Rahola o Aramis Fuster, entre altres individus. Donat de savi de barri d'un Vallekas, del que segurament ara no el troba ni amb el google maps. Membre de la sempre prestigiosa SGAE i defensor de la lluita contra la pirateria, quan segurament la seva joventut està plena de cintes de K/ gravades de la ràdio. Un music és aquell que fa musica, i te dret a guanyar-se la vida dignament, però desprès de 20 anys sense fer res digne en el mundillo, fins i tot sortir amb la cua entre les cames al Viña Rock 2006, (curiós el vídeo esta tancat desprès d'una denuncia...)Doncs aquest personatge, en un altre atac de divisme, creient que això d'auto nomenar-se "rey del pollo frito" tenia alguna cosa a veure amb la monarquia espanyola ha decidit emular-los i disparar contra El Jueves....la resposta i el contraatac estan en marxa:



....llarga vida al R&R....i a l'humor

diumenge, de novembre 01, 2009

Halloween

Doncs com cada any.... a mi em toca defensar un estil de festa diferent i per molt que la castanyada sigui molt entranyable i tal, m'agrada mes el toc sinistre i festiu del Halloween...o sigui que bona nit de bruixes :)


Foto treta de : http://iheartcoolstuff.com/2008/10/

dimarts, d’octubre 27, 2009

Com que fa dies que no publico, un vídeo que dona moltes voltes


diumenge, d’octubre 18, 2009

"La vida puede ser maravillosa"

Típica frase d'Andres Montes, i que haureu sentit repetida aquestos dies, un cop s'ha trobat el seu cos sense vida. Aquest que comença a ser un bloc de necrològiques i de vídeos de yutube, no podia deixar passar aquesta ocasió per donar un petit homenatge a una de les veus de la NBA (no tot potser TV3/K33 i el també mític Ramon 13t) quan estava a C+, i després el seu sentit de l'humor, l'estil de passant de tot lo que vol és que la gent s'ho passi be, els ET Gasol, tiki taka Salinas, i altres frases que quedaran en el record i després en l'oblit.
Un tio optimista, un catxondo, va per tu "jugonnnn":



diumenge, d’octubre 11, 2009

Estic a Clickània

Doncs fa ara un any, que va començar el meu frikisme pels clicks i ja va sent hora de tornar, aquest cop he muntat diorama i ja com membre actiu de la fira.


divendres, d’octubre 02, 2009

Impresentable

Avui és un dia carregat de connotacions esportives, aprofito per felicitar a Rio, crec que és mereix una oportunitat, la ciutat, el país, el continent de poder fer uns jocs que potser no seran els mes tecnològics, els mes massius, els mes mediatics, però si que li posaran tot el cor i les ganes.
Però ara no he entrat amb ganes de parlar del tema, si no d'un vídeo que acabo de veure al facebook, sóc ferrarista, sols cal mirar una mica mes avall, admiro a la gent escandinava per la seva extrema educació, crec que l'esport està carregat de molta pressió, però tanta?. Us deixo el vídeo i ja m'ho direu.



Tengo una corazonada

Vinga abans de que sigui ja massa tard em mullaré sobre el tema olímpic i la tria de la ciutat seu pels Jocs del 2016. Recordo el cop d'il·lusió (fins i tot em volia presentar a algun esport) que va representar el saber la decisió d'atorgar la celebració dels jocs " ...a la ville de Barcelona, España" (si, España), i que va deixar molt clar el presentador de tve, Barcelona España, si que desprès ens pensem altres coses (som uns sueñatortillas )i per si de cas ja s'espavilen just després de la noticia de vendre la monto amb la Expo de Sevilla.
Tota una joia veure aquest vídeo de TVE, com canvien les coses, mireu els pentinats de la gent, els Seat Panda, el civisme de la gent a les Rambles (com quan ara guanya el Barça alguna cosa) comproveu que aquell cop,ni presidents de la C.A (Jordi "l'Avi" ), president de govern (Felipe "el Carismatico"), ni reis que estaven a Valladolid que la reina tenia que ser investida Dra. Honoris Causa (sense comentaris).
Ara a l'altra banda el desplegament d'aquest cop, tant de premsa com de politics, si guanya Madrid serà la .... i si no és tornarà a presentar per Madrid 2020 i així fins que els hi donin. Realment tant em fa si li donen o no, crec que Obama, perdó Chicago te molta força, Rio seria una aposta interessant, però potser arriscada i Tokio és Tokio per lo bo i per lo dolent. El cor em diu Rio, el cap Chicago.
Si surt Madrid ....serà tota una sorpresa, això si sabem que al menys no es presentaran al 2020 i un cop passat el 2016 ens deixaran tranquils... o potser voldran un Forum?


