A Margalida

Ja fa un temps, són tants anys que ni em recordo, vaig descobrir una veu que cantava una cançó, el seu nom estava dedicat a una noia, aixì ho deia el titol, la lletra personalment no l’acabava d’entendre pas, però tenia alguna cosa que em va agradar. Amb el pas dels anys, he anat descobrint, la veu i les cançons de Joan Isaac, he descobert també qui era aquell amant el nom del qui s'havia de cridar ben fort, i també quines son les banderes negres al vol.
Ara la cançó ha sigut recordada de l’amnèsia d’aquest país, en motiu de la pel·lícula “Salvador”, no entraré a parlar d’una pel·lícula que encara no he vist, altres ja han polemitzat sobre l’absència de la cançó; però malgrat tot, voldria ser positiu, l’estrena de “Salvador” ha servit per que al menys la gent recordi la figura d’un jove anarquista assassinat per una dictadura enrabiada i ferida de decadència, ha servit per que la gent continuí recordant i fins i tot descobrint. A mi tot aquest fet m’ha servit per descobrir casualment, mentrestant fullejava, el diari AVUI del dia 25 d’octubre, qui és aquesta Margalida Bover. He de reconèixer que m’ha captivat, ja veus amb unes quantes paraules, i una foto de portada en un diari, ha aconseguit transmetre’m part de la seva vida i la manera que ha tingut de viure-la. Segurament no ha sigut una vida gens fàcil, però segurament és una vida molt plena e intensa.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.