Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:
1 comentari:
Ara que ho dius, FAO schwartz, és veritat! Pobrets, és que ara han quedat eclipsats pel cub de l'Appel Store que hi ha al davant!
Publica un comentari a l'entrada