,

La elección de Barcelona como sede olímpica de 1992



dimecres, de setembre 30, 2009


Noooooo !!!!! (encara que ja es sabia fa dies)

Ja s'ha fet public, un secret dels boxes de la F1, que els comentaristes ja feien dies que anaven dient, i mes des de que el senyor Botín va anunciar el contracte de suport publicitari amb la marca italiana. A mi això de la F1 m'agradava molt, be lo suficient per llevar-me a hores estranyes quan érem els 4 gats que seguíem al canal 33 aquest esport, desprès va venir la generalització i l'eufòria per Alonso, fins i tot qui em mirava estrany quan no dormia per les curses ara se les empassa totes i fins i tot els entrenaments. Això ja va fer que m'allunyes una mica, si que Schumi ens anava donant grans alegries, potser fins i tot massa i des de que va marxar ja no és lo mateix malgrat algun que altre triomf amb calor de samba i fred finès, però la Ferrari és guanyadora i necessitava tornar a ser competitiva i amb els dos pilots actuals no deixava de ser una bona escuderia. Com serà el futur no ho se, em costarà molt ser ferrarista.
Parlant de Ferraris qui no enyora també aquest?



dimarts, de setembre 29, 2009



Gracies Del Toro

Abans de res... aquesta no és l'entrada sobre el mundillo del toreo que havia promès en un comentari al bloc d'en Jaume, però la mandra ha fet que encara no l'hagi escrit, i també una mica de cansament físic i trobar aquell moment de pau per posar-me, en alguns d'aquestos moments que he estat dedicant a diferents aficions meves que van des de el rol, als clicks, a la tele. Ahir mateix vaig passar bona part de la nit mirant una peli, Hellboy 2, i reconec que aquest senyor, el Guillermo del Toro em te guanyat des de fa dies, la primera va ser El Espinazo del Diablo, però també em va encantar mes tard (encara que anterior) Cronos, El Laberinto del Fauno i la primera part de la saga. No diré res de les altres, parlaré d'aquesta, afusella sense vergonya la base de El senyor dels Anells (be del Silmarilion), el passeig per mercat troll recorda Harry Potter fins i tot hi ha un personatge que em recorda molt a C3P0, fa un cameo el Santiago Segura, però malgrat tot és una obra plena d'imaginació, de llums, de personatges màgics i si em permeteu plens de màgia. Parlant de cameos, també surt el seu puny al cartell de les VI Jornades que vam fer fa uns caps de setmana.
De que va Helboy 2? Doncs no importa el cine és art, es diversió, és entreteniment, i fins i tot també te missatge social, encara que no t'ho pensis.M'agrada aquest dimoni, m'agrada com fa cine el Guillermo.
Ara qui vulgui que la miri ;)

dissabte, de setembre 26, 2009

Jugant a passwold

...va que fa dies que no entro cap vídeo i se'm comença a fer estrany, no vull ser la sucursal del youtube (frase copyright de Encauats) que diria aquella . De fet fins i tot porto una mitjana d'actualitzar el bloc que em fa por, ja que semblava que tenia el bloc mort i que passava a engrossir la llista de blocs tancats per defunció o esgotament mental (per mes dades mireu la columna de la vostra dreta), però ves per on quan mes feina em ve mes em dedico al cafè, ja em val.
Aquest vídeo tracta sobre una concurs on s'ha d'endevinar paraules a partir d'unes pistes donades amb altres paraules (d'una en una)...si no queda clar mireu el programa o el vídeo i ja està.


divendres, de setembre 25, 2009

Entrada tonta del dia

M'he adonat que aquest bloc ha arribat a les dotze mil visites, com que la majoria son de pucherazo, o sigui meves, he trobat adient penjar aquest bitllet amb la cara del Chavez, esteu convidats a la festa.

