dissabte, de maig 26, 2007

New York



Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:






Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.


Dia de l'orgull friki


Ho reconec, sóc friki, freak, freaky o com vulguis dir-ho, ho sóc i no se si cal un dia en especial per reivindicar que ho sóc i que m'agrada ser-ho. Fa uns anys a algú se li va passar pel cap crear una data simbòlica per reivindicar que els seguidors del còmic, manga, ciència ficció, jocs de rol i una llarga llista de aficions aparentment minoritàries, estaven molt mes esteses de lo que un es podia imaginar. El dia que és va triar va ser el 25 de maig, data que es celebra l'estrena als Estats Units del capítol IV de la saga de cinema Star Wars, si aquella peli que vaig veure un temps desprès al cinema Avenida, una tarda de diumenge i que em va deixar acollonido, encara que per llavors era la guerra de las galaxias, i no sabíem per que posava capítol IV. Doncs encara que sigui el dia desprès com ahir estava jo fent altres frikades, ho penjo avui, i reconec que estic molt espès, serà per que és jornada de reflexió. Sentir flex i posar-me a dormir.

dimarts, de maig 22, 2007

De link a link sorpresa em porto


Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.








Ni oblidem, ni perdonem!

dissabte, de maig 19, 2007

Avui toca personatges


Doncs o avui és dia friki i no ho sabia, però estic trobant moltes coses fora de lo comú, ja som raros els que ens dediquem a jugar a Warhammer, i això que les miniatures son petites, doncs ara mireu a que dedica el temps lliure aquest noi a fer-se escultures d'orcs. Es farà un exercit sencer?, Com serà el gegant?. 50 dies de feina, quina feinada.

Tot un personatge

Encara no se el per que, ni si cal un per que, però en Matt m'ha tret un somriure, be uns quants, a banda de deixar-me amb la boca oberta. Xaval ets un crack.



divendres, de maig 18, 2007


Xosé Couso
La guerra d'Iraq porta a les seves esquenes una quantitat de morts ja no contada, malgrat en una darrera entrada indicava una pàgina on es porta un recompte de les víctimes tant civils com militars. hi ha un altra categoria de morts, son els periodistes, corresponsals de guerra que ens acosten les noticies a canvi de jugar-se la pell per poder capturar la imatge que ens sorprengui a l'hora de dinar, o a la portada del nostre diari. Son com mosques que van corren cantonada a cantonada, carregats de càmeres de tv, micròfons, i que malgrat que cap dels dos bàndols en conflicte els vol veure, normalment molesten al bàndol que no vol que sapiguem la realitat. El 8 d'abril del 2003 un tanc va disparar contra l'Hotel Palestine de Bagdad, on estava allotjada la premsa internacional, el resultat dos periodistes morts. Els motius segons la versió americana és que estaven rebent atacs des de allí. Ningú es va creure aquesta versió, i l'Audiencia Nacional va fer els tràmits per portar a judici als militars americans. És un cas complexe amb estires i no arronses amb el govern americà, però ara un fiscal en teoria progressista ha recorregut contra el processament, que mai es faria efectiu, dels militars americans. Fa uns anys Bush era el dolent i tots sortíem al carrer contra ell i la seva guerra. Ara ZP esta a la seva cadira,i ja no pot ser pancartista i ara potser toca ser amic del Bush, i aquest és un primer pas per la foto a la porta de la Casa Blanca.
S'ha tornat a fer una injustícia, i el gran surt indemne, que típic oi?. Bé sempre hi haurà un objectiu d'una camara , una ploma o una manifestació que vulgui defensar les causes justes, ja sigui a Bagdad, Madrid o Serra Lleona.
Xosé Couso, Miguel Gil, i tots aquells "ojos de la guerra", no tinc paraules per la vostra feina, una feina que os ha costat una vida. A tots aquells que estan en les trinxeres, esteu alerta.


Rothko & me
Fa molts anys en una de les meves visites al meu amic Tomàs, a Washington vaig aprofitar per visitar la National Gallery, un d'aquest museus gegants plens d'obres d'art, és una manera de passar un mati tranquil, educatiu i gratis (coses dels museus americans). Vam descobrir unes quantes peces curioses, algunes reproduccions, i lo diferent que és el gran public americà, era com si anessin al Mc Donalds, bevent, menjant, fins i tot un dels vigilants de seguretat feia estiraments descaradament, mentrestant un altre badallava descaradament. Hi va haver un fet que encara ens va estanyar mes, la facilitat e impunitat amb que la gent es feia fotografies amb i sense flash, al costat de qualsevol pintura ja fos un Van Gogh, un Velazquez o un desconegut. Al sortir del museu, desprès de la botiga, això si que ho tenen els americans, no et cobren entrada però li dediquen mes espai a la botiga que a un altra cosa, ens va cridar un mòbil gegant penjat del sostre, en colors i formes ens recordava a Miró, i també cridava molt una serie de postals, calendaris, pòsters d'un tal Rothko, en ma vida havia sentit parlar d'ell, eren il·lustracions monocromàtiques o amb poques combinacions de colors, quedava fi i semblava interessant. El motiu de tant merchandaising era que a la sala annexa hi havia una mostra monogràfica dedicada al pintor, cap allà vam anar-hi. D'entrada els vigilants, la llum, el disseny de la sala era molt diferent, però upssss sorpresa els quadres que teníem davant nostre eren mida XXL, gegants taques de grocs, verds, blaus, negres (l'etapa fosca?). Ens va deixar tant flipats que ens vam voler fotografiar, i ves per on...allí estava prohibit. A partir de llavors qualsevol cosa estranya, surrealista va agafar per nosaltres el nom de Rothko.
Amb el temps vaig descobrir que era un pintor altament reconegut, puntal de l'expressionisme abstracte. Un dia al tren venin de Barcelona, em vaig trobar amb un xaval conegut de Flix, de professió music i que em va ensenyar unes partitures que s'havia comprat a Barna i que es mirava flipat, com curiós i com que poc o molt vaig estudiar musicar li vaig donar un cop d'ull,, em va semblar una partitura molt Rothko, al dir aquesta explicació, Joan es va estranyar, ja que es veu que l'autor de la partitura era molt amic del pintor i seria la referència musical del corrent artístic, qui ho tenia que dir ...
Ahir a l'hora de fer el cafetonet vaig veure tota la contraportada de El Periòdic tota la plana dedica a un foto de l'obra de Rothko titulada
Centre Blanc (Groc, Rosa i Lavanda sobre Rosa). El motiu de la noticia era que l'obra fins llavors propietat de Rockefeller (el corb titella de Jose Luis Moreno) havia sortit a subhasta i un comprador anònim l'ha convertit en la peça de art contemporani mes cara venuda en una subhasta, la xifra és de mes de 73 milions de dòlars, es veu que li sobraven, molt Rothko tot plegat.

