Entre somriures i cares serioses, millor bigotis afables.

Aquells que em coneixen personalment, saben per on em decanto políticament; ara estem en mig d’una campanya electoral, on s’ha vist coses noves a nivell de marketing polític, DVD, cartells de candidats fotografiats nus, un president de l’estat espanyol que sembla que en el fons la seva il·lusió fos ser president de la Generalitat, però a banda de la publicitat, els missatges no solen arribar a la gent, ja que uns diuen que malament que ho han fet, i els altres que bonic que ens ha quedat tot plegat. Mai estan d’acord oposició i govern, bé si un dia el 30 de setembre del 2005, però tinc l’estranya sensació de que algú, en el fons aquella nit ens va enganyar, per acabar venen un acord a Madrid. Però no volia fer d’aquest comentari un mini anunci de campanya, volia parlar del futur president de la Generalitat amb un sentit mes frívol, com pot ser la seva imatge publica. Les enquestes diuen que hi ha dos favorits a tenir mes vots que la resta, un Artur Mas, amb el seu somriure fàcilment identificable com part d’un anunci de pasta de dents , i l’altre José Montilla, amb la seva imatge excessivament seriosa de calculador, per no dir la imatge que dona quan s’enfada. Llavors la meva pregunta és on queda aquella imatge del president de la Generalitat que tenim des de el retorn de les llibertats (deixant a banda la tasca de cadascun d’ells) ; primer un avi com Josep Tarradellas amb tota la carrega emotiva que portava venir de l’exili; seguit de Jordi Pujol, que va acabar convertint-se una mica en l’avi de tota una generació catalana, amb les seves visites a tota Catalunya; i desprès va venir en Pasqual Maragall, el Pasqual votant per les Olimpíades o l’autor de les maragallades?.

Mirem a una banda o a l’altra i cap dels dos aconsegueix trametre aquest sentiment, n’hi ha d’altres que es presenten que encara fan mes por i tot, però n’hi ha d’altres que si que donen una petita cosa de cadascun, milita al mateix partit que en Tarradellas, porta bigoti com el Maragall, i te una sensació de Catalunya a l’estil escolta com en Pujol, evidentment és en Josep-Lluís Carod-Rovira , segurament a banda de la imatge ho faria prou be com president de la Generalitat, només depen de que la gent ho vegi i voti, per la República, per Catalunya, per ser com som, i per bigotis: Carod President !!!