Ser català, o millorar el timo de l'estampeta

Yahoo...ha canviat el disseny de la seva pàgina web i s'ha carregat la versió en català degut als pocs usuaris i al retall de despeses i que l'anterior versió va ser pagada en bona part per la Generalitat, i ara no s'ha soltat un euro pel tema.
La gent va al cinema i amb una mica de sort potser podran veure alguna cinta en català, amb el doblatge pagat en bona part per la Generalitat.
Amb la TDT, la quantitat de canals que es poden veure en català son ... ummm espera TV3 i la resta de la Corporació (k3, 3:24) i una mica l'Arus, el Barça TV i un canal que fan programes de fa 4 anys, que per cert em fa gracia per que veig veïns del poble, tot i que ara tenim un altra estrella mediatica al Tvist de TV3, en fi..que la tele en català la paga en bona part la Gene.
Premsa en català ... be aquesta per lo que diuen la paguen els anuncis classificats o sigui els de senyores que fumen, en parlen de tu i tal... podem fer algun acudit fàcil comparant amb la Gene, però passem.
Ens diuen que aquí a l'escola sols es parla català, avui m'han arribat noticies d'un conegut que s'ha anat a estudiar fora del poble i en català fa dos assignatures, català i gimnàstica, no ha marxat a Leon... ha marxat a Barcelona, en part aquesta escola també reb diners de la Gene.
Anem a fer de bons minyons a Madrid i ens queixem que no volem que els toros siguin Fiesta Nacional, però tot el sud de Catalunya, la part de l'arros, a veure qui és lo valent dels polítics locals que es posa en contra, critiquem a Madrid lo que a casa no diem res per no perdre la cadira, i son festes populars que a saber qui les paga, els ajuntaments o la Gene (ja tindria guasa).
La Gene també és la que paga o potser és la que cobra per anar per aquestes contrades plantant molinets, que ja és bonic això de les energies renovables, però desprès anirem de verds i ecologistes d'esquerres.
En aquest país ens foten lo pel des de Madrid, des de Barcelona, des de Tortosa i des de la plaça del poble. (o allò que en diuen plaça)
Una entrada sense massa caps ni peus, però que pel cas com que no esta subvencionada per la Gene, no dono mes. I si fos en castellà encara ho llegiria menys gent.



dimecres, de setembre 16, 2009

Una mica d'humor en color sèpia

Arenys de Munt s'ha fet un raconet en les noticies, pel seu afany de trencar el mapa i complicar la vida als estudiants de geografia de mig món (i de pas als jugadors de Geo Challenge al facebook) afegint un nou país a la ja llarga llista de països que ningú sap on paren ni per que serveixen. Estan bojos aquestos gals (arenyencs). Si les noticies encara sols es pugessin veure al cinema, aquesta seria una possible versió dels fets. El so és una mica dolentot, però al final hi ha una secció d'humor típica de la millor escola de cine mut.

divendres, de setembre 04, 2009

Post vacances

Ja fa massa dies que no escric res i en una part ha sigut per fer una petita pausa vacacional, un altra per les festes i la resta per ves a saber que. Una mica també estic sent infidel al bloc amb el tema del feisbuc dels quals alguns lectors, visitants tenen una opinió diferent, ja ho diuen que d'opinions ...
Amb aquest video els hi vull donar arguments per riure's una mica del facebook


