El Tour està mort

No em sorprèn, un dia guanyes una etapa ets un Deu, al dia següent estàs destrossat i ja no compten amb tu, però aconsegueixes al cap de res fer la etapa de la teva vida al tour. I passes a ser sospitós, i normalment culpable de dopatge. Se'ls demana massa als ciclistes, i crec que pocs han de ser els que no han caigut a la temptació de provar alguna cosa per ser millors, per poder triomfar, pel sols fet de no fracassar. L'Alexander estava predestinat a guanyar aquest any el Tour, al menys a estar allà al davant, una caiguda el va fer perdre totes les possibilitats, però la seva casta li va fer sorgir del no res, fa un parell d'etapes per al menys coronar una etapa com guanyador, ahir va donar tot un espectacle, van fer una etapa força brillant, atacs, atacs, i mes atacs, lo que la gent li demanem al Tour. Però ja tornem a ser un altre heroi caigut per culpa del dopatge, globus vermells de diferents orígens i cap a casa ell i tot l'equip. El ciclisme sota sospita, contra les cordes. Gran injustícia, ja que a quants esports no deu passar el mateix?, Els grans super campions van marxar quan van veure perillar que els podien descobrir? A les dos preguntes la meva resposta es Si, segur que molts mes esportistes es dopen i segur que grans llegendes recents del ciclisme, pentacampions inclosos van provar alguna vegada quelcom que segurament avui és il·legal.
No se la solució, però si volem veure grans etapes de muntanya, en un Tour de 3 setmanes ja sabem el preu que han de pagar els ciclistes.
Sort Vinokourov, per mi no ets un trampós només que t'han enxampat i a d'altres no, i gracies per la jornada d'ahir.