dimarts, de novembre 14, 2006


Matança a Chiapas
Mèxic és un estrany país, una banda del mateix sols mira al nord, com a escapatòria de la pobresa o com model a imitar, és un Mèxic centrat a les grans ciutats, i en alguns estats del nord, la realitat al sud del país és molt diferent, no pot mirar mes enllà, anys de marginació amb governs corruptes i cacics, una majoria de la població d’origen indígena i humil. Ja fa uns anys va sorgir el EZLN, un grup guerriller que lluitava per la defensa de la població indígena, amb un aire guevarista, que als europeus ja ens va agradar, va ser tot un fenomen de masses, portada de diaris, de les noticies de la televisió, fins que va deixar de ser important per nosaltres; malgrat això la lluita continuava, els zapatistes, són majoria social en molts indrets del país. Ara fa uns dies vam descobrir que les coses no s’han acabat, ni que Mèxic és només tequila, rancheras i el sol de Cancún, diferents actes de protesta a Oxaca i Atenco havien sigut contestat amb una excessiva contundencia per la policia. Avui ens arriba la noticia que grups paramilitars han matat a onze indígenes a la regió de Montes Azules, la onada de violència es converteix en una gran bola de neu, caient muntanya avall. Per desgracia per la població, les seves terres estan en el punt de mira de les grans empreses elèctriques i fusteres, quina casualitat, 500 anys desprès aquesta gent continua patint un genocidi i un espoli sistemàtic. Potser ja n’hi ha prou. Si voleu més informació Narco News
Tierra y libertad

dissabte, de novembre 11, 2006


La justícia divina del Vaticà …., i d’altres

La societat en la que vivim continua donant mostres de immaduresa, de intolerància; i si em permeteu de molt de morro. Israel i Palestina viuen en un constant conflicte, agreujat a bases d’ofenses i d’errors de càlcul, com el que permet que un misil “intel·ligent”, erri i mati a tota una família innocent. La noticia ens impacta durant els telediaris, però com una mes de la que rebem cada dia, Europa condemna l’error amb la seva veu petita i amagada, i l’ONU es torna enrere en una proposició de condemna, davant del mes que segur vet dels Estats Units. El Vaticà, l’altra part d’aquest triangle religiós, que te el seu centre a la ciutat de Jerusalem tampoc es mulla. Som així no en sabem mes, ens fa por ofendre, i tancats a casa, mirant la tele des de la distancia, ja ens va bé.

En canvi al Vaticà no li ha costat res, fer les pressions necessàries, i fer missatges de condemna a la celebració del Dia de l’orgull Gai a Jerusalem, clamant al cel, per la ofensa que representa aquest acte, dins d’aquesta ciutat. Els ultra ortodoxes hebreus, amenaçaven de fer-la grossa i a saber a quants els hi ha bullit la sang només pel fet de pensar “gais a Jerusalem???” Personalment preferiria que no calgués fer cap acte d’aquest tipus, pel fet que la condició sexual de la gent no fos un fet distintiu, i que deixéssim estimar la gent a qui vulgui i com vulgui, que no som ningú per jutjar, i si hi ha un Deu ja ens jutjarà. Mentrestant com diria Sancho:

“Ladran, luego cabalgamos"

dijous, de novembre 09, 2006

Alguna cosa amaguen
Segons publica avui vilaweb les Corts valencianes han rebutjat un proposició de llei, per tal que fos obligatori la declaració de bens per part dels alts càrrecs. Diuen que és anticonstitucional i que també està en contra de l’estatut valencià. Potser realment lo que es dolent pels valencians, que a la fi son mes importants que les constitucions i els estatuts, és que qui remou les cireres, remou també altres coses, mes llamineres encara que aquesta fruita.


Nou disc d’Ismael Serrano
El dia 6 de novembre, es va posar a la venda “El viaje de Rosetta”, el nou treball d’aquest trovador modern del barri madrileny de Vallekas. És una col·lecció de singles, coses rares, i cançons noves. Podreu trobar mes informació del cantant a la web: Ismael Serrano .Personalment vull recomanar un article publicat a la pàgina del diari independent iberoamericà La insignia , que podeu llegir aquí.

dimecres, de novembre 08, 2006


Lapidació a l’Iran de set dones

Malgrat tot, encara avui hem de sentir noticies com aquestes. set dones estan condemnades a mort per lapidació, el seu delicte: l’adulteri, i estar vivint en un estat que les condemna a mort per aquesta causa. M’ha arribat una carta d’Amnistia Internacional, és ben simple, ara si estàs d’acord només cal que perdis un minut del teu temps, per posar el teu gra de sorra. Ja en son mes de 300 mil, però faltes tu.
.

Octubre, 2006
Querido amigo, Querida amiga, Parisa, Iran, Khayrieh, Shamameh, Kobra, Soghra y Fatemeh son siete mujeres iraníes condenadas a morir lapidadas. Quizá no tengamos mucho tiempo para actuar. La República Islámica de Irán trata el adulterio como un delito castigado con la pena de muerte por lapidación, violando el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, que garantiza el derecho a la vida y prohíbe la tortura. Parisa, Iran, Khayrieh, Shamameh, Kobra, Soghra y Fatemeh han sido injustamente condenadas a la pena más cruel, inhumana y degradante, la de la pena de muerte. Pero aún estamos a tiempo de parar su ejecución. Sabemos que podemos contar contigo. No te quedes en silencio. Alza tu voz para intentar salvarlas.
Gracias por tu apoyo,
Esteban Beltrán Director
Amnistía Internacional

dilluns, de novembre 06, 2006

Nous acords i desacords
Tal i com van anar les coses, jo vaig pensar i creure que segurament lo mes factible seria un acord entre CiU i PSOE, per tal que el PSC fes Mas president de la Generalitat, i així assegurar-se un ZP president. Montilla, desprès de que el poble no li hagués donat el suport esperat, essacrificava i tots contents. Era una opció i així s’ha quedat, la meva carrera de futuroleg pel terra.
Mas es reuneix en Carod, “ei noi, anem a mitges en tot si em fas president”, però el Carod ha dit que no, visca la revolució!. Alguna cosa deu passar que Carod no vol ser plat de segona taula, que resultarà ara que te mes sex appeal Montilla que Mas?, per que ara diuen que tindrem govern d’entesa, que no tripartit i en mig de tot això l’únic que ha guanyat vots, va i es sent desplaçat per que no han comptat amb ell per res.
Són bojos aquest romans.