divendres, d’agost 07, 2009

Un bourbon a la teva salud Willy

Segurament va ser un error que Willy Deville neixes a Stamford, (Connecticut), si existeix una ciutat que encarna el seu estil, la seva manera de viure ha de ser Nova Orleans; De Ville tenia un toc mestís, canalla, romàntic, uns vestits trets d'un armari d'un altra època, uns micròfons que servien de suport per rosers trepadors a la recerca de donar un altre perfum a la seva veu, un toc de guitarra trencat i una veu bruta amb sons de tabac i licor.
Per la majoria de nosaltres va ser un hit , "Demasiado Corasón", el que ens va acostar aquest personatge a les nostres vides. Una cançó, un èxit ,un estiu, i un record. Impulsat per la febre compradora va arribar a les meves mans el Live de 1993 i em va deixar descobrir un bon grapat de cançons, fàcils d'escoltar i que fàcilment et donen ganes de gaudir.
Ara, com han dit des de la seva discogràfica Willy s'ha anat amb Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders; segurament la festa serà de les que fan
història.


dimecres, d’agost 05, 2009


I al vuitè dia el món va fer un pet

De petits ens van explicar la versió de la creació del món, segons la tradició catòlica, amb el temps ens han anat explicant diferents versions, tantes que fins i tot es podria fer un concurs de "A veure qui la diu mes grossa", (en se d'un que ara estirà pensant que és ell qui la te mes grossa, però no parlem d'això colla de mal pensats). Una de les versions mes esteses sobre la creació del món i de fet de l'univers està feta pel Stephen Hawking i per explicar-lo d'una manera fàcil, seria així, no havia res fins que va haver una gran explosió que va donar lloc a l'Univers. Sincerement... começo a tenir una edat, però tampoc em recordo de com va começar aquest món, se que segons el Grasset el Món s'acaba (i la informació és una selva). Tota aquesta parrafada per parlar del Big Bang, (ja em val també a mi) i de fet ni això, vull parlar d'una serie de TV, The Big Bang Theory, que ara és pot veure a no se encara quines cadenes, per que amb això del TDT un no sap que està veient. Fa ja molt de temps un amic em va ensenyar el tercer capitol de la serie, i em va encantar, tot i ser en versió original subtitulada, que he de reconèixer que te un puntazo millor que la traduida (normal). La serie és una frikada del 15 i ja fa molts dies que en volia parlar, però sempre etre una cosa o altra havia quedat ajornada. Imagineu una serie mitica com Friends, canviem NY per LA i en comptes de 3 nois i 3 noies raretes, per 4 nois molt frikis i una noia de poble perduda a LA. En comptes de dialegs entendibles per la majoria, hi possem teòries de cordes, fisica per donar i vendre, Star Trek, Halo i Flash Gordon i tindrem els personatges de la serie.
Us deixo un video per que us aneu fent una idea de lo que podeu (o no) veure.
Si us enganxa ja m'ho direu:




dilluns, d’agost 03, 2009

Casar-se

Qui diu que casar-se no és una cosa bonica?... al menys aquest també s'ho han passat força be. Felicitats ;)

dijous, de juliol 23, 2009


Un SomRIUre de Clicks: Ja queda menys..

Doncs si, dissabte s'inaugurarà la exposició Un SomRIUre de Clicks, a partir de les 10 del matí, a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre. Teniu la programació i les bases del concurs de diorames infantils a les entrades del bloc abans que aquesta.
Si heu anat seguint aquest bloc, el passat 12 d'octubre vaig visitar a Montblanc, Clickània, una fira de Playmobil, i de llavors que em va entrar en cuquet i he anat arroplegant figuretes per totes bandes , fins tenir una bona mostra, encara que petita si ho comparo amb altres companys del foro somosclicks.
Un SomRIUre de Clicks d'entrada vol ser sols una petita mostra, ja m'agradaria jugar a altres lligues, però a falta de pressupost crec que pot sortir una cosa prou correcta, al menys hem posat tota la il·lusio i les ganes .... i unes quantes hores col·locant ninotets i accesoris; tot això a canvi d'esperar que la gent vingui a veure'ns, i reconec que a aquestes hores tinc molts nervis sobre quanta gent pot venir, pànic potser mes ben dit. Dilluns ja haurà passat i ja estirè pensant en que muntar a la fira de Montblanc, i pel mig en les VI Jornades de Rol de la Baronia.
Estimats lectors si voleu passeu a veure els 8 diorames (o maquetes) que hem muntat (amb sort potser fins i tot caurà algún mes aquestes dues nits que queden) des de els mes petits que fan 1.80m x 1.20m fins el mes gran de 1.80m x 3.60m. amb temàtiques ben diferents: medieval, oest, ciutat, anglesos, etc.
Us hi espero.


dimecres, de juliol 22, 2009

Bases Diorames Clicks

Com pots participar en el concurs de diorames?
1. Poden participar-hi totes aquelles persones que així ho desitgin.

