Xosé Couso
La guerra d'Iraq porta a les seves esquenes una quantitat de morts ja no contada, malgrat en una darrera entrada indicava una pàgina on es porta un recompte de les víctimes tant civils com militars. hi ha un altra categoria de morts, son els periodistes, corresponsals de guerra que ens acosten les noticies a canvi de jugar-se la pell per poder capturar la imatge que ens sorprengui a l'hora de dinar, o a la portada del nostre diari. Son com mosques que van corren cantonada a cantonada, carregats de càmeres de tv, micròfons, i que malgrat que cap dels dos bàndols en conflicte els vol veure, normalment molesten al bàndol que no vol que sapiguem la realitat. El 8 d'abril del 2003 un tanc va disparar contra l'Hotel Palestine de Bagdad, on estava allotjada la premsa internacional, el resultat dos periodistes morts. Els motius segons la versió americana és que estaven rebent atacs des de allí. Ningú es va creure aquesta versió, i l'Audiencia Nacional va fer els tràmits per portar a judici als militars americans. És un cas complexe amb estires i no arronses amb el govern americà, però ara un fiscal en teoria progressista ha recorregut contra el processament, que mai es faria efectiu, dels militars americans. Fa uns anys Bush era el dolent i tots sortíem al carrer contra ell i la seva guerra. Ara ZP esta a la seva cadira,i ja no pot ser pancartista i ara potser toca ser amic del Bush, i aquest és un primer pas per la foto a la porta de la Casa Blanca.
S'ha tornat a fer una injustícia, i el gran surt indemne, que típic oi?. Bé sempre hi haurà un objectiu d'una camara , una ploma o una manifestació que vulgui defensar les causes justes, ja sigui a Bagdad, Madrid o Serra Lleona.
Xosé Couso, Miguel Gil, i tots aquells "ojos de la guerra", no tinc paraules per la vostra feina, una feina que os ha costat una vida. A tots aquells que estan en les trinxeres, esteu alerta.