dilluns, d’octubre 20, 2008


Babel

L'altra nit em vaig quedar a la tele per veure "Babel", sóc d'aquells que encara no l'havien vista i n'havia sentit de tots els colors, dels que deien que era molt bona i dels que deien que era una porqueria, a mi em va deixar bastant indiferent. Si parlem d'històries creuades prefereixo sense cap dubte "Short Cuts" (Vidas cruzadas) de Robert Altman. A Babel la majoria d'actors no son actors, te el seu merit possar-se davant la camara i fer un paper, però quan aquest paper és fer de tu mateix, potser tampoc es massa complicat. Quan Di Caprio va fer de noi amb problemes mentals a "Whas't Eating Gilbert Grape" (
A qui estima Gilbert Grape), me'l vaig creure, fins i tot massa. Dels actors de Babel em quedo fred, potser salvo a la pobra dona mexicana, però la resta no sabria que dir. Les històries tenen un vincle però per que van voler ternir-lo, que podien passar sense ell i hauria tres històries molt fluixes. Que pots treure de bo, que tots pensem que el món es un parc d'atraccions, una destinació turistica, ja sigui a la recerca de tequila o de la magia del desert i que els japonesos estan tots com una regadera; que els americans viuen obsesionats en el terrorisme islàmic, que no és fàcil ser hispà als USA, que no és fàcil viure amb 4 cabres perdut allà on Ala va perdre l'espardenya. I que com a totes les clàssiques morin els dolents (una familia magrebi destrossada, una mexicana deportada, i els japonesos per visitar al psiquiatric), i els guapos sobreviuen malgrat les penuries.
Llarga, fa patir i un sabor agridolç.
Curiosament fa poc temps uns periodistes van trobar a un dels nois protagonistes a la seva aldea, que va ser invadida pels Mr.Marshall de torn, però qui se'n recordarà d'ells d'aquí no res?. Quedarà com el nen que va protagonitzar Babel.

4 comentaris:

Aida ha dit...

Doncs a mi la pel·lícula em va agradar molt, potser és que m'impressiono amb facilitat xDDD

El cas és que em va atrapar bastant la desesperació dels personatges, la tristesa immensa d'una situació injusta. La història que menys em va impressionar va ser la de l'home japonès i la seva filla.

salut!

xavi ha dit...

Se suposa que tot es desesperació, per que imagina intentar parlar i que no pots dir res, o que la teva parella o la teva mare te la vas trobar un dia amb un tret al menjador de casa, com pots treure tota la impotència sense poder cridar?

enri ha dit...

Coincidisc amb Aida pel que fa a la història dels japonesos. Però sí, Xavi, la xiqueta també vol fer-se escoltar com pot.
Recorde que el retrat dels rics em va agradar, perquè fugia un poc de l'estereotip (sempre dolents en les pelis progres) i el retrat de la mexicana i dels pastors és real com la vida: sempre s'enduen la pitjor part. La Babel (falta d'enteniment)no són les llengües, són els prejudicis, i la prepotència.

Anònim ha dit...

molta película molta película, pero no veig que t'hagis enganxat encara al lema ebrenc de "no al cementiri nuclear". què passa Xavi, que hi estàs d'acord? doncs , espavila, homee