2. Aquest concurs consta de tres categories:
A) participants fins a 8 anys
B) participants de 9 a 13 anys

3. S’atorgaran els premis següents:
- Primer i segon millor diorama de la categoria A
- Primer i segon millor diorama de la categoria B-

4. Per tal de participar al concurs, caldrà inscriure’s a Casa la Carreres, carrer Doctor Peris, número 30 de Móra d'Ebre o al mail: ajjerre@hotmail.com.

5. El termini d’inscripció al concurs és fins el divendres 24 de juliol.

6. La inscripció és gratuïta. Les places són limitades.

7. Cada participant disposarà d’un espai de 60 cm x 60 cm per realitzar el seu diorama fent servir clicks de Playmobil i qualsevol dels complements de la marca.

8. Els participants hauran de muntar el seu diorama al mateix recinte entre les 11:30 i les 13:30 h del dissabte 25 de juliol de 2009.

9. No s’acceptaran muntatges previs del diorama

10. Els participants podran portar material decoratiu (pedres, herba, etc.) i eines per crear el paisatge del seu diorama.

11. El jurat estarà format per dos membres de l’Associació juvenil de jocs d'estratègia de la Ribera d'Ebre “Baronia d'Entença” i dos membres de l'associació Somclicks.

12. Els participants posaran totes les facilitats perquè els seus diorames puguin ser visitables.

13. El veredicte del jurat serà inapel·lable.

14. L’organització del concurs garanteix la conservació dels diorames exposats, però en cap cas podrà respondre dels deterioraments soferts per causes alienes o força major.

15. El lliurament de premis es farà a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre el diumenge 26 de juliol de 2009, a les 18.30 h.

16. La participació en el concurs suposa l’acceptació de les presents bases, i qualsevol
altre dubte serà resolt per l’organització.
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Programa de la exposició Un SomRIUre de Clicks

Dissabte 25 de juliol

10 h

Inauguració de la 1a edició d’ Un somRIUre de clicks

10 a

14 h

Exposició de diorames

11.30 a

13.30 h

Primer concurs de diorames de Clicks de Playmobil organitzat per Casa la Carreres

