divendres, d’octubre 27, 2006

Entre somriures i cares serioses, millor bigotis afables.
Aquells que em coneixen personalment, saben per on em decanto políticament; ara estem en mig d’una campanya electoral, on s’ha vist coses noves a nivell de marketing polític, DVD, cartells de candidats fotografiats nus, un president de l’estat espanyol que sembla que en el fons la seva il·lusió fos ser president de la Generalitat, però a banda de la publicitat, els missatges no solen arribar a la gent, ja que uns diuen que malament que ho han fet, i els altres que bonic que ens ha quedat tot plegat. Mai estan d’acord oposició i govern, bé si un dia el 30 de setembre del 2005, però tinc l’estranya sensació de que algú, en el fons aquella nit ens va enganyar, per acabar venen un acord a Madrid. Però no volia fer d’aquest comentari un mini anunci de campanya, volia parlar del futur president de la Generalitat amb un sentit mes frívol, com pot ser la seva imatge publica. Les enquestes diuen que hi ha dos favorits a tenir mes vots que la resta, un Artur Mas, amb el seu somriure fàcilment identificable com part d’un anunci de pasta de dents , i l’altre José Montilla, amb la seva imatge excessivament seriosa de calculador, per no dir la imatge que dona quan s’enfada. Llavors la meva pregunta és on queda aquella imatge del president de la Generalitat que tenim des de el retorn de les llibertats (deixant a banda la tasca de cadascun d’ells) ; primer un avi com Josep Tarradellas amb tota la carrega emotiva que portava venir de l’exili; seguit de Jordi Pujol, que va acabar convertint-se una mica en l’avi de tota una generació catalana, amb les seves visites a tota Catalunya; i desprès va venir en Pasqual Maragall, el Pasqual votant per les Olimpíades o l’autor de les maragallades?.
Mirem a una banda o a l’altra i cap dels dos aconsegueix trametre aquest sentiment, n’hi ha d’altres que es presenten que encara fan mes por i tot, però n’hi ha d’altres que si que donen una petita cosa de cadascun, milita al mateix partit que en Tarradellas, porta bigoti com el Maragall, i te una sensació de Catalunya a l’estil escolta com en Pujol, evidentment és en Josep-Lluís Carod-Rovira , segurament a banda de la imatge ho faria prou be com president de la Generalitat, només depen de que la gent ho vegi i voti, per la República, per Catalunya, per ser com som, i per bigotis: Carod President !!!
A Margalida

Ja fa un temps, són tants anys que ni em recordo, vaig descobrir una veu que cantava una cançó, el seu nom estava dedicat a una noia, aixì ho deia el titol, la lletra personalment no l’acabava d’entendre pas, però tenia alguna cosa que em va agradar. Amb el pas dels anys, he anat descobrint, la veu i les cançons de Joan Isaac, he descobert també qui era aquell amant el nom del qui s'havia de cridar ben fort, i també quines son les banderes negres al vol.
Ara la cançó ha sigut recordada de l’amnèsia d’aquest país, en motiu de la pel·lícula “Salvador”, no entraré a parlar d’una pel·lícula que encara no he vist, altres ja han polemitzat sobre l’absència de la cançó; però malgrat tot, voldria ser positiu, l’estrena de “Salvador” ha servit per que al menys la gent recordi la figura d’un jove anarquista assassinat per una dictadura enrabiada i ferida de decadència, ha servit per que la gent continuí recordant i fins i tot descobrint. A mi tot aquest fet m’ha servit per descobrir casualment, mentrestant fullejava, el diari AVUI del dia 25 d’octubre, qui és aquesta Margalida Bover. He de reconèixer que m’ha captivat, ja veus amb unes quantes paraules, i una foto de portada en un diari, ha aconseguit transmetre’m part de la seva vida i la manera que ha tingut de viure-la. Segurament no ha sigut una vida gens fàcil, però segurament és una vida molt plena e intensa.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

dijous, d’octubre 26, 2006

Eleccions al Parlament de Catalunya
Encara no se qui pot entrar, només que sigui de casualitat a aquest petit racó del mon virtual, potser encara ningú, i si ho estàs llegint deus ser la primera persona que ho llegeix, ja m’agradaria que fossin mes, i que aportessin coses, però no per això no deixaré passar la oportunitat de demanar-te que per la setmana que ve, has de fet un gest, que és anar a votar, i pensar en el teu país, i com el vols, no val que et quedis a casa, o que votis en blanc, vota per millorar, vota per que si tots anem a votar ens sentiran.

dissabte, d’octubre 21, 2006

Inici

Sempre he tingut el cuquet d’escriure a la xarxa, i alguns cops ho he portat a fer alguna pàgina web, a veure si aconsegueixo tenir una mica de voluntat i aquesta la faig anar amb una certa normalitat.
Gràcies per entrar i donar un cop d’ull, ja saps que pots escriure i aportar els teus comentaris.