Tanca el cinema Paris

Aquest mati, mirant "El Periodico" he vist que l'imperi Indetex, "vease" Zara, o el poder de les talles 36, és queda amb el local que ocupava el cinema Paris. No he anat massa cops al cinema a Barcelona, coses que te el ser de poble i dependre del tren per tornar a casa, crec que hauré anat tres o quatre cops com a molt, un d'ells vaig anar amb la meva avia, o com nosaltres, a casa sempre li hem dit "la mare", i casualment va ser al cinema Paris, a veure "La mision", quin tros de pel·lícula, quina banda sonora i quin parell d'actors, De Niro i Irons. Amb el temps si passava per Portal de l'Àngel, i passava per davant la porta, em servia per recordar, fer petits viatges al passat. No se quan tornaré a passejar per aquest carrer, però no serà el mateix veure un aparador. Anem perdem espais, per guanyar monotonies. Ja ho deia Joan Marsé i ho cantava Serrat, i sembla que no aprenem. Peró serà divertit veure els fantasmes del Paris passant de provador en provador, per les nits jugant a ser models, dirigits per Altman a Prêt-à-Porter.

Yo fui uno de los que lloraron
cuando anuncion su demolición
con un cartel de. "Nuñez y Navarro,
próximamente en este salón".