14 h

Descans per dinar

17 a

20.30 h

Exposició de diorames

20.30 h

Tancament de l’exposició






Diumenge 26 de juliol



10 h

S’obre l’exposició

10 a

14 h

Exposició de diorames

11 a

14 h

Intercanvi de clicks

14 h

Descans per dinar

17 a

19 h

Exposició de diorames

18.30 h

Lliurament de premis

19 h

Tancament de la 1a edició d’Un somRIUre de clicks


dimecres, de juliol 15, 2009

Les sensacions de la Móra Morisca

Ja hem descansat, encara em fan mal les espatlles, però és un bon moment per fer una mica el balanç de la Móra Morisca.
Estimats lectors abans de seguir llegint, potser que sapigueu que en aquesta entrada expressaré la meva opinió, bona o dolenta, lo que he vist o he deixat de veure, potser per uns seré critic, per altres em quedaré curt.
El cartell, en coses de disseny els gustos son molt diferents, a mi no em fa el pes del tot, però els artistes ja ho tenen això,però si que crec que va sortir massa tard, he rebut informació abans de la Festa del Renaixement (ja se que el pressupost no és el mateix ..i tal ) que de la Móra Morisca.
La pàgina web de la Fira també anava endarrerida i crec que els mateixos webmasters em donaran la raó que està antiquada en disseny i continguts, i no estaria del tot malament obrir pàgines en altres llengues, ja que es vol donar un aire mes turistic a l'esdeveniment.
Entenc que part de la població hauria de col·laborar amb mes, però també s'han de posar facilitas a les col·laboracions. Des de l'associació a la que pertanyo, voliem organitzar dues activitats dins la Móra Morisca, però s'ens va comentar que sense anar tots ambientats (disfressats), no es podien realitzar, ja que aquest any es volia donar un toc mes seriòs, vam entendre que fer vestir a foranis que venen a jugar un torneig, no és fàcil, tampoc comode i vam desestimar fer les dues activitats, pels motius que sigui havia participants del mercat que no anaven ni caracteritzats, i ni tans sols la seva parada no deixava de ser un taulell i una carpa. Sincerament em va saber greu.
De les xerrades previes per desgracia no vaig poder assistir degut a incompatibiltiats laborals, malgrat que crec que son interessants i estava força encuriosit sobre la històrica que tractava de la Baronia d'Entença.
Al sopar relament estava mort i problemes de salut conjugals tampoc ajudaven.
Dels actes del dissabte, el fet que el grup de Al-Andalus fes un petit pasacalles, doncs força be de la resta poc puc parlar, ja que estava o treballant o desprès gaudint de la festa des de dins com a geganter dels almogàvers. Però vaig trobar a faltar mes punts de marxeta i la resta em va semblar repetitiu, els escacs poc margé donen, però faig una crida als teatreros per obrir mes papers i mes sitcoms.
Diumenge al matí estava de viatge per motius personals, sento haver-me perdut l'espectacle de lluita d'espases per que tenia bonia pinta i per la tarda a la arribar em vaig trobar amb una representació teatral que no era del meu gust, desprès ja em vaig amagar sota el gegant i vinca a donar galtades a la gent, botar i girar com boig...m'ho vaig passar teta.
L'acte de cloenda, exceptuant un petit incident final, i que potser faltava una millor ubiació, per millor visió (escenaris o grada) va ser força expectacular, amb la calor que fa i tant de foc, pobres nois la que van suar per guanar-se el nostre aplaudiment i les garrofes.
Fora dels actes, crec que amb molt mes firaries la fira guanya pes, alguns una mica mal ubicats, per mobilitat o pel bon desenvolupament de la seva tasca , però zones com la plaça de l'Estrella sortien guanyant, ja que es recuperava l'espai per la Fira, que altres edicions s'havia anant apagant.
Els punts d'informació els vaig trobar fluixos i no sempre amb la gent al seu lloc (suposso que falta gent com a tots els llocs), i mes d'un cop vaig ser interrogat per visitants de la fira, sobre a quina hora , aon, per que començava tard (els horaris alguns van fallar). Això si, els indrets estaven amb la voluntat d'anar indicant als visitants. Ja que hi som, quan vaig pujar al castell, em vaig adonar que la gent majoritariament va a veure les vistes, i haguès sigut un bon moment per indicar (senyalització) la presència de la torre fusellera que trobo que està prou be, i que encara no havia visitat, potser pel fet de veure en el seu dia el projecte, me la imaxinava mes gran (Oh! Europa). Nota:aquest link no te res a veuré amb la Móra Morisca però sempre va de gust...
I fins aquí la Móra Morisca, us espero a Un SomRIUre de Clicks.

dilluns, de juliol 13, 2009

Joguines trencades

Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les
mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans:



dissabte, de juliol 11, 2009


Porom pom pom, tarariiiii, la Móra Morisca ja esta aquí

Doncs això que encara que ja fa uns dies que s'han anat fent actes previs, aquesta tarda es dona per inaugurada la fira mercat medieval de la Móra morisca, o sigui tota la zona antiga del poble engalanada de banderetes, gent ambientada que no disfressada, paradetes ambulants amb mil i un remei, o teca directament que és lo que mes interessa. Entre tot aquest poti poti i amalgama de gent diferent i encara que el temps ho impedeixi d'aquí una estona també arriba l'hora d'embrutar-se, possar-se el modelito, i a fer soroll i gresca, amb la penya dels Almogàvers, que aquest any tenen un parell de fitxatges que ja voldria el Florentino Perez aquest...son tot uns fitxatges d'alçada.
Espero qeu si pots llegis això a temps i no saps que fer aquest cap de setmana, vinguis a fer un tomb per la Citel·la i el Casc Antic que encara que no ho sembli també és Móra...o potser és al reves?. Ains... Salut i Desperta Ferro!!!

divendres, de juliol 10, 2009

dimarts, de juny 30, 2009


A Móra fa pudor...

