Segurament va ser un error que Willy Deville neixes a Stamford, (Connecticut), si existeix una ciutat que encarna el seu estil, la seva manera de viure ha de ser Nova Orleans; De Ville tenia un toc mestís, canalla, romàntic, uns vestits trets d'un armari d'un altra època, uns micròfons que servien de suport per rosers trepadors a la recerca de donar un altre perfum a la seva veu, un toc de guitarra trencat i una veu bruta amb sons de tabac i licor.
Per la majoria de nosaltres va ser un hit , "Demasiado Corasón", el que ens va acostar aquest personatge a les nostres vides. Una cançó, un èxit ,un estiu, i un record. Impulsat per la febre compradora va arribar a les meves mans el Live de 1993 i em va deixar descobrir un bon grapat de cançons, fàcils d'escoltar i que fàcilment et donen ganes de gaudir.
Ara, com han dit des de la seva discogràfica Willy s'ha anat amb Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders; segurament la festa serà de les que fan història.
3 comentaris:
Un altre crack que ens deixa. Mai el vaig arribar a veure en concert.
Em sembla que de concerts a l'estat, en va fer ben pocs (si és que en va fer algún); era un artista simpàtic (tinc bon record d'alguna entrevista a la tele que li van fer quan el Hey Joe). R I P
Que tingui constància un a Barna al costat del port, tinc amics que el van veure des de la passarel·la del Maremagnum de franc.
Publica un comentari a l'entrada