dijous, de maig 17, 2007


Morencs espavileu!!!
Estimats companys ja fa 4 anys la propera ciutat de Reus, va iniciar la seva peculiar lluita per convertir-se en la ciutat juantxi per antonomàsia, quina altra podria ser si no. És un procés polític i pacific, al menys per part de la Cori que no de la Guàrdia Urbana reusenca que va perden bales de les seves pistoles sense saber-se com. Fins aquí tot normal degut a la gran quantitat de Juantxis de pro que hi ha en una ciutat de les dimensions de Reus. Avui m'ha assaltat l'alarma visitant el bloc d'en Mani, fill de Mani, blocaire flixanco de pro on esta a punt de proclamar la República Independent de Flix annexant-se Riba-Roja i Ascò. Mentrestant a Móra estem patint una ensopida campanya electoral i aburgesats com sempre no ens donem dels canvis del nostre voltant. Hem d'estar alertes els temps estan canviant i hem de prendre decisions ràpides. Hem de quedar per reunir-nos tots aquelles interessats en voler ser decisius. Morencs us esperem, és l'hora de reclamar els nostres drets!!! Si algú sap on podem col·locar alguna bomba que ho digui. Hi ha cap lloc així acollonidor?

dimecres, de maig 16, 2007


Carta d'un noi de Capellades a Tele Madrid
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado "Ciudadanos de segunda" ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,destruirlo. Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho,matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.

diumenge, de maig 06, 2007

El bloc de l'AdriàNo el conec, no sabia de quin partit era, però m'ha sobtat el nom de la seva darrera actualització a bitàcoles.net "Sant Pere no és d'Esquerra", i he pensat en S Pere de Ribes, i he volgut donar un cop d'ull tafaner, per veure de que anava, ja que tinc amics "rojillos" a Ribes i així tenia tema de follon. li faig clic a l'enllaç i em surt la pàgina d'un candidat a l'alcaldia de Sant Esteve Sesrovires, cara de pòquer no era de San Pere?, llegeixo l'article i resulta que és l'alcaldable d'ERC que tenia previst fer un acte aquest migdia però es veu que San Pere (el de les claus i els trons) és sociata i li ha caigut un xàfec just a l'hora de l'acte, ja semblem els grecs i troians, jugant els deus amb els afers dels mortals. El comentari sobre el eslògan del PSC que desprès de 24 anys de govern diuen Nous temps, doncs si, ara sap el seu veritable significat. En fi que el proper dia 27 a la nit l'especial de les eleccions de TV3 no el farà el duo Francino/Terribes si no que li deixaran a un expert en sants i un meteoròleg Alsius/Molina.

L'hora d'Escòcia
Tremola l'UK, hagués pogut tremolar encara mes, però per primer cop els escocesos han dit que potser això de que la gent es pensi que son anglesos amb faldetes sense roba interior a sota,i que juguen a rugbi ja era una història que tocava canviar i han decidit votar per un partit nacionalista que vol parlar d'autodeterminació, i de disparar un projectil sota la línia de flotació de la monarquia britànica. En un tres i no res s'han fet un parlament "regional" de disseny ultra modern, i ara ja van llençats a voler fer eleccions.
Al mapa europeu n'hi ha uns, ara no se com es diuen que porten un munt de dies, d'aquí res farà 3 segles, que van renegant del govern que els te amb el peu al coll, potser ens cal un William Walace, potser amb un look mes com el de la peli, per que aquest de la foto l'home és una mica desafavorit, i així d'aquí uns 300 anys mes guanyaran les eleccions i li diran al Borbon de torn (segur que encara hi ha Bobons amb lo que crien i lo simpàtics que surten a les fotos).
Es busca noble vingut a menys, si creus que ets l'adequat ..et toca posar-te la barretina, la faixa, el trabuc i una capa (dona mes toc de super heroi) a veure si d'una per totes fem d'aquesta Catalunya una cosa de profit. La opció de la pubilla, crec que ja la tenen agafada a l'Aragó amb l'Agustina i tal, però es pot estudiar fer una adaptació.
Ja se que tocaria pensar en algú d'ERC... però he anat escrivint i he anat canviant una mica, la visió de Carod en barretina és molt freak, i el Xavi en trabuc pot ser perillós. I m'ha vingut la imatge al cap del Pasqual del Polònia com alliberador de Catalunya. Ja direu.