Ja se que el títol dona moltes expectatives a que parli de moltes coses que passen pel poble i que no son del tot agradables, però per que no es digui, miraré de ser objectiu.
Fa uns dies que pel poble fa molta calor, per la nit dona molt bones sensacions el poder obrir la finestra de bat a bat, ja que no tots tenim aire condicionat a casa i la sensació de la fresca de la nit, el poder veure la lluna doncs és força mes interessant, que no pas veure la cortina. Però vet aquí que com cada any torna a l'estiu una antiga sensació, i no parlo de les conegudes mosques negres (que no mosquit tigre), parlo de lo que suposadament, ja està arreglat des de l'any passat quan es van reunir firmes per queixar-se de la pudor que produïa una empresa pelletera i que malgrat diferents estudis tècnics, ja hauria d'estar solucionat, però que per aquelles coses de la tècnica doncs resulta que no i quan arriben les 11 de la nit i estas mirant la serie de torn a la tele, notes la fresca com entra pel finestró i de cop es nota aquell pudor d'ous podrits, trenca tot el feeling que es pugui tenir.
Clar em pots dir que em compri un aire condicionat ... també tens raó, si és que em queixo de res. De fet aquesta petita entrada és com un petit homenatge a una de les persones que ha lluitat contra aquestes olors, i que em va dir que és que la gent no fem res, ja se que no serveix de gaire, però aquí queda.
Espero que quan posin els molinets famosos, això no vulgui dir que l'aire podrit s'ens torni cap al poble un cop ja passat.
Com que no sabia quina imatge podria lluir millor he tirat del google i la primera ha sigut aquesta, que tampoc està tant malament.

dimarts, de juny 02, 2009

La Bella i la Bestia

Que bonica pelicula de la Disney, o quin gran musical, o quin conte tradicional tan bonic.
Ella tota una bellesa de gran cor, ell tot un monstre abandonat en el seu castell Ara per fi tot dos personatges han tingut una xiqueta, la nena és molt maca però molt bestia. I es queda tant ampla.

dimarts, de maig 26, 2009

..i per que no?

Doncs fent zapping pel YOUTUBE, m'he trobat això i per que no compartir-ho?:


dijous, de maig 21, 2009

Com que SOM UN

Vídeo anunci potito de Nike, però que no som UN, som TOTS (menys alguns).... au ja m'he deixat endur per l'eufòria incontinguda de la culerada.


dimecres, de maig 20, 2009

Escalona

Segurament que molts dels que seguiu llegint aquest bloc, (malgrat lo descuidat que us tinc), us sorprendrà que pengi un vídeo de sobte desprès de molts dies sense dir res, oi que si?...ja sabia que dirieu que NO. I va i resulta que és d'un paio que segurament ni coneixeu, us faré una mica d'explicació, no se si recordareu un tal Carlos Vives i la seva "Gota Fria", doncs a través d'ell vaig conèixer un mite de la música Ballenata, que resulta que es Vallenata (del Valle...ignoranant que és un). Doncs aquest colombia va fer els seus pinitos com actor en una serie sobre la vida de Rafael Escalona, que és el gran creador d'aquesta música, seria una mica el Peret de la Rumba Catalana. Avui parlant amb una amiga colombiana he tret una mica els meus conèixements de vallenato i m'ha fet saber que resulta que el pobre Escalona va morir el passat 13 de maig, i jo que el feia mort des de fa anys i panys, pobre home. Doncs com que ja m'he embolicat prou per que no sembli sols una entrada de vídeo, fins aquí us deixo.


