dilluns, d’agost 11, 2008

Las reglas del juego

Fa molts anys em dedicava a apuntar-me els llibres que em llegia i les pel·lícules que veia al cine o a la tele, i mirava de fer una mica de critic per al futur
saber si tenia o no que mirar-les. Una de les meves intencions quan vaig començar amb el bloc, també era comentar tot lo referent a llibres i pel·lícules, però gairebé no ho havia fet, no se si serè prou constant, i malgrat volia començant parlant de Apocalypto, ja fa massa dies que la he vista i iniciarè el meu viatge amb una molt menys coneguda i bastant mes rara que ja és dir. Las Reglas del Juego, "The rules of Attraction"; d'entrada pot semblar la típica comedia universitaria americana, on es pot veure per que els americans estan en plenca decadència. Festes i festes pre festa, cervesa, noies fàcils, drogues, professors colocats i sortits, mares adictes al Prozac, en fi tota una fauna sense desperdici. No m'haguès aturat massa estona al canal de la tele (TNT), si no fos per que sortia James Van Der Beek, algú es preguntarà qui és aquest, doncs ni mes ni menys que el protagonista d'una super empalagosa sèrie de TV que es deia Dawson's Creek, i que confeso m'agradava.
Aquesta sèrie desprès s'ha fet famosa, per que la seva companya principal és l'actual parella i mare del fill de Tom Cruise, com ha canviat el cuento.
En fi, Dawson, perdò James fa el paper per trencar la seva imatge excesivament tova i esta penjat d'una noia que és la unica verge a vaires milles al voltant de la universitat, això tota una experta en altres formes de practicar sexe, i pel mig hi ha un noi de tendencia bisexual que esta penjadissim d'ell. Cartes, coca, vive la vida loca, suicidis, planos complicats, agossarats, alguns fins i tot encertats, i una curiosa narració en cinc minuts de les tipiques vacances que fan els americans "conèix Europa en cinc dies", val a dir que dins del viatge es veuen imatges i es nombra a BCN; Figueres i Cadaques... flipant. De fet el director Roger Avary no ha fet gaires coses com a tal, però es guionista colaborador de Reservoir Dogs , Pulp Ficition etc... un noi Tarantino, però que li falta una miqueta per arribar a triomfar.
Si no sabue que fer i voleu veure a Dawson fent de noiet dolentot doncs gasteu una hora i mitja de la vostra vida, potser si haguès fet alguna cosa aixì a la sèrie la cosa li haguès anat millor amb la Joey...a per si de cas; molava molt mes la parella Pacey i Jen.

9 comentaris:

Jordi Alfonso ha dit...

Arf...la veritat es ke este gènere m'empalaga un rato... peró a vore si fem un esforç i me la miro algun mal rato d'estos..... casi millor m'espero a la entrada de Apocalypto per fer coments.... kestale vist!!!




Per cert nostamal......

Anònim ha dit...

its good to know about it? where did you get that information?

Anònim ha dit...

Thanks. Im Inspired again.

Anònim ha dit...

Escolta, fins i tot los guiris te diuen coses, eh?
Jo no he vist mai lo Dawson este, ni Apocalypto. O sigui que bueno, tonc poc a afegir.

Aida ha dit...

Caram, canvi de look, elegant, m'agrada. I l'estrenes parlant de Dawson creek! A mi també em va agradar, però tens rao, era molt, massa ensucrada. El meu personatge preferit era el Pacey i, pel que fa a la ara senyora Cruise, la veritat, la trobava excessivament cagadubtes i perepunyetes.

Aquesta pel·lícula que dius... si la fan mai pel 8tv ja me la miraré :P

ha dit...

La veritat es que mai vaig vore esta serie, jo sempre he sigut més de rollos mèdics com ara, a cor obert, urgencias,... Lo rollo este d'adolescents l'he trobat sempre empalagós i irreal.
En quant a Apocalypto no l'he vista, però si que he vist WALL.E en català, com no, i és genial.

j µ a n l µ ha dit...

Potito, muu potito el new look.

Anònim ha dit...

Ja era hora que donesis un altre caire mes serios al teu blog, no pots enganyar a ningu, tots et coneixem, aquest blog te molt bona pinta ara si senyor, anims i no vadis.

Espanya.

Anònim ha dit...

Comentaris d'una dona major (gran, crec que dieu a la vostra terra): M'agrada el teu bloc. La sèrie, tb l'he vista. Cal mirar-ho tot. I després parlar.
Merda de món...