dimecres, de maig 06, 2009

Barnaclick'09

Com alguns ja sabeu darrerament, per ser mes concrets des de la Clickània a Montblanc el 12 d'0cubre, m'he aficionat perillosament als clicks de Playmobil, si aquestos ninotets amb els braços rectes i el somriure sempre a la cara. Doncs entrar en el foro dels organitzadors i ja em vaig liar del tot. Tant m'he liat que aquest cap de setmana aportaré, conjuntament amb un parell d'amics (Rohirrim, el viquing de nom impronunciable) , el nostre petit gra de sorra, en un petit diorama. Amb tot aquest tema fas una serie d'amics nous que comparteixes l'afició i hores i hores d'intercanviar missatges, acudits preocupacions, i coses de la vida ha servit per recuperar el contacte, juntament amb el facebook amb un cosí, el Sergio.
Si és que la vida son dos dies i el mon un mocador. Us deixo el cartell de la Fira, i si voleu donar un cop d'ull, allà em trobareu.

dijous, d’abril 16, 2009

IV Concurs d'il·lustració fantàstica

Be, s'apropa la "mega setmana" cultural del poble, i com els darrers anys, l'associació juvenil "Baronia d'Entença organitza el Concurs d'Il·lustració us copio les bases, per si us interesa i per si podeu donar un cop de ma fent-ne ressó i com no participant:




PARTICIPANTS
Les edats dels participants estan dividides en dues categories:
Júnior : Fins 16 anys.
Sènior: Entre els 16 i els 35 anys.

TEMA

Qualsevol de temàtica fantàstica.

TÈCNICA

Totalment lliure. Es pot emprar qualsevol tipus de tècnica (aquarel·les,
llapis, ceres, témperes, etc.).
La mida màxima de la il·lustració serà DIN-A3.

LES OBRES

Han de ser inèdites i d’autor.
Els treballs premiats quedaran en propietat de l'Associació, que es
reserva el dret de publicació, sempre mencionant-ne l’autor/a.

PRESENTACIÓ

Les obres es presentaran muntades sobre un suport rígid (cartó per
exemple) en una mida de 46*34 cm.
Amb l’obra s’adjuntarà un sobre que inclourà un full amb el títol de
l’obra, el nom de l’autor, un número de telèfon de contacte i la població.
Les obres es poden lliurar Casa la Carreres (en horari de 10 a 13.30 h i
de 17 a 20 h) fins el dia 21 d’abril de 2009.

JURAT

El jurat estarà compost pel president i un altre membre de l’Associació,
dues persones relacionades amb el món artístic i pel Regidor de
Cultura de l'Ajuntament de Móra d’Ebre o persona en qui delegui.
La decisió del jurat es farà pública el dia 23 d’abril. Els resultats es
faran públics en els mitjans de comunicació i també de forma personal
als guanyadors.

EXPOSICIÓ

Les obres seran exposades del dia 22 fins el 30 d’abril al vestíbul de “La
Llanterna Teatre Municipal”.

PREMIS

Els premis són els següents:
Categoria Júnior: Primer premi: 50 €
Segon premi: 20 €
Categoria Sènior: Primer premi: 150 €
Segon premi: 80 €
Es lliuraran els premis el 23 d’abril, a partir de les 19:00 h a
“La Llanterna” Teatre Municipal.

DEVOLUCIÓ

Els treballs no premiats es podran recollir a Casa la Carreres a partir
del dia 4 de maig.
El material no reclamat, quedarà en propietat de l'Associació.

RESOLUCIÓ FINAL

El jurat resoldrà qualsevol incidència que pugui produir-se. Aquesta
serà irrevocable.
L’entitat organitzadora no es fa responsable de qualsevol pèrdua
fortuïta que pugui produir-se.
Participar en aquest concurs implica l’acceptació total d’aquestes
bases.

dijous, d’abril 02, 2009

dimarts, de març 17, 2009

Quina és la diferencia?









































Perdoneu la mida de les fotos, però es poden fer grans si feu click damunt d'elles. Segurament a Palestina hi ha terroristes, assassins i mala gent, com a tots els llocs, però la similitud de les imatges amb poc mes de 50 anys obre el camp a moltes preguntes i la única resposta que li veig, és que el ser humà és un animal amb molt poca memòria.